diumenge, 15 de juny de 2008

Monturiol, el vertader inventor del submarí

Assenyalava la revista figuerenca Temps Lliure, el 7 d'octubre del 1985, en un número dedicat al centenari de la mort de Narcís Monturiol, que el mes de setembre fou el mes que «marcà» la vida de l'inventor. Així, i repassant la seva apassionant i complicada biografia (complicada, perquè els seus biògrafs mai no han acabat de posar-se d'acord pel que fa a algunes dades), deia que s'hi podia trobar que Monturiol nasqué un 28 de setembre, que morí un 6 de setembre i que submergí, per primer cop, l'Ictineo I (catalanitzat, per alguns, com l'Ictini) al port de Barcelona un 29 de setembre. Tot plegat, una molt remarcable curiositat.

L'any 1819, Narcís Monturiol i Estarriol arribà al món al mateix carrer de la capital de l'Alt Empordà -que seria batejat amb el seu nom- on, més tard, ho farien també dos altres figuerencs il·lustres: el pintor Salvador Dalí i el poeta Carles Fages de Climent. Després de cursar la carrera de Dret, i a causa de les seves idees avançades, car era, com algú l'ha qualificat, «un apòstol laic del socialisme premarxista», Monturiol tingué una existència molt agitada. Durant un dels seus desterraments (el que patí a Cadaqués, població en què es guanyà les garrofes pintant quadres), pensà que podia construir un vaixell que navegués sota l'aigua (tenia coneixements de moltes matèries, adquirides de forma autodidacta), per tal d'evitar el greu perill al qual es veien exposats els pescadors de corall, que baixaven a més de vint metres de profunditat, utilitzant sistemes rudimentaris, projecte que, posteriorment, madurà a Barcelona. I amb 100.000 pessetes que aconseguí arreplegar, començà a fabricar el primer Ictineo, és a dir, el primer submarí del món, la inicial prova del qual s'efectuà a les aigües del port de la Ciutat Comtal, davant unes 400 persones, tremendament encuriosides. Entre aquelles persones, per cert, hi havia el general O'Donnell, president del Consell de Ministres, que intuí, tot entusiasmat, que aquella «nau-peix» esdevindria un poderós instrument de guerra, quelcom contrari a la idea de Monturiol...

Després d'aquell assaig, així com dels que es realitzaren al cap de poc temps també a Barcelona i a Alacant (assajos que despertaren un gran entusiasme), Narcís Monturiol no trobà el suport necessari (diners, en una paraula), per tal de construir un segon Ictineo més perfeccionat. De tota manera, arribà a disposar d'unes ajudes econòmiques i pogué tirar endavant el seu projecte. I la segona nau submarina (la primera havia resultat malmesa, ja que un vaixell topà accidentalment amb l'Ictineo I al port barceloní) inicià les proves amb gran èxit l'any 1866. Però el Govern se'n desentengué, malgrat que Monturiol havia admès que, efectivament, el seu submarí podia arribar a constituir una «bona arma de guerra». Els darrers temps de la vida del científic figuerenc -que, a part de fer diversos invents, es dedicà al periodisme i fundà i dirigí algunes publicacions- foren duríssims. Es conta que, fins i tot, li embargaren l'Ictineo II, el qual, finalment, fou venut com a ferro vell als Encants barcelonins. I el 1885 morí en la més gran misèria a Sant Martí de Provençals (Barcelona).

L'any 1972, l'Ajuntament de Figueres acordà repatriar les despulles de Monturiol, fent-ne una gran propaganda. La revista Canigó, explicava, en un article intitulat El retorn d'un fill il·lustre, que una comissió municipal es traslladà al vell cementiri barceloní de l'Est, per tal de (reproduïa la nota oficial redactada en castellà) «presenciar la apertura del nicho de Monturiol y proceder a la identificación de sus restos para un posible traslado de los mismos a Figueras», tot afegint que no hi hagué cap dificultat en la tasca d'identificació, ja que «con una facilidad extraordinaria (segons la mateixa nota oficial), se localizaron las cenizas de Narciso Munturiol, dado que se hallaban dentro de una urna de zinc, donde aparecieron, encima de los restos de madera, las iniciales N.M.E, que correspondían a Narciso Monturiol Estarriol». Així les coses, la comissió acordà que les cendres de Monturiol fossin immediatament traslladades a la capital empordanesa (com si tingués por que algú les pispés), on arribaren la matinada del dia 7 de març. L'urna quedà dipositada al saló de sessions de l'Ajuntament, a fi que tothom qui ho desitgés pogués anar a visitar-la i retre, d'aquesta manera, homenatge a la memòria d'una de les glòries ciutadanes, en espera que es construís el panteó d'homes il·lustres al Cementiri municipal, cosa que trigà encara bastant de temps a convertir-se en realitat. «Tot s'ha fet a corre-cuita. I molts es demanen si de debò calia armar aquest rebombori amb les despulles de l'inventor del submarí i si no estava ja prou bé a la Ciutat Comtal, on, al cap i a la fi, dormia el son etern en una tomba propietat de la seva família, quan hom recorda que a Figueres el pobre Pep Ventura, el gloriós creador de la sardana llarga i el reformador de la cobla, ho continua fent, des del seu òbit, en un nínxol que unes ànimes caritatives li deixaren», indicava Canigó. Sortosament, més tard, tal com he dit, es procedí a construir el panteó d'homes il·lustres figuerencs, i tant Monturiol com Pep Ventura -aquest era figuerenc d'adopció, ja que havia nascut a la localitat d'Alcalá la Real (Jaén)- hi reberen sepultura.

Ara, Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) ha instat l'equip de govern de Figueres a crear, a la ciutat, un museu dedicat a Narcís Monturiol, que podria ubicar-se a l'edifici de l'antic Escorxador, aprofitant que el Parlament de Catalunya ha decidit que l'any 2009 sigui declarat l'Any Monturiol, atès que el citat 2009 farà un segle i mig que l'Ictineo I efectuà la seva prova inicial. L'enginyer Josep Pasqual i Deop, tripulant després de l'Ictineo II, definí la prova oficial de l'Ictineo I, portada a terme el 7 de maig del 1861 a Alacant, així: «En el ensayo oficial de Alicante, con mar de fondo y olas de metro y medio de altura, navegó por el fondo con un recorrido de dos mil metros, sin guiñadas, en línea recta, apareciendo de cuando en cuando en la superficie para demostrar que no se separaba de la dirección prefijada». En total, l'Ictineo I féu 50 proves al port barceloní i 4 al d'Alacant, i «no solamente se conseguía la immersión, sino que realmente navegaba y se orientaba por debajo del agua del mar, por primera vez en la historia», afegeix el citat enginyer, amb la qual cosa queda ben demostrat que el figuerenc Narcís Monturiol i Estarriol fou, sense discussió de cap mena, el creador del submarí, tal com reconegué Isaac Peral, el científic que l'arribà a perfeccionar del tot i a qui la història oficial li ha atribuït la paternitat d'un invent que, evidentment, no li correspon...

Emili Casademont i Comas
Publicat a "Diari de Girona" (15-6-08)