diumenge, 21 de novembre del 2010

10è SIMPOSI SOBRE LA DESCOBERTA CATALANA D’AMÈRICA

Arenys de Munt (Barcelona), 19 i 20
de novembre 2010


Ponència: «El descobriment d’Amèrica,
Colom i el pintor Dalí»

Presentada i llegida pel periodista
EMILI CASADEMONT I COMAS

«El somni de Cristòfor Colom»

Fou la matinada
del 3 d’agost del 1492, quan Cristòfor Colom salpà de l’antic port empordanès de Pals, amb les tres caravel•les. Per això, els palsencs, en tal data, reten homenatge a Colom, tot recreant, al carrer i a la platja, la seva sortida cap al Nou Món. I és que tot fa ben creure que Cristòfor Colom no inicià pas l’aventura del descobriment d’Amèrica a Palos de Moguer, malgrat el que diu la història oficial espanyola. Així, Rafael Marrón, un insigne home de lletres veneçolà, en un article publicat a l’important diari Correo del Caroní, de Ciudad Guayana -reproduït, en part, pel Diari de Girona-, ha afirmat el següent: «En el año 1492, Palos de Moguer no existía. Existía Palos y existía Moguer. Palos jamás ha sido un pueblo amurallado. Si traducimos el nombre de Palos al catalán, nos encontramos con Pals, que, en 1492, no sólo tenía puerto, sinó también astilleros y, en aquel entonces, era la mayor potencia marítima de Occidente, que imponía sus leyes en todo el Mediterráneo a través de sus consulados». Per la seva part, Narcís Subirana, un historiador palsenc, ha escrit, a Pals Turisme, que aquest port empordanès es conserva enterrat a prop de la Torre Mora, actualment a uns 300 metres del mar, cosa que cal agrair a l’avui desapareguda Ràdio Liberty americana. «Segons informació de la qual es disposa -afegeix-, el port de Pals d’Empordà havia estat un port important, que tenia forma de ferradura, i des d’on sortiren molts vaixells, fins que, a principi del segle XIX, la gran quantitat de sediments que hi portaren els rius Ter i Daró el deixaren inservible».

Són molts els historiadors i investigadors que també sostenen que les anomenades tres caravel•les del Descobriment salparen de Pals, en una època en què aquest poble, que estava emmurallat, posseïa, a més d’un port molt actiu, unes drassanes, on podien construir-se vaixells de gran envergadura. I sostenen, igualment, que la Niña i la Santa María lluïen els noms de Santa Clara i Marigalante. Pel que fa a la Niña, caravel•la propietat dels germans Eanes Pinson, portuguesos establerts des de feia temps a l’Empordà, hi ha un document antic on apareix escrit això: «…a bordo de la Niña, que ha por nombre Santa Clara…», cosa que evidencia que aquest era el seu nom autèntic i que els encarregats de transfomar una gesta catalana en una gesta castellana, en no eliminar aquestes paraules, badaren com uns babaus. I pel que respecta a la Santa María, Luis Higuera Soldevilla, en un article publicat a la Revista Naval, editada al Ferrol, hi conta que «La nao Santa María, llamada antes Marigalante o María Galante, era propiedad de Juan de la Cosa, natural de la localidad santanderina de Santoña, que se dedicaba con ella al comercio marítimo. La Marigalante fue construída en algún puerto del Cantábrico. O, según determinadas versiones, en alguno de Galicia, razón por la que muchos la llamaban “la Gallega”. De la Cosa (que apareix, per cert, pintat en un quadre amb la barretina catalana), tras ceder esta embarcación a Colón, la denominó simplemente “la Nao”». En canvi, segons el mateix Higuera, els mariners (gairebé tots catalans) que participaren en la inicial anada al Nou Món sempre donaren a l’embarcació el nom de Marigalante (o el de Marigalant), tot i que Cristòfor Colom l’havia rebatejada amb el de Santa Maria.

En aquell primer viatge, aquesta caravel•la, que era la nau capitana on viatjava Colom, es perdé. Fou el 25 de desembre del 1492, diada de Nadal. Aquella nit, la Marigalante embarrancà en els sorrals de la costa d’Haití, naufragà i s’abandonà. Les seves fustes, però, s’utilitzaren per construir un fortí que s’anomenà Natividad, lloc on Cristòfol Colom, que hagué de retornar a Espanya a bord de la Pinta, deixà una quarantena d’homes, els quals foren vilmernt assassinats. I, en record i homenatge a la difunta embarcació, l’almirall, en el segon viatge que realitzà a Amèrica, donà el nom de Marigalante a una de les petites illes de les Antilles, nom que, posteriorment, seria substituït per un altre, cosa que passaria, també, amb els noms i cognoms -catalans i portuguesos- que figuraven a les llistes dels mariners de les caravel•les. La història oficial, a més de silenciar tot això, descrit pels cronistes de l’època, amaga el fet que Amèrica ja fou descoberta, en temps remots, pels víkins, els grecs, els romans, els xinesos, etc., i que Colom ja havia «trepitjat» la part nord del Nou Continent.

