tag:blogger.com,1999:blog-52977668811075170472024-03-13T04:26:52.020+01:00Emili Casademont i ComasPeriodista i escriptorEmili Casademont i Comashttp://www.blogger.com/profile/13778373266470752217noreply@blogger.comBlogger380125tag:blogger.com,1999:blog-5297766881107517047.post-59759799913284556642012-11-28T23:45:00.001+01:002012-11-28T23:45:54.739+01:00En record de l'Emili Casademont i Comas<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-V88bpYuh-48/ULaT0fxGPrI/AAAAAAAAC04/De8Ca32-_Fg/s1600/img011.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="http://4.bp.blogspot.com/-V88bpYuh-48/ULaT0fxGPrI/AAAAAAAAC04/De8Ca32-_Fg/s400/img011.jpg" width="240" /></a></div>
<br />Emili Casademont i Comashttp://www.blogger.com/profile/13778373266470752217noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-5297766881107517047.post-76015918614739808782012-11-23T18:51:00.000+01:002012-11-25T18:05:44.427+01:00La llegendària santa Caterina<div style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;">Des de temps molt antics, santa
Caterina és coneguda a la ciutat de Girona. L’Hospital que duu el seu nom (traslladat
fa poc a la veïna vila de Salt) compleix, aquest any, vuit segles d’existència,
ja que apareix documentat el 12 de març del 1212. Al principi, sembla que aquest
històric centre sanitari gironí, fundat per la Confraria de Sant Martí,
estigué ubicat no pas a la plaça dita de l’Hospital, davant l’edifici de l’Hospici
(ara convertit en la Casa
de Cultura), sinó un xic més apartat, vora el riu Onyar, allà on avui hi ha la
plaça del mercat. I també des de temps molt antics, santa Caterina és coneguda
arreu de Catalunya, principalment a Barcelona. I a Mallorca, ja que, en una
època bastant reculada, el 24 de novembre, vigília de la diada d’aquesta santa,
la gent sortia al carrer, tot cantant: «Demà és Santa Caterina/ i bunyols hem
de menjar;/ podeu començar a dergar,/ mestressa, mel i farina». Un costum aquest
que, en menor intensitat, encara enguany sol perdurar, juntament amb el de fer
unes bones <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>«bunyolades».</span></div>
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="156">
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if !mso]><img src="//img2.blogblog.com/img/video_object.png" style="background-color: #b2b2b2; " class="BLOGGER-object-element tr_noresize tr_placeholder" id="ieooui" data-original-id="ieooui" />
<style>
st1\:*{behavior:url(#ieooui) }
</style>
<![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
</style>
<![endif]-->
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-sSbSGLzZcrY/UK-3RGR6R_I/AAAAAAAACxI/dB2-oQL3aU8/s1600/santa+caterina.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="300" src="http://4.bp.blogspot.com/-sSbSGLzZcrY/UK-3RGR6R_I/AAAAAAAACxI/dB2-oQL3aU8/s400/santa+caterina.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
</w:Compatibility>
<w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]-->
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;"></span></b><span style="font-size: xx-small;"><b><i><span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial;"> L’Aplec de Santa Caterina a l’ermita del terme municipal de
Torroella de Montgrí.</span></i></b></span></div>
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="156">
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
</style>
<![endif]--></td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br />
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;">Passant a les comarques gironines,
cal destacar que santa Caterina sempre ha estat extraordinàriament celebrada a
Torroella de Montgrí, on cada any s’organitza un concorregut aplec, que té lloc
en una ermita dedicada a la referida santa, situada al cim d’un turó proper a aquesta
població de la comarca del Baix Empordà, a tocar de l’Alt (es tracta de l’ermita
en què Caterina Albert i Paradís, «Víctor Català», situà l’acció de la seva
cèlebre novel·la <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Solitud</i>), aplec que, a
més dels torroellencs, congrega molts habitants de Verges, Bellcaire d’Empordà,
l’Escala, etc. Enguany, per cert, en coincidir el 25 de novembre en diumenge,
no s’ha hagut d’alterar la data de la seva celebració, per bé que els Amics de
l’Ermita de Santa Caterina, tenint en compte que també el 25 de novembre coincideix
amb el dia de les eleccions al Parlament de Catalunya, recomanen que tothom,
abans de pujar, al matí, a l’escenari de l’aplec, vagi a votar. Potser, dic jo,
per evitar que, havent dinat, alguns, en tenir el cap una mica «emboirat», votin
allò que, en realitat, no volen votar. Ja m’enteneu…</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-KLQGsSKaQTA/UK-3Bz-XnUI/AAAAAAAACxA/1DSzbdZLBQo/s1600/solitud.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="http://2.bp.blogspot.com/-KLQGsSKaQTA/UK-3Bz-XnUI/AAAAAAAACxA/1DSzbdZLBQo/s400/solitud.jpg" width="265" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br />
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;">Santa Caterina és la patrona de les
noies. Avui dia, però, poques ho saben, això. Però convé dir que, abans, les
fadrines catalanes de muntanya, anomenades popularment «Catarinetes», el 25 de
novembre havien arribat a fer festa. I pel Ripollès feien creure a les
«Caterinetes» petites, que la santa passava pel cel, de nit, cavalcant damunt
una roda, i deixava, a les sabatetes que posaven a les finestres, joguines i
llaminadures. Aquesta roda, que la gent de mar creia que tenia la forma d’un
núvol més o menys circular, era qualificada de «roda de santa Caterina», en
record de la roda que serví per martiritzar la santa, i ocasionava fortes tempestes,
les quals <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>constituïen un greu perill per
als navegants del litoral Mediterrani. Per això, el vell refrany diu que «Per
la roda de Santa Caterina,/ el bon mariner/ en terra ha d’ésser».</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br />
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;">Una altra creença relativa a santa
Caterina, però de signe ben diferent, es concretava en el suposat fet que
aquells i aquelles que naixien el 25 de novembre tenien gravada sota el paladar
la «roda de santa Caterina» i gaudien del do de guarir tota mena de malalties.
I hom creia, així mateix, que la gent de Figueres dominava el foc i podia apagar-lo
simplement bufant. És clar que ningú de la capital de l’Alt Empordà, que se
sàpiga, mai no havia pogut arribar a demostrar-ho.</span><br />
<br />
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-pfdhw0qSSAY/ULJPAdb1ytI/AAAAAAAACzA/xLjyA-jTKlE/s1600/incendi.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="266" src="http://1.bp.blogspot.com/-pfdhw0qSSAY/ULJPAdb1ytI/AAAAAAAACzA/xLjyA-jTKlE/s400/incendi.jpg" width="400" /></a></div>
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;">Per santa Caterina, que es troba a
un mes just de Nadal, els barcelonins abans començaven a rumiar com serien els
pessebres casolans que farien (cada any procuraven introduir-hi alguna
novetat), però no pas a construir-los. Aquesta tasca la reservaven per a la
diada de Santa Llúcia, el 13 de desembre, un cop havien anat de compres a la
tradicional fira d’elements pesebristes del Cap i Casal. Una fira, per cert,
que, d’ara endavant, és possible que es vegi un xic «tocada» a causa del que
acaba d’afirmar el Sant Pare. O sigui, que, a la humil establia on nasqué
Jesús, no hi havia cap bou ni cap mula, cosa que pot induir a eliminar del
clàssic pessebre aquestes dues simpàtiques figures, juntament amb la gran estrella
que brilla al cel, puix que, segons ell, no consta enlloc que aquesta aparegués
de debò i guiés els Tres Reis Mags fins allà on era el Diví Infant, que no
queda prou clar si a Betlem o a Natzaret. En canvi, el Papa ha reafirmat que
Jesús fou concebut al si d’una verge, tal com creuen i defensen -més aferrissadament
que els cristians- també els practicants de la religió islàmica.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-95tPOnjLwjE/UK-2uqRE1PI/AAAAAAAACw4/AQah8M1mzZU/s1600/pesebre.gif" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="266" src="http://1.bp.blogspot.com/-95tPOnjLwjE/UK-2uqRE1PI/AAAAAAAACw4/AQah8M1mzZU/s400/pesebre.gif" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
</w:Compatibility>
<w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]--><span style="font-size: xx-small;"><b><i><span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial;">En el futur, el bou, la mula i l’estrella, figures
aquí representades en un dibuix infantil, podrien desaparèixer dels pessebres
nadalencs.</span></i></b></span><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="156">
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
</style>
<![endif]--></td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br />
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;">Per últim, cal assenyalar que santa
Caterina és una santa de l’època medieval d’allò més llegendària, raó per la
qual sempre, en temps moderns, s’ha dubtat de la seva real existència. Així,
recordem-ho, una vegada, l’any 1969, se l’«escombrà» del santoral catòlic, si
bé més tard se li tornà a posar, però de forma restringida. O sigui, només per
a aquells llocs on tradicionalment no han deixat mai de venerar-la, com és el
cas de la vella ermita que té a la muntanya del Montgrí.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;"><span style="mso-spacerun: yes;">
</span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span><span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial;"></span></div>
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: ES-TRAD; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES-TRAD;">Emili Casademont
i Comas</span></b><span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: ES-TRAD; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES-TRAD;"> </span>Emili Casademont i Comashttp://www.blogger.com/profile/13778373266470752217noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5297766881107517047.post-199516491984502112012-11-16T16:23:00.000+01:002012-11-18T09:41:56.095+01:00El meu recordat amic Gironella <table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-s1U_zo9-C5k/UKZaF1qi_lI/AAAAAAAACvA/DlIlBSCwyq8/s1600/gironella.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="400" src="http://1.bp.blogspot.com/-s1U_zo9-C5k/UKZaF1qi_lI/AAAAAAAACvA/DlIlBSCwyq8/s400/gironella.jpg" width="188" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;"><i><b>Una de les últimes fotografies de Josep Maria Gironella. </b></i></span></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">L’any 1959, exercint jo la professió periodística al <i>Diario de África</i>, editat a Tetuan (Regne del Marroc), vaig publicar, en aquell avui ja fa força temps desaparegut rotatiu, un article dedicat a Josep Maria Gironella. I el vaig fer per complementar una informació sobre ell -no recordo ara quina-, arribada a la meva taula de redacció per mitjà d’una agència de premsa (tampoc no recordo ara si era l’Efe o la Reuters), article que vaig titular «El Gironella que yo conozco» i que fou molt celebrat pels lectors, ja que, llavors, l’empordanès fill de Darnius gaudia d’una enorme popularitat i prestigi en el món de les lletres. I és que la seva traduïdíssima novel•la <i>Los cipreses creen en Dios</i>, apareguda el 1953 i inspirada en la Guerra Civil espanyola, havia rebut dos importants guardons: el Premio Nacional de Literatura, a Espanya, i el Premi Tomas Moore de Chicago, als Estats Units. Una novel•la, per cert, on donava a conèixer arreu del món l’existència d’una petita ciutat catalana, anomenada Girona, en situar-hi l’escenari dels fets que narrava, primer volum de la seva trilogia relativa al tema de la citada i fraticida contesa. Els altres dos volums serien, posteriorment,<i> Un millón de muertos</i> i <i>Ha estallado la paz. </i></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Cal advertir que, en aquella època, no podia pas dir que Josep Maria Gironella era amic meu. Però sí que podia dir que coneixia força bé tots els detalls de la seva vida fins aleshores, alguns bastant ignorats. O sigui, que havia estudiat al seminari gironí, que havia tingut una llibreria de vell al carrer Nou de Girona, que havia aconseguit passar al bàndol franquista durant la Guerra Civil, que s’havia casat amb Magdalena Castañer, una gironina empleada de la Telefònica, que sempre tingué al seu costat, encoratjant-lo d’allò més, etcètera. D’això darrer, per cert, me’n vaig ocupar ara fa un parell d’anys, amb motiu del traspàs de la Magda, en un article titulat «La Magda, una gran dona», que veié la llum pública a <i>Diari de Girona</i> i que motivà que les seves cunyades, la Carme i la Concepció, m’ho agraïssin de debò per carta, sense conèixer-les, com aquell qui diu, personalment. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">L’amistat amb Josep Maria Gironella m’arribaria alguns anys més tard, quan, el 1967, trobant-me de nou a Girona, l’agència Europa Press m’encarregà que li fes una entrevista, atès que podia localitzar-lo fàcilment a la ciutat dels quatre rius, a casa dels seus pares, que vivien en un pis del carrer de la Rutlla. Gironella hi acabava d’«aterrar», després d’efectuar un viatge per Orient que durà prop d’un parell de mesos, on visità Tailàndia, Vietnam, Macao, Hong-kong, Filipines, l’Índia, etc., viatge que l’impulsaria a escriure el llibre <i>En Asia se muere bajo las estrellas</i>, editat el 1968. Aquella entrevista escrita en castellà per a l’agència Europa Press, també la vaig escriure, però en català, per a la revista mensual gironina <i>Usted</i>, dirigida per l’enyorat Jaume Sureda i Prat, tot convertint-se així en la primera entrevista periodística en què Josep Maria s’expressà en la seva llengua materna. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">I fou arran de tot allò que Josep Maria Gironella i jo mantinguéssim, fins al moment del seu òbit (a Arenys de Munt, el 3 de gener del 2003), una interessant i cordial relació epistolar, conforme puc acreditar mitjançant algunes cartes que d’ell conservo, en una de les quals, datada l’11 de maig del 1995, em deia: «Nuestra “huída” de Barcelona, ya lejana (es referia també a la Magda), ha sido un èxito. Me ha permitido escribir en paz. He escrito aquí, en nuestro refugio de Arenys de Munt, 13 libros. No está mal. De Barcelona sólo echamos de menos el contacto con algunos amigos íntimos y algunos espectáculos y exposiciones. De vez en cuando, he de ir allà…y me parece un manicomio». Gironella m’havia escrit aquesta carta, per tal agrair-me la tramesa d’un text un xic antic emès per la radiodifusió andorrana, on se li oferia al país dels Pirineus la pau que cercava: «Te lo agradezco mucho -em deia-. ¡No me acordaba de ello!», tot afegint en català, <span style="font-size: small;">(en català sempre, en les missives que
m'adreçava, hi posava algunes paraules o frases) el següent:</span> «Ens ha fet, a la Magda i a mi, molta gràcia». </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Sabedor de l’amistat que jo havia tingut amb Josep Maria Gironella, el company periodista Josep Víctor Gay em comunicà, no fa gaire, que volia organitzar un acte en memòria de l’autor de <i>Los cipreses creen en Dios</i>, a Darnius, i que comptava amb la meva participació, acte que, si s’hagués arribat a celebrar -encara resta pendent-, segurament que Gironella hauria obtingut un resultat força diferent del que, recentment, els de la Càtedra de Cultura Jurídica de la UdG li atorgaren, criticant i rmenyspreant bastant la seva obra referida a la nostra Guerra Civil, sense tenir en compte que, en una etapa política espanyola dificilíssima, Josep Maria Gironella hi procurà ser imparcial i, més que d’historiador, hi féu de novel•lista. Ah!, i quant a la ciutat de Girona, cal lamentar que, tret del carrer que se li dedicà durant l’època de l’alcalde Joaquim Nadal, no s’hagi fet res més per agrair-li el gran favor d’haver-la donat a conèixer internacionalment.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-JEJ_HKsaBb0/UKZZy0qitnI/AAAAAAAACu4/zR-Rg7O-4aA/s1600/jmgironella_cypresses.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="400" src="http://4.bp.blogspot.com/-JEJ_HKsaBb0/UKZZy0qitnI/AAAAAAAACu4/zR-Rg7O-4aA/s400/jmgironella_cypresses.jpg" width="268" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i><b><span style="font-size: xx-small;">Portada d’una de les traduccions a l’anglès de la novel•la
«Los cipreses creen en Dios». </span></b></i></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Emili Casademont i Comas
</b><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
</w:Compatibility>
<w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]--></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="156">
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if !mso]><img src="//img2.blogblog.com/img/video_object.png" style="background-color: #b2b2b2; " class="BLOGGER-object-element tr_noresize tr_placeholder" id="ieooui" data-original-id="ieooui" />
<style>
st1\:*{behavior:url(#ieooui) }
</style>
<![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
</style>
<![endif]-->
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
Emili Casademont i Comashttp://www.blogger.com/profile/13778373266470752217noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5297766881107517047.post-828327497197234622012-11-09T14:12:00.000+01:002012-11-09T17:44:37.080+01:00Sant Martí a les terres gironines<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
</w:Compatibility>
<w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]--><br />
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="156">
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if !mso]><img src="//img2.blogblog.com/img/video_object.png" style="background-color: #b2b2b2; " class="BLOGGER-object-element tr_noresize tr_placeholder" id="ieooui" data-original-id="ieooui" />
<style>
st1\:*{behavior:url(#ieooui) }
</style>
<![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
</style>
<![endif]-->
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-FKgW_MU0-OM/UJ0BAb9_t5I/AAAAAAAACtA/CHAolr2X9pk/s1600/stmarti2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="http://2.bp.blogspot.com/-FKgW_MU0-OM/UJ0BAb9_t5I/AAAAAAAACtA/CHAolr2X9pk/s400/stmarti2.jpg" width="277" /></a></div>
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;">Sant Martí, la diada del qual enguany
s’escau aquest diumenge, dia 11 de novembre, és un dels sants més populars de
casa nostra. I, talment com sant Miquel, havia estat molt venerat per les
tropes franques que ajudaren a expulsar els moros que ens envaïren en el passat,
tropes que no dubtaven a erigir-li una capelleta a tots els cims que
conquerien. És per aquesta raó que sant Martí té tantíssimes ermites arreu del
territori català, a més d’un cèlebre i històric monestir pirinenc, al qual Pau
Casals dedicà una bonica i inspirada sardana, la titulada <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Sant Martí del Canigó</i>, on pot escoltar-se, gràcies a l’enginy
musical del mestre del Vendrell, el so característic de les campanes d’aquest cenobi
benedictí, ubicat a l’anomenada Catalunya Nord.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;">Per altra banda, sant Martí és patró
de moltíssimes poblacions, com Sant Martí de Provençals -avui «ficada» dins de
Barcelona-; Santa Pau, a la
Garrotxa; Talarn, al Pallars Jussà; la Vajol i el Far d’Empordà, a
l’Alt Empordà, etcètera, sense oblidar que la ciutat de Perpinyà, la capital del
Rosselló, celebra les seves fires, que prenen el relleu a les de Girona.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;">Sant Martí, bisbe de Tours, té diverses
llegendes que el fan soldat de cavall i que el vinculen amb la, diguem-ne, Catalunya
Sud, com la de la capa que, d’un cop d’espasa, partí en dues meitats, per tal
de donar-ne una a un pobre, mig mort de fred, i la de l’origen de l’«Estiuet de
Sant Martí», temps de bonança que, pels volts de l’11 de novembre acostuma a
fer, acomplint-se així la promesa que el sant féu a un pagès, el qual se li
queixà que les primeres fredorades ocasionaven grans estralls a l’agricultura.
Ambdues llegendes tenen com a escenari l’antic municipi de Sant Martí de Provençals,
lloc on diuen que, a la casa del pagès, posteriorment s’hi aixecà l’actual
església parroquial. Cal recordar, per cert, que, al cementiri de Sant Martí de
Provençals, hi rebé sepultura Narcís Monturiol, l’inventor del submarí, les
despulles del qual foren traslladades al de Figueres, durant l’època de
l’alcalde Ramon Guardiola, perquè reposessin al panteó d’homes il·lustres de la
capital altempordanesa.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;">De sant Martí, el del popular
refrany català «Per Sant Martí mata el porc i enceta el vi» (es refereix al vi
novell), es conten algunes historietes que tenen per marc les terres gironines.
Així, explica la tradició que aquest sant vivia en una barraca vora la riera
d’Osor, en el trajecte que va des d’aquest llogarret fins a Susqueda, i es
dedicava a fer favors a tort i a dret, cosa que arribà a despertar la ira del
diable. Per això, el rei de l’infern, disposat a fer la guitza a sant Martí,
començà a repartir diners a dojo i a prometre que vetllaria pel bé del país. Però
a la gent, aquell «senyoràs» tan ric i generós, no li inspirà gens ni mica de
confiança, motiu pel qual l’engegà a dida. I el diable, llavors, s’adreçà a
sant Martí i li proposà fer una juguesca, per tal de mirar de guanyar-se la
simpatia d’aquells que el rebutjaven, juguesca consistent a veure qui dels dos
faria un salt més gros des de dalt la barraca. El sant, sempre d’acord amb el
que diu la tradició, s’hi avingué i triomfà rotundament, mentre que el seu contrincant,
protagonitzant un ridícul espantós, efectuà un salt tan escarransit que caigué al
bell mig de la riera, on quedaren impreses unes marques, a les quals se’ls donà
el nom de «les anques de diable».</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;">Una altra d’aquestes historietes de
sant Martí que tenen per marc les terres gironines <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>explica, igualment segons la tradició, que el sant
i el diable es trobaren un dia, per casualitat, al vell camí ral que va de
Lloret de Mar a Vidreres, i que aquest últim desafià sant Martí a veure qui
dels dos faria un salt més gros (es veu que al dimoni li agradava molt, això de
saltar). Aleshores, sant Martí, amb tota naturalitat, féu un bot i anà a caure
a l’Esparra, mentre que el pobre diable caigué com un fardell enmig de l’estany
de Sils, tot quedant aquest pràcticament eixut.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;">I ja per acabar, deixeu-me contar de
quina historieta prové el fet que d’un pedregam, existent al costat de la Font de Sant Martí, a
Riudellots de la Creu,
hom digui que allà hi ha les petjades del cavall de sant Martí. Segons una tradició,
els moros tenien un gran odi al sant a causa dels estralls que els havia produït.
I, després d’aconseguir atrapar-lo al citat poble, sant Martí se’ls féu
fonedís, deixant com a únic rastre les empremtes de les potes del seu cavall.
