«Ràdio Tànger, la catalana»

El 18 de desembre del 1923, Tànger esdevingué zona internacional, raó per la qual diversos països s‘encarregaren, com si es tractés d’un de sol, de la seva administració. Aquella curiosa situació es perllongà fins al 20 d’octubre del 1956, data en què la llegendària ciutat de l’Àfrica del Nord quedà incorporada al Marroc, després que França i Espanya posessin fi als protectorats que hi tenien. Això últim donà lloc a la naixença de l’independent Regne del Marroc, el primer monarca del qual fou, amb el nom de Mohamed V, l’antic soldà marroquí, que vivia confinat pels francesos a l’illa de Madagascar, i, de mica en mica, s’anaren produint grans canvis al país Un d’ells, per exemple, fou el que afectà les emissores de ràdio estrangeres establertes a Tànger, ja que es veieren obligades a plegar o a convertir-se en marroquines.

Entre aquelles emissores, hi havia Ràdio Tànger, Ràdio Àfrica i Pan American Ràdio, que feien programes en francès, castellà, anglès i àrab. La més escoltada de totes era la primera, o sigui, Ràdio Tànger, també anomenada Ràdio Tànger Internacional, que tindria una vida més llarga que les altres. I n’hi hagué una -crec que fou Ràdio Àfrica- que «empaquetà» els seus equips tècnics i els traslladà al port de Barcelona, a bord d’un vaixell, en espera de trobar comprador. Aquells equips foren adquirits finalment -si no ho recordo malament- per Ràdio Andorra, estació controlada per l’Estat espanyol, fa temps desapareguda. És a dir, la que féu cèlebre l’indicatiu ¡Aquí, Radio Andorra, emisora del Principado de Andorra!, que sonava com una cantarella, pronunciat per una locutora, la veu de la qual tenia un marcat i graciós accent argentí.

La història de la radiodifusió tangerina començà l’any 1949, quan el súbdit nord-americà Herbert Rutledge Southworth, agent especial dels Serveis d’Informació del seu país i destacat escriptor (autor d’un excepcional llibre sobre el bombardeig de Guernika), contragué matrimoni, a Rabat, amb Suzanne Maury, una bella i intel·ligent advocada francesa. I aprofiitant que no hi havia cap control sobre la ràdio a la zona internacional de Tànger, comprà, aconsellat per la seva esposa, material tècnic que als Estats Units els sobrava i fundà Ràdio Tànger, fet que provocà l’enuig del general Franco, ja que aquest sabia que Southword no era sant de la devoció del seu règim polític. L’emissora no trigà gaire a tenir una gran potència, tant en ona mitjana com en ona curta, fins al punt que, en els inicis de la dècada dels anys 50, jo podia sintonitzar-la perfectament, en hores nocturnes i per la primera de les citades ones, des de Girona, i Mohamed V, per la seva part, des de l’exili de Madagascar, cosa que li permetia assabentar-se puntualment (Ràdio Tànger era favorable a la independència marroquina) de tot allò que succeïa al Marroc ocupat i als seus voltants.

Ràdio Tànger Internacional, per tant, quan vaig arribar al Regne del Marroc, no m’era pas una emissora desconeguda. I a Tetuan, la capital del ja exprotectorat espanyol, vaig continuar escoltant-la, tot gaudint de la seva selecta música i de la completa i neutral informació que oferia. A més, entre Ràdio Tànger i els rotatius tetuanís per als quals jo treballava com a periodista, Diario de África i África Deportiva, existia una bona relació i, tot sovint, l’estació tangerina recomanava als seus oients que els llegissin. Cal fer constar que Ràdio Tànger comptà sempre amb professionals del periodisme molt prestigiosos, com Aladino Cueto, que havia estat capità de l’Exèrcit de la Segona República Espanyola i pres polític del règim franquista, i que, refugiat després a la zona internacional de Tànger, arribà a ocupar el càrrec de director dels serveis informatius de l’emissora de l’Herbert. Cueto, per cert, era el pare de l’actriu Concha Cuetos, la Lourdes Cano de la popularíssima sèrie televisiva Farmacia de guardia, emesa per Antena 3, durant els anys 90.

I cal destacar que, al llarg de quasi tres anys (a finals del 50 i a començament dels 60), Ràdio Tànger Internacional es convertí per a molts oients en Ràdio Tànger, la catalana, ja que oferia setmanalment un programa en català. Era el titulat Aquell camí oblidat, de 15 minuts de durada, fet a Barcelona per un grup de gent, jove en la seva majoria, que havia adquirit un espai a l’emissora. El programa, de temàtica catalana, molt reivindicativa, i amb la música prohibida per la dictadura franquista, s’enregistrava en cinta magnetofònica i es feia arribar a Tànger, via Gibraltar o via Lisboa, desafiant el perill que la tramesa fos interceptada per la policia i que els seus portadors anessin a parar a la garjola.

L’any 1961 (ara es compleix mig segle), Ràdio Tànger, emissora estimadíssima pel rei Mohamed V, ja que li havia fet favors realment importants, fou comprada pel Govern marroquí a Herbert Rutledge Southwortt, que morí a França el 1999, a l’avançada edat de 91 anys. Ignoro quina quantitat de dirhams aquest rebé. S’ha assegurat, però, que era força elevada. És molt possible. Ja diuen que els favors amb favors es paguen.

Herbert Rudletge Southworth

Emili Casademont i Comas
(«Diari de Girona»»)