Salvador Dalí, a qui recordo amb moltíssim afecte i admiració, pintà a l’oli un quadre bellíssim, de grans dimensions i altament cotitzat, entre el 1958 i el 1959, titulat El somni de Cristòfol Colom, que es troba al museu que té als Estats Units (a St. Petersburg, Florida). L’estiu del 1974, Dalí, un dels artistes mundials més cèlebres i genials del segle passat, m’explicà, a la seva residència de Portlligat, el significat dels símbols que havia plasmat en aquesta obra colombina. «Les senyeres volen indicar que la Descoberta d’Amèrica va ser una gesta catalana, encapçalada per un navegant nascut a casa nostra, mentre que els pals volen indicar que les caravel•les van salpar del port de Pals d’Empordà. Del que diu la història oficial, que si Colom era de la ciutat italiana de Gènova, etc., no en facis gens de cas», m’advertí, davant l’advocat Ramon Guardiola, home de la seva confiança, que fou, essent alcalde de Figueres, el gran impulsor del cèlebre i visitadíssim Teatre-Museu Dalí de la capital de l’Alt Empordà.

I, tot seguit, Salvador Dalí em revelà que la figura d’un eclesiàstic, inspirada en el bisbe sant Narcís, patró de Girona, que hi ha a l’angle inferior esquerre del quadre, juntament amb el campanar punxegut i escapçat de l’església de Sant Feliu, un dels grans símbols de la ciutat del Ter i l’Onyar, volen representar que el pare del navegant era un canonge de Girona, localitat on nasqué Colom, segons ell creia fermament. Una creença, aquesta, per cert, compartida per diversos investigadors, com Francesc Albardaner, Joaquim Ventalló i el francès Jacques A. Cornet, autor del llibre Cristòfor Colom, el corsari, arran d’haver-se localitzat, a l’Arxiu Diocesà de Girona (després que Dalí pintés el citat quadre), un document, on s’assenyala que un tal Joan Baptista Colom (molts creuen que aquest era el veritable nom de l’almirall i que després se’l canvià per despistar aquells que el perseguien, per motius polítics i per delictes de pirateria, pel de Cristòfol) havia estudiat al Seminari gironí, individu que podria tractar-se del famós i misteriós navegant, ja que consta que dominava el llatí a la perfecció.

El lloc de naixença de Cristòfor Colom, però, no se sap amb certesa: uns el fan fill de Barcelona, d’altres de Tarroja de Sagarra, etc., sense oblidar, per exemple, els que creuen que veié la primera llum de la vida a Eivissa Una alta empleada del Museu Dalí dels Estats Units, per la seva part, ha assegurat, en unes declaracions fetes al Diari de Girona, que allà tenen proves, encara que sense dir quines, que Colom nasqué a Girona i que, de jove, visqué a l’antiga illa de Gènova, amb els seus pares adoptius, on aprengué l’ofici de navegar. Aquesta illa, habitada per genovesos italians, situada molt a prop de la ciutat de Tortosa, la capital del Baix Ebre, avui, en haver-hi quedat unida, és el barri tortosí de Ferreries.

El cas és -repeteixo i acabo- que s’ignora, en realitat, d’on era fill el descobridor «oficial» d’Amèrica, així com la seva vertadera biografia. Tot això se suposa que roman als Arxius Secrets del Vaticà, lloc on es deuen guardar els expedients incoats -i després paralitzats-, per tal de procedir a la beatificació de Colom i la reina Isabel. Dues coses, però, sí que, tal com em digué d’entrada Dalí (que no era boig, malgrat que sovint ho feia veure) són, d’acord amb tots els indicis, ben clares: que Cristòfol Colom era català i que les caravel•les salparen de l’antic port empordanès de Pals.

He dit.

Moltes gràcies!

En aquesta foto, s’hi poden veure les avui desaparegudes antenes de Ràdio Liberty de Pals, potentíssima emissora dels nord-americans, també actualment desapareguda. A uns 300 metres, dins el mar, hi ha enterrades (i ben conservades, gràcies a ells) les restes de l’antic i important port palsenc.