Els maies, el grup ètnic originari de la regió que actualment abraça el sud de Mèxic, Guatemala, Beliza, El Salvador i Hondures, sumen el mateix nombre de catalans que hi ha al Principat -més de sis milions- i estan dividits en tres grans grups. O sigui, els yucatencs, de la península del Yucatan; els lacandons, que viuen a la selva Lacandona de Chiapas, i els quiché-cakchiquel, que és el grup més important (cap a un milió i mig de persones) i que resideixen a Guatemala.
Fou molt abans que els espanyols arribessin a aquelles terres americanes que els maies havien aconseguit assolir un gran desenvolupament social, polític i econòmic. Els seus avenços eren notables en les arts i en les ciències. Cultivaven l'escriptura i les matemàtiques, entre d'altres coses, i sabien mesurar el temps a través del Tzolkin, el calendari maia, coneixements que encara avui conserven. I, sobretot, conserven la justícia, que resol múltiples problemes que no arriben a l'organisme judicial de l'Estat de Guatemala, atès que l'anomenada «justícia maia», basada en la vertadera justícia, és unànimament acceptada i hauria de ser, en opinió de moltíssima gent, copiada i aplicada arreu del món, on impera, en infinitat de països, la falsa...
Els testimonis de l'esplendor maia poden admirar-se en molts diversos racons de la geografia centreamericana: piràmides, temples, palaus, observatoris astronòmics, camps d'esports (del joc de la pilota, concretament), etcètera. Aquest esplendor, anomenat «període clàssic maia», és situat pels historiadors entre els anys 200 i 900 després de Crist, sota el mandat dels seus reis, així com dels seus sacerdots, pertanyents a una religió qualificada de molt «sana». Després, la gent maia deixà de construir edificis sumptuosos i fundà moltíssims pobles petits, tots ells lluny de les antigues ciutats imperials. I cal afegir que l'esmentada arribada dels espanyols en aquell territori fou fatal per als maies, els quals tenen una llengua pròpia, si bé aquesta presenta algunes variants en determinades zones. Una fatalitat que mai més ja no els abandonà. Així, els individus de raça maia sempre s'han vist menyspreats, perseguits i àdhuc hom ha intentat anihilar-los. En aquest sentit, convé recordar que la guerra que assolà últimament Guatemala al llarg de quatre dècades, del 1956 al 1996, se saldà amb més de 60.000 maies morts, d'un total de 70.000 que n'hi hagué, fet que Amnistia Internacional titllà d'autèntica neteja ètnica.
Els maies, que foren els primers a usar la paraula «segle» per indicar un període de temps de cent anys, ens deixaren unes profecies ben curioses però poc conegudes, producte dels seus estudis científics i religiosos sobre el funcionament de l'univers. Unes profecies que assenyalen que, en aquests instants, la humanitat es troba a les acaballes d'una era realment desastrosa i que és a punt d'encetar-ne una de nova, en què no hi haurà caos ni destrucció, sinó pau i bona harmonia entre la gent. D'aquesta manera, els maies prediren que, actualment, hi hauria guerres pel petroli, terrorisme a dojo, erupcions volcàniques i una pol·lució generada per la tecnologia que seria alarmant. A més, que s'afebliria perillosament la capa d'ozó, que ens protegeix de les radiacions del Sol; que arribaríem a contaminar el planeta amb els nostres detritus industrials i escombraries; que la devastació dels recursos naturals estaria acabant amb les fonts d'aigua i amb l'aire que respirem; que el clima canviaria, etcètera. Tot això, tal com podem constatar perfectament, ho estan encertant. La Bíblia, per cert, ja anuncia que, quan tots aquests fets descrits s'esdevinguin alhora, estarem arribant al temps de l'Apocalipsi...
Les profecies dels maies diuen que el nostre món d'odi i materialisme finalitzarà el 22 de desembre del 2012, que serà dissabte, i que per a aquest dia la humanitat haurà d'escollir entre desaparèixer com a espècie pensant, la qual amenaça de destruir el planeta, o evolucionar cap a la integració harmònica amb tot l'univers, que és el que asseguren que acabarà passant, i entendrà que tot és viu, a més que els homes seran conscients que formen part d'aquest tot i que poden existir en una nova era de llum. Els maies sabien que el Sol (l'anomenaven «kinic-Ahau») és un ésser viu que respira i que, de forma periòdica, se sincronitza amb l'enorme organisme on resideix, tot rebent un potent raig de llum que el fa brillar més intensament i que produeix, a la seva superfície, erupcions solars i canvis magnètics. Segons els maies, aquest fenomen passa cada 5.125 anys, instant en què la Terra es veu afectada pels canvis en l'astre rei mitjançant un desplaçament del seu eix de rotació, tot afegint que, a partir del citat moviment, esdevenen greus cataclismes.
