dimarts, 4 de novembre de 2008

Remedios Varo, anarquista i companya d'estudis de Dalí


La pintora surrealista va néixer fa cent anys al municipi d'Anglès i triomfà a Mèxic

Text: Emili Casademont i Comas

Marta Pessarrodona, en el seu llibre Donasses, on retrata les vides de vint-i-dues grans dones de la cultura catalana moderna, totes elles ja traspassades, com Aurora Bertrana, Caterina Albert, Margarida Xirgu, Irene Polo, Conxita Badia, Maria dels Àngels Anglada, etc., hi inclou Remedios Varo. O sigui, una artista pintora surrealista que, d'acord amb el que consta en la seva Acta de Nacimiento, obrí els ulls a la vida el dia 16 de novembre del 1908 en una casa del vell carrer de la Indústria, que avui porta el número 9 a la façana, d'Anglès, casa en què vivien els seus pares, si bé al cap de pocs mesos la família canvià d'estatge i s'instal·là en un pis de l'edifici de can Verdaguer. I això motivà que, al llarg de nou anys, la Varo, que fou batejada amb el nom de la patrona de la vila anglesenca (la Mare Déu del Remei), tot i que artísticament sempre utilitzà el de Remedios, tingués una estreta relació amb el matrimoni format per Aleix Fontbernat i Lluïsa Verdaguer, així com amb alguns dels seus fills. Per exemple, amb l'Esteve, director del diari Lo Geronès, de la ciutat del Ter i de l'Onyar, articulista destacat del rotatiu barceloní La Publicitat i un bon dibuixant i aquarel·lista, mort de tifus molt jove, i amb en Josep que, amb el temps, esdevindria un il·lustre i polifacètic personatge (músic, escriptor i polític) i que, refugiat a França al final de la Guerra Civil, després de la Segona Guerra Mundial seria conseller particular d'un president de la República d'aquell país, Vincent Auriol, i un dels homes proposats per substituir Josep Irla, quan aquest, greument malalt, hagué de deixar la presidència de la Generalitat a l'exili.

Cal dir que la família Fontbernat s'establí a can Verdaguer d'Anglès, propietat de la mare, després d'haver abandonat el poble veí d'Estanyol (municipi de Bescanó), casa que, en aquella època -quan vivia l'Esteve Fontbernat-, sovint s'omplia de prestigiosos intel·lectuals del país, entre els quals figurava l'escriptor i pintor Prudenci Bertrana. I també cal dir que, si he pogut reconstruir una mica els primers anys de la vida de Remedios Varo, ha estat gràcies al treball de recerca de dades sobre els Fontbernat i els Verdaguer, per tal d'escriure'n un llibre que m'han encarregat.


UN FET CASUAL. El naixement de Remedios Varo a Anglès fou un fet casual, atès que el seu pare, originari de Cabra (Còrdova), era enginyer hidráulic i, aleshores, treballava en el replantejament dels salts del riu Ter. La seva professió l'obligava a desplaçar-se d'un lloc a l'altre, circumstància que explica el motiu pel qual la família Varo-Uranga (ella, Ignacia Uranga, era filla de Panamà, a la República Argentina) hagué d'efectuar constants canvis de residència, com també explica el fet que Remedios anés a estudiar a la madrilenya Academia de Sant Fernando i tingués Salvador Dalí, l'any 1924, com a company de classe. Potser d'aquí, i de la seva estada a París, vindria la tendència a la representació dels somnis i els simbolismes enigmàtics dels seus quadres.


TRES TÍTOLS EN CATALÀ. Remedios Varo, o Remei Varo, tornà a Catalunya el 1932 i romangué fins al 1937 a Barcelona, on ingressà al Grup Logofobista, format per catorze artistes d'allò més innovadors, grup que celebrà una exposició, que assolí un bon èxit, a les Galeries Catalònia. Remedios hi presentà tres teles, els títols de les quals eren Lliçó de costura, Accidentalitat de la dona-violència i La cama alliberadora de les amebes gegants. Uns títols escrits en català que, segons afirmà una vegada el periodista i escriptor Avel·lí Artís-Gener, que conegué l'artista a Mèxic, ella mai no traduí al castellà. "Remedios Varo -afegia Avel·lí- es va referir sempre a aquestes pintures en la nostra llengua, un idioma que parlava tan malament que li feia vergonya de servir-se'n". Per això, hom conta que l'anglesenca Remei, quan trobava per Amèrica un compatriota, el primer que feia era advertir-li que no parlava català, però sí que l'entenia. I així, expressant-se en castellà, de tant en tant li engaltava algunes paraules o frases fetes molt pròpies de la terra natal.


RECONEIXEMENT A MÈXIC. Posteriorment, Remedios Varo, fugint de la Guerra Civil, es traslladà a França, i després, en esclatar la Segona Guerra Mundial. a Mèxic, país on la sorprengué la mort (el 1962, als 55 anys d'edat, víctima d'un atac de cor ) i on se la considera una glòria nacional. Fou amiga de Salvador Dalí, Federico García Lorca i Luis Buñuel, i visqué el surrealisme en el grup liderat per Breton a París. Altrament, convé destacar que Remedios Varo -la Remedios, al·ludida en moltíssims poemes dels exiliats espanyols a Mèxic- escrigué (la literatura era la seva segona gran passió) una interessant novel·la curta sobre el poder màgic de la dona, titulada Lady Milagra.


OBLIT ANARQUISTA. Foren molts els factors que contribuïren, a l'Estat espanyol durant el franquisme, a condemnar Remedios Varo a l'oblit: el de la seva militància a les files anarquistes; el d'haver estat, a més d'una dona artista, una dona bohèmia, amb llibertat sexual i gens ortodoxa en un país patriarcal i masculí; el d'haver estat, també, una de les companyes sentimentals de Benjamín Peret, un dels més destacats transgressors de la religió catòlica, etc.

Sigui com sigui, el cas és que la pintora surrealista Remedios Varo és tota una gran figura a Mèxic, a part de gaudir d'una immensa popularitat i prestigi a d'altres països americans: Argentina, Costa Rica, Nicaragua, etc., sense oblidar, els Estats Units, on, si bé és veritat que els nord-americans la descobriren un xic tard, els crítics dels diaris més importants d'allà, com el Washington Post i el New York Times, l'han posada pels núvols...


Revista BONART (Girona) - Novembre 2008
(Treball publicat en català, amb una traducció en castellà)