dimecres, 19 de setembre de 2012

La Festa Major de la Imperial Tarraco (*)




Santa Tecla, estimats oients, invocada en l’agonia perquè doni una mort ben dolça, és molt celebrada avui, 23 de setembre, que és la seva diada, a Tarragona, la pròspera ciutat banyada per les aigües del Mare Nostrum, que té un passeig, una rambla bonica de debò, amb un magnífic balcó-mirador del Mediterrani al seu començament, diversos monuments i edificis històrics, un port molt actiu, etcètera, coses, tot plegat, que fan evocar l’esplendor de què gaudí la població en temps dels romans, els quals la convertiren en extraordinàriament famosa arreu dels seus dominis, atorgant el nom d’Imperial Tarraco al que, en l’actualitat, és la capital de la comarca del Tarragonès, nom que mai no s’ha esborrat de la memòria de ningú, com tampoc mai -n’estic ben segur- no  aconseguirà fer-ho, i que a mi, personalment, m’agrada molt utilitzar sovint, conforme podreu apreciar. Sempre suposant, és clar, que tingueu l’amabilitat de continuar escoltant el que he escrit i que, a continuació, us llegiré.

Des de l’antigor, Tarragona ha vingut organitzant grans festes en honor de santa Tecla, un braç de la qual és guardada, com a preuada relíquia, a la ciutat. Així, a la Seu s’havien representat diferents autes sagramentals i misteris, que constituïen una de les parts més importants de la Festa Major de la Imperial Tarraco, alhora que eren destacats documents de teatre primitiu. Amb el temps, però, foren prohibits per l’Església a causa de la degeneració que patiren. Això no obstant, hi ha referències que, fins no fa pas gaires anys, encara eren representats el «ball dels titans» i el «ball de la baieta». Aquest darrer, que assolí molta popularitat a l’antic Regne de València -principalment, a les terres on es conrea la vinya-, havia format part del repertori de balls i representacions de les festes solemnes que, en ocasió de l’arribada dels nous arquebisbes, tenien lloc a la ciutat de Tarragona. Aquest «ball de la baieta» era executat únicament i exclusivament per gent pagesa i, segons sembla, tenia quelcom a veure amb la collita del raïm.

                    La històrica Catedral de Santa Maria, d’estil gòtic,
que s’aixeca a Tarragona

Una de les notes tradicionals de la Festa Major de l’Imperial Tarraco havia estat, durant bona part del segle passat, la representació del «ball de plaça», que figurava la vida de santa Tecla, en la qual intervenien els mateixos tarragonins. «Aquesta representació -explica el folklorista Joan Amades a les pàgines del Costumari Català- figurava com sant Pau anava a predicar a la ciutat de la santa, que vivia vora la casa de l’amic on es va albergar el sant. Ella, des d’una finestra, va sentir la paraula de l’apòstol, es va convertir, i ell la va batejar. La mare de Tecla, que era vídua, la volia casar amb fadrins de la millor noblesa, que la pretenien per efecte de la seva bellesa excepcional. En saber que era cristiana, era presa junt amb sant Pau. S’escapaven de la presó i fugien, però els perseguien. El capitost de la ciutat on anaven, s’enamorava de la bellesa de Tecla i s’esforçava inútilment a fer-la renegar. Els fugitius se soplujaven en una cova, però per fi els atrapaven, i ella era sotmesa a diversos turments»

Aquesta representació, cars oients d’aquesta hora catalana, pirinenca i garrotxina de Ràdio Olot, que arribà a gaudir d’un gran èxit, passà a la història. Com també hi passà un ball còmic i faceciós, anomenat el «ball de la sogra i la nora», que, com bé indica el títol, prenia per argument el tema universal de les diferències entre la joventut i la vellesa, cristal·litzades en les tradicionals desavinences entre sogres i nores…

Actualment, en aquests inicis de la dècada dels anys 80 del segle XX, la nota típica de la Festa Major de la Imperial Tarraco és la concurrència de les colles de castellers, com les de Valls, Vilafranca del Penedès, etcètera, en pla de barallada competència, així com la sortida pels carrers de la ciutat dels nans tarragonins, els més magnífics de tot Catalunya, que només ho fan, de sortir, el dia d’avui, caminant d’una manera rígida, atès que tenen una testa notablement i exageradament grossa, complementat tot plegat amb diversos actes religiosos, culturals i recreatius.

Tot això, repeteixo, enguany constitueix la nota típica de la Festa Major de la Imperial Tarraco en honor de santa Tecla (Festa Major que no es limita a un sol dia, ja que, abans o després del 23 de setembre, s’allarga una mica), sense oblidar les audicions de sardanes. Val a dir que la música de les cobles, amb multitud de senyeres als balcons i amb els tarragonins i les tarragonines puntejant la dansa més bella, l’hi donen un to realment solemne d’alegria i d’autèntica catalanitat…
      

Emili Casademont i Comas

  
(*) NOTES DE L’AUTOR

--Text de l’antiga emissió diària «Del Pirineu estant», que vaig realitzar a Ràdio   Olot, corresponent al 23 de setembre de l’any 1980.

--Tarragona és la Capital de la Cultura Catalana 2012.
 
--Ràdio Olot fou, el 8 de setembre del 1976, la primera a emetre integrament en català després del franquisme, abans que la barcelonina Ràdio 4, tot agafant d’aquesta forma el relleu de Ràdio Associació de Catalunya, instal·lada a Barcelona i desapareguda forçosament el 1939. O sigui, quan les tropes «nacionales» entraren al Cap i Casal.