Emili Casademont i Comas: El miracle anunciat pels maies

Hi ha una quarteta de les profecies de Michel de Nostradamus, el cèlebre i antic metge, astròleg i vident francès, originari de la Provença, que, segons la interpretació que alguns n’han fet, diu que arribarà un moment (Nostradamus no hi posa, com de costum, cap data), en què els éssers humans patiran una fam mai vista, seguida d’una guerra realment terrible, ja que s’ajuntaran la Xina, Rússia, l’Índia i els països àrabs, principalment, per tal d’imposar a Occident el seu total domini. Alguns estudiosos de l’obra de Michel de Nostradamus van força més enllà i, d’aquesta manera, arriben a assegurar que la ciutat de Nova York, pels efectes del citat i terrorífic conflicte bèl·lic, acabarà essent destruïda per complet.

No em negareu, benvolguts lectors, que la interpretació d’aquesta quarteta indueix a fer pensar seriosament en l’època actual, ja que la situació en la qual es troba «embolicada» la humanitat corre el risc de desembocar en un desastre de magnituds enormes. No oblidem que Nostradamus encertà plenament el desenllaç de la Segona Guerra Mundial, amb la cruenta derrota de l’Alemanya nazi, fet que provocà que Hitler, abans del seu fracàs i coneixedor de la profecia del doctor Michel, ordenés cremar tots els seus llibres. Per això, el metge i astròleg francès, que preveia el que passaria en aquest i en d’altres casos similars, els redactà d’una forma una mica estranya, a fi que tan sols els poguessin entendre, esmerçant-hi considerables esforços, unes escasses persones, entre les quals, per casualitat, figurà un espaviladíssim fanàtic del nazisme, que s’afanyà a comunicar-ho al Fhürer. I per això, també, quan s’ha produït quelcom de transcendent, hom sol dir que «Nostradamus ja ho havia deixat escrit», després de repassar les prediccions fetes per aquest.

Per altra banda, cal consignar que, en les profecies de Michel de Nostradamus, hi ha una quarteta que esmenta bastant directament -al contrari de les restants- els culpables del seu anunciat desastre mundial, cosa que, sens dubte, lliga a la perfecció, pel que estem veient i vivim, amb la delicada situació econòmica i política present. És aquella que, d’acord amb la interpretació que alguns n’han fet, diu que «arribarà el dia en què ningú ja no creurà en els polítics ni en els economistes, ja que la gent, farta dels seus discursos autointeressats i mentides, els girarà l’esquena i es negarà a seguir-los». Una interpretació de la citada quarteta, quasi idèntica a la de l’original. Tan idèntica que sembla, pràcticament, calcada.

No fa gaire, durant els dies de Setmana Santa, poguérem veure com moltes cadenes de televisió (potser, per omplir les seves programacions, afectades per les vacances del personal) s’ocuparen no de les profecies de Nostradamus, sinó de les dels maies, atès que una d’aquestes últimes té data fixada i, per cert, ben propera, puix que s’escau cap a finals de l’any 2012 en curs. Així, segons els maies, que eren uns grans savis, el món que coneixem -un món ple d’injustícia i governat per una colla de «pillets»- s’acabarà el 21 de desembre. Però no pas com a conseqüència de cap guerra terrorífica, sinó a causa d’un espectacular i pacífic canvi de mentalitat de la humanitat. Cal advertir que Nostradamus també assenyala que el món, després de la colossal desfeta, continuarà existint, sota una mentalitat ben distinta, fins al dia del Judici Final, dia que només el Totpoderós, com és lògic, sap quin serà.

Però tornem als maies. Els maies, un grup ètnic originari de la regió que actualment abraça el sud de Mèxic, Guatemala, Belitza, El Salvador i Hondures, molt abans que els espanyols arribessin a aquelles terres americanes havien ja aconseguit assolir un enorme desenvolupament social, polític i econòmic. L’època que podríem qualificar de «gran esplendor maia», segons els historiadors, cal situar-la entre els anys 200 i 900 després de Crist. Els maies, que eren molt avançats en tot, foren els primers a usar la paraula «segle» per indicar un període de temps de cent anys. Bons coneixedors de les matemàtiques i de les altres ciències, els seus estudis sobre l’Univers (i sobretot, sobre el Sol) es traduïren en la confecció d’un calendari perfecte. Tan perfecte que mai, com aquell qui diu, no ha conegut cap error. Així, mitjançant aquest calendari, els maies sempre han pogut saber, amb antelació i exactitud, què havia d’ocórrer al planeta Terra (inundacions, terratrémols, etc.), com també els importantíssims danys causats per la irresponsabilitat humana -i que encara continua causant, per desgràcia- en el mediambient, en la capa d’ozó, etcètera.

El nostre món d’odi i materialisme, segons els maies, finalitzarà el 21 de desembre d’aquest any. I, a continuació, la bona harmonia entre tota la gent, presidida pel seny, començarà a regnar damunt la faç terrenal. Aquest és el miracle, el gran miracle!, anunciat per ells. Un miracle que, sincerament, costa un xic de creure que pugui arribar a obrar-se, a convertir-se en una desitjada i bella realitat. Però cal, amb molt d’optimisme, no perdre l’esperança que la meravellosa profecia maia s’acompleixi.