dissabte, 30 de maig de 2009

Kubala i el gran Barça

Just al final d’aquesta temporada futbolística tan exitosa del FC Barcelona (guanyador de la Lliga, la Copa i la Lliga de Campions, sota la direcció tècnica del jove i magnífic Pep Guardiola), serà col·locat un monument, en un lloc del Camp Nou, a Ladislau Kubala, el jugador que «obligà» a construir l’actual estadi blaugrana. Un estadi que havia de portar el nom de Joan Gamper, en honor del fundador del club, denominació que topà amb la prohibició del «catòlic» règim franquista. I és que Gamper, de nacionalitat suïssa, era protestant i, a més, acabà suïcidant-se.

A l’antic estadi de Les Corts, hi vaig veure jugar moltes vegades a «Laszy» Kubala i, fins i tot, vaig arribar a conèixer-lo personalment i entrevistar-lo per al Diario de África. I puc ben afirmar que era un futbolista que meravellava. Amb la pilota als peus, feia el que volia. Fitxà pel Barça el 1950, gràcies a Pepe Samitier, un fenomen blaugrana d’abans de la Guerra Civil que remenava força les cireres de l’entitat, però hagué d’esperar un any per vestir de forma oficial la samarreta barcelonista durant més d’una dècada, en la qual l’equip «culer» (això de «culer», en aquest article, no ho escriure més, atès que, potser, es refereix al cul, cosa lletja, i no pas a la col), entrenat per Fernando Daucik, guanyà quatre Lligues, sis títols de Copa, una Copa Llatina i dues Copes de Fires. En aquells primers temps de l’era Kubala, el «Barça de les 5 Copes», com així era anomenat, tenia una davantera sensacional (Basora, Kubala, César, Moreno i Manchón) que feia les delícies de l’afició, cantades magistralment per Joan Manuel Serrat. «Laszy» féu petit el camp de Les Corts. Tothom desitjava veure’l actuar, ja que exhibia una tècnica d’una altra galàxia i marcava fabulosos gols. I la directiva, al final, hagué de substituir aquella instal·lació esportiva, capaç per a uns 40.000 o 50.000 espectadors, per una altra que tingués el doble d’aforament. La fama del mag Kubala, malgrat que no hi havia televisió, era immensa pertot arreu.

El Barça de les Cinc Copes: Ramallets, Seguer, Biosca, Segarra,­ Flotats i Bosch; Basora, Cesar, Kubala, Moreno i Manchón.

«Laszy», nascut l’1 de juny del 1927 a Budapest i mort a Barcelona 74 anys més tard, considerat un dels més destacats futbolistes de la història, és l’únic jugador que ha arribat a ser internacional amb tres països diferents. Així, als 17 anys, militant a les files del Ferencvaros, formà part de la selecció absoluta hongaresa. Després de la II Guerra Mundial, emigrà a Txecoslovàquia, terra de la seva família, on fou onze vegades internacional, jugant amb el Bratislava. L’any 1949, la situació política d’Hongria, nació en què ell es trobava de nou, el féu fugír cap a Àustria. Aleshores, la FIFA li prohibí jugar i, en conseqüència, constituí, juntament amb d’altres futbolistes exiliats, un conjunt, l’Hungària, que realitzà gires europees, «menjant-s’ho» tot. I fou, arran d’una sèrie d’amistosos del citat Hungària a l’Estat espanyol, que Samitier aconseguí fitxar Kubala pel Barça, fet que creà molts problemes, fins que el davanter hongarès adquirí la nacionalitat espanyola i, a part de quedar solucionada la seva situació amb el club blaugrana, disputà un elevat nombre de partits internacionals amb Espanya.

Seria molt llarg d’explicar tot l’historial del genial Ladislau Kubala, que ha estat, per a mi, el millor jugador que ha tingut el Barça. Però esmentaré que, del 1969 al 1980, fou seleccionador espanyol -tot un rècord!- i que, en l’època gloriosa de la UE Figueres a Segona A (quan els empordanesos lluitaven per pujar a Primera Divisió), estigué a punt de dirigir tècnicament el conjunt de la ciutat de Salvador Dalí. L’última vegada que ens veiérem fou l’any 1974, amb ocasíó del Mundial disputat a Alemanya, quan els dos coincidírem al mateix hotel de la ciutat de Frankfurt, on s’hostatjava el meu també avui recordat amic Pedro Escartín, que havia estat àrbitre internacional i seleccionador espanyol i que llavors exercia la professió periodística. Al cap d’un temps, per cert, ambdós ens retrobaríem a les pàgines del diari madrileny Marca.

Dilluns passat, TV3 donà la notícia que Ladislau Kubala, el jugador que inicià l’arrencada del gran Barça, aquest mateix gran Barça que ara acaba de protagonitzar una gesta històrica, tindrà una escultura al Camp Nou, gràcies a l’aportació de molts barcelonistes. La peça, que immortalitza un moment en el qual Kubala assaja un tir a porteria, té 2 metres d’alçària, és fet en bronze i reposarà damunt un pedestal d’1,20 metres, que inclourà la inscripció dels noms dels jugadors de l’època d’en «Laszy». Montserrat Garcia, l’autora de l’escultura, ha manifestat que el seu principal compromís, en aquesta obra, és que la figura s’assembli el més fidelment possible a Kubala. «No vull que diguin «mira, un futbolista», sinó «mira, és en Kubala», ha recalcat. Segons s’ha anunciat, la inauguració tindrà lloc el proper 15 de juny, dia en què, el 1950, «Laszy» signà el seu primer contracte amb el Barcelona.

Ladislau Kubala mereix això i molt més, ja que era, en tots els aspectes, una persona realment extraordinària i modèlica. Joaquim Muntañola, el prestigiós dibuixant i escriptor, que durant els anys 1950 i 1960 publicà a Barcelona Deportiva una llegidíssima secció setmanal titulada Falso reportaje del domingo, ha dit, per exemple -i és ben cert-, que «Laszi», mercès als diners que guanyava, mantenia no només la seva família, sinó també una colla d’exfutbolistes, molts exiliats com ell, mancats de recursos econòmics…

L'antic camp de Les Corts

Emili Casademont i Comas