divendres, 22 de juny de 2012

Sant Joan també és musulmà


A la Judea del rei Herodes, segons el Nou Testament (Evangeli de Sant Lluc), hi vivia un sacerdot de nom Zacaries, casat amb Elisabeth, dues bellíssimes persones temeroses de Déu. El matrimoni no tenia fills, ja que ella era estèril. Però heus aquí que un dia a Zacaries se li aparegué l’arcàngel Gabriel i, a través seu, s’assabentà que el ventre d’Elisabeth esdevindria fèrtil i s’hi formaria el futur Precursor del Messies, a qui, en néixer, l’anomenaren Joan, tot complint així la voluntat de Déu expressada mitjançant el citat arcàngel. Això ocorregué sis mesos abans que Jesús, fill de Maria, obrís els ulls a la vida, tal com el mateix personatge celestial havia anunciat a la Verge, juntament amb la notícia que Elisabeth, la seva cosina, estava embarassada. En fer-se gran, Joan, seguint l’exemple d’anteriors profetes hebreus, es retirà al desert, vestint pobrement i alimentant-se de garrofes i mel silvestre, tot demanant als qui se li apropaven que es penedissin dels seus pecats, alhora que els anunciava la justícia de Déu. Per altra banda, els recomanava que es deixessin batejar per ell, al riu Jordà, cerimònia que simbolitzava el perdó dels pecadors penedits. I fou allà on Jesús acudí, per tal que el seu cosí -cosí de segon grau- procedís a batejar-lo.

Tot això, que acabo d’explicar d’una manera força resumida, concorda, en part, amb el que escrigué Flavi Josep, el prestigiós historiador d’aquella època, testimoni directe dels fets: «Hi havia llavors un home que resseguia la Judea vestit de forma estranya, amb pèls d’animals enganxats al seu cos, en els punts que no tenia coberts pel seu propi pèl, i el seu rostre s’assemblava al d’un salvatge. Abordava els jueus i els cridava a la llibertat, dient: “Déu m’ha enviat per mostrar-vos el camí de la llei, gràcies a la qual us salvareu de tenir amos, i no tindreu sobre vosaltres cap amo mortal, sinó tan sols l’Altíssim, que m’ha enviat”. En oir aquelles paraules, el poble se sentia feliç, i tota la Judea el seguia, així com els voltants de Jerusalem. I aquell home tan estrambòtic submergia els seus seguidors en les aigües del riu Jordà, tot fent-los marxar, després d’haver-los instat a deixar de fer el mal i d’assegurar-los que els seria donat un rei que els alliberaria. Uns es burlaven de les paraules del predicador, altres creien en elles».

També aquest historiador parla, talment com Marc i Mateu, en els seus evangelis respectius, del trist final de sant Joan: «Abans de la mort de Jesús, aquell home fou empresonat i degollat, per ordre d’Herodes, a la fortalesa de Maqueront». Cal advertir que hi ha dues versions sobre la causa de la seva execució. De tota manera, ambdues acaben assenyalant que Salomé, un cop hagué acabat de ballar voluptuosament davant Herodes, el seu oncle, demanà a aquest, ben disposat a complaure-la, que li servís el cap del Baptista en una safata, per tal de venjar-se d’ell, ja que havia denunciat que el projectat enllaç matrimonial Herodes-Salomé era incestuós.
     
Sant Joan Baptista, la festivitat del qual se celebra el 24 de juny -data fixada com la del seu naixement-, és considerat com a profeta pel cristianisme, l’islam, el mandeïsme i la fe bahà’i, religió, aquesta última, que només compta amb uns sis milions de practicants, però que els té ben escampats per tot els globus terraqui, inclosa Catalunya. Es tracta d’una religió més moderna que totes les altres i que, en certa manera, constitueix una branca de l’islam. Una vegada, per cert, recordo que alguns dels seus membres més representatius visitaren les comarques de Girona, en una campanya destinada a captar «clients», i a mi, com a periodista, m’obsequiaren amb un dels llibres bàsics del bahàisme.

Però és a l’Alcorà on, a part dels evangelis, Joan Baptista és més citat: uns quinze cops. Hi rep el nom de Yahya ibn Zakariza. Segons la tradició islàmica, Maria (Mariam), en quedar-se embarassada de Jesús, es retirà a un oratori, on vivia tota sola (mai no hi apareix sant Josep) sota la tutela del profeta Zakaries, que la visitava i li duia aliments. Aliments que, en realitat, no necessitava, atès que el propi Déu (Al·là) tenia cura de proporcionar-li. Meravellat per aquell miracle, Zakaries pregà Déu que en fes també un per a ell, de miracle, consistent a donar-li un fill, i Déu accedí al seu prec. D’aquesta manera, per als musulmans, nasqué Joan Baptista.

L’Alcorà presenta sant Joan com un home ple de qualitats i virtuts. Segons la creença islàmica, fou un dels profetes (encapçalats per Jesucrist, considerat un gran profeta, però no pas el fill de Déu) amb els quals Mahoma es trobà en l’«Isra», és a dir, en el llegendari viatge nocturn que efectuà a Jerusalem. I, segons la mateixa creença, sant Joan és enterrat a la Gran Mesquita dels Omaia, a Damasc. Alguns savis de l’islam, per cert, estan convençuts que ressuscitarà i acompanyarà Jesús, quan aquest, al final del temps, torni a la Terra per lluitar i derrotar l’Anticrist.

Sant Joan, per tant, també és musulmà, igual que molts antics profetes.bíblics, sense oblidar la Verge Maria, que ocupa al cel, asseguren, un lloc de privilegi, superior al de Fàtima, la filla predilecta de Mahoma. 
    
Sant Joan, al riu Jordà, batejant Jesucrist
                                             
Emili Casademont i Comas