diumenge, 30 de març de 2008

La pista es perd a la Jonquera

Ho vaig llegir dilluns passat, en una crònica de l'agència Efe tramesa des de Buenos Aires, al Diari de Girona: «Un periodista, que investiga l'estada de criminals de guerra nazis a l'Argentina, demanarà a Rússia que autoritzi una anàlisi genètica de les restes d'Adolf Hitler, que Moscou diu conservar, amb la finalitat de demostrar que no és certa la versió oficial que al·ludeix al suïcidi del Führer». Aquest periodista és argentí, es diu Abel Basti i, des de fa alguns anys, intenta completar un trencaclosques sobre el destí que, en finalitzar la Segona Guerra Mundial, visqueren els nazis. A més, ha publicat diversos llibres sobre el tema, l'últim dels quals, Hitler en Argentina, fa referència a les aventures que Hitler i Eva Braun protagonitzaren en aquell país sud-americà, segons documents oficials argentins i nord-americans, país on hi ha gent que assegura haver vist, i àdhuc atès, la parella. «Hitler i Eva Braun es van escapar el 1945, van passar per Espanya i van desembarcar, finalment, a la Patagònia». Això és el que Basti, segons ha anunciat, revelarà, en un nou llibre, ja que ha pogut fer-se amb els arxius de l'FBI del mes d'agost d'aquell any, els quals indiquen, entre d'altres coses, que, a la província argentina de Córdoba, s'hi havien fet tots els preparatius per rebre el Führer.

Cal recordar que la agència de notícies britànica Reuters difongué, el 5 d'abril del 1945, aquesta notícia: «El cos carbonitzat trobat pels oficials de l'Exèrcit roig, i que ha estat examinat pels experts, no era pas el de Hitler. Un oficial d'Estat Major de l'Exèrcit nord-americà ha afirmat que es tracta d'un doble del Führer». I també cal recordar que més endavant, el 12 d'octubre del mateix any, el tinent general Bedell Smith, cap de personal del general Eisenhower -i després director de la CIA-, digué públicament: «Cap ésser humà no pot dir de forma concloent que Hitler estigui mort», cosa que el mateix Eisenhower, l'any 1952, ratificà amb aquestes paraules: «Nosaltres no tenim ni la més petita prova que Hitler hagi mort. Molta gent creu que el Führer s'escapà de Berlín». I això darrer és el que moltes persones creuen o han cregut, figurant entre aquestes últimes el cartellista Carles Fontserè, ja traspassat -que, en tornar de l'exili, s'instal·là a la comarca gironina del Pla de l'Estany-, i ho ha deixat escrit a les seves Memòries. Per altra banda, segons l'escriptor argentí Ladislao Szabó, autor del llibre Hitler està vivo, publicat el mes de març del 1947, Hitler i Eva Braun fugiren al final de la Segona Guerra Mundial, també passant per l'Estat espanyol, i s'adreçaren, en una mena de «barco fantasma», cap al sud del Nou Continent, on el Führer s'havia fet construir una fortalesa inexpugnable, cosa que corroborava allò que, quatre anys abans, havia declarat l'almirall alemany Doenitz: «La flota submarina se sent orgullosa d'haver construït un paradís terrenal, una fortalesa inexpugnable per al Führer en alguna part del món».

I en tota aquesta història, s'hi barregen els suposats fills (això de suposats, com veurem a continuació, caldria treure-ho) de Hitler i Eva Braun. A finals de novembre del 1945, les autoritats nord-americanes lliuraren a la premsa diverses fotografies de l'amant del Führer, convertida després en la seva esposa, que havien estat trobades per casualitat. En algunes d'elles apareixia tota sola o acompanyada per ell, però n'hi havia una en què Eva estava amb dos infants: un nen i una nena. «La actitud de Eva en la foto era netamente maternal y las facciones del niño sentado en su regazo, acusaban una notable semejanza con las de Hitler», deia textualment Szabó, convençut que la Braun havia donat al Führer un parell de fills. I més n'estava, de convençut, després d'haver llegit una notícia de la Reuters que en feia al·lusió. Tot això, per cert, és el que confirma Bernad Lescrinier, corresponsal a la capital d'Alemanya de diaris britànics i nord-americans al llarg de la Segona Guerra Mundial, a les pàgines del seu llibre Entretelones del Tercer Reich, en la versió en castellà de l'obra: «Hitler fue padre la víspera de Año Nuevo de 1938. Eva Braun le dio un hijo en una maternidad de San Remo, Italia, y no se la vio en sus habituales paseos automovilísticos en Berlín, por un mes o más», tot afegint que «en la víspera de Año Nuevo de 1939, un consejero de la Cancillería alemana fue arrestado por haber hecho inopinadamente esta observación en una reunión: Hoy, el hijo del Führer celebra su pimer cumpleaños. Brindemos por él».

Aquests fills d'Adolf Hitler, quan la guerra començava a anar de capa caiguda per als nazis, hom assegura que foren traslladats, travessant de nord a sud el territori francès en cotxe, a l'Estat espanyol. Recordo haver llegit, repassant diaris d'aquella època, una informació de la dita agència Reuters, datada a la Jonquera, la qual es feia ressò d'aquest fet. I pel que es comentà posteriorment, en arribar al pas fronterer gironí el xofer de l'al·ludit vehicle, que anava acompanyat per algú més (una metgessa o infermera de tota confiança, per tal de tenir cura dels nens), procedí a lliurar les criatures a una persona que allà l'esperava, la qual se'n féu càrrec, i que, tot seguit, en un altre cotxe els portà a Barcelona, ciutat on, al principi, els amagà (després diuen que ho féu en un lloc de la Costa Brava), complint així ordres superiors.

Més tard, Hitler i Eva Braun -sense saber-se com- arribaren a l'Estat espanyol, on gaudiren de la protecció de la policia franquista, es reuniren amb els seus fills i tots plegats, al cap de poc temps, emprengueren el camí de l'exili cap a Amèrica, la primera etapa del qual fou la capital de l'Argentina, país el president del qual era el general pro-nazi Juan Domingo Perón. Això és el que, en el seu moment, s'explicà, que bé podria ser que fos realment cert. No oblidem que tots els investigadors d'aquesta estranya i curiosa història de la fugida de Hitler de Berlín, absolutament tots, coincideixen a afirmar que el Führer i la seva dona passaren per Espanya. Oficialment, Hitler i Eva Bran se suïcidaren al búnquer berlinès el 30 d'abril de l'any 1945. Però el Führer sembla que morí una vintena d'anys després, tot i que és de suposar que força «tocat» físicament, atès que jo l'he pogut veure, en els darrers documentals filmats abans de la caiguda de Berlín, que patia Alzheimer. O, potser, qui en patia era el seu doble, aquell del qual parlava un oficial d'Estat Major de l'Exèrcit nord-americà...

D'acord, doncs, amb les informacions de la Reuters, agència que sempre ha gaudit d'un gran crèdit, la pista de la família Hitler-Braun es perd a la Jonquera. Ara, caldrà veure què diuen els resultats de l'anàlisi genètica de les restes d'Adolf Hitler, tot suposant -que ja és molt suposar- que les autoritats de Rússia les conservin i accedeixin a la petició que els farà Abel Basti...


Emili Casademont i Comas
Publicat a "Diari de Girona" (30-3-08)