L’Ajuntament d’Anglès acaba de reeditar l’opuscle d’Esteve Fontbernat i Verdaguer, que fou editat el 1908 per la Tipografia «L’Avenç» i titulat Estètica de la sardana, amb un pròleg del mateix alcalde de la població, el Sr. Pere Figuereda i Cairol.
Es tracta d’un petit llibret de 19 pàgines, en el qual Esteve Fontbernat exposa el seu criteri sobre la manera de ballar la sardana; que sigui seriosa, que es formi en parelles, que la mà del ballador aguanti la de la balladora… però, potser, el més important és que explica que cal ballar els curts amb els braços avall i els llargs amb els braços enlaire a l’altura de la boca i manifesta el perquè d’aquestes postures.
Manera de ballar que en la majoria dels llocs és acceptada i així es balla, però hi ha algun indret que ho fa tot amb els braços enlaires (cadascú és lliure de fer-ho com vulgui).
Cal anotar que dissortadament Esteve Fontbernat morí molt jove, tenia només 23 anys.
Aquest opuscle tingué molt bona acceptació a principis del segle XX i estava esgotat, afortunadament s’ha pogut recuperar, gràcies a l’escriptor i periodista i també col·laborador habitual de la nostra revista, Emili Casademont i Comas, que n’ha escrit l’èpíleg, explicant la personalitat de l’Esteve, germà del famós i popular Josep Fontbernat.
Aquesta reedició es presentà, el dia 20 de juny, en el decurs de l’Aplec de la Sardana d’Anglès.
SOM. Publicació de cultura
popular catalana
(Juliol, 2010)
Es tracta d’un petit llibret de 19 pàgines, en el qual Esteve Fontbernat exposa el seu criteri sobre la manera de ballar la sardana; que sigui seriosa, que es formi en parelles, que la mà del ballador aguanti la de la balladora… però, potser, el més important és que explica que cal ballar els curts amb els braços avall i els llargs amb els braços enlaire a l’altura de la boca i manifesta el perquè d’aquestes postures.
Manera de ballar que en la majoria dels llocs és acceptada i així es balla, però hi ha algun indret que ho fa tot amb els braços enlaires (cadascú és lliure de fer-ho com vulgui).
Cal anotar que dissortadament Esteve Fontbernat morí molt jove, tenia només 23 anys.
Aquest opuscle tingué molt bona acceptació a principis del segle XX i estava esgotat, afortunadament s’ha pogut recuperar, gràcies a l’escriptor i periodista i també col·laborador habitual de la nostra revista, Emili Casademont i Comas, que n’ha escrit l’èpíleg, explicant la personalitat de l’Esteve, germà del famós i popular Josep Fontbernat.
Aquesta reedició es presentà, el dia 20 de juny, en el decurs de l’Aplec de la Sardana d’Anglès.
SOM. Publicació de cultura
popular catalana
(Juliol, 2010)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada