«(...) Emili Casademont va treballar com a periodista al Marroc entre 1958 i 1962, primer en premsa i després per a diverses agències de notícies, i en recorda el funcionament. A la redacció del diari eren pocs periodistes i depenien molt de les agències, especialment de Reuters, tot i que també estaven abonats a France Presse i EFE. Reuters destacava per la rapidesa a l'hora de fer arribar els teletips. "No feia ni cinc minuts que havia acabat un partit de futbol i ja tenies la crònica", recorda.
Els teletips arribaven en paper pel sistema de radioteletip en anglès, francès i espanyol, segons l'agència. Els textos sortien força mal impresos i s'havien de repassar, tallar i picar-ho després a màquina. "El linotipistes eren una raça fabulosa -recorda Casademont-, tenien un gran domini de l'idioma, i sovint eren ells els que et corregien el text".
Al llarg de la seva vida professional, Casademont ha treballat en diverses agències de notícies, a més de Reuters (EFE, Europa Press, Logos, Mencheta i Adi) i té clara la diferència que hi ha amb el diari. "L'agència vol rapidesa i no vol floritures. Has de buscar la notícia, fer-la ràpid i passar-la ràpid". L'eina indispensable del periodista d'agència era -i és- el telèfon, tot i que per passar reportatges o cròniques que no tenien tanta pressa s'utilitzava el correu postal. Com a periodista per a l'agència Reuters, Casademont va passar informacions des d'Algèria, país que llavors estava en guerra amb França. (...)».
Extret del llibre titulat FABRICANTS DE NOTÍCIES i subtitulat "Periodisme i canvi tecnològic a Girona", de Salvador Cargol. Editat pel Col·legi de Periodistes de Catalunya (demarcació de Girona), amb el suport de la Diputació de Girona, a finals de l'any 2006 i presentat a començament del 2007.
Els teletips arribaven en paper pel sistema de radioteletip en anglès, francès i espanyol, segons l'agència. Els textos sortien força mal impresos i s'havien de repassar, tallar i picar-ho després a màquina. "El linotipistes eren una raça fabulosa -recorda Casademont-, tenien un gran domini de l'idioma, i sovint eren ells els que et corregien el text".
Al llarg de la seva vida professional, Casademont ha treballat en diverses agències de notícies, a més de Reuters (EFE, Europa Press, Logos, Mencheta i Adi) i té clara la diferència que hi ha amb el diari. "L'agència vol rapidesa i no vol floritures. Has de buscar la notícia, fer-la ràpid i passar-la ràpid". L'eina indispensable del periodista d'agència era -i és- el telèfon, tot i que per passar reportatges o cròniques que no tenien tanta pressa s'utilitzava el correu postal. Com a periodista per a l'agència Reuters, Casademont va passar informacions des d'Algèria, país que llavors estava en guerra amb França. (...)».
Extret del llibre titulat FABRICANTS DE NOTÍCIES i subtitulat "Periodisme i canvi tecnològic a Girona", de Salvador Cargol. Editat pel Col·legi de Periodistes de Catalunya (demarcació de Girona), amb el suport de la Diputació de Girona, a finals de l'any 2006 i presentat a començament del 2007.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada