dissabte, 28 de gener de 2012

Petit record de la gran Carmelita



Tret de les persones d’edat molt avançada, avui dia ningú, pràcticamente, no sap qui era Carmelita Aubert. Nascuda a Barcelona el 6 de gener del 1912 -ara, per tant, s’acaba de complir un segle-, la Carmelita fou una extraordinària artista del món de l’espectacle, que enregistrà en disc (d’aquells tan fràgils de 78 r.p.m, fets amb cera) les cançons més famoses de la dècada dels anys 30, com La casita, Devuélveme mis besos, Danza maligna, Ay, Carmela!, Mi caballo murió, Clemencia, etcètera, i l’única que, a l’Estat espanyol, rivalitzà amb la mítica Imperio Argentina, a part que també es distingí en el camp del cinema, interpretant un parell de pel·lícules importants: Mercedes (1933), al costat de Josep Santpere, i Abajo los hombres (1935), rodada, en bona part, a Sant Feliu de Guíxols.

La seva mare, ballarina i actriu de varietats, inscrigué la petita Carmelita Aubert (en realitat, es deia Carme Recasens i Aubert) en una acadèmia d’artistes, on fou descoberta de molt joveneta per Carlos Saldaña, el popular actor còmic a qui Santiago Rusiñol batejà amb el pseudònim d’Alady, i debutà, el 1930, a Arenys de Mar, abans que la fitxés l’internacionalment cèlebre ballarí americà Harry Flemming per a la seva revista Follies de 1931, que es representava al Teatre Nou de Barcelona. En aquells temps, que era quan el tango feia furor, la Carmelita s’uní a Mario Visconti, tot formant ambdós una formidable parella «tanguista». Visconti, quan jo el vaig conèixer personalment, ell ja retirat i ella ja traspassada, m’assegurà que se sentia molt orgullós d’haver actuat amb Carmelita Aubert. «Els dos -em digué- vam gravar junts  Desayuno de amor, el mes de febrer de l’any 1933, a Ràdio Barcelona, peça que va tenir un èxit destacat». En efecte, així succeí, confome es pot comprovar -i escoltar encara força bé- a les pàgines d’Internet, corresponents a aquestes dues excepcionals figures de la cançó d’antany  Per cert que, arran d’un article sobre Mario Visconti que vaig publicar al Diari de Girona fa un parell d’anys, vaig rebre diversos e-mails d’agraïment, un dels quals era d’un nebot seu. D’altra banda, cal remarcar que Carmelita Aubert fou una de les primeres artistes que s’apuntaren a la moda de la publicitat. I així, el 1935, protagonitzà una cunya radiofònica molt seductora per al perfum Cocaína en flor, que també es pot escoltar a Internet, perfum que ara hauria de canviar de nom. A més, Ràdio Associació de Catalunya contractà l’Aubert i, en multitud d’ocasions, cantà davant els seus micròfons.

          
Els èxits de Carmelita Aubert, durant les gires que efectuà arreu del territori espanyol, acompanyada per les més prestigioses orquestres, foren apoteòsics. Un dels tangos que interpretà a la pel·lícula Abajo los hombres, el titulat Clemencia, tingué, però, problemes amb la censura, ja que, arran dels fets del 6 d’octubre del 1934, que portaren a la presó tots els membres del govern de la Generalitat, presidit per Lluís Companys, semblava que en demanava l’ammistia. I, en iniciar-se l’any 1936,  la Carmelita es traslladà a Lisboa per participar en les Festes de Carnaval, tot sorprenent-la l’esclat de la Guerra Civil a Portugal, on romangué i triomfà clamorosament com a «vedette» de revista.

El 6 d’octubre del 1944, Carmelita Aubert decidí tornar a Espanya, en companyia de la seva amiga i actriu portuguesa María Luisa Vicente, ja que hi tenia un contracte per filmar una pel·lícula (una coproducció lusitana-espanyola en color) en qualitat de protagonista, així com un altre per enregistrar alguns discos a Barcelona, circumstància que pensava aprofitar per visitar la seva família. Però, la republicana Aubert, que havia tingut connexions amb l’anarquisme i el comunisme (havia gravat un disc titulat Comunista, que també avui pot escoltar-se gràcies a Internet), estava ben «fitxada» pel govern franquista. I així, segons explica la Fundació d’El Molino, «en arribar a Madrid, és detinguda i passa a disposició de la Dirección General de Seguridad. A Lisboa, en saber-se la notícia, els artistes i músics protesten davant la representació del govern de Franco, protesta que es generalitza per tot Portugal, exigint la seva llibertat, cosa que s’aconsegueix poc temps després, el dia 26. I els lisboetes, quan ella -expulsada d’Espanya- posa de nou els peus a la capital lusitana, la reben apoteòsicament».
                
Carmelita Aubert, convertida en la primera «vedette» de revista a Portugal, obtingué, en aquell país, ressonants èxits als principals teatres fins al 1949, moment en què es retirà. Després, al cap de molts anys, casada, tornà discretament com a turista a l’Estat espanyol diverses vegades, per tal de visitar els seus familiars barcelonins. El seu òbit, esdevingut a Portugal el 1979, fou allà molt lamentat, mentre que aquí, malgrat que Franco ja era mort i enterrat, se silencià. Per això, amb motiu del centenari de la naixença de la gran Carmelita, he cregut oportú dedicar-li aquest petit record i, alhora, convidar el lector a escoltar a Internet algunes de les seves antigues i cèlebres cançons que, per sort, encara enguany es conserven.

  
Emili Casademont i Comas
(“Diari de Girona”)