dimecres, 18 d’abril de 2007

La crítica taurina en català


«(...). Emili Casademont, qui féu el primer programa en català de postguerra a Ràdio Figueres, ha fet un gran esforç per fixar un llenguatge taurí en la llengua del país al llarg de la seva trajectòria com a crític de toros».

(Extret de l'extens treball literari publicat per Joan Ferrerós, catedràtic de Llengua i Literatura catalanes, al Setmanari de l'Alt Empordà, sota el títol «Màrius Gelart i els toros a Figueres»)
-----------------

Remarca Antoni González, en la seva important i ben documentada obra Bous, toros i braus. Una tauromàquia catalana (Edicions El Mèdol, Tarragona 1996), que, amb el restabliment de la democràcia a l'Estat espanyol, «es produí, i no només a Barcelona, un fet digne d'atenció: l'aparició de la crítica taurina en català.»

I tot seguit, González, crític taurí de La Vanguardia, diu el següent: «L'inici va ser possible gràcies que l'Avui (el primer diari en català d'ençà de la Guerra Civil), des que va néixer a Barcelona el 1976, hi va incloure la secció de toros, un gest que causà no poques incomprensions i que sempre haurem d'agrair els aficionats catalans. Antonio Santainés va ser crític taurí de l'Avui durant dinou anys i, com a tal, el primer a firmar cròniques taurines publicades en català. La primera ("El carretó amb banyes") va aparèixer el 27 d'abril de 1976, en el número cinc del nou diari. Santainés és autor del text corresponent a la veu "Tauromàquia", publicat al volum catorzè de la Gran Enciclopèdia Catalana, aparegut el mes de març de 1980. Uns anys després, el 1982, va ser el periòdic Hora Nova, de Figueres, un cop catalanitzada del tot la redacció, que acollí crítiques redactades en català. Les escrivia el periodista Emili Casademont i Comas, i ho feia, segons que ha confessat després, guiant-se "per la intuïció, la lògica i el sentit comú" a l'hora de buscar un vocabulari adient.»

La tercera publicació catalana a normalitzar la crítica taurina fou el renovat Diari de Barcelona, que començà a editar-se el 1987 i que tingué una vida bastant efímera. Antoni González hi escrigué un bon nombre de crítiques, així com diversos articles sobre el món dels toros, que li permeteren «anar configurant un llenguatge taurí català nou de soca-rel», segons explica, i fruit d'aquest treball fou la publicació també al Brusi, entre el 19 de març i el 29 d'octubre del 1989, de la primera Tauromàquia en català, en trenta-tres capítols, que ell mateix tingué cura d'elaborar.

Per altra banda, González destaca a Bous, toros i braus que, en els inicis de la dècada dels 90, Diari de Girona, per mitjà de Joan Colomer i Camarasa, substituït després per Pere Joan Palahí, començà a publicar crítiques taurines en català.


«CURSA DALINIANA»
Ple d'entusiasme, vaig començar la meva tasca de crític taurí en català (abans havia fet un nombre considerable d'informacions taurines -naturalment, en castellà- per a l'agència Efe i l'Hoja del Lunes, de Barcelona), tot escrivint, al llarg d'una bona colla de temporades, les crítiques de totes i cadascuna de les curses de braus i de jònecs celebrades a la important plaça de Figueres.

Aquest cós figuerenc -convé recordar-ho- fou l'escenari, el 12 d'agost del 1961, d'un extraordinari homenatge a Salvador Dalí, amb la celebració d'una anomenada «cursa daliniana», en què participaren les primeres figures del toreig del moment, Paco Camino, Curro Girón i Fermín Murillo, el cartell anunciador de la qual era il·lustrat pel mateix pintor.

Aquesta cursa féu madurar la idea del geni figuerenc de crear, a l'antic Teatre Municipal de la seva ciutat natal (convertit en un munt de ruïna a causa d'un incendi que s'hi produí immediatament després d'haver-se acabat la Guerra Civil), el Teatre-Museu Dalí, que s'inauguraria l'any 1974. Un cop finalitzat aquell espectacle, Dalí, per primera vegada, parlà del seu grandiós projecte...


LA MEVA «JERGA TAURINA»
La històrica plaça de la capital de l'Alt Empordà, però, en anar-se a encetar el mes de setembre del 1989 (i quan tan sols li mancaven cinc anys per arribar a adquirir el rang de centenària), tancà les portes i, en qüestió de pocs mesos (després de comprar-la l'Ajuntament a la família Gelart), es convertí en una ruïna. I amb la seva clausura, em vaig veure obligat a posar el punt i final a la meva feina de segon periodista que ha fet crítica taurina en català, un experiència que qualifico de molt maca...

Aquell mateix any 1989, precisament, Jaume Sureda i Prat, primer director del Diari de Girona, en un article intitulat Toros en catalán, publicat el 21 d'abril al seu mitjà, quan aquest encara era bilingüe, escrivia el següent, relacionat amb el pèssim català que, en els reportatges taurins, utilitzava la delegació a Barcelona de TVE: «Emili Casademont ha sido el primer cronista en lengua vernácula de los toros que se dan en Figueres, y lo hace en Hora Nova. Si el director de TVE en Barcelona se lo pide, seguro que Emili le dará una mano, mejor dicho su voz. Y con la particularidad que Casademont utiliza una jerga taurina que haría las delicias de los más exigentes.»

Cal afegir que algunes mostres de la meva «jerga taurina», o del meu argot taurí, figuren a les pàgines de l'obra Bous, toros i braus -molt ben il·lustrada, per cert-, que constitueix, sens dubte, una completíssima i excel·lent enciclopèdia taurina catalana.


PUNT I FINAL
Per últim, convé consignar que, després del tancament de la plaça de Figueres, també tancaren les de Sant Feliu de Guíxols, Lloret de Mar i Girona, que tanta activitat -i de la bona!- tingueren als anys 60 i 70, època daurada del turisme a la Costa Brava. Totes han estat derruïdes.
Actualment, només resta en peu, a les comarques gironines, la plaça d'Olot, la segona més antiga de la península Ibèrica, però gairebé no s'hi celebra cap cursa de braus o de jònecs. Com tampoc, lògicament, no es fa, a les dites comarques (i quasi gens a Barcelona), crítica taurina en català, després que uns quants -com jo, per exemple- comencessim aquesta difícil tasca, amb gran il·lusió, per tal de mirar de catalanitzar el món dels braus, cosa per la qual el president Francesc Macià tantíssim havia sospirat sempre...


Emili Casademont i Comas
-----------------
Articles sobre el tema publicats a Hora Nova (Figueres), Papers Empordanesos (Figueres), Setmanari de l'Alt Empordà (Figueres), Àncora (Sant Feliu de Guíxols) i
Diari de Girona.
El llibre Centenario de la Plaza de Toros de Figueres, editat per la Penya Taurina Figueres l'any 1994, conté una col·laboració en català signada per Emili Casademont i Comas.