Uns potes de cavall que els de Riudellots ensenyarien més tard (ignoro si
encara ho fan) amb autèntic orgull.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;"><span style="mso-spacerun: yes;">
</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;">Aquestes són tres mostres de la
suposada presència de sant Martí, patró de la cavalleria catalana abans que
sant Jordi, a les terres gironines. I dic suposada presència, perquè, en
realitat, formen part de la llegenda. El que sí és veritat, però, és que sant
Martí ha gaudit sempre arreu de casa nostra (ara, potser, no tant) d’una veneració
extraordinària.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/--3XiEQ1FSas/UJ0AkYiUulI/AAAAAAAACs4/NmdS6zHw4wA/s1600/Sant+Mart%C3%AD+del+Canig%C3%B3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="343" src="http://1.bp.blogspot.com/--3XiEQ1FSas/UJ0AkYiUulI/AAAAAAAACs4/NmdS6zHw4wA/s400/Sant+Mart%C3%AD+del+Canig%C3%B3.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;"><i><b><span style="font-family: Arial;">L'històric monestir pirinenc de Sant Martí del
Canigó, al qual el mestre Pau Casals va dedicar una bellísima
sardana.</span></b></i></span></td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: ES-TRAD; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES-TRAD;">Emili Casademont
i Comas</span></b><span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: ES-TRAD; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES-TRAD;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span>Emili Casademont i Comashttp://www.blogger.com/profile/13778373266470752217noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5297766881107517047.post-19196692645796253172012-11-06T20:55:00.000+01:002012-11-06T21:01:08.125+01:00«PORTO EL PERIODISME A LA SANG» (*) <!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
</w:Compatibility>
<w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]--><br />
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="156">
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if !mso]><img src="//img2.blogblog.com/img/video_object.png" style="background-color: #b2b2b2; " class="BLOGGER-object-element tr_noresize tr_placeholder" id="ieooui" data-original-id="ieooui" />
<style>
st1\:*{behavior:url(#ieooui) }
</style>
<![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
</style>
<![endif]-->
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-xGQna8JjDDc/UJlq0CwH8oI/AAAAAAAACpU/MynkK3XZm90/s1600/220px-Diari_de_Girona.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="73" src="http://3.bp.blogspot.com/-xGQna8JjDDc/UJlq0CwH8oI/AAAAAAAACpU/MynkK3XZm90/s400/220px-Diari_de_Girona.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;">Text: </span></b><span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;">Iolanda Batallé Prats</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;">“Als 10 anys, mentre els companys
jugaven a futbol, jo llegia <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La Vanguardia.</i> Als
12, cada nit, preparava un diari a mà que l’endemà repartia a classe”, recorda
el periodista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Emili Casademont</b>,
avui, el col·laborador més antic del <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Diari
de Girona</b>, on va començár al principi de la dècada dels 50, quan només
tenia 14 anys.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;">“Això del periodisme sempre ho he
portat a la sang”. Emili Casademont va ser redactor del <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Diario de África </i>y del setmanari <i style="mso-bidi-font-style: normal;">África Deportiva. </i>Corresponsal especial de l’agència anglesa <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Reuters</i>. També ha treballat per a les
agències <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Europa Press</i>,<i style="mso-bidi-font-style: normal;"> Efe </i>i <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Logos</i>; i per als diaris <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Los
Sitios, El Correo Catalán</i>, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">El
Noticiero Universal</i>,<i style="mso-bidi-font-style: normal;"> Avui</i>,<i style="mso-bidi-font-style: normal;"> Ya</i>,<i style="mso-bidi-font-style: normal;">
La Depêche du
Midi…</i>, entre d’altres. L’any 1965, a Ràdio Popular de Figueres va crear <i style="mso-bidi-font-style: normal;">L’Hora de Catalunya</i>, primer programa
diari fet en català després de 1939. Actualment, i a punt d’arribar a l’edat de
la jubilació, és subdirector del periòdic <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Hora
Nova </i>de Figueres, articulista del Diari de Girona i col·laborador de
diversos mitjans de comunicació de Barcelona i Madrid.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;">Neix a Girona el 15 de febrer de
1936. “Em toca anar a escola a la immediata postguerra, i, com tots els
d’aquella època, no en guardo un record gaire agradable”.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;">Va ser de l’última lleva enviada a
fer el servei militar al Marroc, l’any 1957, i ”vaig ser reclamat immediatament
pel <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Diario de África</i>, a Tetuan”.
Arran de la feina al diari va conèixer bé Mohamed V, “i el seu fill Hassan II
em va honorar amb la seva amistat. Estava admirat perquè jo parlava l’àrab
força correctament. Fins i tot li recitava versicles de l’Alcorà”.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;">Emili Casademont és un gran
coneixedor del llibre sagrat islàmic. “La dona més extraordinària de la religió
islàmica és la Verge Maria.”
“Mai a la meva vida he vist tanta devoció per la Verge com en un santuari
catòlic marià prop d’Alger. Estava ple de musulmans que adoraven la Verge Maria. Quan els vaig dir
que jo també era un enamorat d’aquesta verge m’abraçaven i em consideraven com
a germà”.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-v2M02TvCBvA/UJlpvHdtf2I/AAAAAAAACpM/epWu31-JTCE/s1600/port+lligat.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="283" src="http://3.bp.blogspot.com/-v2M02TvCBvA/UJlpvHdtf2I/AAAAAAAACpM/epWu31-JTCE/s400/port+lligat.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: xx-small;"><b><i><span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial;">Portlligat (Cadaqués).
Any 1973.- Salvador Dalí, amb un grup de periodistes gironins. L’últim de la
primera fila, a la dreta de la imatge, ajupit, és l’Emili Casademont i Comas.</span></i></b></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: xx-small;"><b><i><span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial;"> </span></i></b></span></div>
</td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span><span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;"><span style="mso-spacerun: yes;"><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
</w:Compatibility>
<w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]--></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;"><span style="mso-spacerun: yes;"><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="156">
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if !mso]><img src="//img2.blogblog.com/img/video_object.png" style="background-color: #b2b2b2; " class="BLOGGER-object-element tr_noresize tr_placeholder" id="ieooui" data-original-id="ieooui" />
<style>
st1\:*{behavior:url(#ieooui) }
</style>
<![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
</style>
<![endif]--><span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: ES-TRAD; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES-TRAD;">“Si no hagués estat
periodista hauria estat periodista”, afirma aquest periodista nat, a qui sempre
ha atret molt la ràdio (va ser redactor de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Ràdio
Girona</i>), però que els últims vint anys ha fet més premsa escrita perquè “la
ràdio ja no és el que era”. La seva relació amb Salvador Dalí ha marcat també
la seva trajectòria. “Tinc un dibuix seu del meu primer cognom: una casa, un
mont i al mig va escriure Sade, del marquès de Sade.” La major afició d’Emili
Casademont és la lectura: “Llegeixo llibres d’història que després interpreto a
la meva manera perquè la història està tota falsificada”. Per exemple, és un
defensor de la teoria que Colom va néixer a Girona el 24 de juny de 1438, i que
es deia Joan Baptista, teoria sobre la qual ha publicat un dels seus llibres.
La il·lusió més immediata d’aquest pare del periodisme que ha guanyat la “Mosca
de Galena 1999”
és acabar la llicenciatura en Ciències de la Comunicació
Audiovisual de la
UAB, “a la meva època no existia”. </span> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span></i><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;">(</span></b><span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;">*<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">)</b> <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Publicat al DIARI DE
GIRONA, el 15 d’octubre del 2000</b></span></div>
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: ES-TRAD; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES-TRAD;">Transcripció feta
per JORDI C. PLA</span></b><br />
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: ES-TRAD; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES-TRAD;"> </span></b><span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: ES-TRAD; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES-TRAD;"> </span>Emili Casademont i Comashttp://www.blogger.com/profile/13778373266470752217noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5297766881107517047.post-45050770730058059752012-11-02T11:33:00.001+01:002012-11-02T11:33:54.400+01:00Esbarzers sense punxes<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
</w:Compatibility>
<w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]--><br />
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="156">
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if !mso]><img src="//img2.blogblog.com/img/video_object.png" style="background-color: #b2b2b2; " class="BLOGGER-object-element tr_noresize tr_placeholder" id="ieooui" data-original-id="ieooui" />
<style>
st1\:*{behavior:url(#ieooui) }
</style>
<![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
</style>
<![endif]-->
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-qIQ_WVQBKwI/UJOgfeRXjaI/AAAAAAAACnU/KEZ5k1B6ua0/s1600/esbarzer.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="266" src="http://4.bp.blogspot.com/-qIQ_WVQBKwI/UJOgfeRXjaI/AAAAAAAACnU/KEZ5k1B6ua0/s400/esbarzer.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;">Molt a prop de la catedral de
Barcelona existeix un vell carrer, anomenat de Sant Sever, per on quasi totes
aquelles persones que van o vénen del Palau de la Generalitat solen
passar, que té una esglesiola dedicada al citat sant, la diada del qual s’escau
el 6 de novembre (enguany, dimarts de la setmana entrant). I gairebé al costat mateix
de l’esglesiola, hi ha una casa que els veïns d’aquest històric barri barceloní
miren amb cert respecte, perquè, segons es diu, hi visqueren els tres membres
de la família Sever -pare, mare i una filla-, que hi posseïen un taller de
teixits.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;">La tradició, recollida per Joan
Amades al <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Costumari Català</i>, explica
que, en morir el prelat de la ciutat, els primitius cristians, tot seguint els
seus costums, s’aplegaren per tal d’elegir-ne un altre d’entre ells: «Parlaven
molt, discutien encara més i, com més parlaven i discutien, menys s’entenien. Així
les coses, tot d’una va comparèixer a les catacumbes un colom que ningú no va
saber com hi havia entrat, el qual, després de fer tres voltes per damunt de
tots els reunits, va posar-se sobre el cap del teixidor Sever, qui, amb tota la
humilitat, tractava d’esquivar-lo. Tots els reunits van comprendre que el cel
volia que fos en Sever llur bisbe.»</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;">Té una curiosa llegenda, aquest sant
Sever. Decià, l’emperador romà, el perseguí. I ell, juntament amb els seus
principals magnats, fugí de la capital catalana i s’adreçà cap al Vallès, tot
travessant la carena de Collcerola. Però, al final, fou atrapat al Castell
Octavià, és a dir, allà on avui s’aixeca la població de Sant Cugat, i sofrí
martiri. No obstant, abans que això succeís (abans que li clavessin un clau al cervell),
sant Sever s’amagà sota un esbarzer. I aquest esbarzer, en adonar-se que servia
de sopluig i d’amagatall al nou prelat barceloní, arronsà les seves pues o punxes,
per tal de no llatzerar-lo, i mai més no les tornà a treure. Això, conforme he assenyalat
més amunt, és el que explica la llegenda. Però, com que totes les llegendes
solen tenir un fons de veritat, la veritat és que el jardí d’una casa de Sant
Cugat del Vallès, coneguda com a Cal Savi, encara hi ha, avui dia, esbarzers
mancats de pues o punxes, esbarzers que, segons s’afirma, són descendents
d’aquell que proporcionà protecció a sant Sever.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;">Per altra banda, hom conta que el
rei Martí I l’<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Humà</i>, gràcies a haver
demanat ajut a sant Sever, pogué evitar que li tallessin una cama, quan els
metges que l’atenien ja estaven ben disposats a fer-ho. I això, que també es
tracta d’un relat llegendari, podria ser igualment cert, ja que és sabut, per
documents que s’han localitzat, que el monarca posseïa un quadre que
representava aquest miracle, quadre que ell mateix havia fet pintar, diuen, en
prova d’agraïment al sant. D’aquí ve que, antigament, sant Sever fos molt
invocat per la gent de casa nostra afectada pels mals de les cames, invocació a
la qual la meva mare, filla de Barcelona, era força afeccionada. I referent al
rei Martí I l’<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Humà</i>, cal recordar que,
ara fa un parell d’anys, es commemorà el sisè centenari del seu decès,
esdevingut al palau reial barceloní. Fou l’últim monarca de la família dels
Bel·lònides, atès que no deixà successor, nascut el 1365 a Girona, ciutat on té
una via pública, situada al voltant de la catedral i de l’església de Sant
Feliu, que li és dedicada, commemoració que, pràcticament, passà del tot
desapercebuda arreu de les terres catalanes.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="EN-GB" style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: EN-GB;">«Per Sant
Sever,/ faves a fer». </span><span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;">Això és el que diu el refrany. Un refrany que vol indicar
que el 6 de novembre és el dia més apropiat per sembrar faves (i així ho ha
cregut sempre la pagesia del pla de Barcelona), per raó de la gran sembrada que
en feia sant Medir, a Sant Cugat del Vallès, quan hi passà sant Sever, mentre fugia
de l’emperador Decià. Una sembrada de faves que serví per despistar diverses
vegades els perseguidors del bisbe, fet -naturalment, llegendari- que les populars
Colles de Sant Medir, escampades per diferents barris del Cap i Casal, celebren
cada 3 de març, organitzant una romeria o excursió a Sant Cugat, i que té al
carrer Major de Gràcia, quan al vespre retornen a la ciutat, una arribada
d’allò més espectacular, amb una pluja de caramels per a tothom que els ha anat
a esperar. Modernament, aquesta romeria o excursió rep el nom de «la Dolça Festa de Sant
Medir». </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;">La llegenda de sant Sever, repeteixo,
és tota curiosa. I la seva part més destacada és, sens dubte, aquella de
l’esbarzer. O sigui, la de l’arbust que arronsà de forma enginyosa les seves pues
o punxes, a fi que el sant no sofrís cap ferida, quan s’hi anà a amagar. I ho
és, a més, de destacada, perquè va lligada a una realitat. Una realitat ben
palpable, la qual pot ser perfectament palpada (perdó per la redundància) als
jardiins de Cal Savi, de Sant Cugat del Vallès, on hi ha alguns esbarzers,
descendents d’aquell del miracle, segons una antiquíssima creença, que mai no han
gosat treure ni la més insignificant punxa...</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-qSWNTPvVbFw/UJOgS97lOAI/AAAAAAAACnM/-HBd3-e1oaA/s1600/SeverCol.lectio-6xi-goigs.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="http://4.bp.blogspot.com/-qSWNTPvVbFw/UJOgS97lOAI/AAAAAAAACnM/-HBd3-e1oaA/s400/SeverCol.lectio-6xi-goigs.jpg" width="268" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: ES-TRAD; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES-TRAD;">Emili Casademont
i Comas</span></b><span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: ES-TRAD; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES-TRAD;"> </span>Emili Casademont i Comashttp://www.blogger.com/profile/13778373266470752217noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5297766881107517047.post-42054777624416743992012-10-28T12:53:00.000+01:002012-10-28T12:53:11.846+01:00UNA «MOSCA» DE MOLTA VOLADA (*)<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
</w:Compatibility>
<w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]--><br />
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="156">
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if !mso]><img src="//img2.blogblog.com/img/video_object.png" style="background-color: #b2b2b2; " class="BLOGGER-object-element tr_noresize tr_placeholder" id="ieooui" data-original-id="ieooui" />
<style>
st1\:*{behavior:url(#ieooui) }
</style>
<![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
</style>
<![endif]-->
<br />
<div class="MsoNormal">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;">-o- Durant gairebé 50 anys,
Casademont ha fet una carrera intensa</span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;">-o- El Col·legi de
Periodistes l’ha premiat per ser pioner de la ràdio</span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;">
</span></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"></span><span style="mso-spacerun: yes;"></span>-----oOo-----</span></b><span style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;"></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;">El passat 25 de març,
el periodista <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Emili Casademont i Comas</b>,
de 64 anys, va rebre el premi “Mosca de Galena”, que atorga el Col·legi de
Periodistes de Catalunya com a pioner de la ràdio. No en va, recentment, el
departament de Cultura de la
Generalitat va reconèixer Casademont com el pioner de la
ràdio en català de postguerra.Aquest veterà periodista ha exercit a Catalunya,
Espanya, el Marroc i Algèria.</span></i></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><u><span style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;">FIGUERES</span></u></b><span style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;"> / MARC TESTART</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;">Als seus 64 anys, i després d’exercir el periodisme escrit i
parlat per Catalunya, Espanya, Marroc i Algèria, Emili Casademont s’ha decidit
per llicenciar-se en Ciències de la Comunicació Audiovisual
per la Universitat Autònoma
de Barcelona (UAB). La carrera periodística de Casademont, però, és
inqüestionable. Els inicis de la seva activitat radiofònica -com a redactor,
informador i guionista- cal anar a buscar-los a començaments dels anys
cinquanta. Destaca el fet que ell va fer la primera emissió diària en català de
la Radiodifusió
espanyola després del 1939 (diumenges i festes inclosos). Fou a Ràdio Popular
de Figueres, a partir de l’1 de novembre del 1965. El programa portava el títol
de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Figueres, tres de la tarda</i>, i va
acabar prenent el de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">L’Hora de Catalunya</i>,
títol definitiu que va donar nom a un llibre que recollia els seus primers
textos. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;">Una de les etapes més fulgurants de la seva carrera
periodística a l’exterior va ser exercint al Marroc i a Algèria. ”Va coincidir
amb el conflicte de la independència d’Algèria de França”, recorda Casademont.
Allà, al Marroc, va treballar al <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Diario
de África</i>, de Tetuan, i al seu suplement esportiu del dilluns, que
s’anomenava <i style="mso-bidi-font-style: normal;">África Deportiva.</i> “Aquest
setmanari donava informació esportiva de tot el món, gràcies a les agències a
les quals estàvem abonats”, explica. Tot això va durar cinc anys (1958-1962),
fins que la independència del Marroc va obligar a tancar els diaris i les
ràdios espanyoles d’allà.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-yH4_DRpIKjw/UI0b_tvILMI/AAAAAAAAClU/tVOuVtkBzeQ/s1600/img009.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="246" src="http://4.bp.blogspot.com/-yH4_DRpIKjw/UI0b_tvILMI/AAAAAAAAClU/tVOuVtkBzeQ/s400/img009.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;"><b><i><span style="font-family: Arial;">Tetuan (Regne del
Marroc), any 1959: Periodistes del “Diario de África” i de l’”África Deportiva”,
celebrant, a casa d’un dels fotògrafs musulmans d’ambdós mitjans, la fi del
Ramadà (la Festa
del sacrifici del xai). A la imatge, el tercer començant per la dreta, hi
apareix un joveníssim Emili Casademont, que solia signar bastants dels seus
treballs amb el pseudònim Otes.</span></i></b></span></td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;"></span><span style="font-size: xx-small;"><b><span style="font-family: Arial;"></span></b></span><span style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;">Acabada aquesta etapa al continent africà, Casademont va
tornar a Girona, “tot i que tenia ofertes per quedar-me allà amb diaris
francesos”. Llavors va enllaçar -o reenllaçar, més ben dit- amb la premsa
gironina. Casademont és el col·laborador més antic del <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Diari de Girona</i> (abans, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Los
Sitios</i>). També va fer de corresponsal especial de l’Agència Europa Press
(fundada a Madrid el 1959), amb la qual va estar a diversos països de
l’estranger fent reportatges. A partir del 1962, va tenir una època intensa com
a redactor de Ràdio Girona, amb un programa diari als estius dedicat a la Costa Brava, ofert per totes
les emissores existents aleshores a les comarques gironines, així com per Ràdio
Miramar de Barcelona.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><u><span style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;">Pioner en català</span></u></b><u><span style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;"></span></u></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;">L’1 de novembre del 1965 va entrar a Ràdio Popular de
Figueres, on va poder realitzar el seu somni: fer un programa en català en
temps de dictadura franquista, cosa que no havia pogut dur a terme a Ràdio
Girona. <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Figueres, tres de la tarda</i>
era un espai diari qe incloïa tradicions, llegendes i evocació de personatges
il·lustres. “Tenia oients a tota la província de Girona, el Rosselló i fins i
tot havia rebut controls de Mallorca i l’Alguer”, apunta Casademont. Acabat el
programa, es va quedar a Figueres per una raó: “Aquí, a la capital de l’Alt
Empordà, hi vaig conéixer la que és ara la meva dona”. Però, Casademont tenia
un peu a la nostra comarca i un altre a Girona -era redactor de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Gerona Deportiva </i>i col·laborava a Ràdio
Girona, a <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Los Sitios</i>, etcètera<i style="mso-bidi-font-style: normal;">-</i>, ciutat on havia vist la primera llum
de la vida i on, durant anys, va continuar disposant de domicili<i style="mso-bidi-font-style: normal;">.</i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;">Emili Casademont va escriure a moltes publicacions i
agències. Als anys 70, fou corresponsal d’<i style="mso-bidi-font-style: normal;">El
Noticiero Universal</i>,<i style="mso-bidi-font-style: normal;"> El Correo
Catalán</i>,<i style="mso-bidi-font-style: normal;"> Avui</i>,<i style="mso-bidi-font-style: normal;"> Mundo Diario</i>,<i style="mso-bidi-font-style: normal;"> Hoja del Lunes</i>, Agència Efe, entre d’altres. També va ser redactor
de la revista <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Canigó </i>i cofundador i
director del bisetmanari <i style="mso-bidi-font-style: normal;">9País</i>, que
va durar dos anys (1977-79), que després derivaria en el setmanari <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Hora Nova</i>, del qual Casademont és
sotsdirector. També ha publicat diversos llibres.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;">Emili Casademont i Comas valora profundament el premi “Mosca
de Galena” 1999, que ha compartit amb Francina Boris, la històrica locutora de
Ràdio Girona i de l’antiga Ràdio Associació de Catalunya (Barcelona), atorgat
pel Col·legi de Periodistes, i diu que troba una diferència “abismal” entre el
periodisme de fa mig segle respecte al d’ara.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-4rKDm-Cgwvk/UI0bkd4YAoI/AAAAAAAAClM/oDq9q-U5oFk/s1600/img008.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="400" src="http://1.bp.blogspot.com/-4rKDm-Cgwvk/UI0bkd4YAoI/AAAAAAAAClM/oDq9q-U5oFk/s400/img008.jpg" width="298" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: xx-small;"><b><i><span style="font-family: Arial;">Francina Boris i Emili
Casademont, rebent el premi</span></i></b></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: xx-small;"><b><i><span style="font-family: Arial;"><span> </span>“Mosca de Galena” 1999</span></i></b></span></div>
</td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial; font-size: 10.0pt;"><span style="mso-spacerun: yes;"></span></span></i><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;">(*) Publicat al SETMANARI
DE l’ALT EMPORDÀ,</span></b>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;">editat a Figueres, el
25 d’abril del 2000.</span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;">Transcripció feta per
JORDI C. PLA</span></b></div>
Emili Casademont i Comashttp://www.blogger.com/profile/13778373266470752217noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5297766881107517047.post-82981716651680670122012-10-26T11:55:00.000+02:002012-10-26T11:55:29.615+02:00El català Colom, fill de Girona <!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
</w:Compatibility>
<w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]--><br />
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="156">
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if !mso]><img src="//img2.blogblog.com/img/video_object.png" style="background-color: #b2b2b2; " class="BLOGGER-object-element tr_noresize tr_placeholder" id="ieooui" data-original-id="ieooui" />
<style>
st1\:*{behavior:url(#ieooui) }
</style>
<![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
</style>
<![endif]-->
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-YfE1WFBy78M/UIpdsEkgNxI/AAAAAAAACjU/1rKwPhqq0kg/s1600/dali+colom.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="http://1.bp.blogspot.com/-YfE1WFBy78M/UIpdsEkgNxI/AAAAAAAACjU/1rKwPhqq0kg/s400/dali+colom.jpg" width="286" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;">Fa força més de mig segle que
Salvador Dalí pintà un quadre de grans dimensions, actualment al museu dels
Estats Units que duu el nom del cèlebre artista empordanès, relatiu a la
descoberta d‘Àmèrica. Aquest quadre, un oli bellíssim, convé tenir-lo moltíssim
en compte, ara que surten noves teories sobre el descobridor oficial del Nou
Món, tot començant pel seu lloc d’origen, ja que, d’acord amb el que han
apuntat alguns investigadors, bé podria ser que reflectís l’autenticitat
històrica. Dalí, home que no era pas, precisament, cap independentista català, plasmà
a la seva obra pictòrica, infinitat de senyeres, assenyalant-hi, a més -i abans
que ningú-, que Cristòfor Colom havia vist la primera llum de la vida a la
ciutat de Girona.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;">Una tarda d’estiu del 1974, Salvador
Dalí, a la seva residència de Portlligat (Cadaqués), m’explicà fil per randa
tots els simbolismes que figuren al seu quadre colombí: «Les senyeres volen
indicar que la Descoberta
d’Àmèrica va ser una gesta catalana, encapçalada per un navegant de casa
nostra, mentre que els pals volen significar que les caravel·les van salpar del
port de Pals d’Empordà». I després de fer una petita pausa, Dalí em revelà que
la silueta d’un eclesiàstic, inspirada en el bisbe sant Narcís, i el campanar
punxegut i escapçat de l’església de Sant Feliu, un dels grans símbols de la
ciutat dels quatre rius (el Ter, l’Onyar, el Güell i el Galligants), existents
a l’angle esquerre del quadre, volen representar que el pare del navegant era el
canonge gironí Francesc Colom i Bertran, que arribà a ser president de la Generalitat de
Catalunya del 1464 al 1467, el qual deixà embarassada la seva serventa, en una
època en què es tolerava que els eclesiàstics mantinguessin relacions íntimes
amb les dones, sense que ho ocultessin. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;">Aquesta creença de Dalí seria després
compartida per diversos investigadors, com Francesc Albardaner, Joaquim
Ventalló i el francès Jacques A. Cornet, autor del llibre <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Cristòfor Colom, el corsari </i>(Pagès, editors-Lleida, 1999), arran d’haver-se
localitzat, a l’Arxiu Diocesà de Girona, un document, on s’esmenta un tal Joan
Baptista Colom (molts es mostren convençuts que aquest era el veritable nom de pila
de l’almirall i que, més tard, se’l canvià per despistar aquells que el
perseguien, per motius polítics i de pirateria, pel de Cristòfor), individu que
es tractaria del famós i controvertit navegant, puix que, per haver estudiat una
temporada al seminari, dominava el llatí a la perfecció. Cornet, a més, afirma
que Colom nasqué el 24 de juny del 1438 (diada de Sant Joan, per cert), tot
rebent les aigües baptismals a la
Catedral gironina, i afegeix que el segon cognom de Joan
Baptista Colom és el de Sacosta.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;">Per altra banda, tots aquests
investigadors solen assegurar que Cristòfor Colom fou donat en adopció i que, amb
els seus pares adoptius, visqué un temps a l’antiga illa de Gènova, on aprengué
l’ofici de navegar. Aquesta illa, habitada per genovesos italians, situada molt
a prop de la ciutat de Tortosa, la capital del Baix Ebre, avui, en haver-hi
quedat unida, és el barri tortosí de Ferreries. I també solen assegurar que les
tres caravel·les es deien, en realitat, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Pinta</i>,<i style="mso-bidi-font-style: normal;"> Santa Clara </i>i<i style="mso-bidi-font-style: normal;"> Marigalante</i>, rebatejada aquesta última per Colom amb el nom de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Santa María</i> sense èxit, atès que els
mariners, catalans i portuguesos, sempre parlaren de la <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Marigalant</i>,
embarcació -es tractava de la nau capitana- que embarrancà el 25 de desembre
del l492, als sorrals d’Haití, on naufragà i s’abandonà. Hi ha, per cert, un
document antic que diu que <b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;">«</i>…a bordo de la Niña, que ha por nombre Santa
Clara…</b><i style="mso-bidi-font-style: normal;">»</i>, cosa que evidencia que
el nom autèntic de la <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Niña</i> era el de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Santa Clara</i> i que, als encarregats de
transformar una gesta catalana en una gesta castellana, se’ls passà per alt
eliminar aquest fragment d’una frase.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;">I cal ressaltar que un insigne home
de lletres veneçolà, Rafael Marrón, en un article publicat fa algun temps a
l’important diari <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Correo de Caroní</i>, del
seu país (reproduït, en part, pel <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Diari
de Girona</i>), afirmava el següent: <b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;">«</i>En el año 1492, Palos de Moguer no
existía. Existía Palos y existía Moguer. Palos jamás ha sido un pueblo amurallado.
