dijous, 13 de setembre de 2012

POSIDÓ I LA NIMFA TOOSA



LLIBRE: «Escultures i altres elements d’interès
de la via pública de Tossa»
Autor: Joaquim Planas Gisbert
Pròleg de Maria Dolors Reig Garganta,
presidenta dels Amics de la UNESCO de Girona
Volum de 300 pàgines, profusament il·lustrat, amb
fotografies a tot color, editat pel
Centre d’Estudis Tossencs
(Tossa de Mar, Costa Brava, estiu 2012)

CAPITOL corresponent a l’escultura titulada «Posidó i la nimfa Toosa», obra de l’artista tossenc Bonaventura Ansón Pérez, basada en una llegenda, inspirada en la mitologia grega, escrita fa una cinquantena d’anys pel periodista gironí Emili Casademont i Comas, La peça s’inaugurà el 28 de juny del 1987, després de pronunciar-se el pregó de la Festa Major de Tossa de Mar, que se celebra per Sant Pere, i es troba situada en un jardinet triangular, molt a prop del Mediterrani, que hi ha a l’inici de la cèntrica avinguda Costa Brava.

TRANSCRIPCIÓ feta per Jordi C. Pla

Emili Casademont,  al costat de la peça escultòrica

Descripció: Peça esculpida sobre un bloc de marbre de 10 tones de pes brut, procedent de la pedrera de Macael (Almería). La tècnica emprada per esculpir la peça és la coneguda com”non finito”, usada pels escultors del renaixement, que consisteix en començar a treballar a tall directe sense desbast ni model, que és el màxim que hi ha en escultura, la qual cosa va suposar a l’autor  un llarg treball de prop de mig any. (…) L’escultura acabada pesa 6 tones, sobre una base d’1,2 metres d’amplada i 1,10 metres de fons, i una alçada de 2,35 metres.

D’estil neoclassicista, està inspirada en models grecoromans d’una llegenda mitològica. L’obra mostra l’escena de la declaració d’amor entre els dos protagonistes, Posidó, el déu grec dels mars i de les aigües, identificat a Roma com Neptú (fill de Cronos i Rea, era junt amb els seus germans Zeus i Hades un dels tres amos de l’Univers), i la nimfa Toosa, filla  de Fòrcine, el vell que governava les ones. Toosa no accedia als desitjos de Posidó, que volia la seva virtut, raó per la qual ell, aconsellat per Metis, va tornar a insistir per ser acceptat, oferint-li un esplèndid regal en prova del seu amor, a la qual cosa ella va respondre exigint-li poder veure el regal abans d’accedir als seus desitjos. Va ser llavors quan Posidó va portar Toosa davant d’un majestuós palau que s’aixecava sobre les roques d’una formosa badia de la Mediterrània, que seria coneguda per la humanitat amb el nom de Tossa. La nimfa, fascinada per tanta bellesa natural, no va oposar resistència als braços del déu Posidó, que la va conquerir.

La llegenda basada en la mitologia grega va ser escrita pel periodista i escriptor Emili Casademont Comas (Girona, 1936), i publicada, a partir del 1964, a diferents periòdics de l’època. L’agost del 1966, es publicà a la revista Turissa, concretament al número 15, amb el títol “Tossa, antiguo palacio que Posidón (Neptuno) regalara a la ninfa Toosa”.

Bonaventura Ansón

Anys més tard, l’escultor Bonaventura Ansón va descobrir aquesta narració i va considerar que la nimfa Toosa era mereixedora de tenir un monument a la vila a la qual ella donava nom. Ell mateix, en una entrevista, manifestà: “Malgrat que la matèria predomina sobre l’ànima, encara hi ha coses molt boniques que persisteixen. Aquesta història entronca directament amb les arrels mediterrànies. Crec que és important saber somiar”.

Breu perfil biogràfic de l’autor: Bonaventura Ansón Pérez (Tossa, 1945). Escultor i pintor. Vegeu més informació de l’artista a la fitxa corresponent a l’obra “Record en el temps” de l’any 1984.

Tasques d’emplaçament: La descàrrega i l’emplaçament de l’obra va ser tot un esdeveniment social, que fou seguit per molts vilatans i estiuejants.(..)

Vista de Tossa de Mar, amb la seva cèlebre vila vella

Article amb greuge: L’autor de la llegenda, Emili Casademont Comas, va publicar a la pàgina 25 del Diari de Girona del diumenge 17 d’octubre de 2004, un article titulat “Tossa de Mar i la pobra nimfa Toosa”, on dóna a entendre estar dolgut per no haver estat convidat a l’acte d’inauguració del monument. Més endavant, diu: “Posidó i, sobretot, Toosa, la superbellíssima nimfa que, segons una narració inspirada en la mitologia grega (narració enguany ben ignorada per tothom, perquè no ha tingut la ‘sort’, que jo sàpiga, d’haver estat inclosa a cap fullet turístic),  donà nom a Tossa de Mar”. I acaba escrivint: “ Pobra nimfa Toosa…! Segur que, ben adolorida i amb els ulls inundats de llàgrimes, deu pensar que els seus ‘fills’, el tossencs, reneguen d’ella”.

Estat actual: Desconeixem la salut del marbre, per bé que exteriorment ens sembla estar en bones condicions, encara que un xic bruta per les inclemències naturals i els fums derivats de la circulació. Li convindria una neteja que permetés recuperar el color original.

Última foto feta a l’escultura

NOTA: Cal assenyalar que en un llibre, dividit en dos volums, editat per la Diputació de Girona l’any 2006, dedicat a la totalitat de les terres gironine i titulat “Escultures a la via pública”, el seu autor , Miquel Borrell i Sabater, hi inclou la de Posidó i la nimfa Toosa, amb la seva foto corresponent. Però comet l’error de dir que“està basada en una llegenda escrita pel tossenc Emili Casademont”(cosa que motivà que el periodista gironí, enamorat de Tossa de Mar, afirmés que se sentia realment complagut i molt orgullós perquè l’havien fet fill d’aquesta formosíssima vila de la Costa Brava), així com el de convertir la nimfa Toosa en “la nimfa Tossa”.-Jordi C. Pla