L'antiga coral Els Cent Homes d'en Fontbernat, reconeguda com una de les millors que hi ha hagut a Catalunya

Creada a Barcelona pel músic gironí, l'himne «El cant del poble», que va gravar l'any 1931, ha estat inclòs en un CD realment excepcional

L'Associació per a la Salvaguarda del Patrimoni Enregistrat (A.S.P.E.), amb el suport de la Diputació de Barcelona i la Biblioteca de Catalunya, acaba d'editar un CD, titulat El Cant Coral a Catalunya a 78 rpm (1906-1952), que conté un total de 23 gravacions fetes, en aquells llegendaris discos antics -que, gràcies a la nova tecnologia, s'han pogut reproduir amb gran fidelitat-, per una colla d'orfeons i corals, la majoria avui desapareguts. Així, hi ha interpretacions d'algunes de les seves peces més emblemàtiques, com La sardana de les monges, de Morera i Guimerà (Orfeó Badaloní), Els pescadors, de J.A. Clavé (Cors Violeta de Clavé), El cant dels ocells, harmonitzat per Lluís Millet (Capella Clàssica Polifònica del FAD), La Maquinista, de Clavé (Cor Euterpe, amb acompanyament d'orquestra), Jorn de Pasqua, de Bové i Huguet (Orfeó Vilafranquí), Cançó de la Moreneta, d'Antoni Nicolau (Escolania de Montserrat), Les Ginesteres, de J. Maragall i J. Balcells (Orfeó Gracienc), Sota de l'Om, de Morera (Orfeó Català)... i El cant del poble, d'Amadeu Vives i Josep Maria de Sagarra (Els Cent Homes d'en Fontbernat i la cobla Barcelona), obra, aquesta última, que va ser proposada, poc abans de proclamar-se la Segona República, per substituir Els segadors, ja que un grup de patriotes de casa nostra, encapçalat per Ventura Gassol, considerava que l'himne de Catalunya era «massa bel·licòs», proposta que no va reixir, tot i que després va arribar a gaudir de molta popularitat.

En un petit llibret que acompanya aquest CD, hi ha la història de cada un d'aquests orfeons i corals, treball elaborat, en gran part, per Antoni Torrent, membre fundador de Fonovilassar 78, de Vilassar de Mar, associació destinada a preservar la música popular i tradicional catalana. La d'Els Cent Homes, massa coral creada i dirigida pel músic Josep Fontbernat a Barcelona l'any 1930 (personatge que, més tard, seria elegit regidor de l'Ajuntament de la Ciutat Comtal i diputat al Parlament de Catalunya), ha estat feta pel seu biògraf, el periodista Emili Casademont i Comas, autor del llibre L'home d'Els Cent Homes, editat pels ajuntaments de Bescanó i Anglès, i coautor del titulat Josep Fontbernat i Verdaguer (1896-1977). Imatges i documents, editat per la Diputació de Girona. Entre d'altres coses, hi explica el següent:

«Josep Fontbernat i Verdaguer, nascut a Estanyol (Girona) l'any 1896, es traslladà de ben jovenet a Barcelona, on continuà els estudis de música i arribà a ser el deixeble predilecte del mestre Enric Morera. Exiliat a França durant la dictadura de Primo de Rivera, tornà a la Ciutat Comtal el 1930, tot ocupant, en temps de la Generalitat republicana, importants càrrecs, com el de director general de Radiodifusió. Acabada la Guerra Civil, s'exilià novament a França, país en el qual desenvolupà activitats polítiques i musicals. Després de la Segona Guerra Mundial, s'establí al Principat d'Andorra, on, a més de crear els Cors Andorrans, posà en marxa la Ràdio de les Valls (al principi dita Ando-ràdio i, al final, Sud-ràdio), emissora de titularitat francesa. Amb els textos que anaven brollant de la seva sàvia ploma, hi realitzà diàriament el Glossari andorrà, un programa molt escoltat arreu dels Països Catalans, que ell mateix llegia.

»El mes de maig del 1931, Els Cent Homes d'en Fontbernat, amb la col·laboració del tenor solista Emili Vendrell i de la cobla Barcelona, enregistraren en disc, als estudis de la casa Odeon, sis himnes de Catalunya, entre els quals figurava Catalunya, pàtria nostra, original del fill d'Estanyol (que encara, avui dia, molts orfeons el tenen en els seus repertoris), l'harmonització que l'home d'Els Cent Homes féu d'Els segadors i El cant del poble, donant així plena satisfacció al desig expressat per Francesc Macià.

»Cal ressaltar que aquells Segadors d'en Fontbernat foren els primers que, després de la mort de Franco, sonaren a les ràdios catalanes, gràcies a una regravació feta per Emi-Odeon, les còpies -els discos- de la qual s'exhauriren en un tres i no res. "Aquest va ser l'últim servei que Josep Fontbernat va prestar a la pàtria", remarcà el Diari d'Andorra, tot lamentant, però, que "ja greument malalt, ell no va poder arribar a assabentar-se'n". Morí el 1977 a Andorra la Vella i allà l'enterraren, si bé posteriorment rebé definitiva sepultura a Anglès, població gironina d'on era originària la seva mare.»

<0>Nota: Anglès és una vila veïna del petit poble d'Estanyol (municipi de Bescanó), on el mestre Fontbernat, músic, escriptor i polític va residir de petit, juntament amb la seva família.

Aquest CD, el preu del qual és simbòlic, es pot demanar a l'Associació per a la Salvaguarda del Patrimoni Enregistrat (A.S.P.E). Diagonal, 482, 2n. 08006-Barcelona. Telèfons: 93 379 00 52 i 93 843 01 80.

(INFORMACIÓ DE L'A.S.P.E.)