Si traducimos el nombre de Palos al catalán, nos encontramos con Pals, que, en
1492, no sólo tenía puerto, sinó también astilleros y, en aquel entonces, era
la mayor potencia marítima de Occidente, que imponía sus leyes en todo el
Mediterráneo a través de sus consulados</b><i style="mso-bidi-font-style: normal;">».</i><span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;">I ja per acabar, permeteu-me
recordar, benvolguts lectors, que una alta funcionària del Museu Dalí
nord-americà (el que hi ha a St. Petersburg, Florida, on s’exhibeix el
meravellós quadre que el pintor empordanès dedicà a la Descoberta d’Amèrica) manifestà
al citat <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Diari de Girona</i>, no fa
gaire, que allà posseeixen un parell de proves irrefutables que Cristòfor Colom
-o Joan Baptista Colom- era català, fill de la ciutat que té com a patró el
bisbe sant Narcís.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-ncQAsHcXcOo/UIpdVMNLwzI/AAAAAAAACjM/gEPeIs7ST4Q/s1600/Antenes+Radio+Liberty.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="400" src="http://3.bp.blogspot.com/-ncQAsHcXcOo/UIpdVMNLwzI/AAAAAAAACjM/gEPeIs7ST4Q/s400/Antenes+Radio+Liberty.jpg" width="265" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;"><b><i><span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial;">Aquestes
són les avui desaparegudes antenes de Ràdio Liberty de Pals, potentíssima
emissora<span> </span>dels nord-americans, també
actualment despareguda. A uns 300 metres, dins el mar, hi ha enterrades,
segons s’afirma, les restes ben conservades de l’antic i important port
palsenc.</span></i></b></span></td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: xx-small;"><b><i><span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial;"></span></i></b></span><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial; font-size: 10.0pt;"></span></i><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: ES-TRAD; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES-TRAD;">Emili Casademont
i Comas</span></b><span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: ES-TRAD; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES-TRAD;"> </span></div>
Emili Casademont i Comashttp://www.blogger.com/profile/13778373266470752217noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5297766881107517047.post-64880474287613888482012-10-21T15:25:00.000+02:002012-10-21T15:25:22.552+02:00Llegendes de la Ciutat de l’Estany<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
</w:Compatibility>
<w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]--><br />
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="156">
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if !mso]><img src="//img2.blogblog.com/img/video_object.png" style="background-color: #b2b2b2; " class="BLOGGER-object-element tr_noresize tr_placeholder" id="ieooui" data-original-id="ieooui" />
<style>
st1\:*{behavior:url(#ieooui) }
</style>
<![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
</style>
<![endif]-->
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-ZZjYC6R0kNs/UIP3Y1MOnuI/AAAAAAAAChU/99EqcM5aX-Y/s1600/dragon-gris.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" src="http://2.bp.blogspot.com/-ZZjYC6R0kNs/UIP3Y1MOnuI/AAAAAAAAChU/99EqcM5aX-Y/s400/dragon-gris.jpeg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;"><b><i><span style="font-family: Arial;">El llegendari drac de Banyoles</span></i></b></span></td></tr>
</tbody></table>
<br />
<div class="MsoNormal">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial; font-size: 10.0pt;"></span></i><span style="font-family: Arial; font-size: 10.0pt;"> </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;">Diuen que, ben a prop de l’estany o llac de Banyoles, hi vivia
un drac molt ferotge, que tenia aterrits els veïns d’aquesta ciutat gironina,
puix que, per satisfer la seva voracitat, cada dia li havien de portar un
infant. Aquest dracàs «residia» en una clotada, coneguda com a Clot del drac,
per vora de la qual feia respecte de passar, i, quan hom es veia forçat a passar-hi,
no dubtava ni un segon a fer el senyal de la creu. Així les coses, el veïnat s’organitzà
per tal de satisfer el tribut de carn humana que calia lliurar al monstre, tot
sortejant els infants de pit existents a la població. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;">Un dia, la desventura d’haver de lliurar el seu fillet va tocar
a una neboda del pare abat del monestir, la qual, desolada, acudí a cercar
protecció al seu oncle, qui, investit, s’adreçà vers el Clot del drac i, en
veure que la bestiassa, furiosament, se li anava a abraonar amb un pam de boca
oberta, li tirà l’estola al damunt, tot restant la fera al moment amanyagada i
reduïda.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;">Aleshores, l’abat va conduir el drac fins a la plaça, manso
com un anyell, on s’aplegà tot el poble per esbravar-se amb el monstre, al qual
no van parar de maltractar, fins que el van deixar fet una vertadera «piltrafa».
L’acció de la creu i de l’estola el dominà completament, sense cap mena de dificultat.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;">D’aquesta forma, benvolguts oients, la llegenda explica com
els banyolins es van alliberar del terrible animalot.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-ZKCjdzWm_dw/UIP3GkS7Z_I/AAAAAAAAChM/y9yvYID1ke8/s1600/Martiri%C3%A0.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="400" src="http://3.bp.blogspot.com/-ZKCjdzWm_dw/UIP3GkS7Z_I/AAAAAAAAChM/y9yvYID1ke8/s400/Martiri%C3%A0.jpg" width="231" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;"><b><i><span style="font-family: Arial;">Sant Martirià</span></i></b></span></td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;"> </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;">Però, a més d’aquesta llegenda, n’hi ha una altra que narra que
aquest pare abat del monestir de Banyoles, que era sant Martirià -la diada del
qual és avui, precisament, dia 24 d’octubre-, no podia pas ser de cap manera el
sant Martirià autèntic, atès que el veritable sant Martirià arribà a la Ciutat de l’Estany, després
de mort, procedent de la seva ciutat natal de Florència (Itàlia). A grans
trets, permeteu-me que us conti aquesta segona llegenda, perquè és tota curiosa.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;">Una nit, sant Martirià s’aparegué a dos joves estudiants
florentins, molt devots seus, i els demanà que portessin el seu cos a una
població catalana, que s’aixecava vora d’una font, on segurament seria més
venerat que no pas a la ciutat on va néixer. Aquells dos estudiants decidiren
posar el cos del sant dintre d’una caixa de fusta i dur-la a un convent de
monjos benedictins, al costat del qual hi havia una font que mai no s’eixugava.
Després de mesos i mesos d’anar pel món, van fer cap a l’ermita de la Mare del Déu del Mont i, des
d’allà dalt, van veure, a baix i a tocar del nucli uirbà de<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Banyoles, com un mirall (es tractava, com cal
suposar, del misteriós i bellíssim <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>estany), en què s’emmirallava el cel amb grans
nuvolades perfumades, que semblaven talment com de glòria.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;">Els dos joves cregueren que acaben d’arribar al punt que
desitjaven i que aquella claror celestial era com una revelació de l’existència,
als seus peus, de la font (podria ser, segons el relat llegendari, la cèlebre
font pudosa, d’aigua medicinal, que, avui dia, per dissort, ja no raja tan
abundosament com anys enrere), i el convent que cercaven. Llavors, un dels
estudiants de Florència va baixar i va trobar, en efecte, la font i el convent
de benedictins. Immediatament, avisà l’altre, tot descendint ambdós al pla amb
la preada càrrega. I, al final, la relíquia de sant Martirià, després d’algunes
o moltes «peripècies» (hi havia a Banyoles dos convents i no sabien a quin
d’ells donar-la), fou dipositada al convent anomenat dels «monjos negres», per
raó de l’hàbit d’aquest color que portaven.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;">Fins aquí, estimats oients d’aquest espai català, garrotxí i
pirinenc de Ràdio Olot, tot allò que hom conta sobre sant Martirià i Banyoles.
Dues simples llegendes, en definitiva, que -cal no oblidar-ho-, igual que totes
les llegendes, poden tenir un fons de veritat. Sigui com sigui, el cas és que
sant Martirià, des de fa anys i panys, és veneradíssim a la Ciutat de l’Estany, que el
té per patró, i celebra, durant aquestes dates tardorals del mes d’octubre, unes
fires la mar de populars i lluïdes.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;"> <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-uZP4GvGJyD0/UIP2vRIax6I/AAAAAAAAChE/g1BJQW7npVk/s1600/estany.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="256" src="http://4.bp.blogspot.com/-uZP4GvGJyD0/UIP2vRIax6I/AAAAAAAAChE/g1BJQW7npVk/s400/estany.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;"><b><i><span style="font-family: Arial;">El cèlebre i misteriós estany banyolí</span></i></b></span></td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;"> </span><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: Arial; font-size: 10.0pt;"> </span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;">Emili Casademont i Comas</span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;">De l’emissió diària
«Del</span></i></b></div>
<div class="MsoNormal">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;">Pirineu estant»</span></i></b><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;"></span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;">Ràdio Olot</span></i></b></div>
<div class="MsoNormal">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;">(24-10-80)</span></i></b><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;"> </span></b></div>
Emili Casademont i Comashttp://www.blogger.com/profile/13778373266470752217noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5297766881107517047.post-8189776307186574022012-10-12T13:00:00.000+02:002012-10-12T13:00:21.492+02:00La sardanista Teresa Pàmies<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
</w:Compatibility>
<w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]--><br />
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="156">
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if !mso]><img src="//img2.blogblog.com/img/video_object.png" style="background-color: #b2b2b2; " class="BLOGGER-object-element tr_noresize tr_placeholder" id="ieooui" data-original-id="ieooui" />
<style>
st1\:*{behavior:url(#ieooui) }
</style>
<![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
</style>
<![endif]-->
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-NOtK424JjSc/UHf3mM2X0MI/AAAAAAAACfM/6rvKJvIPJd4/s1600/21teresa_pamies.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="243" src="http://2.bp.blogspot.com/-NOtK424JjSc/UHf3mM2X0MI/AAAAAAAACfM/6rvKJvIPJd4/s400/21teresa_pamies.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
</w:Compatibility>
<w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]-->
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: xx-small;"><b><i><span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial;"> Teresa
Pàmies, de joveneta, intervenint en un
míting polític a Barcelona</span></i></b></span><span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial; font-size: 10.0pt;"></span></div>
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="156">
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
</style>
<![endif]--></td></tr>
</tbody></table>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;">Gràcies als llibres de Teresa
Pàmies, molts de caire autobiogràfic o mig autobiogràfic, he pogut recordar alguns
fets de la història del nostre país, els quals, a causa d’haver-se produït quan
jo era infant, se m’havien quasi esborrat de la memòria. Un d’ells, per
exemple, és el de la vida i la mort de la jove comunista barcelonina Lína Òdena,
que solia anar sovint amb Dolores Ibarruri, en els mítings que la «Pasionaria»
feia arreu de l’Estat espanyol, i que l’acompanyava en l’ús de l’oràtoria.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;">El tràgic final de Lina Òdena, l’any
1937, fou força semblant al de Josep Sunyol i Garriga, president del Barça i factòtum
del diari <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La Rambla</i><i style="mso-bidi-font-style: normal;">, </i>ocorregut
poc temps després de l’inici de la Guerra
Civil, ja que, tant ell com ella, caigueren en poder dels
rebelds, els franquistes, d’idèntica manera. O sigui, en endinsar-se, per error
o no (aquesta qüestió no s’ha arribat a aclarir mai), els cotxes en què
viatjaven, conduïts per uns xofers que eren diferents dels que els dos utilitzaven
habitualment, en territori enemic. A en Sunyol això li succeí al front de
Madrid, i a l’Òdena, al de Granada. És clar que, entre ambdós casos, hi ha una
notable diferència, atès que, mentre Josep Sunyol victorejà Catalunya, en el
moment de ser afusellat, Lina Òdena, en ser apresada pels falangistes, agafà
immediatament la pistola que duia i, disparant-se un tret al cap, se suïcidà,
sense dir ni piu. Teresa Pàmies, en evocar, a <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Quan érem capitans</i>, la penosa retirada de l’exèrcit republicà a
França, qualifica la comunista catalana d’autèntica «heroïna». La ciutat de Barcelona,
per cert, li dedicà uns jardins el mateix any 1937, jardins dels quals jo, de
petit, havia sentit parlar bastant.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;">En els llibres que he llegit de la Pàmies, que són majoria, no
n‘he trobat cap que faci referència al fet -potser, perquè m’ha passat per alt-
que l’escriptora de Balaguer, que morí el 13 de març d’enguany, havia estat
molt enamorada de la sardana, cosa que ara acabo de descobrir mercès a un
article, signat per ella mateixa, a les pàgines del butlletí-programa del 46è
Aplec del Baix Camp, organitzat per la Colla Sardanista Rosa de Reus.
«Entre els records més lluminosos de la meva infància hi ha la sardana. A
Balaguer es ballava els diumenges al migdia a la Plaça Mercadal, a l’hivern i
tardor, sino plovia», explica, per començar, la mare del també escriptor i
periodista Sergi Pàmies, que es diu, en realitat, Sergi López Pàmies, ja que és
fill de Gregorio López Raimundo, l’històric dirigent -absent, des de fa algun
temps, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>del món dels vius- del PSUC
(Partit Socialista Unificat de Catalunya), partit d’ideologia comunista, amb
qui ella estava casada.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;">I, tot seguit, la «Pamietes» relata el
següent: «La sardana era pel diumenge de sol, sol de terra seca i freda, el que
més s’agraeix. A la mainada se’ns permetia seure al bell mig de la roda per a
guardar els abrics, bufandes i senalles dels balladors. Asseguda sobre les
cames creuades, mirava encisada els peus dels nois i noies, puntejant amb moltíssima
gràcia, com si fossin becs de gavina sobre l’escuma del mar. La cobla era lleidatana
els diumenges odinaris, però a la Festa
Major, inicis de novembre, venia de la Bisbal i, aleshores, la
tenora m’embadolicava fins a l’èxtasi. Tan autèntic era el meu enamorament pel
so d’aquell instrument, que m’acompanyà en el meu llarg exili, identificant-lo
amb el més entranyable: la terra prohibida, la infància agosarada, el sol
d’hivern, l’arròs de festa, la meva mare esperant-me al balcó de casa, fins que
no callava la tenora a la Plaça Mercadal,
etcètera».</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;">Teresa Pàmies, després de contar que,
en la seva adolescència pimerenca, començà a sardanejar amb delit, sabent-ne ja
la tècnica, lleugera com una ploma de colom, amb cos i ànima, i fruint la
melodia tendra i greu de la tenora, assegura que, «de totes les sardanes, la
que més m’agradava era la
Llevantina, i la que cantava amb més goig a l’Orfeó Balaguer,
la de les Monges. Encara avui les canto si ve a tomb, amb la meva veu que el
pes dels anys fa trontollar una mica». Cal advertir que la Pàmies redactà aquest
article el 1978, a
petició de la Colla Sardanista
Rosa de Reus, article que ara ha reproduït al seu butlletí-programa de l’Aplec
del Baix Camp, atès que aquest any, conforme he consignat anteriorment, és el
del traspàs de la guardonada escriptora de les terres de Lleida, nascuda el 8
d’octubre del 1919.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;">És innegable que Teresa Pàmies tenia
un gust d’allò més exquisit, car les seves sardanes preferides eren la <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Llevantina</i>,
obra de Vicenç Bou (enguany, per cert, es commemora el 50è aniversari del decès
de l‘inspirat compositor de Torroella de Montgrí), la qual pujà als escenaris
teatrals per mitjà de Mercè Serós i Raquel Meller, dues grans figures de
l’espectacle, que cantaven la lletra que li havia posat Serracant, i la <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Sardana</i><i style="mso-bidi-font-style: normal;"> de les monges</i>, obra del genial músic
Enric Morera, amb text d’Àngel Guimerà. La llàstima és que aquestes
meravelloses peces sardanístiques, les lletres de les quals abans tothom sabia
i solia cantar, estiguin, avui dia, bastant -per no dir força- oblidades...</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-bzZPojiqg5g/UHf3LnQ2O2I/AAAAAAAACfE/ZKuyVynP2FY/s1600/pamies+raimundo.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="297" src="http://3.bp.blogspot.com/-bzZPojiqg5g/UHf3LnQ2O2I/AAAAAAAACfE/ZKuyVynP2FY/s400/pamies+raimundo.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: xx-small;"><b><i><span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial;">Teresa
Pàmies, de gran, a l’Estat espanyol, amb el
seu marit Gregorio López Raimundo,</span></i></b></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: xx-small;"><b><i><span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial;">ja exsecretari
general del PSUC</span></i></b></span></div>
</td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;"></span><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: ES-TRAD; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES-TRAD;">Emili Casademont
i Comas</span></b><span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: ES-TRAD; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES-TRAD;"> </span></div>
Emili Casademont i Comashttp://www.blogger.com/profile/13778373266470752217noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5297766881107517047.post-76529640399476114182012-10-10T18:37:00.000+02:002012-10-12T12:11:22.832+02:00El «Buenos días, Gerona» i el «Glosario gerundense» <!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="156">
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if !mso]><img src="//img2.blogblog.com/img/video_object.png" style="background-color: #b2b2b2; " class="BLOGGER-object-element tr_noresize tr_placeholder" id="ieooui" data-original-id="ieooui" />
<style>
st1\:*{behavior:url(#ieooui) }
</style>
<![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
</style>
<![endif]-->
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
</w:Compatibility>
<w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]--><a href="http://1.bp.blogspot.com/-WeYnZZl3NM0/UHWjctDZ-EI/AAAAAAAACbc/sVuH5Z1-ueo/s1600/50+anys.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="http://1.bp.blogspot.com/-WeYnZZl3NM0/UHWjctDZ-EI/AAAAAAAACbc/sVuH5Z1-ueo/s400/50+anys.jpg" width="296" /></a></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<br />
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="ES-TRAD">«</span></i></b><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="ES-TRAD" style="font-size: 11.0pt;">EMILI CASADEMONT I COMAS. </span><span lang="ES-TRAD">Polifacètic a Ràdio Girona, posteriorment, traslladat a Figueres,
hi seguí col·laborant. De la seva ploma i enginy sortiren guions i articles
diversos. “La Costa Brava”,
amb notícies i reportatges, “Cita a l’hora del cafè”, una mena de tertúlia
sobre esdeveniments de la vida ciutadana i artística. “Pícaro mundo”, amb curiositats.
En dies alterns feia “Entre ella y él…”. Dos cops a la setmana, “Caras, caretas
y carotas del deporte”. Setmanalment escrigué “Pimavera en las ondas” d’hora i
mitja de durada i també en les restants estacions de l’any. També féu “La
alegre caravana del domingo”, “Crítica de arte” i “El arte y su personaje”,
entrevista. “Buenos días, Gerona” i “Glosario gerundense” constituïren un
intent de retrobament amb el català. Al 1965 marxà a Figueres, on féu la
primera emissió totalment en català, encetant “L’Hora de Catalunya”. Col·laborà
amb Ràdio Andorra i amb països d’Amèrica del Sud gràcies a l’ona curta».</span></i></b></div>
<div class="MsoNormal">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="ES-TRAD">Llibre: “50 ANYS DE RÀDIO GIRONA (1933-1983)”</span></i></b></div>
<div class="MsoNormal">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="ES-TRAD">Editorial: Carles Vallès-Figueres,1990</span></i></b></div>
<div class="MsoNormal">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="ES-TRAD">Autor: MIQUEL GIL BONANCIA <span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span></i></b></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-pQ5ABAvi2UU/UHWi2CqOnCI/AAAAAAAACbU/TzzZdBvFgLU/s1600/Radio_Girona_02.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="266" src="http://4.bp.blogspot.com/-pQ5ABAvi2UU/UHWi2CqOnCI/AAAAAAAACbU/TzzZdBvFgLU/s400/Radio_Girona_02.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;"><b><i><span lang="ES-TRAD">La històrica locutora Francina Boris, en cadira de
rodes, en un recent homenatge que li va dedicar la demarcació de Girona del
Col·legi de Periodistes de Catalunya. Al seu costat, a l’esquerra de la imatge,
Emili Casademont. Ambdós foren guardonats, amb el Premi Mosca de Galena de ràdio,
per la mateixa demarcació del Col·legi, l’any 1999. </span></i></b></span></td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<br />
<span lang="ES-TRAD">Tal com deia
el periodista gironí Miquel Gil Bonancia (e.p.r.), el també periodista gironí
Emili Casademont i Comas va ser qui, ara fa una cinquantena d’anys, es va
atrevir, en ple franquisme, a efectuar un intent de retrobament amb el català a
Ràdio Girona. Així, tot primer hi va fer una emissió diària a les vuit del
matí, titulada “Buenos días, Gerona”, convertida després en ”Glosario
gerundense”, emissió també diària, però traspassada a les dues de la tarda,
hora, llavors, de màxima audiència radiofònica.</span></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD">Malgrat
l’èxit de què gaudia el “Glosario gerundense” (per a tothom, era el “Glossari
gironí” o el «Glossari català» , de la mateixa manera que el “Buenos días,
Gerona” era el “Bon dia, Girona”), el seu autor es va veure forçat a
suspendre’l, al cap de tres mesos d’haver-lo iniciat, ja que no feia gaire
gràcia a determinada gent. I és que el català era bastant utilitzat en els seus
textos, titulats sempre en la nostra llengua, i, a més, tot sovint hi sortien
noms de personatges catalans molt il·lustres, però odiats, talment com la parla
del poble, per la dictadura franquista. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>. </span></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD">Cal aclarir
que “L’Hora de Catalunya” (al principi, “Figueres, tres de la tarda”),
iniciat<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>l’1 de novembre del 1965, era
emès per l’avui desapareguda Ràdio Popular de Figueres, que depenia del Bisbat
de Girona, circumstància que feia que la censura no l’afectés, pràcticament,
gens ni mica, “L’Hora de Catalunya” va ser el pimer programa diari de la Radiodifusió
espanyola, realitzat del tot en català, després de l’any 1939. Una selecció dels
seus textos es va publicar en un llibre, editat, vencent certes dificultats
-legals, aleshores- el 1968. -<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jordi C.
