-o- Durant gairebé 50 anys,
Casademont ha fet una carrera intensa
-o- El Col·legi de
Periodistes l’ha premiat per ser pioner de la ràdio
-----oOo-----
El passat 25 de març,
el periodista Emili Casademont i Comas,
de 64 anys, va rebre el premi “Mosca de Galena”, que atorga el Col·legi de
Periodistes de Catalunya com a pioner de la ràdio. No en va, recentment, el
departament de Cultura de la
Generalitat va reconèixer Casademont com el pioner de la
ràdio en català de postguerra.Aquest veterà periodista ha exercit a Catalunya,
Espanya, el Marroc i Algèria.
FIGUERES / MARC TESTART
Als seus 64 anys, i després d’exercir el periodisme escrit i
parlat per Catalunya, Espanya, Marroc i Algèria, Emili Casademont s’ha decidit
per llicenciar-se en Ciències de la Comunicació Audiovisual
per la Universitat Autònoma
de Barcelona (UAB). La carrera periodística de Casademont, però, és
inqüestionable. Els inicis de la seva activitat radiofònica -com a redactor,
informador i guionista- cal anar a buscar-los a començaments dels anys
cinquanta. Destaca el fet que ell va fer la primera emissió diària en català de
la Radiodifusió
espanyola després del 1939 (diumenges i festes inclosos). Fou a Ràdio Popular
de Figueres, a partir de l’1 de novembre del 1965. El programa portava el títol
de Figueres, tres de la tarda, i va
acabar prenent el de L’Hora de Catalunya,
títol definitiu que va donar nom a un llibre que recollia els seus primers
textos.
Una de les etapes més fulgurants de la seva carrera
periodística a l’exterior va ser exercint al Marroc i a Algèria. ”Va coincidir
amb el conflicte de la independència d’Algèria de França”, recorda Casademont.
Allà, al Marroc, va treballar al Diario
de África, de Tetuan, i al seu suplement esportiu del dilluns, que
s’anomenava África Deportiva. “Aquest
setmanari donava informació esportiva de tot el món, gràcies a les agències a
les quals estàvem abonats”, explica. Tot això va durar cinc anys (1958-1962),
fins que la independència del Marroc va obligar a tancar els diaris i les
ràdios espanyoles d’allà.
 |
| Tetuan (Regne del Marroc), any 1959: Periodistes del “Diario de África” i de l’”África Deportiva”, celebrant, a casa d’un dels fotògrafs musulmans d’ambdós mitjans, la fi del Ramadà (la Festa del sacrifici del xai). A la imatge, el tercer començant per la dreta, hi apareix un joveníssim Emili Casademont, que solia signar bastants dels seus treballs amb el pseudònim Otes. |
Acabada aquesta etapa al continent africà, Casademont va
tornar a Girona, “tot i que tenia ofertes per quedar-me allà amb diaris
francesos”. Llavors va enllaçar -o reenllaçar, més ben dit- amb la premsa
gironina. Casademont és el col·laborador més antic del Diari de Girona (abans, Los
Sitios). També va fer de corresponsal especial de l’Agència Europa Press
(fundada a Madrid el 1959), amb la qual va estar a diversos països de
l’estranger fent reportatges. A partir del 1962, va tenir una època intensa com
a redactor de Ràdio Girona, amb un programa diari als estius dedicat a la Costa Brava, ofert per totes
les emissores existents aleshores a les comarques gironines, així com per Ràdio
Miramar de Barcelona.
Pioner en català
L’1 de novembre del 1965 va entrar a Ràdio Popular de
Figueres, on va poder realitzar el seu somni: fer un programa en català en
temps de dictadura franquista, cosa que no havia pogut dur a terme a Ràdio
Girona. Figueres, tres de la tarda
era un espai diari qe incloïa tradicions, llegendes i evocació de personatges
il·lustres. “Tenia oients a tota la província de Girona, el Rosselló i fins i
tot havia rebut controls de Mallorca i l’Alguer”, apunta Casademont. Acabat el
programa, es va quedar a Figueres per una raó: “Aquí, a la capital de l’Alt
Empordà, hi vaig conéixer la que és ara la meva dona”. Però, Casademont tenia
un peu a la nostra comarca i un altre a Girona -era redactor de Gerona Deportiva i col·laborava a Ràdio
Girona, a Los Sitios, etcètera-, ciutat on havia vist la primera llum
de la vida i on, durant anys, va continuar disposant de domicili.
Emili Casademont va escriure a moltes publicacions i
agències. Als anys 70, fou corresponsal d’El
Noticiero Universal, El Correo
Catalán, Avui, Mundo Diario, Hoja del Lunes, Agència Efe, entre d’altres. També va ser redactor
de la revista Canigó i cofundador i
director del bisetmanari 9País, que
va durar dos anys (1977-79), que després derivaria en el setmanari Hora Nova, del qual Casademont és
sotsdirector. També ha publicat diversos llibres.
Emili Casademont i Comas valora profundament el premi “Mosca
de Galena” 1999, que ha compartit amb Francina Boris, la històrica locutora de
Ràdio Girona i de l’antiga Ràdio Associació de Catalunya (Barcelona), atorgat
pel Col·legi de Periodistes, i diu que troba una diferència “abismal” entre el
periodisme de fa mig segle respecte al d’ara.
 |
Francina Boris i Emili
Casademont, rebent el premi
“Mosca de Galena” 1999
|
editat a Figueres, el
25 d’abril del 2000.
Transcripció feta per
JORDI C. PLA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada