divendres, 11 de febrer de 2011

La locutora de l’«Ondas 69»

La doctora Sílvia Espinosa Mirabet, professora de ràdio a la Universitat de Girona, m’ha pregat que li faciliti tota la informació que tinc relativa a una locutora, anomenada Maria dels Àngels Roig, que fa mig segle pertanyia a Ràdio Girona (i que «sembla que se l’hagi empassada el món», diu), en assabentar-se que, en aquella llunyana època, intervingué en un programa informatiu meu, dedicat a l’actualitat de la Costa Brava, programa que vaig realitzar diàriament, durant els mesos d’estiu, a l’emissora degana de les comarques gironines. Sílvia Espinosa intenta localitzar Maria dels Àngels, ja que la UdG està preparant un treball documental, que promet ser molt interessant, sobre les dones locutores de Girona ciutat.

Naturalment, he atès amb molt de gust la professora. I així, li he explicat que Maria dels Àngels Roig, a finals del 1962, fou contractada per la potent estació francesa Radio des Vallées d’Andorre, d’ona mitjana i ona curta, propietat de l’empresa Sofirad. Una estació que, al llarg de la seva història -acabada en iniciar-se els anys 80-, tingué diverses denominacions, com (en llengua catalana) Ando-ràdio, Ràdio de les Valls d’Andorra (aquesta és la més recordada) i Sud-ràdio. Maria dels Àngels hi esdevingué ben aviat molt popular, parlant en francès, castellà i català, fins al punt que, el 1969, fou guardonada, a Barcelona, amb el premi Ondas a la millor locutora internacional.

En aquell jurat del premi -premi considerat com el Nobel de la Ràdio-, hi figuraven representants de les ràdio-televisions d’Itàlia, França, Holanda, Amèrica del Sud, Espanya, etc., així com de Ràdio Montecarlo i, per descomptat, de Ràdio Barcelona, amb la seva revista Ondas, que donà nom als prestigiosos guardons, concedits en les diverses especialitats radiofòniques. He trobat això escrit en una còpìa mecanografiada del Glossari andorrà, corresponent al 14 de novembre del 1969, la cèlebre emissió diària que realitzava a la Ràdio de les Valls el gironí Josep Fontbernat, l’antic director general de Radiodifusió de la Generalitat republicana, que fou qui posà en marxa aquesta estació francoandorrana i qui aconseguí que Maria dels Àngels Roig hi fes el salt des de Ràdio Girona. «Demà, dissabte -deia-, aquesta manifestació serà closa amb sivella d’or en un acte que s’oferirà als llorejats i que tindrà lloc al Gran Teatre del Liceu. La Traviata de Donnizetti serà cantada per eminents artistes. Però l’espectacle serà al pati de butaques i a les llotges del teatre, durant els entreactes, on el públic podrà veure els llorejats, les veus dels quals són populars i conegudes».

I, tot seguit, Fontbernat feia l’elogi de Maria dels Àngels Roig. «D’aquesta Maria dels Àngels -contava- que, cada vespre del Pic Blanc estant (allà es trobaven situades les antenes de la Radio des Vallées), us desitja la «bona nit», tant si plou com si neva o venteja, i us diu si la Lluna és nova o si fa el seu ple, o si la foscor abriga, amb el seu vel transparent, tota la Vall, a més d’explicar-vos si la llum que la celístia rep de les estrelles espera l’alba que ja no és lluny. I ho fa en la nostra llengua, a la qual ella dóna tots els matisos: els greus i els dolços, els cantadors i els que tenen ritme de cançó i de rondalla; els que us conviden al somni i us donaran la pau i l’equilibri perquè, en desvetllar-vos, trobeu totes les joies que els matins porten als homes de bona voluntat i a les dones que saben els secrets de l’amor i de l’amistat».

Sempre vaig tenir un estret contacte amb Maria dels Àngels Roig. Fins i tot, vaig assistir com a convidat al seu casament, celebrat a la vella església de Porqueres, vora l’Estany de Banyoles, l’any 1964, juntament amb alguns alts càrrecs directius de Sofirad. Però, després de desaparèixer la Ràdio de les Valls d’Andorra, poc temps més tard d’haver-se produït el decès del meu íntim amic Fontbernat (vaig tenir l’honor, per cert, de ser col·laborador del seu Glossari andorrà), aquella relació es trencà del tot. En una visita feta posteriorment al Principat pirinenc, una autoritat del país em digué que Maria dels Àngels se n’havia anat a Manresa. El cas és, però, que, des del tancament de l’emissora francoandorrana, no l’he vista més, com tampoc no he sentit més la seva exquisida i simpàtica veu per la ràdio, parlant en qualsevol de les tres llengües amb què s’adreçava meravellosament als oients. I tot em fa pensar que deu fer ja força temps que està retirada del mitjà radiofònic, on arribà a conquerir el premi Ondas 69, imposant-se a les seves col·legues de l’Estat espanyol i de l’estranger.

Celebraria, per tant, que la doctora Sílvia Espinosa, mitjançant les dades que li he proporcionat, així com d’altres que segurament obtindrà, aconseguís localitzar aquesta insigne figura radiofònica, de la qual fa anys i panys que no se sap res, formada en aquella mítica Ràdio Girona del carrer de la Força, molt a prop, per cert, del de les Ballesteries, on aleshores ella, de soltera, residia amb la seva família, i pugui incloure-la, de forma ben destacada -tal com Maria dels Àngels es mereix-, en el treball documental que la UdG prepara sobre les locutores de la ciutat de Girona.

Emili Casademont i Comas