A les terres de Girona, els templers -els antics i mítics templers- no hi tenen amics, però sí, per contra, en una població de les terres de Barcelona, situades al nord del litoral mediterrani del Maresme, pertanyents al Bisbat de Girona. M'estic referint a Malgrat de Mar, on hi ha l'Associació Cultural Amics dels Templers, germana de les existents a les ciutats de Barcelona i Lleida, totes legalitzades per la Generalitat, que, durant el proper cap de setmana -els dies 1 i 2 de novembre-, celebrarà, a la capella de l'antic hospital de la vila, unes jornades templàries, amb la col·laboració de l'Ajuntament. Seran les cinquenes que organitzarà i, en aquesta ocasió, estaran dedicades a «Els templers i el Camí de Sant Jaume». Hi haurà conferències, així com d'altres actes, i hi participirà la coral barcelonina del Centre Càtar de Catalunya, la qual interpretarà l'obra «Els misteris del Sant Grial», tot i que els càtars, anomenats els «bons homes», res no tenen a veure amb els templers, tret del fet que també foren aniquilats per l'Església de Roma.
Els amics malgratencs dels templers aprofiten les festes majors, els aplecs de sardanes, etcètera, tant de casa com dels pobles veïns, per mirar de captar nous socis i, actualment, per recollir signatures encaminades a intentar que l'Orde dels Templers sigui rehabilitat, després d'haver estat esborrat del mapa fa 700 anys pel papa Climent IV, cosa molt difífil -per no dir impossible-, d'aconseguir. Cal recordar que, últimament, l'associació Orden Soberana del Templo de Cristo (amb seu a Madrid i inscrita en el Registre d'Associacions del Ministeri de l'Interior) presentà una demanda judicial contra Benet XVI, que no fou admesa a tràmit, perquè fos reconegut que als templers se'ls incautà tots els seus béns, de forma totalment injusta, i que ara, si se'ls retornessin, provocarien la fallida del Vaticà, atès que els valoren en cent mil milions d'euros, quantitat que la citada entitat d'àmbit estatal, que assegura que és l'hereva dels vells templers -cosa molt discutible-, ha renunciat, de bon principi, a reclamar.
Cal ressaltar que els amics malgratencs del templers coneixen bé la història del Temple. O la seva suposada història. I, en conseqüència, expliquen que Jacques de Molay, l'últim gran mestre de l'orde, i 140 templers més foren detinguts i empresonats al territori francès i sotmesos a bàrbares tortures, sota l'acusació d'heretgia, sodomia i adoració d'ídols pagans, fets que mai no es pogueren provar, i que Molay, posteriorment (el 18 de març del 1314), fou cremat a la foguera, a París. «Tot va ser un muntatge, un robatori i una venjança. Els templers havien arribat a assolir un poder immens, feien de prestamistes, o de banquers, i el rei de França Felip IV, que els devia un dineral, utilizant el papa Climent IV, que obrava com ell volia, a més de no pagar-los, es va apropiar dels seus béns», diuen, tot afegint que, després de ser eliminats, «els templers supervivents es van integrar en d'altres ordes» i que «les propietats que posseïen a la península Ibèrica van passar a la Corona d'Aragó». Entre aquestes propietats, hi havia les gironines d'Aiguaviva i de Castelló d'Empúries.
L'Orde del Temple -recordem-ho-, fundat a Jerusalem el 1119 per nou cavallers, amb el català Hug de Pinós al capdavant, fou una institució medieval de caràcter religiós i militar, que obtingué el 1128, al concili de Troyes, l'aprovació papal. Durant la seva estada inicial a la ciutat jerusalemitana, els seus membres es dedicaren únicament a escortar els pelegrins que acudien als Sants Llocs (pelegrins que, sovint, eren víctimes d'assalts i robatoris), fins aconseguir una considerable importància. Així, i molt abans que Colom, s'afirma que les seva flota de vaixells arribà a Amèrica -a Mèxic, principalment-, tot retornant dels seus viatges carregats de pedres precioses i, sobretot, de plata, tresors que desembarcaven a diversos ports europeus, com el de Cotlliure, a la Catalunya Nord. D'altra banda, també s'afirma que Jacques de Molay pronuncià, en morir cremat, les frases següents: «Papa Climent, rei Felip; abans d'un any, jo us emplaço a comparèixer davant el tribunal de Déu. Sigueu maleïts vosaltres i la vostra descendència», frases que resultaren profètiques.
Per acabar, convé consignar que, gràcies a la venda de roses de Jericó (que creixen als deserts d'Aràbia), els amics malgratencs dels templers obtenen uns ingressos que els ajuden a sufragar les seves despeses. La rosa de Jericó, que és la planta que els pelegrins que anaven a Terra Santa recollien i s'emportaven a Europa, hom creu que té grans poders curatius, a més de convertir les energies negatives de les llars en positives. Segons aquesta creença, qui té a casa seva la rosa de Jericó gaudeix de moltíssima sort. Potser és per això que, en una època de forta crisi econòmica com la que ara comencem a patir, molta gent no dubta a adquirir aquesta planta relacionada amb els templers, que hom qualifica de màgica...
Emili Casademont i Comas
Els amics malgratencs dels templers aprofiten les festes majors, els aplecs de sardanes, etcètera, tant de casa com dels pobles veïns, per mirar de captar nous socis i, actualment, per recollir signatures encaminades a intentar que l'Orde dels Templers sigui rehabilitat, després d'haver estat esborrat del mapa fa 700 anys pel papa Climent IV, cosa molt difífil -per no dir impossible-, d'aconseguir. Cal recordar que, últimament, l'associació Orden Soberana del Templo de Cristo (amb seu a Madrid i inscrita en el Registre d'Associacions del Ministeri de l'Interior) presentà una demanda judicial contra Benet XVI, que no fou admesa a tràmit, perquè fos reconegut que als templers se'ls incautà tots els seus béns, de forma totalment injusta, i que ara, si se'ls retornessin, provocarien la fallida del Vaticà, atès que els valoren en cent mil milions d'euros, quantitat que la citada entitat d'àmbit estatal, que assegura que és l'hereva dels vells templers -cosa molt discutible-, ha renunciat, de bon principi, a reclamar.
Cal ressaltar que els amics malgratencs del templers coneixen bé la història del Temple. O la seva suposada història. I, en conseqüència, expliquen que Jacques de Molay, l'últim gran mestre de l'orde, i 140 templers més foren detinguts i empresonats al territori francès i sotmesos a bàrbares tortures, sota l'acusació d'heretgia, sodomia i adoració d'ídols pagans, fets que mai no es pogueren provar, i que Molay, posteriorment (el 18 de març del 1314), fou cremat a la foguera, a París. «Tot va ser un muntatge, un robatori i una venjança. Els templers havien arribat a assolir un poder immens, feien de prestamistes, o de banquers, i el rei de França Felip IV, que els devia un dineral, utilizant el papa Climent IV, que obrava com ell volia, a més de no pagar-los, es va apropiar dels seus béns», diuen, tot afegint que, després de ser eliminats, «els templers supervivents es van integrar en d'altres ordes» i que «les propietats que posseïen a la península Ibèrica van passar a la Corona d'Aragó». Entre aquestes propietats, hi havia les gironines d'Aiguaviva i de Castelló d'Empúries.
L'Orde del Temple -recordem-ho-, fundat a Jerusalem el 1119 per nou cavallers, amb el català Hug de Pinós al capdavant, fou una institució medieval de caràcter religiós i militar, que obtingué el 1128, al concili de Troyes, l'aprovació papal. Durant la seva estada inicial a la ciutat jerusalemitana, els seus membres es dedicaren únicament a escortar els pelegrins que acudien als Sants Llocs (pelegrins que, sovint, eren víctimes d'assalts i robatoris), fins aconseguir una considerable importància. Així, i molt abans que Colom, s'afirma que les seva flota de vaixells arribà a Amèrica -a Mèxic, principalment-, tot retornant dels seus viatges carregats de pedres precioses i, sobretot, de plata, tresors que desembarcaven a diversos ports europeus, com el de Cotlliure, a la Catalunya Nord. D'altra banda, també s'afirma que Jacques de Molay pronuncià, en morir cremat, les frases següents: «Papa Climent, rei Felip; abans d'un any, jo us emplaço a comparèixer davant el tribunal de Déu. Sigueu maleïts vosaltres i la vostra descendència», frases que resultaren profètiques.
Per acabar, convé consignar que, gràcies a la venda de roses de Jericó (que creixen als deserts d'Aràbia), els amics malgratencs dels templers obtenen uns ingressos que els ajuden a sufragar les seves despeses. La rosa de Jericó, que és la planta que els pelegrins que anaven a Terra Santa recollien i s'emportaven a Europa, hom creu que té grans poders curatius, a més de convertir les energies negatives de les llars en positives. Segons aquesta creença, qui té a casa seva la rosa de Jericó gaudeix de moltíssima sort. Potser és per això que, en una època de forta crisi econòmica com la que ara comencem a patir, molta gent no dubta a adquirir aquesta planta relacionada amb els templers, que hom qualifica de màgica...
Emili Casademont i Comas
2 comentaris:
Su artículo ha sido interesantísimo. Me he mudado hace un mes a Girona y es una ciudad que realmente me cautiva paso a paso. También viví unos años en Castelló d'Empúries y estoy muy sorprendida por la relación que pudo tener ese pueblo con los templarios. Gracias y lo seguiré leyendo.
Buenas tardes he leido su articulo de templarios y no he podido mas que ponerme a escribirle estas lineas, pertenezco a la entidad Bagadani Militia Templi, Templers de Baga, justamente la poblacion donde nacio Hug de Pinos al cual hace usted referencia, como miembro de esta entidad comentare con el resto de templarios este descubrimiento escritos y miraremos de ponernos en contacto con usted, para cualquier cosa le dejo mi correo fenix51@msn.com mi nombre Jose Luis Ruiz. Saludos
Publica un comentari a l'entrada