Els Cent Homes d'en Fontbernat, entre les millors corals catalanes

·Creada pel músic, escriptor i polític gironí, que va ser un gran col·laborador de Josep Irla a l'exili, va actuar diverses vegades a Sant Feliu de Guíxols

·L'associació ASPE de la Ciutat Comtal ha inclòs en un CD la seva gravació d'«El cant del poble», feta l'any 1931 als estudis barcelonins de la casa Odeon

Redacció
L'Associació per a la Salvaguarda del Patrimoni Enregistrat (ASPE), amb el suport de la Diputació de Barcelona i la Biblioteca de Catalunya, ha editat un CD, titulat El Cant Coral a Catalunya a 78 r.p.m. (1906-1952), que conté un total de 23 peces, enregistrades, al llarg de l'indicat període de temps, per les millors corals catalanes.

El cant del poble, d'Amadeu Vives i Josep Maria de Sagarra, que és un dels sis himnes que va gravar en disc la coral Els Cent Homes d'en Fontbernat l'any 1931, amb la col·laboració de la cobla Barcelona i el tenor Emili Vendrell, ha estat l'obra escollida per la citada associació barcelonina perquè figuri en el CD.

Aquesta peça va ser proposada, poc abans de proclamar-se la Segona República, per substituir Els segadors, ja que un grup de patriotes, encapçalat per Ventura Gassol, considerava que l'himne de Catalunya era «massa bel·licòs», proposta que no va prosperar, tot i que després va arribar a gaudir de molta popularitat.

La història
En un petit llibret que acompanya aquest CD, hi ha la història de totes i cadascuna de les citades corals. La d'Els Cent Homes d'en Fontbernat, creada a Barcelona l'any 1930, ha estat feta pel biògraf del mestre Fontbernat, el periodista Emili Casademont i Comas, col·laborador d'ÀNCORA, autor del llibre L'home dels Cent Homes, editat pels ajuntaments de Bescanó i Anglès, i coautor del titulat Josep Fontbernat i Verdaguer (1896-1977). Imatges i documents, editat per la Diputació de Girona.

Entre d'altres coses, hi explica el següent:

«Josep Fontbernat i Verdaguer, nascut al poble d'Estanyol (municipi de Bescanó) l'any 1896, es traslladà de ben jovenet a Barcelona, on arribà a ser el deixeble predilecte del mestre Enric Morera. Exiliat a França durant la dictadura de Miguel Primo de Rivera, cursà estudis musicals superiors a París i a Tolosa de Llenguadoc (en aquesta última ciutat, amb Déodat de Séverac), i participà en els històrics fets de Prats de Molló com a un dels lloctinents de Francesc Macià.

»Fontbernat tornà a la Ciutat Comtal el 1930, tot ocupant, en temps de la Generalitat republicana, després d'haver estat elegit regidor de l'Ajuntament barceloní i diputat al Parlament de Catalunya, per ERC, importants càrrecs, com el de director general de Radiodifusió, el primer que hi ha hagut a casa nostra. Per altra banda, fou un dels pocs signants de l'acta de defunció de l'Avi, esdevinguda la matinada del dia de Nadal del 1933. Acabada la Guerra Civil, s'exilià de nou a França, país en el qual desenvolupà activitats polítiques i musicals.

»Posteriorment, el mestre Fontbernat s'establí al Principat d'Andorra, on, a més de crear els Cors Andorrans, posà en marxa la Ràdio de les Valls (al principi dita Ando-ràdio i, al final, Sud-ràdio), emissora de titularitat francesa. Amb els textos que anaven brollant de la seva sàvia ploma, hi realitzà diàriament -i durant una bona colla d'anys- el Glossari andorrà, un programa molt escoltat arreu dels Països Catalans, que ell mateix llegia i que ha quedat immortalitzat en un llibre.

»El mes de maig del 1931, la coral Els Cent Homes d'en Fontbernat, formada per treballadors del moll barceloní i d'altra gent humil, enregistrà en disc, als estudis barcelonins de la casa Odeon, sis himnes de Catalunya, entre els quals figuraven Catalunya, pàtria nostra, original del fill d'Estanyol (que encara, avui dia, molts orfeons i corals el tenen en els seus repertoris), El cant del poble i l'harmonització que ell mateix féu d'Els segadors.

»Cal ressaltar que aquells Segadors del mestre Fontbernat foren els primers que, immediatament després de la mort de Franco, sonaren a les ràdios catalanes, gràcies a una regravació feta per Emi-Odeon, les còpies -els discos- de la qual s'exhauriren en un tres i no res. "Aquest va ser l'últim servei que Josep Fontbernat va prestar a la pàtria", remarcà el Diari d'Andorra, tot lamentant, però, que "ja greument malalt, ell no va poder arribar a assabentar-se'n". Morí a Andorra la Vella i allà l'enterraren, si bé posteriorment rebé definitiva sepultura a Anglès, població gironina d'on era originària la seva mare.»

L'home fort
de l'Irla
Convé afegir que, després de la Segona Guerra Mundial, el mestre Fontbernat va ser conseller particular de Vincent Auriol, president de la República francesa, i un gran col·laborador a l'exili del president Josep Irla. Així, segons explica l'historiador Albert Manent, Josep Fontbernat es presentava als ministeris de París, al capdavant del guixolenc Irla i els membres del Govern català, demanant pels seus titulars, petició que, amb veu enèrgica, encetava d'aquesta manera: «Ici, le Gouvernement de la Catalogne!». I, tot seguit, els ministres sortien dels seus despatxos i, després d'abraçar el seu amic Fontbernat, rebien els polítics catalans i els atenien.

No és d'estranyar, per tant, que Josep Fontbernat fos proposat per substituir el president Irla, després del «no» de Pau Casals. La proposta, però, va ser rebutjada per ell -era un home molt modest-, al·legant que «no s'escau que un pobre, un pelat com jo, ostenti un honor i una responsabilitat tan grans en terres de l'exili». Finalment, el quart president de la Generalitat de l'era moderna va ser Josep Tarradellas.

I també conve afegir, per acabar, que, a començament dels anys 30, la coral Els Cent Homes d'en Fontbernat va oferir moltíssimes actuacions arreu de Catalunya i del Rosselló, algunes d'elles a Sant Feliu de Guíxols, ciutat natal de Juli Garreta, la música del qual era una de les preferides del mestre Fontbernat, com ho demostra el fet que les notes de la sardana Juny van constituir la sintonia del Glossari andorrà.