Units per l’amor a la Verge

Una figura realment extraordinària de la religió islàmica, igual que de la cristiana, és la Verge Maria. Així, a l’Alcorà hi ha un capítol -la sura 19- que porta el seu nom, Maryam (Maria), l’únic dedicat a una dona. La mare d’Isa (Jesús) és respectadíssima pels musulmans, fins al punt que qui no l’honora, i això ho afirmen els seus teòlegs, no pot considerar-se musulmà. A més, Maria és citada al llibre sagrat de l’islam moltes més vegades -un total de 34- que qualsevol altre membre de la família de Muhammad (Mahoma), profeta a qui, sis segles després de la naixença de Jesús, Al·là (Déu) li revelà l’Alcorà per mitjà de Gabriel. O sigui, pel mateix arcàngel que, segons el cristianisme i l’islam, procedí a anunciar a Maria que estava, per obra i gràcia divina, embarassada. Ara bé, Jesús, pel que fa als musulmans, no és pas el Fill de Déu o Déu mateix, sinó un missatger d’Al·là, com Abraham, Moisès i Mahoma.

A l’Alcorà trobem aquesta pregunta de Maria, un cop l’arcàngel li ha revelat que serà la mare de Jesús: «Senyor meu! Com voleu que tingui un fill si cap home no m’ha tocat?». I Gabriel li respon que això no l’ha d’inquietar gens ni mica, ja que Al·là, que és totpoderós, se n’encarregarà. El llibre sagrat dels musulmans, que no esmenta per res Josep (tampoc no ho fa d’alguns coneguts passatges que narra la Bíblia), en la sura de Maryam explica que Ella, submisa a la voluntat d’Al·là, decidí allunyar-se de la seva família i de la seva comunitat, per tal d’anar a infantar completament sola, fet que succeí sota una palmera (no indica el lloc, però se suposa que no fou pas Betlem), palmera que, immediatament després del part, s’inclinà i li oferí dàtils madurs i frescos. Sobre el moment de la naixença islàmica de Jesús, per cert, n’he sentit contar algunes llegendes, durant la meva llunyana i dilatada estada periodística als països àrabs, que, de tan belles, m’han quedat ben gravades a la retina.

Del retorn de Maria a la seva comunitat, amb el Fillet als braços, l’Alcorà explica que la gent, escandalitzada, procedí a renyar-la: «Maryam! Has portat quelcom molt greu. El teu pare no ha estat un home de mal, ni la teva mare una prostituta». I tot seguit, el petitíssim Infant, meravellant tothom, pronuncià aquestes paraules: «Jo sóc un serf d’Al·là, nascut d’una verge, i Ell m’ha fet profeta». I ja ningú no gosà posar en dubte la virginitat de Maria, virginitat que els musulmans sempre més han defensat aferrissadament, a part que mai no han perdonat el gravíssim pecat comès pels jueus, en difamar la mare de Jesús, raó per la qual s’assegura que la pau entre aquests dos pobles és una cosa impossible d’aconseguir. D’altra banda, cal ressaltar que, segons els savis de l’islam, Maria ocupa al paradís un lloc privilegiat, molt superior al de les esposes de Mahoma i al de Fàtima, la seva filla predilecta, O sigui, la que, d’acord amb la crerença islàmica, donà nom a la localitat portuguesa de Fàtima, la de les suposades i cèlebres aparicions de la Verge.

Tret de bastans musulmans que desconeixen en profunditat l’Alcorà (llibre dictat per l’arcàngel Gabriel a Mahoma en àrab, motiu pel qual s’ha arribat a afirmar que l’àrab clàssic, que fa més de mig segle jo vaig estudiar, es tracta de l’idioma més bell del món), la devoció a Maria és immensa. I, tot i que la doctrina alcorànica recomana als seus practicants que no li adrecin cap oració ni li demanin cap favor (Al·là, al·lega, no necessita intermediaris), són molts els que, en una diada com la del 15 d’agost -la de l’Assumpció-, es donen cita als santuaris marians i desoeixen el dit consell. Així, als de l’Àfrica del Nord, alguns cristians, com ara jo mateix, hi hem trobat una bona colla de musulmans resant devotament a la mare d’Isa, descalços i agenollats amb el cap tocant a terra, posició que provoca, segons afirmen, que la ment quedi alliberada del tot i que aquesta obtingui la màxima concentració en Al·là i, per extensió, en Maryam. I, emocionats, sempre han acabat per abraçar-nos d’una manera ben fraterna. Val a dir que, en aquelles memorables ocasions, cristians i musulmans ens hem sentit units, miraculosament i fortament, pel nostre amor a la Verge.

Emili Casademont i Comas