diumenge, 17 de febrer de 2008

El primer pelegrinatge espanyol a Lourdes


El 1858, Bernadette (Bernadeta) Soubirous, una pobra nena analfabeta de 12 anys, assegurà que, de l'11 de febrer al 16 de juliol d'aquell mateix any, havia vist divuit vegades la Verge Maria en una gruta de la població francesa de Massabièle, a l'occident de Lourdes o, en català, de Lorda. I aquella nena assegurà, també, que, en la tercera aparició, havia parlat amb la Senyora, en el dialecte que s'utilitzava a la zona, i que aquesta, tractant-la amb molta educació de vostè («voi»), li preguntà: «Em faria vostè el favor de venir aquí durant quinze dies?». Bernadette li prometé que sí, que ho faria. I la Senyora, que tenia un aspecte jove, que vestia de blanc i que duia un rosari penjat al braç i una rosa daurada a cada peu, li anuncià que no la faria feliç en vida, sinó després de morta. Per altra banda, revelà a la noieta qui era ella: «Qué soy era Immaculado Councepcion», o sigui, «Jo sóc la Immaculada Concepció», dogma catòlic que, poc temps abans, havia estat solemnement proclamat. I el missatge que li donà, per tal que el fes arribar a la humanitat, es concretà en la invitació a la penitència i l'oració pels pecadors, així com en la també invitació a viure una pobresa més evangèlica, alhora que sol·licità que, en aquell lloc, s'hi construís una església. I fou el 25 de febrer del citat 1858 que Bernadette descobrí, excavant a la roca, la font d'aigua que ha constituït -i continua constituint- un important punt de pelegrinatge per a moltíssims catòlics i que, al llarg del temps, ha estat testimoni de diversos miracles. La canonització de Bernadette, després que Pius XI aprovés les aparicions de la Senyora, tingué lloc el 8 de desembre del 1933, moment en què s'establí, d'altra banda, que la data de la festa de Nostra Senyora de Lourdes fos l'11 de febrer, dia de la primera aparició, just ara fa un segle i mig.

Cal ressaltar que la ciutat de Figueres ha estat capdavantera, pel que fa a l'Estat espanyol, de les pelegrinacions a Lourdes. Això és el que demostra mossèn Pere Font en el seu llibre Amics dels Malalts, 50 anys, que publicà fa un parell d'anys, amb la col·laboració d'una colla de gent, entre la qual hi ha una destacada representació d'articulistes del Diari de Girona, obra en què aquest capellà es refereix a un treball literari publicat per Joan Domingo i Gispert, membre de l'Orfeó Cassanenc, de Cassà de la Selva, que viatjà a Lourdes ara fa un segle. «Indiscutiblement, el primer tren espanyol que va anar a Lourdes amb malalts -diu mossèn Font- nasqué a Girona, concretament a Figueres. Per tant, els empordanesos tenim l'orgull i la satisfacció d'afirmar, amb proves a la mà, que fórem els primers a organitzar un tren hospitalari amb destí a Lourdes», esdeveniment del qual encara es conserva una foto del grup, sortint de l'estació del ferrocarril de Figueres, reproduïda a les pàgines del citat volum. En aquell històric pelegrinatge, que tingué lloc del 6 de juliol a l'11 del mateix mes, hi participaren 2.000 persones i 200 capellans, i comptà amb una sèrie d'actes que començaren a la capital de l'Alt Empordà, amb la presència de l'aleshores bisbe de la diòcesi, Francesc Pol i Barall, on els pelegrins, després que els fos oferta una recepció a l'Ajuntament, pogueren gaudir d'una actuació de l'Orfeó Cassanenc. Els artífexs de l'organització foren uns ciutadans figuerencs, o sigui, els Fortunet, Burgas, Dalfó, etc., i, segons es relata en un article de l'època aparegut al setmanari local Vida Parroquial, es construí a Figueres una capella -«la primera d'Espanya», s'hi afirma- dedicada a la Mare de Déu de Lourdes.

Els figuerencs sempre s'han distingit per la devoció que professen a aquesta Mare de Déu, incrementada des de la creació, fa 52 anys, de l'Associació Amics dels Malalts, el consiliari de la qual és el propi mossèn Pere Font, associació que supera actualment els 200 afiliats i celebra la seva festa un diumenge proper a l'11 de febrer. Una festa que enguany serà el dia 17, o sigui, avui, i que revestirà molta més solemnitat que de costum, per tal de recordar el centenari del primer pelegrinatge a Lourdes i les persones de la capital altempordanesa que el feren possible. Així, al col·legi La Salle s'oficiarà, a les 12, una missa, seguida d'una audició de sardanes, a càrrec de la cobla Vila de la Jonquera, i d'un dinar de germanor. I a la tarda, a partir de les 4, hi haurà un festival, amb l'actuació de diferents grups de la ciutat.

Jo, la veritat sigui dita, no hi he anat mai, a Lourdes. La meva devoció sempre s'ha centrat en el santuari pirinenc i gironí de la Verge de Núria (la Verge que, voltada de soledats -com digué Joan Maragall-, oeix l'eterna cantúria del vent i les tempestats), lloc on es redactà, l'any 1932, el primer Estatut de Catalunya, on periòdicament pujo amb el cremallera (abans, de jove, havia fet el camí, escalant aquelles bellíssimes muntanyes, a peu, des de Ribes de Freser) i on, just ara farà quatre dècades, vaig contraure matrimoni. De tota manera, hi ha un fet inoblidable que em lliga amb Lourdes. I aquest fet, tal com explico en la col·laboració literària que vaig escriure per al llibre de mossèn Pere, és que fa més d'una quinzena d'anys vaig passar un parell de mesos ingressat a l'enguany desapareguda clínica barcelonina de Nostra Senyora de Lourdes, situada al popular carrer del Torrent de l'Olla, a l'exvila de Gràcia, on, en qüestió de pocs dies, vaig visitar tres vegades el quiròfan. Allà, en aquell centre hospitalari, hi havia unes monges la mar de bondadoses, especialment la que estigué al meu costat en l´última intervenció quirúrgica, portada a terme a la desesperada, religiosa a la qual li vaig demanar, instants abans que l'anestesista em fes perdre el món de vista, que pregués per mi, petició que ella no dubtà a complir, mentre jo «vivia» una plàcida experiència propera a la mort. Gràcies a la Mare de Déu de Lourdes, i gràcies també a la Mare de Déu de Núria (en realitat, gràcies a la Mare de Déu, perquè, de Mare de Déu, només n'hi ha una, encara que sota moltes advocacions), tot anà miraculosament bé. I dies després, en abandonar la clínica i acomiadar-me d'aquella santa monja, els dos ens abraçàrem, alhora que jo li feia saber que m'hauria sentit immensament feliç si, abans de ser sotmès a la citada tercera operació, hagués pogut confessar-me amb ella i rebre, també d'ella i en nom de Déu, l'absolució dels meus pecats. Un acte, llavors i ara, impossible de poder realitzar. Potser, algun dia, penso jo (malgrat que «pensar fa ser burro», diuen), la situació canviarà...

Els primers malats de l'Estat espanyol, tots ells gironins, que anaren a Lourdes sortiren de la ciutat de Figueres, en una pelegrinació organitzada pels figuerencs, ara fa un segle, repeteixo. I aquells malalts hi anaren, igual que els que hi han anat posteriorment, amb la fe dipositada en aquesta Verge que té fama de miraclera, tant pel que respecta al cos com -detall importantíssim- a l'esperit...


Emili Casademont i Comas
Publicat a "Diari de Girona" (17-2-08)