El comte del Nap Dret i la misteriosa femellassa

<0> Del llibre “CARNAVAL, CARNAVALADES I CARNAVALAIRES”, escrit per EMILI CASADEMONT I COMAS (Editora Empordanesa, S.L. – Figueres, 1997), transcrit per J. C. i P.

Segons es conta, hi havia, a Figueres, un honorable ciutadà la mar de “calavera”, propietari d’una popular botiga de plats, olles i orinals, que un any se li donà per anar a tocar la verra de l’orquestra del ball de casats, que se celebrava la nit del dissabte de Carnaval a la Societat Coral Erato.

A mig “sarau”, el “titó” (que era tan despistat que mai no recordava que tenia dona i estava, per tant, “matrimoniat”) “ullà” una femellassa que feia caure de clatell (de tan bona com estava la “titona”), la qual es trobava a la sala i se’l “güitava” descaradament. I el comte del Nap Dret, que així era conegut per l’element més aristocràticament desvergonyit de la ciutat, féu mans i mànigues per tal que una amiga seva (ja podeu comptar quina mena d’amiga devia ser…!) es posés en contacte amb la misteriosa femellassa (misteriosa, perquè duia careta) que feia caure de clatell i li fes certes proposicions…

I la misteriosa femellassa que feia caure de clatell acceptà. Però amb una condició: que no es treuria la careta ni diria mitja paraula durant la “gresca”…

I, en efecte, així succeí. I succeí en un lloc solitari I a les fosques, tot “evaporant-se”, a continuació, la misteriosa femellassa que feia caure de clatell, mentre el comte del Nap Dret -que, per cert, no s’aguantava dret- tornava a la sala de l’Erato, per tal de continuar tocant la verra, cosa que féu amb l’ànim ben per terra…

Acabat el ball, a quarts de vuit de la matinada, el comte del Nap Dret se n’anà cap a casa, on trobà la seva dona al llit encara desperta…

-Que no dorms…?- li feu.

-Ara ho faré. I, a més, la mar de tranquil·la, perquè estic segura que avui no m’empiparàs pas, ja que en deus estar ben tip…!

I, en dir això al seu home, li tirà pel cap unes monedes de plata (les mateixes, quina casualitat!), que el comte del Nap Dret poca estona abans havia lliurat a la misteriosa femellassa que feia caure de clatell) i, tombant-se de cul, es posà a dormir…