El rival d’en Tarradellas

Vic i Pineda de Mar acaben de commemorar el 125è aniversari de la naixença de Manuel Serra i Moret, economista, escriptor i un dels grans polítics catalans del seu temps, amb diversos actes, com conferències, exposicions, la presentació d’una biografia sobre l’il·lustre personatge, que asseguren que és completíssima, etcètera. I és que, pel que fa a la capital d’Osona, fou allà on Serra i Moret obrí els ulls a la vida i, posteriorment, contribuí a la restauració del Temple Romà vigatà que havia impulsat el seu pare, l’historiador i arxiver Josep Serra i Campdelacreu. L’actual alcalde de Vic, Josep Maria Vila d’Abadal, ha manifestat que «a la ciutat de Vic li agrada reconèixer la gent que ha estat important per la seva història», tot afegint que «és bo conèixer la petjada de Manuel Serra i Moret, per ser una figura exemplar», en referència a la seva defensa de la democràcia i del seu amor per Catalunya, virtuts ben reflectides als seus llibres, alguns editats forçosament lluny de la pàtria, com els titulats Ciutadania catalana i Crida a la joventut catalana, que jo vaig tenir el goig de llegir el 1957. I pel que respecta a Pineda de Mar, cal consignar que Serra i Moret fou alcalde d’aquesta localitat del Maresme en dues etapes, o sigui, del 1914 al 1923 i del 1930 al 1934, i hi desenvolupà una destacada tasca municipal, que els pinedencs sempre han recordat, raó per la qual, el 1982, procediren a donar el nom de Manuel Serra i Moret a la biblioteca pública, l’edifici de la qual ell havia fet construir 60 anys enrere.

Manuel Serra i Moret, nascut el 9 de maig del 1884, s’establí de ben jovenet a Barcelona. I després de morir el seu pare, se n’anà als Estats Units i a Mèxic, on amplià estudis i treballà a diverses empreses de Nova York, Veracruz, Chicago, etc., fins que el 1908 contragué matrimoni amb Sara Llorens, tot passant la parella a residir a Tenerife. Al cap d’un parell d’anys, el matrimoni es traslladà a Pineda de Mar, on Serra i Moret ingressà a la Unió Catalanista, partit la vicepresidència del qual ocupà, i resultà elegit alcalde de la vila. Més tard, s’afilià a la Federació Catalana del PSOE; però, en veure que amb el PSOE no podria fer res de bo per al seu país -el català-, se’n separà i fundà la Unió Socialista de Catalunya (USC), amb Rafael Campalans, Joaquim Xirau i Gabriel Alomar. Destituït com a primera autoritat municipal de Pineda en iniciar-se la dictadura de Primo de Rivera, Serra i Moret emigrà a Buenos Aires i no recuperà aquell càrrec que li fou «pispat» fins l’any 1930, en què tornà a la població del Maresme, un cop caigut l’indicat règim dictatorial.

En proclamar-se la República Catalana, el 14 d’abril del 1931, el president Francesc Macià nomenà Manuel Serra i Moret ministre d’Economia i Treball i, tres dies després, conseller d’Economia i Treball de la Generalitat provisional. Essent diputat a Corts i al Parlament de Catalunya -en aquest últim cas, per Girona-, la USC el suspengué de militància, per haver-se mostrat contrari als fets del Sis d’Octubre del 1934, i, dos anys més tard, ingressà al PSUC, alhora que era elegit vicepresident del Parlament català, mentre Antoni Rovira i Virgili n’ocupava la presidència. El 31 de gener del 1939, en entrar les tropes franquistes a la Ciutat Comtal, Serra i Moret s’exilià a París, Londres i Buenos Aires, on treballà en diverses empreses editorials i propicià que el PSUC, a causa d’unes diferències de criteri, l’expulsés de les seves files. El 1946, de nou a la capital de França, aquest insigne vigatà s’incorporà al Moviment Socialista de Catalunya, com a dirigent, i fou nomenat conseller del govern de la Generalitat a l’exili, càrrec que dimití. Posteriorment, Álvarez de Albornoz, president de la República Espanyola, el féu ministre sense cartera. I al cap de no gaires anys, Serra i Moret es convertí en president del Parlament de Catalunya, en morir Rovira i Virgili, i reclamà la presidència de la Generalitat (que, segons la llei, li corresponia), quan Josep Irla la deixà el 1954, cosa que Josep Tarradellas impedí, adduint que «Manuel Serra i Moret no pot ser president de la Generalitat, perquè és ministre de la República». Això provocà una forta polèmica (capítol que pertany a la història un xic fosca i bastant ignorada de la Generalitat a l’exili), però, al final, Tarradellas, que ja ho tenia tot ben «controlat», fou el guanyador…

Cal dir que Serra i Moret fou l’únic rival que tingué Josep Tarradellas a Mèxic, quan un grup reduït de parlamentaris catalans es reuní -a l’ambaixada de la República Espanyola- per escollir el successor de Josep Irla, ja que tots els que havien estat proposats per substituir-lo (Pau Casals, Josep Fontbernat, Ventura Gassol, Ferran Soldevila, etc.) renunciaren a tal honor. Com també després Tarradellas, que volia ser l’amo i senyor absolut de tot, renuncià a la formació d’un govern de la Generalitat. De tota manera, el fill de Vic i exalcalde de Pineda hauria estat poc temps al capdavant del Govern català, atès que morí, a la capital del Rosselló, el 1963.

Manuel Serra i Moret, un intel·lectual i polític de gran prestigi internacional, estava molt ben preparat per ser el quart president de la Generalitat de l’era moderna. Moltíssim més que no pas Josep Tarradellas. Això és el que m’asseguraren una vegada, fa anys, alguns catalans il·lustres que vivien exiliats a França -avui ja tots traspassats- i que conegueren perfectament els dos citats personatges...

Emili Casademont i Comas