Pla</b> </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span></div>
<div class="MsoBodyText">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES-TRAD">REPRODUCCIÓ
d’un text del “Glossari”:</span></b></div>
<div class="MsoBodyText">
<br /></div>
<div class="MsoBodyText">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="ES-TRAD" style="font-size: 11.0pt;">LA
MARE DE</span></i></b><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="ES-TRAD" style="font-size: 11.0pt;">
DÉU DE LA MERCÈ VA
PARLAR EN CATALÀ</span><span lang="ES-TRAD"></span></i></b></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="ES-TRAD">Los barcos corsarios, en la treceava centuria del
cristianismo, continuamente andaban por nuestras <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">costes catalanes</b>. Sembrando el mal, destruyendo y haciendo
prisioneros, esclavos, a cuantos cristianos tenían la desgracia de caer en sus
manos. Ésta era una terrible pesadilla que preocupaba a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">tot Catalunya</b> y, de una manera en particular, a Barcelona, donde el
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">rei Jaume</b>, pensando en ello, y con
la aflicción en lo más hondo de su corazón, no podía nunca conciliar el sueño.
Mas aquella noche, vencido y maltratado por los latigazos del cansancio, el grn
monarca cerró los párpados. Y durmió. Durmió y soñó. Tuvo un sueño fuera de lo
normal. Tanto que, a la mañana siguiente, cuando los primeros rayos de Febo
llamaron a la puerta del despertar, el<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">
rei Jaume </b>tuvo que frotarse repetidamente los ojos, para quedarse, luego,
pensativo, meditabundo…</span></i></div>
<div class="MsoListBullet" style="margin-left: 0cm; mso-list: none; tab-stops: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 0cm;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="ES-TRAD">-<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Serà veritat el que acabo
de somiar…?</b> -preguntábase una y otra vez.</span></i></div>
<div class="MsoListBullet" style="margin-left: 0cm; mso-list: none; tab-stops: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoListBullet" style="margin-left: 0cm; mso-list: none; tab-stops: 35.4pt; text-align: justify; text-indent: 0cm;">
<span lang="ES-TRAD">-<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;">No. No pot pas ser veritat</i></b><i style="mso-bidi-font-style: normal;"> -respondíase a si mismo-. <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Se somien tantes coses rares… Dels somnis,
no se’n pot fer mai cas…</b></i></span></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="ES-TRAD">Sin embargo, el monarca no acababa de convencerse.
Por más que lo intentara. Y es que el sueño del rei Jaume, estimados oyentes,
era un milagro del cielo. Un autèntico milagro.</span></i></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="ES-TRAD">Al poco rato acudieron a verle <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">sant Ramon de Penyafort</b>, su confesor, y <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">sant Pere Nolasc</b>. Los tres habían tenido aquella noche idéntico
sueño. A los tres se les había aparecido la <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Mare</b><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> de Déu</b>, recomendándoles la conveniencia
de que los cristianos hiciesen más de lo que hacían para redimir a los fieles
que, por acciones de guerra o por actos de pirateria, estaban en poder de los
musulmanes, sufriendo y consumiéndose <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>en
sus terribles cárceles, donde, sin apenas comer, se les obligaba a trabajar en
las tareas más duras, pesadas e inhumanas, hasta que el gusano de la enfermedad
terminaba de roer por completo sus vidas. Los tres personajes ya no dudaron
más. La aparición de la <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Mare</b><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> de Déu</b>, en sueños, era verídica. Y, a
la noche siguiente, volvió a repetirse. Pero, en esta ocasión, sucedió algo más.
La <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Verge</b> les anunció que estuviesen preparados, pues
había decidido visitarles en persona, y les indicó el lugar de la cita: <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">la sala del Tinell del palau reial</b>. Y
les dijo, también, que acudieran allí solos, sin ningún acompañante.</span></i></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="ES-TRAD">A la hora fijada por la <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Mare</b><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> de Déu</b>, el <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">rei Jaume, sant Ramon de Penyafort</b> y <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">sant Pere Nolasc</b> se encontraban en la històrica sala, orando
devotament. Era de noche. Noche septembrina y fresca. Noche hermosa. Como
aquélla jamás ha habido otra en Barcelona. Descendía del cielo la <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Verge</b>.
Y los ángeles la acompañaban y servían. La <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Mare</b><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> de Déu</b>, amigos oyentes, hizo su
aparición. Y repitió a los dos religiosos i al monarca su deseo de que organizasen
i creasen, cuanto antes, un organismo especialmente encargado de la redención
de los cautivos, acordando ellos la fundación de la Orden mercenaria, la qual
procuraría recoger dinero, por todos los medios posibles, a fin de comprar la
libertad de los prisioneros cristianos en manos de la morisma. La orden recibió
el nombre de la <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Mercè</b>, ya que se
consideró como una gran merced la que se iba a realizar con los prisioneros,
obteniendo su liberación. Y fue creada, asimismo, una nueva advocación mariana:
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">la Mare</b><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> de
Déu de la Mercè.<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
</w:Compatibility>
<w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]--></b></span></i></div>
<br />
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="ES-TRAD"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="156">
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if !mso]><img src="//img2.blogblog.com/img/video_object.png" style="background-color: #b2b2b2; " class="BLOGGER-object-element tr_noresize tr_placeholder" id="ieooui" data-original-id="ieooui" />
<style>
st1\:*{behavior:url(#ieooui) }
</style>
<![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
</style>
<![endif]--><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES-TRAD; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES-TRAD;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span></i></b></b></span></i></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="ES-TRAD"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="156">
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if !mso]><img src="//img2.blogblog.com/img/video_object.png" style="background-color: #b2b2b2; " class="BLOGGER-object-element tr_noresize tr_placeholder" id="ieooui" data-original-id="ieooui" />
<style>
st1\:*{behavior:url(#ieooui) }
</style>
<![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
</style>
<![endif]--><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES-TRAD; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES-TRAD;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span></i></b></b>La <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Mercè</b></span></i><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="ES-TRAD">, estimados oyentes, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">va parlar en català</b>. La misma lengua
que hablaban y en la cual rezaban el <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">rei
Jaume, sant Ramon de Penyafort </b>y <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">sant
Pere Nolasc. </b>Un detalle éste que, siglos después, los borbones, por lo
visto, ignoraban, ya que, de lo contrario, no hubiesen proclamado a la <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Mare</b><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> de Déu de la Mercè c</b>omo patrona de
Barcelona, tras haber desposeído de este cargo a <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">santa Eulàlia</b>, la <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Laia</b>, tildada de separatista
por su participación, al lado de Rafael Casanova, màxima autoritat civil i
militar de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Catalunya, </b>en la defensa
de Barcelona, contra las tropas de Felipe V. Y hay que señalar, por último, que
e<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">l rei Jaume,</b> <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">sant Ramon de Penyafort </b>i<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">
sant Pere Nolasc</b>, siempre oraron en <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">català</b>,
porque, conforme decia <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">sant Antoni Maria
Claret</b>, un gran sabio de la
Iglesia, natural de Sallent (el Bages),“<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">les oracions dites en llengua materna són les que pugen directament al
cel, les que agraden de debò Déu Nostre Senyor i la Verge Maria<span style="font-weight: normal;">.”</span></b></span></i></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="ES-TRAD"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="156">
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if !mso]><img src="//img2.blogblog.com/img/video_object.png" style="background-color: #b2b2b2; " class="BLOGGER-object-element tr_noresize tr_placeholder" id="ieooui" data-original-id="ieooui" />
<style>
st1\:*{behavior:url(#ieooui) }
</style>
<![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
</style>
<![endif]-->
</b></span></i></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
</w:Compatibility>
<w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]--></div>
<br />
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="156">
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if !mso]><img src="//img2.blogblog.com/img/video_object.png" style="background-color: #b2b2b2; " class="BLOGGER-object-element tr_noresize tr_placeholder" id="ieooui" data-original-id="ieooui" />
<style>
st1\:*{behavior:url(#ieooui) }
</style>
<![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
</style>
<![endif]-->
</div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES-TRAD">Ràdio Girona, E.A.J. 38</span></b></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES-TRAD">(24-9-1964)</span></b></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<br />
</div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-VI0stheOO8Q/UHfsPk-Mb3I/AAAAAAAACdM/6sBfUYzNwaw/s1600/P1020402.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="400" src="http://2.bp.blogspot.com/-VI0stheOO8Q/UHfsPk-Mb3I/AAAAAAAACdM/6sBfUYzNwaw/s400/P1020402.JPG" width="340" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="ES-TRAD"><span style="font-size: xx-small;"><b>Emili Casademont i Comas, pronunciant, recentment, una
conferència sobre la
Guerra Civil espanyola.</b></span></span></i></td></tr>
</tbody></table>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="ES-TRAD"></span></i></div>
Emili Casademont i Comashttp://www.blogger.com/profile/13778373266470752217noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5297766881107517047.post-5146809608302849512012-10-05T12:06:00.000+02:002012-10-06T10:48:47.739+02:00Les Rosers i els Gerards<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-OlQMpQnpsWk/UG6w0P_FZSI/AAAAAAAACZc/qOnfpFHwJuI/s1600/grau+b.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="http://2.bp.blogspot.com/-OlQMpQnpsWk/UG6w0P_FZSI/AAAAAAAACZc/qOnfpFHwJuI/s400/grau+b.jpg" width="332" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;">La història és prou coneguda (o ho
hauria de ser) i jo mateix m’hi he referit alguna vegada. De tota manera, crec
que no estarà de més que, en síntesi, avui la recordi. Fou el 7 d’octubre del
1571, quan es lliurà la famosa batalla de Lepant, on les forces de l’anomenada
Lliga Catòlica, formades per les esquadres espanyola, veneciana i pontifícia,
comandades per Joan d’Àustria i dirigides per l’almirall Lluís de Requesens,
que tenia el seu palau a Barcelona, infligiren una terrible derrota a les
forces navals turques. I el Papa, per tal de donar el màxim relleu possible a
aquesta gesta, que s’escaigué el dia de la Festa del Rosari, instituí la Festa del Roser, dita «del
Roser de tot el món», a celebrar el primer diumenge del mes d’octubre, festa que
enguany coincideix, precisament, amb el dia 7.</span></div>
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="156">
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if !mso]><img src="//img2.blogblog.com/img/video_object.png" style="background-color: #b2b2b2; " class="BLOGGER-object-element tr_noresize tr_placeholder" id="ieooui" data-original-id="ieooui" />
<style>
st1\:*{behavior:url(#ieooui) }
</style>
<![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
</style>
<![endif]-->
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;">Es tracta, per cert, d’una data,
aquesta del 7 d’octubre, en què abans s’iniciava el Rosari de l’Aurora, en
honor de la Mare
de Déu del Roser o del Rosari, que es feia tots els quatre diumenges del citat
mes i que, per haver finalitzat sovint malament -a cops de pal, en els seus
primers temps-, donà origen a la popular expressió «Acabar com el Rosari de l’Aurora»,
encara ben viva pertot arreu. A la ciutat de Girona, quan jo era infant, havia
assistit a algun d’aquests rosaris que, conforme s’endevina fàcilment, tenia
lloc a trenc d’alba i que, llavors, sempre acabava bé, sense cap mena d’aldarull,
després del cant dels Goigs de la
Mare de Déu del Roser. Cal advertir que, en l’època medieval,
roser era sinònim de rosari. Així, benvolguts lectors, si consulteu, per
exemple, el diccionari <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Albertí</i>,
podreu veure que el nom de pila castellà <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Rosario</i>
és traduït al català per Roser, i viceversa. Malgrat això, moltes Rosers,
pensant erròniament que el seu nom prové del de la flor, la rosa, i res no té a
veure amb el rosari, celebren la seva onomàstica el primer diumenge de maig,
que és el de la catalana Festa del Roser. I n’hi ha que no ho fan mai, perquè
diuen que no saben del cert quin dia és el seu sant. La ignorància, com podeu
constatar, ha propiciat, lamentablement, que tot això es produeixi.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;">I també la ignorància ha propiciat
que el nom de pila castellà <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Gerardo </i>(la
diada d’aquest sant serà divendres vinent, 13 d’octubre), equivalgui per a
molts que el porten, tan sols al de Gerard, ja que no saben que, en català, Gerard té dos noms més. O sigui, el de Grau, que apareix sovint com
a cognom, i el de Guerau, que forma part del pseudònim <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Guerau de Liost</i>, utilitzat per l’il·lustre poeta olotí Jaume Bofill
i Matas, l’autor del bellíssim poema <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La
muntanya d’ametista</i>, que s’enceta així: «Oh muntanya que tens una collada/
que dos turons descomparteixen iguals:/ ets tota repartida i conreada/ en
diminutes feixes graduals», i que finalitza d’aquesta manera: «Darrera la
collada, ¿hi ha el cel blau/ o un altre dolç sojorn d’eterna pau?».</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;">Sant Grau (o sant Guerau o sant
Gerard, com vulgueu), venerat a diversos indrets de les comarques de Girona i
antic patró i protector del bestiar boví, té una llegenda que el vincula estretament
amb Tossa de Mar. Així, segons aquest relat llegendari, sant Grau visqué un
temps vora la població tossenca, on féu penitència i dejuni en una barraca, la
qual fou convertida, més tard, en capella. Es tracta de la capella de Sant
Grau, que hom pot veure dalt d’una muntanya, tot passant per la carretera plena
de perillosos revolts, vorejant la Mediterrània, que va de Sant Feliu de Guíxols a
Tossa de Mar, revolts en els quals es filmà, fa sis dècades, alguns dels
exteriors de la pel·lícula <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Sombras
acusadoras</i>, amb Anne Baxter i Richard Todd com a principals protagonistes, pel·lícula
que, després de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Pandora</i>, contribuí molt
a divulgar les belleses del litoral gironí, tot i que ambdues eren en blanc i
negre. En aquesta capella encara es conserva la pedra que serví de coixí al
sant, així com una gerra que ell usava per guardar l’aigua. Una aigua que posseïa,
deien, virtuts remeieres.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;">Cada 13 d’octubre, o en un dia no
laborable proper, els tossencs pugen fins a l’ermita de Sant Grau per tal
d’honorar el sant, que també, segons la llegenda, tenia una gerreta plena
d’oli, avui perduda, la qual mai no deixava de rajar. Per això, els fanalers
havien tingut sant Grau per patró. Uns fanalers que, fins a temps força recents,
encenien els fanals dels carrers, al vespre, i que, tot primer, s’alimentaven
d’oli i després funcionaven amb gas, com aquells -els recordo pefectament- que encara
existien a Barcelona, durant els anys 1950.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;">Al tradicional Aplec de Sant Grau, amb
la seva missa i les seves sardanes, hi solen acudir molts habitants de la formosa
vila de Tossa, lligada, per mitjà de la nimfa Toosa (que li donà nom) i el déu
Posidó, a la mitologia grega, dos personatges, per cert, que tenen un esplèndid
monument a l’avinguda Costa Brava. Ah, i que se sàpiga, aquest antic aplec tossenc
de Sant Grau sempre ha estat anomenat així, malgrat algun petit intent no
reixit, per part dels Gerards, de dir-ne de Sant Gerard.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-osAy4Hnck2g/UG6waMCj7qI/AAAAAAAACZU/WXQvVXHE3lE/s1600/ermita-sant-grau-tossa-de-mar.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="300" src="http://4.bp.blogspot.com/-osAy4Hnck2g/UG6waMCj7qI/AAAAAAAACZU/WXQvVXHE3lE/s400/ermita-sant-grau-tossa-de-mar.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i><b><span style="font-size: xx-small;"><span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial;">L’ermita tossenca de Sant Grau</span></span></b></i><span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;"><span style="mso-spacerun: yes;"><i><b><span style="font-size: xx-small;"> </span></b></i></span></span></td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;"><span style="mso-spacerun: yes;"></span></span><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;">Emili
Casademont i Comas</span></b><span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;"></span></div>
Emili Casademont i Comashttp://www.blogger.com/profile/13778373266470752217noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5297766881107517047.post-42173737866319841532012-09-28T18:13:00.000+02:002012-09-28T18:13:51.449+02:00L’artífex de la democràcia espanyola<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-y_OlTHMgjIQ/UGXMS_KKzMI/AAAAAAAACXk/G2qPJSyRcJQ/s1600/adolfo_suarez.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="http://3.bp.blogspot.com/-y_OlTHMgjIQ/UGXMS_KKzMI/AAAAAAAACXk/G2qPJSyRcJQ/s400/adolfo_suarez.jpg" width="302" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
Acaba de complir 80 anys -dimarts d’aquesta setmana, dia 25-, però des d’en fa 9 viu retirat de la vida pública i, a causa de la malaltia de l’Alzheimer, avui no coneix ningú ni recorda que fou president -el primer de la democràcia- del Govern de l’Estat espanyol, així com l´home que legalitzà, després de la mort de Franco, els partits polítics, amb el «temible» PCE (Partido Comunista d’España inclòs), a més de les centrals sindicals, i que possibilità que Josep Tarradellas, el president de la Generalitat de Catalunya a l’exili, tornés a casa nostra. M’estic referint a Adolfo Suárez, a qui el rei Joan Carles I concedí un ducat, el de Suárez, pels serveis prestats a l’Estat. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Adolfo Suárez González, advocat, nascut a Cebreros (Ávila), que jugà un transcendental paper en la Transició, havia estat, del 12 de desembre del 1975 al 6 de juliol del 1976, ministre secretari general del Movimiento i, amb anterioritat, del 1969 al 1973, director general de Radio y Televisión. Tinc, per cert, un vell carnet que porta la seva signatura i que m’acredita com a tècnic de radiodifusió i televisió, en l’especialitat de programació (redactor), si bé el títol corresponent, expedit abans, duu la de Manuel Fraga Iribarne, ministre d’Información y Turismo, que era qui aleshores signava tots els títols de periodisme, escrit i audiovisual, quan els seus estudis s’impartien a l’Escuela Oficial de Periodismo i a l’Escuela Oficial de Radio y Televisión, respectivament, poc temps abans que esdevinguessin universitaris. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Tornant a Adolfo Suárez, cal ressaltar que, essent ministre, sempre es mostrà molt educat i atent. Així, hom conta que solia rebre els governadors civils, quan el visitaven al seu despatx, amb una cordial salutació, posant-se incondicionalment al seu servei: <i>«¡A tus órdenes, mi gobernador!»</i>. Gràcies a les seves virtuts, l’home, convertit en demòcrata, sense haver destacat gaire com a polític, aconseguí que li encarreguessin la tasca de fer el canvi de la dictadura a la democràcia, sortejant amb èxit esculls tremendament difícils, atès que s’hagué d’enfrontar a la gent més immobilista del règim franquista i, sobretot, als vells militars, encara vius, que havien guanyat la guerra sota les ordres del general colpista Franco. Fou, en definitiva, l’artífex de la democràcia espanyola, sempre obeint el Rei, ajudat per alguns polítics, com Santiago Carrillo, traspassat fa poc, a qui legalitzà el seu partit per sorpresa (un Divendres Sant), tot fent així possible que la «diàbolica» dirigent comunista Dolores Ibarruri, «La Pasionaria», després de quatre dècades d’absència, tornés tranquil•lament i pacíficament a Espanya, malgrat que l’inefable Manuel Fraga havia afirmat que, si ho feia, <i>«no habrá bastante policía en el país para protegerla»</i>. Recordo la velleta Ibarruri, en posar de nou els peus a l’Estat, quan les seves idees ja gairebé formaven part de la història. I també recordo el que ens manifestà a un reduït grup de periodistes, quan la visitàrem a Madrid -en els inicis dels anys 80 del segle passat-, referent a Suárez, el de la famosa frase <i>«puedo prometer y prometo»: «Ha hecho un favor realmente inmenso, impagable, a la reconciliciación nacional». </i></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Adolfo Suárez, fundador de la UCD (Unión del Centro Democrático), ha estat una persona marcada per la desgràcia familiar. Així, a part d’ell, que des de fa anys ja no és ni «tu ni vós», perdé María Amparo Iliana, la seva esposa, i María Amparo, «Nanin», la seva filla gran, víctimes de càncer, malaltia que ha afectat igualment una altra de les seves filles, Sonsoles, presentadora de TV. La vida política d’Adolfo Suárez, d’altra banda, també, tret d’aquells primers temps de la Transició, estigué marcada per la desgràcia, ja que, enmig d’un ambient dificilíssim, es veié forçat a retirar-se’n el 29 de gener del 1981, pronunciant un misatge als ciutadans de l’Estat, en el qual digué: <i>«Yo no quiero que el sistema democrático de convivencia sea, una vez más, un paréntesis en la historia de España». </i></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Després, el PSOE agafaria les regnes governamentals, però no pas el PSOE històric, el fundat per Pablo Iglesias cap a finals del segle XIX, sinó el renovat, el de Felipe González, que havia aconseguit el 1974, de forma poc clara, «escombrar-ne» Rodolfo Llopis en un congrés celebrat a Suresnes (França). Segons s’explica, Alfonso Guerra, el molt «murri», mentre en González s’«apropiava» del PSOE i els «felipistes» l’aplaudien frenèticament, procedí a desendollar el micròfon de la sala, ofegant així del tot la veu d’en Llopis que volia protestar. I més tard, vingué el PP, ferm defensor de la unitat d’Espanya i enemic de Catalunya i de la llengua catalana, igual que el PSOE (ambdós s’han anat alternant en el poder), partit, aquest últim, que disposa d’uns «escolanets» presents a totes les autonomies, com els del PSC, els quals, en bona part, diuen «sí, pare» al «gran sacerdot» de torn. No és gaire neta la història dels socialistes. A més, al llarg de la dictadura franquista es mantingueren bastant amagadets. O sigui, tot el contrari dels comunistes -els del PCE i els del PSUC, per exemple, de casa nostra-, que s’hi jugaren molt més la pell que no pas ells...</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-pnsXwy04y_U/UGXL4Bhdg4I/AAAAAAAACXc/QW4rfutNLgM/s1600/a+i+r.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="400" src="http://4.bp.blogspot.com/-pnsXwy04y_U/UGXL4Bhdg4I/AAAAAAAACXc/QW4rfutNLgM/s400/a+i+r.jpg" width="356" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i><b>El rei Joan Carles i Adolfo Suárez </b></i></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Emili Casademont i Comas
