divendres, 14 de setembre de 2012

Dues gravacions històriques d’«Els Segadors»



Gràcies al llibre De cançó eròtica a himne nacional, l’autor del qual és   Jaume Ayats, professsor d’etnomusicologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), avui sabem que Els Segadors provenen de quan, antigament, es féu molt popular una cançó titulada Els tres segadors i la dama, que descrivia com uns «joves ufanosos i ben dotats» baixaven de les muntanyes, per tal de segar als camps de la plana, i una mestressa, impressionada per la visió de la seva «falç», hi enviava la criada per acordar amb ells una cita. Per això, hom deia aleshores «Bon cop de fal·lus!». Poc després de la revolta del 7 de juny del 1640, diada de Corpus, però, la lletra de la citada cançó eròtica fou canviada per una altra de molt guerrera -i el «Bon cop de fal·lus!» es transformà en el «Bon cop de falç!»-, que narrava els abusos i les  rapinyes comesos per les tropes castellanes a Catalunya i que animava els pagesos a aixecar-se en armes.

L’escriptor Manuel Milà i Fontanals recollí aquella nova cançó, fàcil de memoritzar, que li havia recitat la mare de mossèn Cinto Verdaguer. I, a finals del segle XIX, el jove músic Francesc Alió la recuperà, posant-li, posteriorment, Emili Guanyavents una altra lletra, tot arribant aquesta, amb algunes modificacions, però amb multitud de prohibicions (durant les dictadures de Primo de Rivera i de Franco, sobretot), fins als nostres dies. Cal recordar que el Parlament de Catalunya, després de la recuperada democràcia, declarà Els Segadors com a himne oficial de casa nostra. Concretament, el 25 de febrer del 1993.

No sempre, però, Els Segadors han gaudit de la complaença dels polítics catalans. Així, els de l’anys 30 del segle passat, quan es proclamà la Segona República a l’Estat espanyol, al·legant que els trobaven «massa bel·licosos», intentaren canviar-los per El cant del poble, composició que Ventura Gassol encarregà a Amadeu Vives i a Josep Maria de Sagarra. Però la temptativa no reixí, ja que la nit de l’estrena de la peça per l’Orfeó Català a Barcelona, el 18 d’abril del 1931, el públic, tot i agradar-li, es negà en rodó a acceptar-la com a substituta dels vells Segadors. I el mateix succeí, en aquells moments, amb dues sardanes: La Santa Espina, malgrat el seu contundent «Som i serem gent catalana, tant si es vol com si no es vol» d’Àngel Guimerà, i Juny del guixolenc Juli Garreta i Arboix, la qual lluïa una lletra ben diferent de l’original. De qualsevol manera, i a instàncies de Francesc Macià, el músic gironí Josep Fontbernat enregistrà en disc El cant del poble, juntament amb Els Segadors -harmonitzats per ell mateix- i d’altres himnes patriòtics, interpretats tots per la seva popularíssima coral barcelonina Els Cent Homes, el mític tenor Emili Vendrell i la cobla Barcelona.

«Els Segadors» del cor Catalunya Nova

De les nombroses gravacions fetes en disc d’Els Segadors, n’hi ha dues de ben històriques. Una és la del cor Catalunya Nova, fundat i dirigit per Enric Morera, ja que, a part de ser la que encetà la sèrie, conforme ara s’acaba de descobrir (data, segons sembla, del 1901 o del 1902), es tracta d’uns Segadors que el mestre Morera arranjà magníficament per als seus cantaires i que, malgrat la tècnica discogràfica poc avançada del moment, encara avui poden escoltar-se força bé. I l’altra gravació històrica en disc d’Els Segadors és la citada d’en Fontbernat, atès que els seus Segadors foren els primers que, immediatadament després de la mort del general Franco, sonaren a les emissores de ràdio catalanes, mercès a la regravació que n’efectuà la firma barcelonina Emi-Odeon, tal com molt bé ha dit el Diari d’Andorra, país on aquest il·lustre músic, escriptor i polític (fou proposat per reemplaçar el president Josep Irla a l’exili), nascut a Estanyol-Bescanó, rebé la visita de la Parca el 1977. Més tard, l’11 de setembre d’ara ha fet 30 anys, les seves despulles serien traslladades al nínxol familiar del cementiri d’Anglès, on romanen. La llàstima, però -i així ho ha ressaltat el citat rotatiu-, és que el mestre Fontbernat, que es trobava ja greument malalt des del 1976, «no va poder arribar a assabentar-se del darrer servei prestat a la pàtria».

Disc d’«Els Segadors», gravat pels Cent Homes d’en Fontbernat, 
el tenor Emili Vendrell i la cobla Barcelona
Per últim, cal indicar que Josep Fontbernat havia estat un dels deixebles predilectes del genial Enric Morera i, igual que l’autor de la música de La Santa Espina, era molt afeccionat al cant coral, raó per la qual, quan sortí elegit diputat al Parlament de Catalunya (per ERC, el 1932), la premsa satírica deia que encara hi acabaria formant un orfeó de diputats... 




Emili Casademont i Comas