dissabte, 21 de gener de 2012

El porquet era una truja

Sant Maure, sant Pau ermità i sant Antoni abat, les festes dels quals s’escauen a mitjan gener, porten llargues barbes. Ells són els autèntics protagonistes de l’anomenada «setmana dels barbuts», considerada la més freda de l’any. Així, almenys, ho dóna a entendre el vell refrany: «Per la setmana dels barbuts/ governen els tres germans/ tos, moquins i amagamans». Hi ha gent, però, que inclou d’altres sants dins aquest període de temps, com sant Vicenç, per exemple, el protector de la vinya i el vi -el dia 22-, malgrat que alguns no hagin estat mai representats amb barba.

El més popular dels tres sants barbuts que acabo d’esmentar és, sens dubte de cap mena, sant Antoni abat, conegut com a «Sant Antoni del porquet» i «San Antoni dels ases», patró de tots els animals domèstics (al principi, ho era tan sols dels de peu rodó), en honor del qual es fa arreu de les terres catalanes la cavalcada dita dels Tres Tombs, i a qui el genial Salvador Dalí dedicà un quadre surrealista bellíssim, el titulat Les temptacions de sant Antoni, pintat a l’oli l’any 1946, que s’exhibeix a Brussel·les, al Museu Reial de Belles Arts. En aquesta obra, Dalí (el dia 23 és el 23 aniversari del seu decès, esdevingut a l’Hospital de Figueres, ciutat on també veié la primera llum de la vida i on té un cèlebre i visitadíssim museu) hi plasmà les temptacions en què l’home, per regla general, sol caure. O sigui, la del triomf, la del sexe i la de l’or i les riqueses. Es tracta, en definitiva, de les temptacions que sant Antoni, representat pel famós artista empordanès al quadre de referència per un mendicant, agenollat i aguantant una creu feta amb dues varetes per protegir-se, rebé per part del diable al desert.

La festa de Sant Antoni abat, que se celebra el 17 de gener, sembla recordar les festes «consuàlies» romanes, dedicades a la divinitat Cònsua, que vetllava per la salut del bestiar, així com la gran festa de la coronació dels ases davant l’altar de Júpiter, on els forners i flequers, amb els ases lluint corones de murtra i de llorer, feien una espectacular cavalcada que voltava pels carrrers de la vella Roma. Potser és per això que els del ram del pa de l’illa de Mallorca tenen per patró i advocat aquest sant Antoni, que no s’ha de confondre amb sant Antoni de Pàdua.

D’altra banda, cal assenyalar que per Sant Antoni abat, ara fa més o menys un segle i mig, s’havia escenificat a Barcelona, als teatres d’ombres xineses, una comèdia còmica i religiosa que figurava les citades temptacions, on sortien uns dimonis de cua cargolada que, exhibint un aspecte femení molt atractiu, volien fer pecar el sant, mentre que als teatres de titelles, també barcelonins, posaven en escena unes temptacions de sant Antoni molt infantils.

Segons sant Atanasi, bisbe d’Alexandria, sant Antoni, que era molt amic seu, nasqué a Coma (Egipte) l’any 251 i hi morí el 356, a una edat, com pot comprovar-se, força avançada. I, segons una tradició barcelonina, sant Antoni abat, quan encara feia vida d’eremità al desert de Tebaida, visità la capital catalana, cridat pel governador, perquè obrés el miracle d’expulsar el dimoni del cos de la seva filla. Aquell viatge el realitzà a bord d’una barqueta, que tenia forma de nuvolet, barqueta que, un 17 de gener, «ancorà» en una platgeta, just on avui s’aixecà l’edifici del Parlament de Catalunya, i, en el precís moment de posar el sant els peus a la sorra, se li apropà una truja que duia un pobre garrinet, esguerrat i cec, que ell guarí a l’instant, truja que, immensament agraïda, sempre més acompanyà sant Antoni, fins al punt que, quan morí el seu «amo», l’arribà a enterrar i tot. O sigui que, per als barcelonins, el porquet que hi ha a les imatges i estampes de sant Antoni abat, hauria de ser una truja i no pas un garrinet, el qual, tan bon punt restà guarit, arrencà a córrer la mar de feliç i es féu fonedís. A més, al principi, es parlava sempre pertot arreu de «la truja de sant Antoni», però es veu que després es posà de moda parlar d’«el porquet de sant Antoni». Potser, aneu-ho a saber, perquè feia més gràcia. O bé, perquè es considerava més fi...

I referent a sant Antoni i el bestiar porcí, convé indicar, per acabar, que, antigament, s’havia fet a Barcelona una anomenada «rifa dels porcs de sant Antoni». Aquella rifa, a benefici dels hospitals on s’acollia els llebrosos, se celebrà fins l’any 1882, en què foren suprimides totes les rifes locals, per tal que prengués increment l’oficial de l’Estat, i era imitada per moltes poblacions dels Països Catalans, entre les quals figurava la ciutat de Girona. Malgrat la prohibició, però, se’n continuaren organitzant, encara que mig d’amagatotis. I a Ciutat de Mallorca -avui, dita Palma de Mallorca-, segons he trobat escrit, escollien per al sorteig el porc (sovint, igual que a Barcelona, era una truja) més gras de tota l’illa. I qui el tenia, solia vendre’l satisfet perquè fos sortejat, ben convençut que així obtindria una colla d’especials gràcies i favors de sant Antoni abat.



Emili Casademont i Comas