</b><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
</w:Compatibility>
<w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]--></div>
Emili Casademont i Comashttp://www.blogger.com/profile/13778373266470752217noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5297766881107517047.post-75249817552865999282012-09-22T11:00:00.000+02:002012-09-23T09:49:04.606+02:00La destitució de la «Laia»<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-jZGCyNYlEfA/UF19jQIlj3I/AAAAAAAACVs/FMGPbQbEnd4/s1600/Santa_Eulalia_de_Barcelona_1.gif" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="400" src="http://3.bp.blogspot.com/-jZGCyNYlEfA/UF19jQIlj3I/AAAAAAAACVs/FMGPbQbEnd4/s400/Santa_Eulalia_de_Barcelona_1.gif" width="220" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i><b><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Santa Eulàlia </span></span></b></i></td></tr>
</tbody></table>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<i><b><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"></span></span></b></i><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Parla ben poc el folklorista Joan Amades, en els seus llibres -entre els quals, cal esmentar en primeríssim terme el <i>Costumari Català</i>-, de les festes barcelonines de la Mare Déu de la Mercè, tret de la llegenda que explica que la Verge s’aparegué al rei Jaume i als sants Ramon de Penyafort i Pere Nolasc, reunits a la sala del Tinell de Barcelona, i els féu veure la necessitat de crear un organisme especialment encarregat de la redempció dels cristians captius dels musulmans, que aquests solien vendre a bon preu, organisme que no trigà a esdevenir una bella realitat, amb el naixement d’un orde religiós, que fou anomenat de la Mercè, atès que hom considerava una gran mercè el fet que aquells captius poguessin obtenir la llibertat. L’aparició de la Mare de Déu, conclou la llegenda, tingué lloc en els inicis de la tardor, raó per la qual la Verge anava vestida amb roba d’hivern, acompanyada d’un estol d’angelets, tot expressant-se en el mateix idioma que ho feien els tres personatges citats, o sigui, el català. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Cal indicar que si l’Amades parla ben poc, en els seus ja una mica antics llibres, de les festes barcelonines de la Mare de Déu de la Mercè, és perquè la gent del Cap i Casal, «mai no ha aconseguit -llegeixo- convertir-les en una cosa popular, malgrat els diversos intents portats a terme en aquest sentit. Els barcelonins sempre han considerat el 24 de setembre, diada de la patrona de la ciutat, com una mena de ‘festa oficial’. Així, han fet festa i se n’han anat cap al camp, o bé cap a la platja, si la temperatura ha convidat encara a prendre algun bany». Per aquest motiu, acaba assenyalant l’il•lustre folklorista, «les festes de la Mercè no han arribat a assentar tradició i no se’n pot escriure res, perquè no tenen tipisme». </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Aquesta situació, descrita per Joan Amades i referida a un passat relativament recent, avui dia no ha pas variat gaire, ja que, per la Mercè, són molts els habitants de Barcelona que, sense importar-los els actes religiosos, culturals i recreatives que se celebren a casa seva, se’n van d’excursió, tot declarant així el «boicot» al «dia fort» de la festes barcelonines de Nostra Senyora de la Mercè, com si vulguessin recordar que la veritable patrona de Barcelona no és pas ella, conforme assenyala una vella dita, «L’Eulàlia és la bona i no la borbona» (dita que la meva mare, barcelonina de naixença, de vegades solia recitar), relativa a santa Eulàlia, coneguda popularment com la <i>Laia</i>, i la Mercè, respectivament. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Segons una llegenda, quan els sants es repartiren les ciutats a protegir, a santa Eulàlia li pertocà Barcelona. Però, com que la Laia no assistí a l’acte que organitzaren els barcelonins en honor seu, aquests, molt enutjats, procediren a destituir-la, nomenant per al càrrec de patrona la Mare de Déu de la Mercè. Això li sabé molt de greu a la Laia, ja que no havia estat avisada del dia d’aquella celebració, i plorà, amb gran desconsol, durant una colla de mesos, jurant que faria el possible perquè la gent del Cap i Casal se’n penedís. D’aquí ve, per cert, que hom digui, amb encert, que el 24 de setembre, festa de la Mercè, plou pràcticament sempre a la capital de Catalunya. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Aquest relat llegendari, però, convé deixar-lo del tot arraconat, benvolguts lectors, puix que la veritat sobre el canvi de la Laia per la Mercè és una altra, que té moltíssim a veure amb els borbons. Històricament, aquest canvi es produí arran de la Guerra de Successió. En aquell conflicte armat, les tropes que defensaren la ciutat de Barcelona, encapçalades per Rafael Casanova, lluitaren sota la invocació de santa Eulàlia, enarborant la seva bandera. I com a càstig, poc temps després de la derrota que patiren els barcelonins enfront de les tropes borbòniques, el rei Felip V ordenà que la patrona de la ciutat passés a ser la Mare de Déu de la Mercè, atorgant-li el Sant Pare, l’any 1868, l’oficialitat catòlica. D’aleshores ençà, alguns han reclamat que es restituís a santa Eulàlia el càrrec que havia ocupat al llarg d’una colla de segles, però mai no han aconseguit que se’ls escoltés. Es veu que el «pecat» comès per la Laia, el 1714, fou massa gros... </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Aquesta és la història autèntica del perquè de la citada destitució de santa Eulàlia. Una santa que obrí els ulls a la vida a Sarrià, molt de temps abans que aquest poble fos annexionat a la capital catalana. I una santa que morí màrtir per no voler renegar del cristianisme, quan els romans eren els amos i senyors del nostre territori, i de la qual el Cap i Casal guarda nombrosos i emotius records. Ah!, i també una santa a qui un dia se li aparegué un àngel, segons explica la tradició, i li anuncià que arribaria a ser proclamada patrona de Barcelona. Aquell ésser celestial, però, s’oblidà de dir-li que, per culpa dels borbons, perdria aquest honor en benefici de la Mercè, tot quedant així relegada a un segon pla força discret…</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-ae3fTh22xdA/UF19PT1i6UI/AAAAAAAACVk/hhE0pXQP9x4/s1600/250px-Mare_de_D%C3%A9u_de_la_Merc%C3%A8.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="400" src="http://1.bp.blogspot.com/-ae3fTh22xdA/UF19PT1i6UI/AAAAAAAACVk/hhE0pXQP9x4/s400/250px-Mare_de_D%C3%A9u_de_la_Merc%C3%A8.jpg" width="300" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i><b><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">La Mare de Déu de la Mercè </span></span></b></i></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<i><b><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"></span></span></b></i><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"></span><b><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Emili Casademont i Comas
</span></b></div>
Emili Casademont i Comashttp://www.blogger.com/profile/13778373266470752217noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5297766881107517047.post-64986807085773263192012-09-19T18:05:00.000+02:002012-09-19T18:05:01.928+02:00La Festa Major de la Imperial Tarraco (*) <!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
</w:Compatibility>
<w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]--><br />
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="156">
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if !mso]><img src="//img2.blogblog.com/img/video_object.png" style="background-color: #b2b2b2; " class="BLOGGER-object-element tr_noresize tr_placeholder" id="ieooui" data-original-id="ieooui" />
<style>
st1\:*{behavior:url(#ieooui) }
</style>
<![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
</style>
<![endif]-->
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-k4-sVLqv_F4/UFnramiXmCI/AAAAAAAACR8/ic1CIXj-rCk/s1600/Tarragona-+anfiteatro.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="http://2.bp.blogspot.com/-k4-sVLqv_F4/UFnramiXmCI/AAAAAAAACR8/ic1CIXj-rCk/s400/Tarragona-+anfiteatro.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;">Santa Tecla, estimats oients, invocada
en l’agonia perquè doni una mort ben dolça, és molt celebrada avui, 23 de
setembre, que és la seva diada, a Tarragona, la pròspera ciutat banyada per les
aigües del Mare Nostrum, que té un passeig, una rambla bonica de debò, amb un
magnífic balcó-mirador del Mediterrani al seu començament, diversos monuments i
edificis històrics, un port molt actiu, etcètera, coses, tot plegat, que fan evocar
l’esplendor de què gaudí la població en temps dels romans, els quals la convertiren
en extraordinàriament famosa arreu dels seus dominis, atorgant el nom
d’Imperial Tarraco al que, en l’actualitat, és la capital de la comarca del
Tarragonès, nom que mai no s’ha esborrat de la memòria de ningú, com tampoc mai
-n’estic ben segur- no <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>aconseguirà
fer-ho, i que a mi, personalment, m’agrada molt utilitzar sovint, conforme
podreu apreciar. Sempre suposant, és clar, que tingueu l’amabilitat de
continuar escoltant el que he escrit i que, a continuació, us llegiré.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;">Des de l’antigor, Tarragona ha vingut
organitzant grans festes en honor de santa Tecla, un braç de la qual és
guardada, com a preuada relíquia, a la ciutat. Així, a la Seu s’havien representat
diferents autes sagramentals i misteris, que constituïen una de les parts més
importants de la Festa Major
de la Imperial Tarraco,
alhora que eren destacats documents de teatre primitiu. Amb el temps, però, foren
prohibits per l’Església a causa de la degeneració que patiren. Això no
obstant, hi ha referències que, fins no fa pas gaires anys, encara eren
representats el «ball dels titans» i el «ball de la baieta». Aquest darrer, que
assolí molta popularitat a l’antic Regne de València -principalment, a les
terres on es conrea la vinya-, havia format part del repertori de balls i
representacions de les festes solemnes que, en ocasió de l’arribada dels nous
arquebisbes, tenien lloc a la ciutat de Tarragona. Aquest «ball de la baieta»
era executat únicament i exclusivament per gent pagesa i, segons sembla, tenia
quelcom a veure amb la collita del raïm.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-JAqWCUKX1xE/UFnqrEOwvZI/AAAAAAAACR0/mD6b4eODszg/s1600/tarragona+catedral.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="266" src="http://2.bp.blogspot.com/-JAqWCUKX1xE/UFnqrEOwvZI/AAAAAAAACR0/mD6b4eODszg/s400/tarragona+catedral.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial; font-size: 10.0pt;"> <span style="font-size: xx-small;"><i><b>La històrica Catedral de Santa
Maria, d’estil gòtic, </b></i></span></span></div>
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial; font-size: 10.0pt;"><span style="font-size: xx-small;"><i><b>que s’aixeca a Tarragona</b></i></span></span></td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial; font-size: 10.0pt;"><span style="mso-spacerun: yes;"></span></span><span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;">Una de les notes tradicionals de la Festa Major de l’Imperial
Tarraco havia estat, durant bona part del segle passat, la representació del
«ball de plaça», que figurava la vida de santa Tecla, en la qual intervenien els
mateixos tarragonins. «Aquesta representació -explica el folklorista Joan
Amades a les pàgines del <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Costumari Català</i>-
figurava com sant Pau anava a predicar a la ciutat de la santa, que vivia vora
la casa de l’amic on es va albergar el sant. Ella, des d’una finestra, va
sentir la paraula de l’apòstol, es va convertir, i ell la va batejar. La mare
de Tecla, que era vídua, la volia casar amb fadrins de la millor noblesa, que
la pretenien per efecte de la seva bellesa excepcional. En saber que era
cristiana, era presa junt amb sant Pau. S’escapaven de la presó i fugien, però
els perseguien. El capitost de la ciutat on anaven, s’enamorava de la bellesa
de Tecla i s’esforçava inútilment a fer-la renegar. Els fugitius se soplujaven
en una cova, però per fi els atrapaven, i ella era sotmesa a diversos turments»</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;">Aquesta representació, cars oients
d’aquesta hora catalana, pirinenca i garrotxina de Ràdio Olot, que arribà a gaudir
d’un gran èxit, passà a la història. Com també hi passà un ball còmic i
faceciós, anomenat el «ball de la sogra i la nora», que, com bé indica el
títol, prenia per argument el tema universal de les diferències entre la
joventut i la vellesa, cristal·litzades en les tradicionals desavinences entre
sogres i nores…</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;">Actualment, en aquests inicis de la dècada
dels anys 80 del segle XX, la nota típica de la Festa Major de la Imperial Tarraco és
la concurrència de les colles de castellers, com les de Valls, Vilafranca del
Penedès, etcètera, en pla de barallada competència, així com la sortida pels
carrers de la ciutat dels nans tarragonins, els més magnífics de tot Catalunya,
que només ho fan, de sortir, el dia d’avui, caminant d’una manera rígida, atès
que tenen una testa notablement i exageradament grossa, complementat tot plegat
amb diversos actes religiosos, culturals i recreatius.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;">Tot això, repeteixo, enguany constitueix
la nota típica de la Festa Major
de la Imperial Tarraco
en honor de santa Tecla (Festa Major que no es limita a un sol dia, ja que, abans
o després del 23 de setembre, s’allarga una mica), sense oblidar les audicions
de sardanes. Val a dir que la música de les cobles, amb multitud de senyeres
als balcons i amb els tarragonins i les tarragonines puntejant la dansa més
bella, l’hi donen un to realment solemne d’alegria i d’autèntica catalanitat…</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;"> <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-QwLX5JyYWvY/UFnp1wPaqbI/AAAAAAAACRs/hNyHXl4Gw_Y/s1600/tarragona-etar41.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="http://4.bp.blogspot.com/-QwLX5JyYWvY/UFnp1wPaqbI/AAAAAAAACRs/hNyHXl4Gw_Y/s400/tarragona-etar41.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;">Emili Casademont i Comas</span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span> </span></i></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;">(*) NOTES DE L’AUTOR</span></i></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;">--Text de l’antiga emissió diària «Del
Pirineu estant», que vaig realitzar a Ràdio <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Olot, corresponent al 23 de setembre de l’any
1980.</span></i></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;">--Tarragona és la Capital de la Cultura Catalana
2012.</span></i></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: ES-TRAD; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES-TRAD;"> </span></i></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: ES-TRAD; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES-TRAD;">--Ràdio Olot fou, el 8 de setembre del 1976, la
primera a emetre integrament en català després del franquisme, abans que la
barcelonina Ràdio 4, tot agafant d’aquesta forma el relleu de Ràdio Associació
de Catalunya, instal·lada a Barcelona i desapareguda forçosament el 1939. </span></i></b><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;">O sigui, quan les tropes
«nacionales» entraren al Cap i Casal.</span></i></b></div>
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
</w:Compatibility>
<w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]--><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
Emili Casademont i Comashttp://www.blogger.com/profile/13778373266470752217noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5297766881107517047.post-25827972102273181572012-09-14T12:23:00.000+02:002012-09-15T12:03:31.488+02:00Dues gravacions històriques d’«Els Segadors» <!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
</w:Compatibility>
<w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]--><br />
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="156">
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if !mso]><img src="//img2.blogblog.com/img/video_object.png" style="background-color: #b2b2b2; " class="BLOGGER-object-element tr_noresize tr_placeholder" id="ieooui" data-original-id="ieooui" />
<style>
st1\:*{behavior:url(#ieooui) }
</style>
<![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
</style>
<![endif]-->
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-r-8zVD3YXnw/UFMEIm7q45I/AAAAAAAACP8/vD4KXHgDT6A/s1600/partitura.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="http://3.bp.blogspot.com/-r-8zVD3YXnw/UFMEIm7q45I/AAAAAAAACP8/vD4KXHgDT6A/s400/partitura.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;">Gràcies al llibre <i style="mso-bidi-font-style: normal;">De cançó eròtica a himne nacional</i>,
l’autor del qual és<i style="mso-bidi-font-style: normal;"> </i><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Jaume
Ayats, professsor d’etnomusicologia de la Universitat Autònoma
de Barcelona (UAB), avui sabem que <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Els
Segadors</i> provenen de quan, antigament, es féu molt popular una cançó
titulada <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Els tres segadors i la dama</i>,
que descrivia com uns «joves ufanosos i ben dotats» baixaven de les muntanyes,
per tal de segar als camps de la plana, i una mestressa, impressionada per la
visió de la seva «falç», hi enviava la criada per acordar amb ells una cita.
Per això, hom deia aleshores «Bon cop de fal·lus!». Poc després de la revolta
del 7 de juny del 1640, diada de Corpus, però, la lletra de la citada cançó
eròtica fou canviada per una altra de molt guerrera -i el «Bon cop de fal·lus!»
es transformà en el «Bon cop de falç!»-, que narrava els abusos i les <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>rapinyes comesos per les tropes castellanes a
Catalunya i que animava els pagesos a aixecar-se en armes.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;">L’escriptor Manuel Milà i Fontanals
recollí aquella nova cançó, fàcil de memoritzar, que li havia recitat la mare
de mossèn Cinto Verdaguer. I, a finals del segle XIX, el jove músic Francesc
Alió la recuperà, posant-li, posteriorment, Emili Guanyavents una altra lletra,
tot arribant aquesta, amb algunes modificacions, però amb multitud de
prohibicions (durant les dictadures de Primo de Rivera i de Franco, sobretot),
fins als nostres dies. Cal recordar que el Parlament de Catalunya, després de
la recuperada democràcia, declarà <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Els
Segadors </i>com a himne oficial de casa nostra. Concretament, el 25 de febrer
del 1993.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;">No sempre, però, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Els Segadors</i> han gaudit de la complaença
dels polítics catalans. Així, els de l’anys 30 del segle passat, quan es
proclamà la Segona República
a l’Estat espanyol, </span><span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;"><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
</w:Compatibility>
<w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]--></span><span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;"><span style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: ES-TRAD; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES-TRAD;">al·legant que els trobaven «massa bel·licosos», intentaren
canviar-los per</span></span> <i style="mso-bidi-font-style: normal;">El cant del poble</i>,
composició que Ventura Gassol encarregà a Amadeu Vives i a Josep Maria de
Sagarra. Però la temptativa no reixí,</span><span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;"><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
</w:Compatibility>
<w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]--></span><span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;"><span style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: ES-TRAD; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES-TRAD;"> j</span></span><span style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: ES-TRAD; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES-TRAD;">a que la nit de l’estrena de la peça per l’Orfeó
Català a Barcelona, el 18 d’abril del 1931, el públic, tot i agradar-li, es
negà en rodó a acceptar-la com a substituta dels</span></span> vells<i style="mso-bidi-font-style: normal;"> Segadors</i>. I el mateix succeí, en
aquells moments, amb dues sardanes: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La Santa Espina</i>,
malgrat el seu contundent «Som i serem gent catalana, tant si es vol com si no
es vol» d’Àngel Guimerà, i <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Juny</i> del
guixolenc Juli Garreta i Arboix, la qual lluïa una lletra ben diferent de
l’original. De qualsevol manera, i a instàncies de Francesc Macià, el músic
gironí Josep Fontbernat enregistrà en disc <i style="mso-bidi-font-style: normal;">El
cant del poble</i>, juntament amb <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Els
Segadors</i> -harmonitzats per ell mateix-<i style="mso-bidi-font-style: normal;">
</i>i d’altres himnes patriòtics, interpretats tots per la seva popularíssima coral
barcelonina Els Cent Homes, el mític tenor Emili Vendrell i la cobla Barcelona<i style="mso-bidi-font-style: normal;">.</i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-GX3ht6appgE/UFMDbjB_76I/AAAAAAAACP0/Tq7SArIrBkI/s1600/discsegadors.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="397" src="http://2.bp.blogspot.com/-GX3ht6appgE/UFMDbjB_76I/AAAAAAAACP0/Tq7SArIrBkI/s400/discsegadors.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;"><i><b><span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial;">«Els Segadors» del cor Catalunya
Nova</span></b></i></span></td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial; font-size: 10.0pt;"></span><span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;">De les nombroses gravacions fetes en
disc d’<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Els Segadors</i>, n’hi ha dues de
ben històriques. Una és la del cor Catalunya Nova, fundat i dirigit per Enric
Morera, ja que, a part de ser la que encetà la sèrie, conforme ara s’acaba de
descobrir (data, segons sembla, del 1901 o del 1902), es tracta d’uns <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Segadors </i>que el mestre Morera arranjà magníficament
per als seus cantaires i que, malgrat la tècnica discogràfica poc avançada del
moment, encara avui poden escoltar-se força bé. I l’altra gravació històrica en
disc d’<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Els Segadors</i> és la citada d’en
Fontbernat, atès que els seus <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Segadors </i>foren
els primers que, immediatadament després de la mort del general Franco, sonaren
a les emissores de ràdio catalanes, mercès a la regravació que n’efectuà la
firma barcelonina Emi-Odeon, tal com molt bé ha dit el <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Diari d’Andorra</i>, país on aquest il·lustre músic, escriptor i
polític (fou proposat per reemplaçar el president Josep Irla a l’exili), nascut
a Estanyol-Bescanó, rebé la visita de la Parca el 1977. Més tard, l’11 de setembre d’ara ha
fet 30 anys, les seves despulles serien traslladades al nínxol familiar del
cementiri d’Anglès, on romanen. La llàstima, però -i així ho ha ressaltat el
citat rotatiu-, és que el mestre Fontbernat, que es trobava ja greument malalt des
del 1976, «no va poder arribar a assabentar-se del darrer servei prestat a la
pàtria».</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-Hqt1He5wCXQ/UFMCh8AQD2I/AAAAAAAACPs/Lkk_nEMoTX8/s1600/vendrell.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="400" src="http://2.bp.blogspot.com/-Hqt1He5wCXQ/UFMCh8AQD2I/AAAAAAAACPs/Lkk_nEMoTX8/s400/vendrell.jpg" width="375" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: xx-small;"><i><b><span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial;">Disc d’«Els Segadors», gravat pels
Cent Homes d’en Fontbernat, </span></b></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: xx-small;"><i><b><span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial;">el tenor Emili
Vendrell i la cobla Barcelona</span></b></i></span></div>
</td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;"><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
</w:Compatibility>
<w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]--> Per últim, cal indicar que Josep
Fontbernat havia estat un dels deixebles predilectes del genial Enric Morera i,
igual que l’autor de la música de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La Santa</i><i style="mso-bidi-font-style: normal;">
Espina</i>, era molt afeccionat al cant coral, raó per la qual,
quan sortí elegit diputat al Parlament de Catalunya (per ERC, el 1932), la
premsa satírica deia que encara hi acabaria formant un orfeó de diputats... <span style="mso-spacerun: yes;"><br /></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;"><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="156">
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if !mso]><img src="//img2.blogblog.com/img/video_object.png" style="background-color: #b2b2b2; " class="BLOGGER-object-element tr_noresize tr_placeholder" id="ieooui" data-original-id="ieooui" />
<style>
st1\:*{behavior:url(#ieooui) }
</style>
<![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
</style>
<![endif]-->
</span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial; font-size: 10.0pt;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial; font-size: 10.0pt;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial; font-size: 10.0pt;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial; font-size: 10.0pt;"></span></div>
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;"><span style="mso-spacerun: yes;"></span></span>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;"><span style="mso-spacerun: yes;"></span><span style="mso-spacerun: yes;"></span><span style="mso-spacerun: yes;"></span><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="mso-spacerun: yes;"></span></i><span style="mso-spacerun: yes;"></span><span style="mso-spacerun: yes;"></span><span style="mso-spacerun: yes;"></span><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="mso-spacerun: yes;"></span></i><span style="mso-spacerun: yes;"></span><span style="mso-spacerun: yes;"></span><span style="mso-spacerun: yes;"></span><span style="mso-spacerun: yes;"></span><span style="mso-spacerun: yes;"></span><span style="mso-spacerun: yes;"></span><span style="mso-spacerun: yes;"></span><span style="mso-spacerun: yes;"></span><span style="mso-spacerun: yes;"></span><span style="mso-spacerun: yes;"></span></span><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: ES-TRAD; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES-TRAD;">Emili Casademont
i Comas</span></b><span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: ES-TRAD; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES-TRAD;"> </span></div>
Emili Casademont i Comashttp://www.blogger.com/profile/13778373266470752217noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5297766881107517047.post-87194927123112122092012-09-13T11:07:00.000+02:002012-09-13T11:07:01.238+02:00POSIDÓ I LA NIMFA TOOSA<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
</w:Compatibility>
<w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="156">
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if !mso]><img src="//img2.blogblog.com/img/video_object.png" style="background-color: #b2b2b2; " class="BLOGGER-object-element tr_noresize tr_placeholder" id="ieooui" data-original-id="ieooui" />
<style>
st1\:*{behavior:url(#ieooui) }
</style>
<![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
</style>
<![endif]-->
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-pLBuIS5SGV0/UFGhwYGKevI/AAAAAAAACN8/0weq-OBMt_8/s1600/img003.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="http://1.bp.blogspot.com/-pLBuIS5SGV0/UFGhwYGKevI/AAAAAAAACN8/0weq-OBMt_8/s400/img003.jpg" width="277" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES-TRAD" style="font-size: 11.0pt;">LLIBRE: «Escultures i
altres elements d’interès</span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES-TRAD" style="font-size: 11.0pt;">de la via pública de Tossa»</span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES-TRAD" style="font-size: 11.0pt;">Autor: Joaquim Planas
Gisbert</span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES-TRAD" style="font-size: 11.0pt;">Pròleg de Maria Dolors Reig
Garganta,</span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES-TRAD" style="font-size: 11.0pt;">presidenta dels Amics de la UNESCO de Girona</span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES-TRAD" style="font-size: 11.0pt;">Volum de 300 pàgines, profusament
il·lustrat, amb</span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES-TRAD" style="font-size: 11.0pt;">fotografies a tot color, editat
pel </span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES-TRAD" style="font-size: 11.0pt;">Centre d’Estudis Tossencs</span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES-TRAD" style="font-size: 11.0pt;">(Tossa de Mar, Costa Brava,
estiu 2012)</span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES-TRAD" style="font-size: 11.0pt;">CAPITOL corresponent a
l’escultura titulada «Posidó i la nimfa Toosa», obra de l’artista tossenc
Bonaventura Ansón Pérez, basada en una llegenda, inspirada en la mitologia
grega, escrita fa una cinquantena d’anys pel periodista gironí Emili Casademont
i Comas, La peça s’inaugurà el 28 de juny del 1987, després de pronunciar-se el
pregó de la Festa Major
de Tossa de Mar, que se celebra per Sant Pere, i es troba situada en un jardinet
triangular, molt a prop del Mediterrani, que hi ha a l’inici de la cèntrica avinguda
Costa Brava.</span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES-TRAD" style="font-size: 11.0pt;">TRANSCRIPCIÓ feta per Jordi
C. Pla</span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-AXU6TMjZTFQ/UFGhMEMA46I/AAAAAAAACN0/_RAKz9xH5o4/s1600/img036.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="400" src="http://4.bp.blogspot.com/-AXU6TMjZTFQ/UFGhMEMA46I/AAAAAAAACN0/_RAKz9xH5o4/s400/img036.jpg" width="333" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i><b><span style="font-size: xx-small;"><span lang="ES-TRAD">Emili Casademont,<span>
</span>al costat de la peça escultòrica</span></span></b></i></td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-size: 11.0pt;"></span><span lang="ES-TRAD" style="font-size: 10.0pt;"><span style="mso-spacerun: yes;"></span></span><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="ES-TRAD" style="font-size: 11.0pt;">Descripció:</span></i></b><span lang="ES-TRAD" style="font-size: 11.0pt;"> Peça esculpida sobre un bloc de marbre de 10 tones de
pes brut, procedent de la pedrera de Macael (Almería). La tècnica emprada per
esculpir la peça és la coneguda com<i style="mso-bidi-font-style: normal;">”non
finito”</i>, usada pels escultors del renaixement, que consisteix en començar a
treballar a tall directe sense desbast ni model, que és el màxim que hi ha en
escultura, la qual cosa va suposar a l’autor <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>un llarg treball de prop de mig any. (…)
L’escultura acabada pesa 6 tones, sobre una base d’1,2 metres d’amplada i 1,10 metres de fons, i
una alçada de 2,35
metres.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-size: 11.0pt;">D’estil neoclassicista, està inspirada en models
grecoromans d’una llegenda mitològica. L’obra mostra l’escena de la declaració
d’amor entre els dos protagonistes, Posidó, el déu grec dels mars i de les
aigües, identificat a Roma com Neptú (fill de Cronos i Rea, era junt amb els
seus germans Zeus i Hades un dels tres amos de l’Univers), i la nimfa Toosa,
filla<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>de Fòrcine, el vell que governava
les ones. Toosa no accedia als desitjos de Posidó, que volia la seva virtut,
raó per la qual ell, aconsellat per Metis, va tornar a insistir per ser
acceptat, oferint-li un esplèndid regal en prova del seu amor, a la qual cosa
ella va respondre exigint-li poder veure el regal abans d’accedir als seus
desitjos. Va ser llavors quan Posidó va portar Toosa davant d’un majestuós
palau que s’aixecava sobre les roques d’una formosa badia de la Mediterrània, que
seria coneguda per la humanitat amb el nom de Tossa. La nimfa, fascinada per
tanta bellesa natural, no va oposar resistència als braços del déu Posidó, que
la va conquerir.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-size: 11.0pt;">La llegenda basada en la mitologia grega va ser
escrita pel periodista i escriptor Emili Casademont Comas (Girona, 1936), i
publicada, a partir del 1964,
a diferents periòdics de l’època. L’agost del 1966, es
publicà a la revista <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Turissa</i>,
concretament al número 15, amb el títol “Tossa, antiguo palacio que Posidón
(Neptuno) regalara a la ninfa Toosa”.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-Ulv-gJTsEbQ/UFGgu1e0bAI/AAAAAAAACNs/62H8AeTmFLo/s1600/ansonbarca.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="400" src="http://3.bp.blogspot.com/-Ulv-gJTsEbQ/UFGgu1e0bAI/AAAAAAAACNs/62H8AeTmFLo/s400/ansonbarca.jpg" width="292" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;"><i><b><span lang="ES-TRAD">Bonaventura Ansón</span></b></i></span></td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-size: 11.0pt;"></span><span lang="ES-TRAD" style="font-size: 10.0pt;"></span><span lang="ES-TRAD" style="font-size: 11.0pt;">Anys més tard, l’escultor Bonaventura Ansón va
descobrir aquesta narració i va considerar que la nimfa Toosa era mereixedora
de tenir un monument a la vila a la qual ella donava nom. Ell mateix, en una
entrevista, manifestà: “Malgrat que la matèria predomina sobre l’ànima, encara
hi ha coses molt boniques que persisteixen. Aquesta història entronca
directament amb les arrels mediterrànies. Crec que és important saber somiar”.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="ES-TRAD" style="font-size: 11.0pt;">Breu perfil biogràfic de l’autor</span></i></b><span lang="ES-TRAD" style="font-size: 11.0pt;">: Bonaventura Ansón Pérez (Tossa, 1945). Escultor
i pintor. Vegeu més informació de l’artista a la fitxa corresponent a l’obra
“Record en el temps” de l’any 1984.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="ES-TRAD" style="font-size: 11.0pt;">Tasques d’emplaçament</span></i></b><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES-TRAD" style="font-size: 11.0pt;">:</span></b><span lang="ES-TRAD" style="font-size: 11.0pt;"> La descàrrega i l’emplaçament de l’obra
va ser tot un esdeveniment social, que fou seguit per molts vilatans i
estiuejants.(..)</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-VkZNu2PKmqc/UFGgW44uzYI/AAAAAAAACNk/VVLRKfkVAPk/s1600/tossa-de-mar-castle.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="300" src="http://2.bp.blogspot.com/-VkZNu2PKmqc/UFGgW44uzYI/AAAAAAAACNk/VVLRKfkVAPk/s400/tossa-de-mar-castle.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;"><i><b><span lang="ES-TRAD">Vista de Tossa de Mar, amb la seva cèlebre vila vella</span></b></i></span></td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-size: 11.0pt;"></span><span lang="ES-TRAD" style="font-size: 10.0pt;"></span><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="ES-TRAD" style="font-size: 11.0pt;">Article amb greuge</span></i></b><span lang="ES-TRAD" style="font-size: 11.0pt;">: L’autor de la llegenda, Emili Casademont Comas, va
publicar a la pàgina 25 del <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Diari de
Girona</i> del diumenge 17 d’octubre de 2004, un article titulat “Tossa de Mar
i la pobra nimfa Toosa”, on dóna a entendre estar dolgut per no haver estat
convidat a l’acte d’inauguració del monument. Més endavant, diu: “Posidó i,
sobretot, Toosa, la superbellíssima nimfa que, segons una narració inspirada en
la mitologia grega (narració enguany ben ignorada per tothom, perquè no ha
tingut la ‘sort’, que jo sàpiga, d’haver estat inclosa a cap fullet turístic), <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>donà nom a Tossa de Mar”. I acaba escrivint: “
Pobra nimfa Toosa…! Segur que, ben adolorida i amb els ulls inundats de
llàgrimes, deu pensar que els seus ‘fills’, el tossencs, reneguen d’ella”.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="ES-TRAD" style="font-size: 11.0pt;">Estat actual</span></i></b><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES-TRAD" style="font-size: 11.0pt;">: </span></b><span lang="ES-TRAD" style="font-size: 11.0pt;">Desconeixem la salut del marbre, per bé
que exteriorment ens sembla estar en bones condicions, encara que un xic bruta
per les inclemències naturals i els fums derivats de la circulació. Li
convindria una neteja que permetés recuperar el color original.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-H8qixI9mcMc/UFGfr5wpLDI/AAAAAAAACNc/YT7oy_emkis/s1600/2012-08-11-053.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="400" src="http://1.bp.blogspot.com/-H8qixI9mcMc/UFGfr5wpLDI/AAAAAAAACNc/YT7oy_emkis/s400/2012-08-11-053.jpg" width="223" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i><b><span style="font-size: xx-small;"><span lang="ES-TRAD">Última foto feta a l’escultura </span></span></b></i></td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="mso-bidi-font-size: 11.0pt;"></span><span lang="ES-TRAD" style="font-size: 10.0pt;"><span style="mso-spacerun: yes;"></span></span><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="ES-TRAD" style="font-size: 11.0pt;">NOTA: </span></i></b><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="ES-TRAD" style="font-size: 11.0pt;">Cal assenyalar que en un
llibre, dividit en dos volums, editat per la Diputació de Girona l’any
2006, dedicat a la totalitat de les terres gironine i titulat “Escultures a la
via pública”, el seu autor , Miquel Borrell i Sabater, hi inclou la de Posidó i
la nimfa Toosa, amb la seva foto corresponent. Però comet l’error de dir que“està
basada en una llegenda escrita pel tossenc Emili Casademont”(cosa que motivà
que el periodista gironí, enamorat de Tossa de Mar, afirmés que se sentia realment
complagut i molt orgullós perquè l’havien fet fill d’aquesta formosíssima vila
de la Costa Brava),
així com el de convertir la nimfa Toosa en “la nimfa Tossa”.-<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jordi C. Pla</b></span></i><span lang="ES-TRAD" style="mso-bidi-font-size: 11.0pt;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span></b></span></div>
Emili Casademont i Comashttp://www.blogger.com/profile/13778373266470752217noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5297766881107517047.post-23521187841646041812012-09-07T18:06:00.000+02:002012-09-07T18:06:30.731+02:0075 anys d’«El més petit de tots»<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
</w:Compatibility>
<w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="156">
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if !mso]><img src="//img2.blogblog.com/img/video_object.png" style="background-color: #b2b2b2; " class="BLOGGER-object-element tr_noresize tr_placeholder" id="ieooui" data-original-id="ieooui" />
<style>
st1\:*{behavior:url(#ieooui) }
</style>
<![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
</style>
<![endif]-->
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-G88VJAiWVX8/UEobSUts6UI/AAAAAAAACLw/C4qJvxPhS0s/s1600/el+mes+petit+de+tots.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="http://3.bp.blogspot.com/-G88VJAiWVX8/UEobSUts6UI/AAAAAAAACLw/C4qJvxPhS0s/s400/el+mes+petit+de+tots.jpg" width="261" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;">Immediatament després de la Guerra Civil, les
mares catalanes tornaren a cantar als seus fillets una vella cançó: «Si n’eren
tres tambors,/ que vénen de la guerra,/ i el més petit de tots/ porta un ram de
rosetes./ Ram, ram, pataplam!». Aquesta vella cançó, titulada <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Els tres tambors</i>, tenia la mateixa
tonada d’una de més <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>moderna que, creada
el 1937, havia gaudit de molta popularitat, però que, des que les tropes franquistes
ocuparen Catalunya, ningú no s’atreví a interpretar-la. Es tractava de la cançó
<i style="mso-bidi-font-style: normal;">El més petit de tots</i>, molt divulgada
gràcies al tenor Emili Vendrell, amb lletra del poeta sabadellenc Joan Oliver (<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Pere Quart</i>): «Si n’eren tres germans/
que van a la caserna./ Tots tres canten a cor:/ -Volem guanyar la guerra!/ Ram,
ram, pataplam! // El gran porta fusell,/ l’altre tambor i trompeta,/ i el més
petit de tots/ empunya una bandera./ Ram, ram, pataplam!/». Cal advertir que,
com ja haureu endevinat, m’he limitat a transcriure momés les estrofes inicials
de les dues cançons.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;">El més
petit de tots </span></i><span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;">fou una figura elaborada per l’escultor barceloní Miquel Paredes, just
ara fa tres quarts de segle, per encàrrec del Comissariat de Propaganda de la Generalitat republicana,
comissariat fundat i dirigit pel figuerenc Jaume Miravitlles, com a icona de la
seva activitat. Representava un nen milicià, vestit amb granota i amb la
bandera catalana en una mà, que cridava a lluitar contra el feixisme. D’aquesta
figura, se’n feren molts milers de còpies, tot «inundant» les llars de casa
nostra. Un cop acabada la guerra, amb la desfeta de la Segona República, però, no en
quedà pràcticament cap enlloc, ja que, per por a represàlies, la gent procedí a
destruir-les. I la mainada que havia cantat a l’escola la cançó d’<i style="mso-bidi-font-style: normal;">El més petit de tots</i> es veié obligada a
substituir-la -d’amagatotis, perquè el català estava prohibit- per la d’<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Els tres tambors</i>, mentre la resta, o
sigui, la immensa majoria, per imposició del règim dictatorial de Franco, cantava
el <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Cara al sol</i>. Així, el record d’<i style="mso-bidi-font-style: normal;">El més petit de tots</i> s’anà esvaint, fins
a desaparèixer, com aquell qui diu, completament.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-n_l6bioMajU/UEobH9iWy8I/AAAAAAAACLo/nVdpWtvE5i0/s1600/El_mes_petit_de_tots_Lola_Anglada.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="http://3.bp.blogspot.com/-n_l6bioMajU/UEobH9iWy8I/AAAAAAAACLo/nVdpWtvE5i0/s400/El_mes_petit_de_tots_Lola_Anglada.jpg" width="361" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;">Cal ressaltar que, per encàrrec del
Comissariat de Propaganda de la
Generalitat, Lola Anglada, destacadíssima narradora infantil
i dibuixant -una de les més il·lustres amb què ha comptat Catalunya-, escrigué
un conte inspirat en<i style="mso-bidi-font-style: normal;"> El més petit de tots</i>,
il·lustrat per ella mateixa, tot convertir-se així en una gran divulgadora
d’aquest personatge de ficció. Dolors Anglada i Sarriera, nascuda a Barcelona
el 1893 i traspassada a Tiana (El Maresme) el 1984, estudià a l’Escola de la Llotja barcelonina, al
costat de Miguel Utrillo i Joan Llaverias. Després, residí i cursà estudis a
França, becada pel govern del país veí, i compromesa amb els valors democràtics
i la causa catalanista organitzà, en retornar a la terra natal, una sol·licitud
d’amnistia per als acusats d’haver participat en el complot de Garraf contra el
rei Alfons XIII. D’altra banda, convé també ressaltar que Lola Anglada
col·laborà en diverses revistes infantils editades a la capital catalana (abans
ho havia fet en les de París), com <i style="mso-bidi-font-style: normal;">En
Jordi</i>,<i style="mso-bidi-font-style: normal;"> En Patufet</i>,<i style="mso-bidi-font-style: normal;"> La Mainada</i>, etc., i en fundà i dirigí una, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La
Nuri. </i>Malgrat la seva important producció literària i
gràfica, però, sempre ha estat coneguda per la seva obra dedicada a <i style="mso-bidi-font-style: normal;">El més petit de tots</i>, símbol d’identitat
de l’època. Finalitzada la
Guerra Civil, hagué de viure amagada, per tal d’evitar ser
detinguda i empresonada. L’any 1981, tres abans de finar, l’Anglada fou
guardonada amb la Creu
de Sant Jordi, per part de la
Generalitat presidida per Jordi Pujol, guardó que se sumà als
molts que, amb anterioritat, ja se li havien concedit. L’amagatall més
utilitzat per ella, al llarg de quatre dècades, fou la finca que la seva
família tenia a Tiana, localitat on és enterrada.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;">Quant a Miquel Paredes, convé indicar
que aquest escultor (Barcelona,1901-Ceret,1980), també estudià a la Llotja barcelonina. El 1938, a punt d’entrar
l’exèrcit franquista a la capital catalana, s’exilià al Rosselló, on realitzà
monuments als morts de la Guerra Civil
espanyola en moltes poblacions, tot arribant després a ser professor
d’escultura a l’École Nationale des Beaux-Arts d’Orleans. Però, malauradament,
al contrari del que succeí amb Lola Anglada, Paredes, home d’una actitud cívica
i patriòtica exemplar, abandonà aquest món sense que se li reconegués que fou el
creador de la figura d’<i style="mso-bidi-font-style: normal;">El més petit de
tots</i>. Als arxius del Comissariat de Propaganda de la Generalitat
republicana hi havia el seu expedient. Però els franquistes el destruïren,
igual que tota la documentació que s’hi guardava, on es recollia l’excepcional tasca
duta a terme pels col·laboradors del departament, entre els quals sobresortia
Mercè Rodoreda. Això és el que Jaume Miravitlles em digué un dia, tot lamentant
aquella pèrdua. I tenia tota la raó en <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Met</i>,
atès que, a causa de la citada destrucció, no s’ha pogut reconstruir fidelment la
destacada història del seu Comissariat de Propaganda.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-b_jFSz8iDz8/UEoal8jooxI/AAAAAAAACLg/kUCHv6wj-YU/s1600/companys.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="245" src="http://1.bp.blogspot.com/-b_jFSz8iDz8/UEoal8jooxI/AAAAAAAACLg/kUCHv6wj-YU/s400/companys.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;"><i><b><span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial;">El president Lluís Companys, rebent
la figura d’El més petit de tots, al
seu despatx de la
Generalitat, l’any 1937, en presència, entre d’altres, de Jaume
Miravitlles i Miquel Paredes.</span></b></i></span></td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial; font-size: 10.0pt;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;"><span style="mso-spacerun: yes;"></span><span style="mso-spacerun: yes;"></span><span style="mso-spacerun: yes;"></span><span style="mso-spacerun: yes;"></span></span><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: ES-TRAD; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES-TRAD;">Emili Casademont
i Comas</span></b></div>
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: ES-TRAD; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES-TRAD;"> </span>Emili Casademont i Comashttp://www.blogger.com/profile/13778373266470752217noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5297766881107517047.post-39401650305645722302012-08-31T18:43:00.000+02:002012-08-31T18:43:04.861+02:00Les veremes i el déu Bacus<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
</w:Compatibility>
<w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="156">
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if !mso]><img src="//img2.blogblog.com/img/video_object.png" style="background-color: #b2b2b2; " class="BLOGGER-object-element tr_noresize tr_placeholder" id="ieooui" data-original-id="ieooui" />
<style>
st1\:*{behavior:url(#ieooui) }
</style>
<![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
</style>
<![endif]-->
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-PydylHUNMh4/UEDpaYPL3sI/AAAAAAAACJ0/Ln94CvdZaYA/s1600/can%C3%A7o+verema.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="http://2.bp.blogspot.com/-PydylHUNMh4/UEDpaYPL3sI/AAAAAAAACJ0/Ln94CvdZaYA/s400/can%C3%A7o+verema.jpg" width="300" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;">Al cèlebre calendari de pedra que
hom pot admirar a la portalada de l’històric monestir de Ripoll, a la capital
de la comarca pirinenca i gironina del Ripollès, el mes de setembre hi és
representat per un soldat amb una llança, cosa que recorda els vells costums
guerrers de bregar només en època de bon temps. És a dir, si fa no fa, des de
la primavera fins a la tardor. Així, tan bon punt s’acostaven les pluges
tardorals, la lluita es deturava i entrava en un període de quietisme, raó per la
qual molts soldats endreçaven les armes i emprenien el camí de retorn cap a les
seves terres, per tal de passar la hivernada a la llar familiar. El rei En
Jaume, per cert, queixant-se d’aquest fet -que diuen que el féu plorar-,
assenyala, a la seva <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Crònica</i>, que, en
arribar les primeres fredors (vers les acaballes del novè mes de l’any), els
cavallers aragonesos l’abandonaren, davant la població de Burriana, a Castelló
de la Plana
(País Valencià), en mans de la morisma i que, sense mancar-li en absolut a la
fidelitat, el «deixaren ben penjat».</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;">I també hi ha un boter, o sigui, un
home que adoba una bóta, en la representació de l’al·ludit mes d’aquest calendari
ripollès, que vol indicar que el setembre és el temps de la collita del raïm,
però <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>que, tot primer, cal procurar que
les bótes estiguin en perfecte estat per acollir i guardar el seu suc. La feina
de les veremes sol repartir-se entre el setembre i l’octubre, tot depén del
clima, i per això hom diu que «les veremes duren una mesada». Per les terres
vinícoles del Camp de Tarragona i del Priorat solen començar-les per Santa
Creu, que s’escau el 14 de setembre; a les Illes Balears, per sant Mateu, poques
dates després; al Mestrat, per sant Miquel, etcètera. Però pertot arreu hom
creu que les feines relacionades amb la verema convé iniciar-les en lluna
creixent. I és que, fent-ho d’aquesta manera, asseguren que resulten més
productives i els raïms donen més bon vi. És clar que, en això, hi té molt a
veure el temps que ha fet durant l’estiu. Així, aquest any, que ha fet un estiu
extremadament sec i ventós, s’espera que el vi que s’obtindrà serà millor en
qualitat, però no pas en quantitat.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;">Fins a una època bastant recent,
estigué molt de «moda» que la gent de l’Estat espanyol anés a veremar a França.