Basats en les seves observacions, els maies profetitzaren que els darrers vint anys d'aquest gran cicle solar de 5.125, és a dir, des del 1992 fins al 2012, unes taques del vent solar cada cop més intenses apareixeran en el Sol i que la humanitat entrarà en un últim període de grans canvis, propiciats per la contaminació del planeta, en el qual, al final, es conformarà un govern mundial i harmònic amb els éssers més savis. No existiran fronteres ni nacionalitats. S'acabaran els límits imposats per la propietat privada i no caldrà el diner com a mitjà d'intercanvi. I, a més, s'implementaran tecnologies per dominar la llum i l'energia, les quals transformaran la matèria, produint, d'una manera senzilla, tot allò necessari per viure, que posarà fi a la pobresa. «Tots els homes comprendran que el regne mineral, vegetal, animal i tota la matèria escampada per l'univers són éssers vius, amb una consciència evolutiva. A partir del dissabte 22 de desembre de l'any 2012, totes les relacions estaran basades en la tolerància i la flexibilitat», acaben indicant les profecies dels maies, que també posen en relleu que les malalties quedaran esborrades de la faç del globus terraqui.
Aquestes profecies, per cert, tenen certa similitud amb les que, sense dir quan s'acompliran, féu Michel de Nostradamus, on assenyala que Rússia, la Xina, l'Índia i els països àrabs s'uniran per declarar la «gran guerra» a Occident, al qual derrotaran, amb la ciutat de Nova York, segons interpretacions que s'han fet de les quartetes del cèlebre vident francès, destruïda, cosa que pot ocórrer d'aquí a molt pocs anys.
És possible que les profecies d'en Nostradamus i les dels maies no s'arribin a acomplir mai. Ja sabem què sol passar amb aquestes qüestions. Però és evident que seria desitjable que, en un món tan desgraciat com el nostre, hi haguessin uns canvis profunds. I, posats a escollir, molts celebraríem que fossin els d'aquestes últims -els anunciats pel savi poble maia-, ja que no parlen de cap guerra...
Emili Casademont i Comas
Fou molt abans que els espanyols arribessin a aquelles terres americanes que els maies havien aconseguit assolir un gran desenvolupament social, polític i econòmic. Els seus avenços eren notables en les arts i en les ciències. Cultivaven l'escriptura i les matemàtiques, entre d'altres coses, i sabien mesurar el temps a través del Tzolkin, el calendari maia, coneixements que encara avui conserven. I, sobretot, conserven la justícia, que resol múltiples problemes que no arriben a l'organisme judicial de l'Estat de Guatemala, atès que l'anomenada «justícia maia», basada en la vertadera justícia, és unànimament acceptada i hauria de ser, en opinió de moltíssima gent, copiada i aplicada arreu del món, on impera, en infinitat de països, la falsa...
Els testimonis de l'esplendor maia poden admirar-se en molts diversos racons de la geografia centreamericana: piràmides, temples, palaus, observatoris astronòmics, camps d'esports (del joc de la pilota, concretament), etcètera. Aquest esplendor, anomenat «període clàssic maia», és situat pels historiadors entre els anys 200 i 900 després de Crist, sota el mandat dels seus reis, així com dels seus sacerdots, pertanyents a una religió qualificada de molt «sana». Després, la gent maia deixà de construir edificis sumptuosos i fundà moltíssims pobles petits, tots ells lluny de les antigues ciutats imperials. I cal afegir que l'esmentada arribada dels espanyols en aquell territori fou fatal per als maies, els quals tenen una llengua pròpia, si bé aquesta presenta algunes variants en determinades zones. Una fatalitat que mai més ja no els abandonà. Així, els individus de raça maia sempre s'han vist menyspreats, perseguits i àdhuc hom ha intentat anihilar-los. En aquest sentit, convé recordar que la guerra que assolà últimament Guatemala al llarg de quatre dècades, del 1956 al 1996, se saldà amb més de 60.000 maies morts, d'un total de 70.000 que n'hi hagué, fet que Amnistia Internacional titllà d'autèntica neteja ètnica.
Els maies, que foren els primers a usar la paraula «segle» per indicar un període de temps de cent anys, ens deixaren unes profecies ben curioses però poc conegudes, producte dels seus estudis científics i religiosos sobre el funcionament de l'univers. Unes profecies que assenyalen que, en aquests instants, la humanitat es troba a les acaballes d'una era realment desastrosa i que és a punt d'encetar-ne una de nova, en què no hi haurà caos ni destrucció, sinó pau i bona harmonia entre la gent. D'aquesta manera, els maies prediren que, actualment, hi hauria guerres pel petroli, terrorisme a dojo, erupcions volcàniques i una pol·lució generada per la tecnologia que seria alarmant. A més, que s'afebliria perillosament la capa d'ozó, que ens protegeix de les radiacions del Sol; que arribaríem a contaminar el planeta amb els nostres detritus industrials i escombraries; que la devastació dels recursos naturals estaria acabant amb les fonts d'aigua i amb l'aire que respirem; que el clima canviaria, etcètera. Tot això, tal com podem constatar perfectament, ho estan encertant. La Bíblia, per cert, ja anuncia que, quan tots aquests fets descrits s'esdevinguin alhora, estarem arribant al temps de l'Apocalipsi...
Les profecies dels maies diuen que el nostre món d'odi i materialisme finalitzarà el 22 de desembre del 2012, que serà dissabte, i que per a aquest dia la humanitat haurà d'escollir entre desaparèixer com a espècie pensant, la qual amenaça de destruir el planeta, o evolucionar cap a la integració harmònica amb tot l'univers, que és el que asseguren que acabarà passant, i entendrà que tot és viu, a més que els homes seran conscients que formen part d'aquest tot i que poden existir en una nova era de llum. Els maies sabien que el Sol (l'anomenaven «kinic-Ahau») és un ésser viu que respira i que, de forma periòdica, se sincronitza amb l'enorme organisme on resideix, tot rebent un potent raig de llum que el fa brillar més intensament i que produeix, a la seva superfície, erupcions solars i canvis magnètics. Segons els maies, aquest fenomen passa cada 5.125 anys, instant en què la Terra es veu afectada pels canvis en l'astre rei mitjançant un desplaçament del seu eix de rotació, tot afegint que, a partir del citat moviment, esdevenen greus cataclismes.
Basats en les seves observacions, els maies profetitzaren que els darrers vint anys d'aquest gran cicle solar de 5.125, és a dir, des del 1992 fins al 2012, unes taques del vent solar cada cop més intenses apareixeran en el Sol i que la humanitat entrarà en un últim període de grans canvis, propiciats per la contaminació del planeta, en el qual, al final, es conformarà un govern mundial i harmònic amb els éssers més savis. No existiran fronteres ni nacionalitats. S'acabaran els límits imposats per la propietat privada i no caldrà el diner com a mitjà d'intercanvi. I, a més, s'implementaran tecnologies per dominar la llum i l'energia, les quals transformaran la matèria, produint, d'una manera senzilla, tot allò necessari per viure, que posarà fi a la pobresa. «Tots els homes comprendran que el regne mineral, vegetal, animal i tota la matèria escampada per l'univers són éssers vius, amb una consciència evolutiva. A partir del dissabte 22 de desembre de l'any 2012, totes les relacions estaran basades en la tolerància i la flexibilitat», acaben indicant les profecies dels maies, que també posen en relleu que les malalties quedaran esborrades de la faç del globus terraqui.
Aquestes profecies, per cert, tenen certa similitud amb les que, sense dir quan s'acompliran, féu Michel de Nostradamus, on assenyala que Rússia, la Xina, l'Índia i els països àrabs s'uniran per declarar la «gran guerra» a Occident, al qual derrotaran, amb la ciutat de Nova York, segons interpretacions que s'han fet de les quartetes del cèlebre vident francès, destruïda, cosa que pot ocórrer d'aquí a molt pocs anys.
És possible que les profecies d'en Nostradamus i les dels maies no s'arribin a acomplir mai. Ja sabem què sol passar amb aquestes qüestions. Però és evident que seria desitjable que, en un món tan desgraciat com el nostre, hi haguessin uns canvis profunds. I, posats a escollir, molts celebraríem que fossin els d'aquestes últims -els anunciats pel savi poble maia-, ja que no parlen de cap guerra...
Emili Casademont i Comas
Publicat a "Diari de Girona" (8-7-07)
1 comentari:
QUE BE QUE ESTA
Publica un comentari a l'entrada