El golf del (i no pas de) Lleó

El nom actual del golf del Lleó (i escric del Lleó i no pas de Lleó, com erròniament s’acostuma a fer), golf situat a la costa sud del territori de França, que compta com a port principal el de Marsella, aparegué cap a les acaballes del segle XII. Aquesta denominació (en francès, «golfe du Lion»; en occità, «golf del clau Leon», etcètera) prové del fet que abans la gent afirmava que el golf del Lleó, per efecte del vent -extremadament violent, en moltes ocasions- que bufa a l’indicat lloc de la Mediterrània, era tan perillós com un lleó.

Aquest origen és corroborat per la cèlebre i prestigiosa enciclopèdia francesa de Diderot i D’Alembert, pel gran diccionari occità de Frederic Mistral, etc., diccionaris i enciclopèdies que no accepten de cap manera la teoria expressada per alguns, segons la qual el nom del golf en qüestió està relacionat amb la ciutat gala de Lyon, atès que aquesta es troba força allunyada del litoral mediterrani. Com tampoc no accepten de cap manera, per descomptat, aquella altra teoria, expressada igualment per alguns, segons la qual aquest golf deu la seva denominació a León, ja que l’esmentada ciutat espanyola (castellana, més ben dit) s’aixeca a moltíssima distància del Mare Nostrum. Sobretot, com pot comprovar-se fàcilment mirant el mapa, de la seva costa francesa, occitana i catalana. Per consegüent, insisteixo, cal escriure i parlar del golf del Lleó i, pel que respecta a la llengua de Cervantes, del «golfo del León».

Ampliant una mica tot això, convé assenyalar que, antigament, els mariners creien que aquest golf, en què el vent de mestral cedeix la seva força al de tramuntana (vent, aquest últim, que sovint assota furiosament l’Empordà, amb una bona part de la Costa Brava inclosa, i arriba àdhuc a les Illes Balears, on hi ha, a l’illa de Mallorca, la famosa serra de Tramuntana), estava dominat per un monstre marí i ferotge, en forma de lleó, que vivia a les seves profunditats, monstre que, quan algú, sense el seu permís, navegava per allà, no dubtava a cruspir-se’l de viu en viu i en un obrir i tancar d’ulls.

D’altra banda, els mariners també creien -i, a més, ho explicaven fil per randa- que, en certa ocasió, es presentà sant Francesc d’Assís «per les bones» al golf, fet que féu enutjar d’allò més el lleó, però que el sant l’amansí, en beneir-lo, i així restà adormit, motiu pel qual els navegants deien tot confiats, quan solcaven les aigües del seu «propietari»: «Voga, voga, que el lleó dorm». No obstant això, afegien que, en arribar la diada de Sant Francesc, el lleó, com si volgués venjar-se de l’acció de l’anomenat «sant del pessebre», es despertava i desencadenava tota la seva espantosa fúria.

Per aquesta raó, asseguraven els mariners i pescadors (sobretot, els de Cadaqués, Roses, Llançà, el Port de la Selva, l’Escala, etcètera, o sigui, els del sector nord del litoral gironí), que el 4 d’octubre, el de la festa de Sant Francesc d’Assís (el fundador, per cert, de l’orde dels franciscans i, juntament amb santa Clara, el de les monges clarisses), era el dia més perillós de l’any per navegar pel golf del Lleó, cosa que, actualment, encara alguns creuen, tot recordant els diversos casos d’embarcacions que hi han estat salvatjament «triturades», en tal data, i s’hi han produït lamentables pèrdues de vides humanes, tal com han tingut cura d’informar, puntualment, els mitjans de comunicació. És clar que això també ha passat -i continua passant- en d’altres dies de l’any, ben distanciats, a vegades, del quart del mes d’octubre.

Per acabar, convé ressaltar que el golf del Lleó ha estat citat per Georges Brassens, el conegut cantautor de l’Estat francès, en la seva cançó «Supplique pour être enterré a la plage de Séte», títol la traducció del qual al català és el següent: «Súplica per ser enterrat a la platja de Seta». Seta és el nom que, tant en la llengua occitana com en la catalana, rep la bonica població de Séte, situada just al costat mateix de Montpeller, ciutat on nasqué el gran rei En Jaume el Conqueridor.

Emili Casademont i Comas

--oOo-- «Àncora, Setmanari de la Costa Brava»
(Sant Feliu de Guíxols)
--oOo-- Llibre-programa de la Festa Major de
l’Escala (Costa Brava)