A Figueres, on hi havia instal·lada una oficina d’Immigració francesa, encarregada
de controlar el seu pas, hi passaven milers de veremaires, arribats en trens
especials, que, un cop efectuats els tràmits oportuns, continuaven el seu camí
cap a les terres vinícoles del país veí, per tal de poder guanyar alguna
«pela», quan encara no s’havia implantat la moneda única europea, l’antipàtic euro,
causant de tants i tants mals, atès que, per a moltes economies, ha significat
un autèntic fracàs. Això d’anar a França a veremar ja venia d’antic. Així,
segons he trobat escrit en una vella crònica, a la primeria del segle passat,
quan el pas de la frontera no oferia cap mena de dificultat (no es necessitava
passaport ni res que s’hi assemblés),.es traslladaven a les regions vinícoles franceses
veremedors de l’Alt Empordà, del Ripollès, de la Garrotxa, de la Cerdanya, etcètera,
constituint tot plegat un pobre espectacle, tenint en compte que s’hi
«barrejava gent pobrissalla de ciutat i vagabunda».</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;">Antigament, per cert, la feina de
les veremes havia estat sempre acompanyada de cançons. Per les contrades
gironines, per exemple, hom cantava força una melodia dedicada a sant Ferriol,
el sant de la bóta, que era molt típica de Besalú. I el menjar tradicional era,
a més de pa i figues, carn de cabra, tal com diu el refranyer: «Pel veremar,/
la cabra s’ha de matar» i «Verema sense cabra,/ com núvia sense arracada». És
molt probable que la cabra recordés Dionís, el déu del vi, anomenat així pels
grecs, mentre que, per al romans, seria després anomenat Bacus. D’aquí ve, precisament,
el popularíssim mot bacanal i els seus derivats.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;">Aquest déu Bacus, segons la llegenda,
prengué forma de cabra en moltes ocasions, a fi d’escapar d’alguns perills. I
solia ser figurat sota la forma peculiar d’un personatge que era meitat home i
meitat cabra. O bé, sota l’estranya forma de boc que, com és sabut, és la cabra
mascle.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-bBG15dE2N_w/UEDo6KxIKsI/AAAAAAAACJs/ruygaAqxPOM/s1600/bacus.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="400" src="http://3.bp.blogspot.com/-bBG15dE2N_w/UEDo6KxIKsI/AAAAAAAACJs/ruygaAqxPOM/s400/bacus.jpg" width="397" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;"><i><b><span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial;">Cap del déu Bacus (segle II després
de Crist)</span></b></i></span></td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial; font-size: 10.0pt;"></span><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;">Emili
Casademont i Comas</span></b><span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;"></span></div>
Emili Casademont i Comashttp://www.blogger.com/profile/13778373266470752217noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5297766881107517047.post-85371311455075670122012-08-26T12:53:00.000+02:002012-08-26T12:53:49.222+02:00L’ermita de la novel•la «Solitud»<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
</w:Compatibility>
<w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="156">
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if !mso]><img src="//img2.blogblog.com/img/video_object.png" style="background-color: #b2b2b2; " class="BLOGGER-object-element tr_noresize tr_placeholder" id="ieooui" data-original-id="ieooui" />
<style>
st1\:*{behavior:url(#ieooui) }
</style>
<![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
</style>
<![endif]-->
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-VC6Br2uat98/UDn-4LRT_VI/AAAAAAAACIA/u_NtYClQ5dU/s1600/300px-Santa_Caterina_029.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="http://4.bp.blogspot.com/-VC6Br2uat98/UDn-4LRT_VI/AAAAAAAACIA/u_NtYClQ5dU/s400/300px-Santa_Caterina_029.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;">Segons Andreu Sàbat, antic notari i historiador de Torroella
de Montgrí, les obres de construcció de l’ermita de Santa Caterina (situada al
Baix Empordà, fregant l’Alt) finalitzaren l’any 1405, després d’haver-se
iniciat el 1392. Aquestes obres foren efectuades per tres ermitans, Bartomeu
Cabotas, Pere Tarascó i Berenguer Desgüell, un cop hagueren abandonat la
muntanya de Montserrat, on no es trobaven prou bé, ja que desitjaven servir Déu
en un lloc que, al contrari d’aquell en què s’havien instal·lat tot primer, fos
completament solitari. Un lloc que cercaren pertot arreu, fins que el
localitzaren a la vall del Montgrí, propietat del rei d’Aragó, que n’era l’amo
i senyor, qui els donà el seu suport i, a més, li agradà moltíssim que volguessin
dedicar la capella de l’ermita que es disposaven a construir, a còpia de molts
esforços, a santa Caterina, a la qual el monarca professava una devoció
especial.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;">Santa Caterina, que sempre ha estat molt celebrada a
Mallorca, on la vigília de la seva festa fan la «gran brunyolada», tot
proclamant que «Demà és Santa Caterina/ i brunyols hem de menjar;/ comenceu a
dergar,/ mestressa, mel i farina», també, des de temps reculats, ho és a
Catalunya, sobretot, com és sabut, a la vila de Torroella de Montgrí. Així, els
torroellencs, a més dels habitants dels pobles veïns (pobles com ara Verges,
Bellcaire d’Empordà, l’Escala, etcètera), aplegats en gran nombre a l’ermita de
Santa Caterina (a vegades, han arribat a assolir l’elevada quantitat de 4.000),
hi celebren un aplec, les notes més sobresortints del qual són un ofici
religiós, una ballada de sardanes i un dinar a l’aire lliure. Aquesta és una
vella tradició del diumenge anterior a la festivitat de la santa, que s’escau
el 25 de novembre, quan el fred rigorós de l’hivern <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>ja comença, sovint, a deixar-se sentir.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-zEsY45oIRBY/UDn-mj0R8-I/AAAAAAAACH4/ribSXXUfHNU/s1600/santa+caterina.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="http://3.bp.blogspot.com/-zEsY45oIRBY/UDn-mj0R8-I/AAAAAAAACH4/ribSXXUfHNU/s400/santa+caterina.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;">De santa Caterina, permeteu-me, benvolguts lectors, que,
fent un incís, en digui algunes coses interessants. En primer lloc, per
exemple, que aquesta santa és la patrona de les noies. Antigament, fins i tot,
les fadrines havien fet festa per la seva diada, a part que, pel Ripollès, la Garrotxa i la Cerdanya, deien a les nenes
petites -i elles, pobres innocents!-, s’ho ben «empassaven»- que santa
Caterina, igual que els Tres Reis d’Orient, les obsequiava, si feien bondat, amb
joguines i llaminadures, mentre passava pel cel volant, la nit del dia 25 del
penúltim mes de l’any, cavalcant damunt una roda. Una roda que els mariners asseguren
(i escric això en present, perquè encara n’hi ha que ho fan) que és un núvol de
forma circular, al qual anomenen «roda de Santa Caterina», en record de la roda
que fou utilitzada per al martiri de l’esmentada santa, filla d’Alexandria.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;">En ocasions -no sempre, però, per fortuna-, aquesta «roda»,
pel que s’ha contat i encara es conta, desencadena violentes tempestes,
acompanyades de llamps i trons i vents huracanats. O bé -o malament, més ben
dit-, furioses i devastadores tramuntanades al litoral gironí de la Mediterrània, així
com a l’arxipèlag balear, on a Mallorca, precisament, hi ha la Serra de Tramuntana, el
paisatge cultural de la qual fou declarat per la UNESCO, el mes de juny de
l’any passat, Patrimoni de la
Humanitat. El refranyer, referint-se als greus perills que
comporta l’aparició de la citada «roda», recomana que «Per la roda de Santa
Caterina,/ el bon mariner/ en terra ha de ser», alhora que adverteix que «La
roda de Santa Caterina,/ de les barques en fa xixina», refranys, per cert, que
alguns pescadors del Cap de Creus solen encara recitar sovint. Per altra banda,
abans hom deia que els homes i les dones -particularment, aquestes últimes- nats
el 25 de novembre tenien gravada sota el paladar la «roda de Santa Caterina»,
raó per la qual gaudien del do de poder guarir malalts. I també abans, hom deia
que, al llarg de la diada de Santa Caterina -les seves vint-i-quatre hores-, la
gent de la ciutat de Figueres dominava el foc i apagava els incendis, per més
paorosos que fossin, simplement bufant. Ningú, però, que se sàpiga, no ho pogué
arribar a demostrar mai…</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;">Tornant a l’ermita de Santa Caterina, qualificada de «joiell
del Montgrí», cal assenyalar que, en realitat, s’ignora si primer fou
construïda la imatge de la santa o el temple que li és dedicat. Andreu Sàbat
explicava en un llibret, editat l’any 1672, que «he sentir dir que la imatge
fou trobada en una cova, sobre la qual s’aixecà després la capella» (…) i que
«allí, al fons de tot de la mateixa cova, l’haurien ben amagada alguns devots,
en temps que els moros s’apoderaren d’Espanya». L’antic notari i historiador de
la pàtria de Vicenç Bou, l’inspirat compositor de les sardanes més populars, indicava,
tot acceptant aquesta «teoria», que «Déu inspirà els ermitans perquè vinguessin
a construir la casa en aquest lloc, on hi havia la imatge amagada». Altrament,
ressaltava Sàbat que «molts són els privilegis que reis i papes concediren al
nostre santuari; entre ells, el que donà l’emperador Carles Quint (sic), que,
atenent al lloc estèril on era construït i la pobresa d’ell, i perquè fossin
més ben rebudes les persones que allí acudien, concedí, per fer-hi obres,
llicència per demanar almoina per tot el Principat de Catalunya i comtats del
Rosselló i la Cerdanya».</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;">L’ermita de Santa Caterina, segons afirmà Eduard Viñas, en
un article aparegut a les pàgines del llibre de la Festa Major de Torroella de
Montgrí del 1928 (article en què recollia el més essencial de tot allò que Andreu
Sàbat havia deixat escrit feia un xic més de dos segles i mig), és l’ermita que
l’escalenca Caterina Albert i Paradís, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Víctor
Català</i>, immortalitzà en la seva cèlebre novel·la <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Solitud</i>,
publicada l’any 1904, per primer cop, i traduïda, més tard, als més importants
idiomes del món, així com traslladada al cinema. «Víctor Català, que
possiblement era molt devota de la santa, amb el nom de la qual fou batejada
-afegia Viñas-, descriu admirablement, en aquest drama rural, la festa de
l’ermita de Santa Caterina».</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;">Fins a temps recents, o relativament recents, es discutí moltíssim
sobre si l’ermita de Santa Caterina era o no la que «retrata» Caterina Albert i
Paradís a <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Solitud</i>. Però avui, pel que
m’ha fet saber una assídua i admirada lectora que tinc a Barcelona, la Júlia -persona que coneix força
a fons la vida i l’obra de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Víctor Català</i>,
glòria de les nostres lletres-, l’opinió més generalitzada, que coincideix
plenament amb la seva, és que sí. I això, penso jo, ve a corroborar allò que, ara
fa 84 anys, Eduard Viñas afirmà, de forma contundent -o de forma que no admet
cap mena de discussió-, al llibre de la Festa
Major de Torroella de Montgrí, vila al terme municipal de la
qual s’aixeca <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>aquesta vella ermita
carregada d’història, famosa, sobretot, entre la gent dels pobles situats ben a
prop de la línia que separa les comarques germanes del Baix i de l’Alt Empordà.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-w0LDIdmATT4/UDn-HOFKV5I/AAAAAAAACHw/vA4oMwFE3YQ/s1600/20070608-albert+solitud+2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="313" src="http://2.bp.blogspot.com/-w0LDIdmATT4/UDn-HOFKV5I/AAAAAAAACHw/vA4oMwFE3YQ/s400/20070608-albert+solitud+2.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Emili Casademont i Comas</span></b><span style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;"> </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; font-size: 10.0pt;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"></span>Periodista</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; font-size: 10.0pt;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Articulista del «Diaride Girona» </span><span style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: Arial; font-size: 10.0pt;">Treball històric i literari
publicat al</span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: Arial; font-size: 10.0pt;">llibre de la Festa Major de l’Escala.</span></b></div>
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: Arial; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: ES-TRAD; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES-TRAD;">(Agost, 2012)</span></b>Emili Casademont i Comashttp://www.blogger.com/profile/13778373266470752217noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5297766881107517047.post-31354819373198842182012-08-24T17:31:00.000+02:002012-08-24T17:31:42.479+02:00La meva dona i jo som nuriencs<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
</w:Compatibility>
<w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="156">
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if !mso]><img src="//img2.blogblog.com/img/video_object.png" style="background-color: #b2b2b2; " class="BLOGGER-object-element tr_noresize tr_placeholder" id="ieooui" data-original-id="ieooui" />
<style>
st1\:*{behavior:url(#ieooui) }
</style>
<![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
</style>
<![endif]-->
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-5a3VAB2MgIo/UDeeFvGrKvI/AAAAAAAACF8/cgEUvVRMjyE/s1600/Mare+de+Deu+de+Nuria.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="http://1.bp.blogspot.com/-5a3VAB2MgIo/UDeeFvGrKvI/AAAAAAAACF8/cgEUvVRMjyE/s400/Mare+de+Deu+de+Nuria.jpg" width="240" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;">Quan la meva dona i un servidor de vosaltres, benvolguts lectors,
decidírem pronunciar el «sí, pare» davant d’un capellà, dubtàrem si fer-ho a la
vella ermita de la Verge
de Meritxell, patrona del Principat d’Andorra (ermita pocs anys després desapareguda
a causa d’un paorós incendi), o bé al Santuari de la Mare de Déu de Núria. Al
final, i de comú acord, optàrem per aquest últim temple gironí, pertanyent al
Bisbat de la Seu
d’Urgell, atès que jo en guardava un meravellós i inesborrable record, tot i
que no m’hauria pas desagradat gens contraure matrimoni al del país andorrà,
país que, a part que sempre ha tingut com a llengua oficial el català, els meus
avantpassats materns n’eren originaris. Altrament, cal dir que, en aquella
època, hi tenia bons amics i que, per raó de la meva professió de periodista, solia
anar-hi sovint.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;">El cas, insisteixo, és que, el 22 d’abril del 1968, la meva
dona i jo ens casàrem davant la venerada imatge de la Verge de Núria, imatge que,
per cert, era una rèplica de l’autèntica, atès que aquesta feia poc que uns
patriotes catalans, defensors de les nostres llibertats, l’havien segrestada. O
sigui, que contraguérem matrimoni davant la Verge que «voltada de soledats i en els seus vestits
daurats, oeix l’eterna cantúria del vent i les tempestats», sota la presidència
de la qual, precisament, es redactà, el 1931, l’anomenat Estatut de Núria, en
temps de Francesc Macià, estatut que, per dissort, fou víctima d’enormes retallades,
quan els governants de la
II República l’«examinaren» a Madrid.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;">La història de la fundació del Santuari de Núria és realment
bonica. Hom conta que sant Gil, fill d’Atenes, desitjós de fer vida de
penitència i lliurar-se a l’oració, un dia arribà al nostre Pirineu, tot
establint-se en una cova que s’obria a la vall de Núria, i que, de fusta de
noguera, féu una imatge de la
Mare de Déu i una creu, conforme assenyala la corranda: «La Mare de Déu de Núria,/ feta
de cor de noguer;/ les nouetes eren bones,/ la Mare de Déu, també». A això, el folklorista Joan
Amades hi afegeix que tot l’utillatge de sant Gil es concretava, a més de la
imatge i la creu, en una olla, per coure’s la trista minestra que menjava, i
una campana -tot obrat amb les seves pròpies mans-, campana amb la qual convocava
els pastors i la gent bosquerola que rondaven per aquelles afraus al rés. Allò
no durà gaire, ja que, ben aviat, sant Gil abandonà el Pirineu i se n’anà a les
ribes del Loire, on, per inspiració divina, aixecà un monestir. Però, abans de
deixar la vall de Núria, enterrà, a la cova que li servia d’alberg, la imatge
de la Verge, la
creu, la campana i l’olla, joies del culte primitiu, que restaren oblidables al
llarg de diversos segles, fins que un pastor, anomenat Amadeu, trobà els
objectes amagats sota terra i decidí erigir a la imatge una capelleta que, amb
el temps, esdevingué un sumptuós santuari.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-82DmrAJbZ7g/UDed6b4CDLI/AAAAAAAACF0/Sz3m2EXAcsA/s1600/Nuria.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="265" src="http://1.bp.blogspot.com/-82DmrAJbZ7g/UDed6b4CDLI/AAAAAAAACF0/Sz3m2EXAcsA/s400/Nuria.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;">El dia de sant Gil, que enceta el mes de setembre -dissabte
de la setmana que ve-, és festa grossa a Núria. Els pastors del nostre Pirineu,
que el tenen per patró, fan ofrena a la Verge de Núria dels productes del bestiar (llana,
formatges i mantega de llet d’ovella), tot rememorant una antiga «missa del
bestiar», la qual consistia a baixar els ramats a la vall i per les muntanyes
que la clouen, de manera que el bestiar pogués veure el santuari. I si el dia de
sant Gil és festa grossa a Núria, més ho és, sens dubte, el 8 de l’indicat mes,
festa de la Nativitat
de la Mare de
Déu, o festa de les Mare de Déu trobades, que enguany s’escau, també, en
dissabte. D’una d’elles, per cert, celebrada fa pocs anys, en guardo un
gratíssim record. Mentre la meva filla pujava a Núria a cavall de les cames, jo,
incapaç d’imitar-la (el pes dels anys m’ho impedia), vaig agafar el tren-cremallera,
a Ribes de Freser, i allà, enmig de moltíssima gent, la meva mirada «topà» amb
algunes cares que no m’eren pas desconegudes. Es tractava dels integrants de la Colla Castellera de Figueres
-més d’un acudí a saludar-me-, colla que havia estat convidada a participar en
els actes de la diada. Cap a migdia, quan se celebrava el solemne ofici
religiós al temple, em vaig retrobar amb la meva filla, arribada, juntament amb
altres «peregrins», un xic cansada, però extraordinàriament contenta i animada,
i, després, tots pujàrem al cambril de la Verge per adorar-la, mentre algunes persones posaven
el cap dins l’olla i feien sonar la campana, cregudes que això afavoria la
multiplicació de l’espècie humana.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;">Havent dinat, i entre els diferents actes religiosos i
festius programats, tingué lloc l’anomenada «processó de les Nüries», en què intervingueren
nombroses fèmines d’arreu de Catalunya portadores del nom de la Verge, igual que la meva noia.
Totes dugueren per torns (o, almenys, ho intentaren) la imatge des del santuari
fins a la petita ermita de sant Gil, cantant els goigs de la Mare de Déu de Núria. La
passejada fou altament emotiva. I, tot seguit, els Castellers de Figueres procediren
a aixecar magnífiques torres humanes a l’interior del temple davant mateix de la Verge, en ser-los impossible
de fer-ho a l’exterior.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-vziJt_bLUfg/UDedqYCm-vI/AAAAAAAACFs/uJm7BIsmhfc/s1600/castellers+figueres.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="http://1.bp.blogspot.com/-vziJt_bLUfg/UDedqYCm-vI/AAAAAAAACFs/uJm7BIsmhfc/s400/castellers+figueres.jpg" width="266" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;">Aquella diada de la
Mare de Déu de Núria mai no se m’esborrarà de la memòria. I és
que em féu adonar, amb autèntic orgull, que la meva dona i jo (ella no pogué
ser-hi present), pel fet d’haver-nos casat al santuari d’una Verge que sempre
ha estat la nostra celestial i gran protectora, podem presumir de ser ben nuriencs.
N’és una prova el Registre Civil del poblet de Queralbs, on consta el nostre
enllaç matrimonial. Un poblet de Queralbs, situat a la comarca gironina del
Ripollès, al qual pertany la vall de Núria, si bé, de forma força curiosa,
aquesta paradisíaca i sagrada vall depén eclesiàsticament, repeteixo, d’un
bisbat lleidatà.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-5OxACBfUUBo/UDedYI3eRVI/AAAAAAAACFk/jbmitlmQtUs/s1600/queralbs.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="331" src="http://3.bp.blogspot.com/-5OxACBfUUBo/UDedYI3eRVI/AAAAAAAACFk/jbmitlmQtUs/s400/queralbs.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;">Emili Casademont i
Comas</span></b></div>
Emili Casademont i Comashttp://www.blogger.com/profile/13778373266470752217noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5297766881107517047.post-88721026983934481102012-08-17T18:14:00.000+02:002012-08-17T18:14:18.270+02:00Mossèn Cinto i el bisbe del Canigó
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-VL0XWY-XWJw/UC5tDupVSVI/AAAAAAAACD4/f3jKYVhxuHs/s1600/verdaguer.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="400" src="http://4.bp.blogspot.com/-VL0XWY-XWJw/UC5tDupVSVI/AAAAAAAACD4/f3jKYVhxuHs/s400/verdaguer.jpg" width="265" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;"><i><b><span style="font-family: Arial;">Mossèn
Cinto Verdaguer</span></b></i></span></td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Arial; font-size: 10.0pt;"> </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;">Quan l’Abadia de Sant Martí del Canigó era una ruïna, enmig
de bardisses i sempre embolcallada per les boires, tan sols els fantasmes de
Tallaferro, de Gentil, del comte Guifre, de l’abat Oliva, de Flordeneu i de
Griselda, entre d’altres, s’hi passejaven, amb la seguretat que res ni ningú no
els aniria a empipar. Un dia, però, un capellà de Folgueroles els donà per
companyes les goges de Ribes de Freser, de Banyoles, de Roses, del Principat
d’Andorra, etcètera. Mossèn Cinto Verdaguer, amb el seu immortal poema,
relatava la història del Canigó.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-hZmjmtsb7Cw/UC5st9ikR7I/AAAAAAAACDw/qmXtnlVLoN4/s1600/canigo.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="400" src="http://1.bp.blogspot.com/-hZmjmtsb7Cw/UC5st9ikR7I/AAAAAAAACDw/qmXtnlVLoN4/s400/canigo.jpg" width="256" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;"><b><i><span style="font-family: Arial;">Portada d’una edició del poema èpic «Canigó»</span></i></b></span></td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;">Uns anys més tard, un canonge francès, nat a la Gascunya pirinenca, visità
Barcelona. Era un mes d’agost, el del 1895 -ara fa, per consegüent, 117 anys-,
i, en trobar-se a la Rambla,
entrà a la Llibreria Verdaguer,
per tal de comprar-hi el citat poema que ja coneixia, atès que havia tingut
l’oportunitat de llegir-lo en una traducció francesa. Aquell canonge era
monsenyor Juli de Carsalade du Pont, el futur bisbe d’Elna i Perpinyà, conegut
després popularment com el bisbe del Canigó.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;">«Mentre enraonava amb l’amo de la llibreria (explicaria
posteriorment per carta al poeta català Francesc Mateu, que era amic seu), va
entrar un capellanet d’aire tímid i senzill, amb un no sé què d’adolorit sobre
la cara que em va moure de pietat.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;">-Veus aquí mossèn Cinto -me saltà lo llibrater.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;">-Què dieu, home, mossèn Cinto…?</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;">-Ell mateix.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;">Me vaig aixecar de seguida i vaig donar una abraçada a
aquell capellà que me pareixia tan poc i que, de sobte, me va semblar engrandit
com un gegant i ennoblit com un rei. Parlàrem de literatura, de poesia, de “L’Atlàntida”’
i, sobretot, de “Canigó”, quina lectura m’havia entusiasmat».</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;">Aquella entrevista entre el canonge gascó i el capellà de
Folgueroles esdevingué un fet històric, atès que tingué com a resultat final la
restauració de l’antic monestir benedictí nordcatalà de Sant Martí del Canigó,
iniciada, per cert, també durant un mes d’agost.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;">«La primera vegada que vaig pujar a Sant Martí del Canigó -deixà
escrit en català, el de l’època, Juli de Carsalade du Pont, llengua que havia
après molt ràpidament-, vaig quedar tot esglaiat davant d’aquelles ruïnes tan
grandioses, tan pintoresques. Lo meu cor es va enamorar d’aquell esvelt
campanar, d’aquella església tan il·lustre i, ai!, tan profanada. Segut en un
racó, silenciós i entregat a la contemplació d’aquell esplèndit paisatge, me
vaig recordar de tot el que n’havia cantat mossèn Cinto, i per un esforç de la
meva imaginació inflamada, vaig tornar la vida als personatges del poema “Canigó”».
I el prelat de Perpinyà diu, a l’acabament del seu fantàstic relat, que,
atenent les peticions planyívoles d’aquells personatges, els prometé
solemnement que procediria a ressuscitar-los, tot restaurant, alhora, el sagrat
i enrunat temple pirinenc, situat al Conflent rossellonès, víctima, durant una
colla de segles, del desdeny i del sacrilegi. I, en efecte, la promesa, que ja
diuen que és un deute, l’arribà a complir.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-GSMn5458F-k/UC5rdxG7dwI/AAAAAAAACDo/jXjaY7X6AVg/s1600/230px-Carsalada.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="400" src="http://4.bp.blogspot.com/-GSMn5458F-k/UC5rdxG7dwI/AAAAAAAACDo/jXjaY7X6AVg/s400/230px-Carsalada.jpg" width="303" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; font-size: 10.0pt;"> <span style="font-size: xx-small;"><i><b>Monsenyor Juli de Carsalade du Pont</b></i></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
</td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;"></span>
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;">L’Abadia de Sant Martí del Canigó, després de la seva
restauració, esdevingué l’escenari d’importants actes, com la celebració dels
Jocs Florals del 1902, els quals comptaren amb una massiva participació de
poetes catalans. I el 24 de juliol del 1932, ara fa 80 anys, li fou retornada
la campana major, la <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Martina</i>, que feia un
segle i mig que alguns se l’havien endut, sense manies, cap a Olot, la capital
de la Garrotxa. La
restitució, però, no resultà fàcil, ja que els olotins no es mostraren gens
disposats a desprendre’s d’aquella campana que tenien en molta estima, motiu
pel qual s’originaren fortes discussions, fins que l’afer quedà resolt gràcies
a les gestions dutes a terme personalment pel president de la Generalitat, Francesc
Macià, que, d’aquesta forma, féu possible que adquirís carta de naturalesa allò
que Ventura Gassol i Josep Fontbernat (l’any 1926, a l’exili, en
vigílies dels fets de Prats de Molló) havien promès a monsenyor Juli de
Carsalade du Pont, en escoltar el seu prec: «Quan torneu a Catalunya i regiu
els seus destins, no us oblideu de la “Martina”, que un malaurat dia una gent,
sense escrúpols, se’n va apoderar i la va portar a l’església parroquial de la Mare de Déu del Tura d’Olot.
