diumenge, 25 de maig de 2008

En Pol de Buenos Aires

Per als argentins, Hipòlit Nadal i Mallol era en Pol, mentre que, per a la gent del Port de la Selva (població de la Costa Brava altempordanesa on havia nascut l'any 1891), era en Pol de Buenos Aires, tal com vaig dir, el 1978, en un article que li vaig dedicar -acabava de morir- al bisetmanari 9 País, editat a Figueres, que jo dirigia.

Ara, tres dècades més tard, l'Obra Cultural Catalana de Buenos Aires, en record d'en Pol, ha publicat l'opuscle titulat Cultura, consciència, independència: La tasca d'Hipòlit Nadal i Mallol a Buenos Aires, un exemplar del qual m'ha fet arribar el meu amic Jaume Garriga, un figuerenc que porta anys i panys residint a la capital argentina, detall que li agraeixo moltíssim. Aquest treball ha estat escrit per Marcela Lucci, llicenciada en Història per la Universitat de Buenos Aires, una entusiasta catalanòfila que, actualment, viu a Barcelona. «En el calorós Nadal porteño de 1912, un home jove, culte, ben plantat, amb ideals literaris i esperances de llibertat per a la seva pàtria va baixar d'un vaixell en el puixant port de Buenos Aires», comença explicant, tot afegint que, d'aquesta manera, s'encetava l'exili d'en Pol, que duraria més de 60 anys, amb documents falsos, i que «deixava endarrere la seva estimada Catalunya, empès pel seu activisme independentista i la seva negativa a participar en la sagnant guerra que Espanya duia a terme al nord d'Àfrica».

Hipòlit Nadal, abans d'anar a Amèrica, col·laborà en moltes publicacions de casa nostra, com La Nació, Empordà Federal, L'Esquella de la Torratxa, etc., i, un cop a Buenos Aires, reintegrat a la seva professió de sastre, cosa que li assegurava el pa, fundà, juntament amb altres compatriotes exiliats, la revista mensual Ressorgiment, que dirigí al llarg dels seus 56 anys de vida (del 1916 al 1972) i que, com bé assenyala Marcela Lucci, ha estat la «publicació en català de més durada que hi ha hagut al món». Inicialment, es deia Resurgiment, però, a partir del número 20 -i seguint les normes ortogràfiques de Pompeu Fabra-, Nadal el canvià pel de Ressorgiment. N'aparegueren cap a 700 números i en dibuixaren la portada artistes com Pompeu Audivert, Lluís Macaya i Francesc Domingo. La revista contenia articles d'actualitat catalana, textos literaris, crítica de llibres, etc. I, a propòsit de llibres, convé destacar que en Pol n'és l'autor de tres: Algues, Proses salobres i Articles de contraban, els dos primers editats l'any 1918 i l'altre, el 1928.

Durant l'etapa de la dictadura de Miguel Primo de Rivera (1923-1930), Ressorgiment publicà un nombre elevat d'articles sobre les activitats independentistes, fetes tant pels catalans de l'interior com pels de l'exili, i s'hi feia especial referència a Francesc Macià. «Després dels fets de Prats de Molló, que van acabar amb el fracàs del moviment -relata Lucci-, Nadal va ser protagonista, al costat dels membres més assenyalats del Comitè Libertat i del Casal Català, dels successos que van aconseguir la permanència legal de Macià a l'Argentina durant l'exili de l'il·lustre català. La perícia política que van demostrar durant els primers mesos del 1928, va fer possible que el senador Alfredo Palacios i el doctor Carlos Caminos representessin reeixidament Macià i Ventura Gassol en la seva petició de dret d'asil en terres argentines, que l'opinió pública porteña es bolqués a favor del patriota català i que, com a resultat de tot això, s'aconseguís dictar una legislació pionera en aquesta matèria a escala internacional». En les pàgines de Ressorgiment d'aquella època, hi troben escrits signats per Gassol, Manuel Serra i Moret, Pere Pagès i Elies (Víctor Alba), Jaume Pahissa, Antoni Rovira i Virgili, etc. I cal esmentar que la revista sempre, tant pel que respecta a la dictadura d'en Primo com a la d'en Franco, dedicà una especial atenció als artistes catalans d'Amèrica i a les colònies catalanes establertes al Nou Continent, que foren moltes després de la nostra malaurada Guerra (in)Civil.

Per altra banda, Marcela Lucci ressalta a Cultura, consciència, independència: La tasca d'Hipòlit Nadal i Mallol a Buenos Aires que els catalans d'Amèrica (pel fet que, des del 1931, tenien una vinculació institucional i oficial amb la Generalitat) estaven perfectament informats de les necessitats econòmiques del govern de la seva nació. Així, «Nadal -afegeix- va participar en la presa de decisió d'organitzar una ajuda des de Buenos Aires i, quan es va posar en pràctica, va difondre com cap altre, a Ressorgiment, les activitats del Casal Català i del Comitè Llibertat per a recaptar diners, queviures i roba per a les víctimes catalanes de la guerra. Va informar dels resultats de les col·lectes, del destí que es donava a cada recaptació, de les particularitats de cada enviament que es feia per vaixell a Barcelona i, mitjançant correspondència oficial, dels resultats obtinguts gràcies a l'ajuda argentina».

Després de la Segona República, el règim del general Franco deixà aïllats políticament els catalans exiliats d'Amèrica, tot esdevenint l'oceà Atlàntic una barrera geogràfica infranquejable que jugà a favor del dictador, fins al punt de limitar-ne severament l'acció independentista. Amb tot, la flama del catalanisme no s'extingí a Buenos Aires, gràcies a l'emblemàtica revista Ressorgiment, ja que en Pol hi prosseguí difonent la cultura catalana, els ideals catalanistes i el dret de Catalunya a exercir lliurement el seu destí com a nació, amb una identitat pròpia.

Quan la vida d'Hipòlit Nadal i Mallol s'apagà, el projecte que ell tenia en arribar a Buenos Aires el 1912 s'havia acomplert. «Va ser -remarca amb total encert Marcela Lucci- un català d'Amèrica que va treballar per la pervivència de la llengua catalana, que va contribuir a l'enfortiment de les activitats independentistes des de l'exili i que va crear i va publicar Ressorgiment (...). L'estimació d'en Nadal a la seva cultura es va escampar així des de Buenos Aires cap a la resta del món durant més de mig segle, i el seu missatge arriba fins avui, vívid i jove, infonent respecte per l'ànima catalana a tots els que arriben a conèixer la seva obra, inclosa l'autora d'aquestes pàgines», afirma la citada historiadora argentina, posant el punt i final al seu treball.

En resum, Cultura, consciència, independència: La tasca d'Hipòlit Nadal i Mallol a Buenos Aires és un magnífic opuscle, ple d'interessants dades, que evoca la molt important feina periodística, cultural i política en pro de Catalunya, realitzada a la capital de l'Argentina per un exiliat del Port de la Selva (en Pol de Buenos Aires, que, amb gran admiració, encara avui continua anomenant-lo la gent del poble gironí que el veié néixer), llibret editat al cap de 30 anys del decès del seu protagonista, produït lluny de la pàtria, d'una pàtria que ell tantíssim havia estimat i defensat...

Emili Casademont i Comas
Publicat a "Diari de Girona" (25-5-08)