dissabte, 13 d’agost de 2011

«Hernandianos de primera hora»

Un magnífic treball sobre la vida i l’obra del poeta Miguel Hernández (Oriola, 1910-Alacant, 1942), que acabo de veure per La 2 de TVE (i en el qual participa el meu vell amic, l’escriptor i periodista Enrique Cerdán Tato, fundador del Centre d’Estudis Hernandians i cronista oficial de la ciutat d’Alacant), m’ha fet evocar la figura, entre d’altres, del també alacantí Jacinto López Gorgé, traspassat a Madrid, on residia des del 1970, el dia 9 de desembre del 1998, a l’edat de 83 anys.

López Gorgé visqué molt de temps a Melilla, on es relacionà amb poetes marroquins i espanyols, com Pío Gómez Nisa, Juan Guerrero Zamora i Miguel Fernández, per exemple. El 1949, ell i Gómez Nisa fundaren, a la mateixa ciutat de l’África del Nord, la revista de poesia Manantial, que després passaria a denominar-se Alcándara, dirigida per Fernández, fins que el director general de Prensa, Juan Aparicio, per considerar-la de tendència esquerrana, ordenà que fos clausurada. I el 1963, López Gorgé fundà i dirigí, residint a Tetuan, la també revista poètica Ketama. A banda d’això, exercí la crítica literària al diari España, rotatiu que s’editava a la veïna Tànger, i fou director, més endavant, de l’Aula de Literatura de l’Ateneo de Madrid. Jacinto López Gorgé, que publicà diversos llibres, rebé importants guardons.

Al principi dels anys 50, López Gorgé, Guerrero Zamora i Gómez Nisa, quan no es podia parlar del «rojo» Miguel Hernández -el franquisme ho havia prohibit terminantment-, foren els primers que, desafiant el perill que corrien, procediren a fer-ho, tant a l’aleshores encara Protectorat d’Espanya al Marroc com al mateix territori espanyol (arribaren a publicar articles sobre l’eximi i dissortat poeta oriolà (morí al penal d’Alacant, víctima d’un procés de tuberculosi) en determinats periòdics -el diari ABC, madrileny i monàrquic, en fou un-, raó per la qual aquells tres homes de lletres són anomenats els «henandianos de primera hora». Personalment, no vaig tenir gaire tracte amb Jacinto López Gorgé -i cap amb el melillenc Juan Guerrero Zamora, traspassat fa deu anys, que fou realitzador de TVE-, però sí moltíssim, en canvi, amb Pío Gómez Nisa, atès que, a més de poeta, era periodista i es donà la feliç circumstància que fou el meu director (un director molt culte i afable) al rotatiu tetuaní Diario de África.

Pio Gómez Nisa, Miguel Frenández i Jacinto López Gorgé, avui tots tres traspassats.


Gómez Nisa, que havia nascut a la localitat d’El Arenal (Sevilla) l’any 1925, de petit es traslladà amb la seva família a Melilla. I, de ben jove, ingressà en qualitat de redactor al diari de Tetuan acabat d’esmentar, que cada dilluns editava l’África Deportiva, un gran setmanari dedicat a la informació d’aquest gènere, que comptava amb els serveis de l`agència britànica Reuters i que es posava a la venda arreu de l’Estat espanyol, així com a tota la zona nord del continent africà. En plegar veles el Diario de África, a conseqüència de la independència obtinguda pel Marroc el 1956 i d’haver-se convertit, d’aquesta forma, en Regne del Marroc, Pío Gómez Nisa passà a dirigir, successivament, El Telegrama de Melilla, on guanyà el premi Jaime Balmes de periodisme, El Eco de Canarias i el Diario Español, aquest últim de Tarragona. De Catalunya, per cert, en guardava un gratíssim record, ja que el 1954 fou premiat, a Barcelona, amb el Juan Boscán de poesia, per la seva obra Elegía por uno. Massa aviat, però, la Parca el visità, a l’edat de 64 anys, truncant-se així una carrera periodística i poètica molt prometedora, plena ja d’èxits destacadíssims.

Molts han estat, per cert, els poetes i les poetesses il·lustres de l’Estat espanyol que nasqueren o visqueren a l’Àfrica del Nord. Aquest és el cas, per exemple, de Carmen Conde (Cartagena, 1907-Madrid, 1996), la primera dona que ingressà a la Real Academia de la Lengua Española, l’any 1979, i que residí a Melilla. La Conde és l’autora de moltíssimes obres, entre les quals figura l’Antología de la Poesia Femenina Española, en què inclogué una colla de petits poemes escrits en castellà, durant els tenebrosos anys 40, per la meva enyorada amiga Montserrat Vayreda i Trullol, prologuista d’alguns dels llibres que he publicat, convertida després en una de les més insignes poetesses en llengua catalana. I cal que, així mateix, esmenti Trina Mercader (Alacant, 1919-Granada, 1984) que, als seus 17 anys, se n’anà al Marroc per treballar a la municipalitat de Larache, fins que es traslladà a Tetuan, on fundà la revista de poesia bilingüe, en castellà i àrab, Al-Motamid, abans de retirar-se a Granada, ciutat que li recordava la blanca «Tetauen», de la qual s’havia enamorat. Pío Gómez Nisa també col·laborà, amb la seva inspiradíssima ploma, en la seva revista i, al llarg dels anys 50, en moltes altres de la mateixa temàtica.

Però fou a les pàgines de Manantial, en el seu número 6, on l’inoblidable amic i director que vaig tenir a Diario de África i África Deportiva publicà per primera vegada, en encetar-se aquella dècada, uns fragments del seu poema Elegía por Miguel Hernández, on descriu els efectes de la mort del poeta d’Oriola (un dels que més admirava Maria dels Àngels Anglada), així com el sentiment que l’obit produí, tant a ell com a la gent que el conegué. «Tú has muerto y yo te canto / sin haberte siquiera conocido. / Tú por morir continuarás viviendo / por más que yo pasee las riberas del llanto / y por llorar te muestre mi corazón herido». Uns versos aquests, ben emotius, escrits per Gómez Nisa, que pertanyen, com s’endevina fàcilment, a la seva citada Elegía por Miguel Hernández.


Emili Casademont i Comas
(«Diari de Girona»)