La “Martina” ha de tornar a Sant Martí del Canigó, que és el seu lloc».</span></div>
<span style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;"></span>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;">Juli de Carsalade intuïa clarament que els homes de Francesc
Macià, entre els quals figuraven com a destacats els dos citats, acabarien, un
cop desapareguda la dictadura del general Miguel Primo de Rivera, per governar
el país. Aquell mateix any 1932, per cert -el 28 de desembre, concretament- morí
el bisbe al seu Palau de Perpinyà i, d’acord amb la seva darrere voluntat, fou enterrat
a Sant Martí del Canigó, just allà on es trobaven les ombres que ell havia
ressuscitat. O sigui, gairebé un any abans que l’«Avi» Macià expirés a la
ciutat de Barcelona i fos sepultat enmig d’una impressionant manifestació de
dol popular.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;">Per acabar, convé remarcar que algú ha dit, i és possible
que no estigui gens ni mica desencertat, que «el bisbe del Canigó i el capellà
de Folgueroles, des que abandonaren aquest món, s’asseuen a la dreta de
Déu-lo-Pare, després que el gran sant Martí, sant d’enorme prestigi, patró de la Gàlia i venerat a la
històrica abadia pirinenca que duu el seu nom, els obrís, de bat a bat, les
portes del Paradís».</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-qowtwStgUU4/UC5rCQdkjmI/AAAAAAAACDg/u9-un0tOZmg/s1600/Canigo01.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="400" src="http://1.bp.blogspot.com/-qowtwStgUU4/UC5rCQdkjmI/AAAAAAAACDg/u9-un0tOZmg/s400/Canigo01.jpg" width="363" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;"><i><b><span style="font-family: Arial;">L’Abadia de Sant Martí del Canigó</span></b></i></span></td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;"> <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;">Emili Casademont i
Comas</span></b></div>
Emili Casademont i Comashttp://www.blogger.com/profile/13778373266470752217noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5297766881107517047.post-58707515932807262472012-08-10T13:48:00.002+02:002012-08-10T18:30:19.348+02:00L’assassinat de García Lorca<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-fmWTbgCr4N8/UCT07RtWC3I/AAAAAAAACBA/TfGlvIqXl04/s1600/lorca.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="http://1.bp.blogspot.com/-fmWTbgCr4N8/UCT07RtWC3I/AAAAAAAACBA/TfGlvIqXl04/s400/lorca.jpg" width="365" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;">No se sap exactament quin dia del
mes d’agost del 1936 fou assassinat Federico García Lorca, tot i que alguns donin
com a segur el 19. I tampoc no se sap exactament a quin lloc enterraren les seves
despulles, malgrat les investigacions que, en tal sentit, s’han practicat fins
avui. A més, és molt possible que, pel que estem veient, no s’arribi a saber mai
ni una cosa ni l’altra. El cèlebre músic Manuel de Falla que, arran de la
detenció del poeta intentà intercedir per ell, explicà que, quan es personà al
Govern Civil de Granada, féu tard. García Lorca, juntament amb altres presos, ja
havia estat afusellat al barranc de Vizmar, segons els rumors que circulaven. Per
contra, el que sí se sap -i amb tota certesa- és que els seus botxins enviaren
una nota al pare de Lorca, escrita pel seu propi fill, que deia així: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">«Te ruego, papá, que a este señor le
entregues 1.000 pesetas como donativo a las fuerzas armadas».</i> I el progenitor
de García Lorca, creient de bona fe que li protegiria la vida, pagà la
quantitat demanada. I també se sap -i amb tota certesa- que, tres mesos després
d’haver-se acabat la Guerra Civil,
la família de Federico García Lorca aconseguí inscriure el traspàs del poeta al
Registre Civil, traspàs que, segons el document oficial que rebé, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">«murió a consecuencia de las heridas
producidas por hechos de guerra». </i>O sigui que, per a la història immediata,
Lorca no morí pas assassinat, sinó lluitant en el front republicà…</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;">L’any 1936, Federioo García Lorca
era el poeta i dramaturg espanyol que gaudia de més prestigi internacional. La
tarda del dia 16 d’agost, quasi un mes després de produir-se l’alçament militar
contra el govern legítim de la
República, un grup de sublevats procedí a la detenció de Lorca,
ferm defensor de la gent més desafavorida i que havia denunciat el caciquisme
regnant a la província granadina. Abans d’emprendre definitivament un projectat
viatge cap a Amèrica (ajornat en diferents ocasions), on l’esperava Margarida
Xirgu, el poeta andalús, que residia a Madrid, se n’anà a Granada. Però, com
que no ignorava que la seva vida perillava, s’hostatjà a casa d’un amic seu, el
també poeta Luis Rosales, tot pensant que seria un bon amagatall, atès que la
família Rosales era coneguda per la seva militància a la Falange. Un error, ja
que, malgrat la protecció que li proporcionaren els Rosales, finalment fou
apresat per elements de la CEDA
(Confederación Española de Derechos Autónomos), encapçalats per Ramón Ruiz
Alonso, el seu delator, segons les investigacions realitzades per l’historiador
Ian Gibson.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-6Wf2J7L2AmQ/UCT0qVwcDJI/AAAAAAAACA4/XgS8EkQp1xg/s1600/lorca+dali.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="400" src="http://4.bp.blogspot.com/-6Wf2J7L2AmQ/UCT0qVwcDJI/AAAAAAAACA4/XgS8EkQp1xg/s400/lorca+dali.jpg" width="263" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;"><b><i><span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial;">García Lorca i Salvador Dalí</span></i></b></span></td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;"></span><span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial; font-size: 10.0pt;"></span><span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;">Cal ressaltar que, poc temps abans, els
governs de Mèxic i Colòmbia oferiren, sense èxit, la possibilitat que Federico
García Lorca s’exiliés als seus països, puix que, com a funcionari que era de la República espanyola,
temien que patís un atemptat. I també cal ressaltar que el poeta hauria pogut
salvar la pell si hagués acceptat, el mes de setembre del 1935, la invitació d’Edward
James, un riquíssim mecenes, perquè, tant ell com Salvador Dalí, anessin a
passar una temporada a Itàlia, invitació que Lorca refusà, al·legant que el seu
pare es trobava greument malalt del cor. Dalí sempre lamentà (i així m’ho
confessà una vegada) no haver insistit prou per arrencar d’Espanya el seu amic
i emportar-se’l fins a les terres italianes, on hauria pogut fer una llarga
estada, plena de tranquil·litat, tal com ocorregué amb ell i la seva esposa
Gala. El pintor empordanès, temps més tard, escrigué, en el seu <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Diari d’un geni</i>, el següent: «Van
intentar, i intenten encara avui dia, convertir Federico en un heroi polític.
Però jo, que vaig ser el seu millor amic, puc donar fe davant Déu i la història
que Lorca era consubstancialment l’ésser més apolític que mai hagi conegut». I
així era, en efecte. Perquè el mateix García Lorca declarava que <i style="mso-bidi-font-style: normal;">«me siento catòlico, comunista, anarquista,
libertario, tradicionalista y monárquico»</i>. Era de tot, però no era de res
ni de ningú. Mai no s’afilià a cap formació política. Per damunt de tot, retia
culte a l’amistat. I així, entre les seves amistats, per exemple, hi figurava
el líder i fundador de la Falange Española,
José Antonio Primo de Rivera, molt aficionat a la poesia. <i style="mso-bidi-font-style: normal;">«Todos los viernes</i> <i style="mso-bidi-font-style: normal;">ceno con
él</i> -explicà un cop-<i style="mso-bidi-font-style: normal;">. Solemos salir
juntos en un taxi con las cortinillas bajadas, porque ni a él le conviene que
le vean conmigo ni a mi me conviene que me vean con él». </i>I és que, ben al
contrari que José Antonio, García Lorca era republicà i homosexual.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;">La Xirgu</span><span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;"> rebé, amb llàgrimes als ulls, la tristíssima
notícia de l’assassinat del seu gran i admirat amic. I no era per a menys, atès
que li havia estrenat una bona colla d’obres importants, com <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Mariana Pineda</i>, amb decorats de Salvador
Dalí, l’any 1927, a
Barcelona. I com a homenatge pòstum al dissortat Federico García Lorca, Margarida
Xirgu, intervingué, el 1969, en la pel·lícula <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Bodas de sangre</i>, filmada a l’Argentina i basada en el text lorquià,
poc abans de morir i ser sepultada a Montevideo (Uruguay). Uns anys després, però,
en temps del Govern de CiU presidit per Jordi Pujol, les despulles de la molt exímia
actriu foren traslladades a Molins de Rei, on havia nascut, gràcies a les
gestions personals dutes a terme pel meu cosí germà, Antoni Comas i Baldellou,
conseller de Benestar Social, un home un xic palauenc (de l’antic poble gironí
de Palau-sacosta), igual que ella, a qui Pujol li encarregà aquella noble missió,
rescatant així de l’exili, patit voluntàriament durant el règim de Franco, una
de les figures més excelses de l’escena catalana i espanyola de totes les
èpoques.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;"> <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-Tr1xj79-3F8/UCT0fNBXx7I/AAAAAAAACAw/PpejeK6xIGw/s1600/xirgu5.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="316" src="http://4.bp.blogspot.com/-Tr1xj79-3F8/UCT0fNBXx7I/AAAAAAAACAw/PpejeK6xIGw/s400/xirgu5.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;"><b><i>García Lorca i Margarida Xirgu</i></b></span></td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;">Emili
Casademont i Comas</span></b><span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;"></span></div>Emili Casademont i Comashttp://www.blogger.com/profile/13778373266470752217noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5297766881107517047.post-6774683399052011002012-08-04T16:56:00.000+02:002012-08-04T16:56:41.720+02:00«COMUNICACIONS ESCRITES DE LA SARDANA»<br />
<div class="MsoNormal">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-size: 11.0pt;">Llibre de Robert Roqué i Jutglà, prologat</span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-size: 11.0pt;">per Emili Casademont i Comas</span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-BLMgyXHGu7U/UB02-hjE6gI/AAAAAAAAB_E/A49aajyqKzo/s1600/img004.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="http://1.bp.blogspot.com/-BLMgyXHGu7U/UB02-hjE6gI/AAAAAAAAB_E/A49aajyqKzo/s400/img004.jpg" width="248" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-size: 11.0pt;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>FRAGMENTS DEL PRÒLEG</span></i></b></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 11.0pt;">L’EDICIÓ
DEL LLIBRE que teniu a les mans, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Comunicacions
escrites de la sardana, </i>benvolguts lectors, constitueix un veritable
encert, ja que, a les seves pàgines, s’hi reprodueix bona part de tot allò més
important i curiós que, en èpoques passades, s’escrigué sobre la dansa nacional
de Catalunya. Es tracta d’uns textos, originals de prestigiosos escriptors,
periodistes i músics del país, així com de més enllà del nostre territori
patri, apareguts en llibres, diaris i revistes, la majoria de molt difícil
localització avui dia. Això vol dir, lògicament, que Robert Roqué i Jutglà s’ha
vist obligat a realitzar considerables esforços per poder fer, amb un èxit que
considero més que remarcable, l’obra que ens ofereix. Roqué, cal recordar-ho,
és el director de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Som</i>, la veterana i
acreditada «Publicació de Cultura Popular Catalana», i el cap de la secció
sardanista del <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Diari de Girona</i>. Una
persona, gran articulista, que ha estat guardonada amb la Creu de Sant Jordi, aquest
any 2012, en reconeixement a la seva extraordinària i lloable tasca a favor de
la sardana i del nostre món cultural en general, tasca que, empès per un
entusiasme fora de sèrie, ve portant a terme des de fa una bona colla de
dècades». <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>(…)</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 11.0pt;">GRÀCIES
AL FET d’acostar-me ja a la vuitantena -i en part, també, gràcies a la meva
dilatadíssima dedicació a l’exercici professional del periodisme, tant a
Catalunya com a l’estranger, he tingut el privilegi de conèixer alguns dels
literats i músics que surten en aquest llibre. O bé, de persones que hi
tingueren una profunda amistat. No puc oblidar, per començar, que el meu avi
patern, en Francesc, propietari d’una coneguda carnisseria, fa anys
desapareguda, situada al Barri Vell de Girona, fou amic de Santiago Rusiñol.
Tan amic de l’inspirat autor de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">L’auca
del senyor Esteve</i> i d’un gran nombre de cèlebres peces literàries i
teatrals, que sempre que «don Santiago» anava a la capital del Gironès, per tal
de pìntar de meravella els jardins de la Devesa i l’aleshores veïna i paradisíaca Vall de
Sant Daniel (feina en què l’acompanyava en «Pepet Gitano», el seu fidel «criat»
gironí), acudia a saludar el meu avantpassat, a l’esmentat establiment càrnic,
i ambdós feien petar la xerrada una bona estona. Rusiñol fou aquell que, poc
abans de finar l’any 1931, escrigué a <i style="mso-bidi-font-style: normal;">L’Esquella
de la Torratxa</i>,
setmanari barceloní de força difusió, aquesta genialitat seva: «De les moltes
coses que s’han dit, que es diuen i que es diran sobre la nostra sardana, no sé
si s’ha arribat a dir que té el ritme de Catalunya». (…)</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 11.0pt;">CATERINA
ALBERT I PARADÍS, l’exímia novel·lista i poetessa «Víctor Català»; Albert
Martí, coronat per Pau Casals com «el rei de la tenora»; el mític tenor Emili
Vendrell, l’escriptor Prudenci Bertrana; Vicenç Bou, el compositor de sardanes
més popular de tots els temps; el músic, escriptor i polític Josep Fontbernat, que
fou un dels deixebles predilectes del mestre Morera i que, l’any 1926, féu que La Principal de la Bisbal efectués, per
primera vegada en la seva gloriosa història, la primera sortida a l’estranger, a
l’acabament de la qual sentencià, emocionat, que «El Creador se servirà de la
cobla, el dia del Judici Final, per a cridar els morts», etcètera, formen part
d’una llarga llista de figures il·lustres ja desaparegudes del món sardanístic,
o relacionades amb ell, que m’honoraren amb la seva amistat». (…)</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 11.0pt;">I
JA PER ACABAR, permeteu-me, si us plau, aconsellar-vos la lectura d’aquest
llibre, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Comunicacions escrites de la
sardana</i>, un cop hàgiu finalitzat la del pròleg, el més apropiat, penso, que
jo podia fer-li. I és que, en aquesta obra, Robert Roqué i Jutglà hi ha sabut
ben plasmar, tal com he consignat de forma bastant clara al principi, una
important i valuosa mostra del que s’ha dit, en lletres d’impremta i en temps
pretèrits, sobre la nostra dansa nacional. Estic completament convençut que, si
seguiu el meu consell (un consell ben modest, potser, però, això sí, d’allò més
sincer), m’ho agraireu de debò».</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 11.0pt;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-size: 11.0pt;"><span style="mso-spacerun: yes;"></span><span style="mso-spacerun: yes;"></span><span style="mso-spacerun: yes;"></span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Emili Casademont i Comas</span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-size: 11.0pt;"><span style="mso-spacerun: yes;"></span><span style="mso-spacerun: yes;"></span><span style="mso-spacerun: yes;"></span><span style="mso-spacerun: yes;"></span><span style="mso-spacerun: yes;"></span><span style="mso-spacerun: yes;"></span></span></b><span style="font-size: 11.0pt;">Periodista i escriptor<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span></b></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: 11.0pt;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span></b></span><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-size: 10.0pt;"></span></b></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-21abnOiPf8M/UB02nTfQ7RI/AAAAAAAAB-8/2l4cOs8Dpgk/s1600/robert-roque.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="400" src="http://3.bp.blogspot.com/-21abnOiPf8M/UB02nTfQ7RI/AAAAAAAAB-8/2l4cOs8Dpgk/s400/robert-roque.jpg" width="388" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i><b><span style="font-size: 10.0pt;">Robert Roqué i Jutglà</span></b></i></td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-size: 10.0pt;">Llibre editat<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>pel Grup d’Informadors Sardanistes</span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-size: 10.0pt;">de Catalunya (GISC) </span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-size: 10.0pt;">Impressió: Arts Gràfiques Cantalozella, S.A.</span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-size: 10.0pt;">Santa Coloma de Farners (Girona)</span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-size: 10.0pt;">Dipòsit Legal: GI-1100/2012</span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-size: 10.0pt;">ISBN: 978-84-615-8141-2</span></b></div>Emili Casademont i Comashttp://www.blogger.com/profile/13778373266470752217noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5297766881107517047.post-67043790026368524872012-08-03T20:52:00.001+02:002012-08-03T20:52:40.292+02:00Hipòlit Nadal, un gran català d’Amèrica<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-N2c23_5MPPQ/UBwdwkRoL4I/AAAAAAAAB9Q/xHY2uKXKit4/s1600/hipolittt-2715.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="http://1.bp.blogspot.com/-N2c23_5MPPQ/UBwdwkRoL4I/AAAAAAAAB9Q/xHY2uKXKit4/s400/hipolittt-2715.jpg" width="342" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;">En un opuscle titulat <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Cultura, consciència, independència. La
tasca<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>d’Hipòlit Nadal i Mallol a Buenos
Aires</i>, editat per l’Obra Cultural Catalana de Buenos Aires el 2008 i escrit
per Marcela Lucci, llicenciada en Història per la Universitat de la capital
de la República Argentina,
s’hi explica que «en el calorós Nadal “porteño” de 1912, un home jove, culte,
ben plantat, amb ideals literaris i esperances de llibertat per a la seva
pàtria, va baixar d’un vaixell en el puixant port de Buenos Aires», i que,
d’aquesta manera, s’encetà l’exili d’en <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Pol</i>,
que duraria més de 60 anys, amb documents falsos, tot deixant enrere «la seva
estimada Catalunya, empès pel seu activisme<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>independentista i la seva negativa a participar en la sagnant<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>guerra que Espanya duia a terme al nord
d’Àfrica».</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;">Hipòlit Nadal i Mallol -o en <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Pol</i>, que li deien- havia col·laborat,
abans de tocar el dos cap a Amèrica, en moltes publicacions de casa nostra, com
les barcelonines <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La Nació</i><i style="mso-bidi-font-style: normal;"> </i>i <i style="mso-bidi-font-style: normal;">L’Esquella
de la Torratxa</i>,
sense oblidar la figuerenca <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Empordà
Federal</i>, publicació editada ben a prop del seu poble natal, el Port de la
Selva. I, un cop a Buenos Aires, reintegrat
a la seva professió de sastre, cosa que li assegurà el pa, fundà, juntament amb
altres compatriotes exiliats, la revista mensual <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Ressorgiment</i>, que dirigí al llarg dels seus 56 anys de vida (del
1916 al 1972) i que ha estat, tal com assenyala Marcela Lucci en el referit
opuscle (un exemplar del qual, per cert, me’l féu arribat Jaume Garriga, un bon
amic de Figueres que, des de fa temps, resideix allà), el periòdic en català de
més durada que hi ha hagut al món. La revista, que fins al número 19 portà el
títol de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Ressurgiment</i>, contenia
articles d’actualitat catalana, textos literaris, crítica de llibres, etcètera.
I, a propòsit de llibres, convé remarcar que Hipòlit Nadal n’escrigué tres: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Algues</i>, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Proses salobres </i>i <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Articles de
contraban</i>, els dos primers editats l’any 1918 i l’altre, el 1928<i style="mso-bidi-font-style: normal;">.</i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;">Ressorgiment</span></i><span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;">, durant l’època de la
dictadura de Miguel Primo de Rivera (1923-1930), publicà un elevat nombre
d’articles sobre les activitats independentistes, redactats per catalans de
l’interior i de l’exili, on es feia especial referència a Francesc Macià.
Després dels fets de Prats de Molló, que acabaren amb el fracàs del moviment,
Hipòlit Nadal fou el gran protagonista, encapçalant els membres del Casal
Català de Buenos Aires i del Comitè Llibertat, dels successos que aconseguiren
la permanència legal de Macià i Ventura Gassol a l’Argentina. I cal ressaltar,
a més, que <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Ressorgiment</i>, tant pel que
respecta al règim dictatorial de Primo de Rivera com al de Francisco Franco,
dedicà una especial atenció a les colònies catalanes establertes al Nou
Continent que, un cop finalitzada la nostra malaurada Guerra Civil, foren
moltes. D’altra banda, també cal destacar que, gràcies a en <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Pol</i>, es recaptaren diners, queviures i
roba per a les víctimes catalanes d’aquella confrontació bèl·lica, ajudes que
meresqueren el reconeixement més sincer per part de la Generalitat
republicana. Després, amb la victòria de Franco i el fet que governés a
l’Argentina el seu amic Perón, les coses es complicaren força. Però, malgrat
tot, la flama del catalanisme no s’extingí pas a Buenos Aires, ja que <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Ressorgiment </i>prosseguí difonent la
cultura catalana, els ideals catalanistes i el dret de Catalunya a exercir el
seu destí com a nació, amb una identitat pròpìa. I quan la vida d’Hipòlit Nadal
i Mallol s’apagà l’any 1978, vaig publicar un parell d’articles al bisetmanari <i style="mso-bidi-font-style: normal;">9País</i> de la capital de l’Alt Empordà,
que jo dirigia, relatant l’excepcional història d’en <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Pol</i>.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;">Últimament, les cendres d’aquest
gran català d’Amèrica han estat traslladades des de la capital argentina fins
al Port de la Selva,
al sector nord de la Costa Brava,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i els portselvatans han celebrat el retorn
del fill predilecte de la seva vila amb una sèrie d’actes importants, fet gens
estrany, atès que l’obra duta a terme per Nadal i Mallol a l’altre costat de
l’Atlàntic fou realment extraordinària, conforme m’explicava una vegada Andreu
Artís <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Tísner</i>, que també hi visqué exiliat
-a Mèxic, en concret- i que col·laborà a les pàgines de la mítica revista <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Ressorgiment</i>. «En un un article que vaig
enviar a en Nadal el 1956, titulat “El canó d’Hipòlit Nadal i Mallol”, perquè
el publiqués, cosa que ell, vencent la modèstia que el dominava, va fer, així
ho vaig ressaltar. Homes com en “Pol”, autèntics defensors i amants de la
pàtria, són els que Catalunya necessita», em deia el popular <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Tísner</i>, el de l’ull tapat, en una
conversa que vaig tenir-hi, poc abans que morís, i durant un acte organitzat
per la demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes de Catalunya, en
presència del meu també recordat amic i col·lega Carles Sentís.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span></i><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-k6wsYOioSLI/UBwdjrAYFYI/AAAAAAAAB9I/65hsq0f1ktw/s1600/resorgiment.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="http://1.bp.blogspot.com/-k6wsYOioSLI/UBwdjrAYFYI/AAAAAAAAB9I/65hsq0f1ktw/s400/resorgiment.jpg" width="305" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial; font-size: 11.0pt;">Emili
Casademont i Comas</span></b></div>Emili Casademont i Comashttp://www.blogger.com/profile/13778373266470752217noreply@blogger.com1