Montserrat i la seva illa del Carib

És del tot incert l'origen del monestir de Santa Maria de Montserrat. Això no obstant, hom creu saber que, l'any 1011, arribà a la muntanya de Montserrat, pertanyent a la comarca barcelonina del Bages, un monjo, procedent del monestir de Santa Maria de Ripoll, per tal de fer-se càrrec del de Santa Cecília, tot quedant aquest cenobi sota les ordres de l'abat Oliva de la capital del Ripollès gironí. Santa Cecília, però, no acceptà aquella situació, raó per la qual Oliva decidí fundar el monestir de Santa Maria al lloc on hi havia una antiga ermita del mateix nom, la qual, a partir del 1082, passà a tenir abat propi i deixà de dependre, en part, del de Ripoll. I cal afegir que la citada ermita era la més important de totes les d'allà -una bona colla, per cert- a causa de la imatge de la Verge que s'hi venerava.

Gràcies als donatius i les almoines -força respectables, pel que s'assegura-, aquell nou monestir adquirí, de mica en mica, un gran prestigi. Però no fou fins al 10 de març del 1410 que, mercès al Papa Benet XIII, aconseguí la total independència del ripollès. I així continuà al llarg d'una vuitantena d'anys. Després, el monestir de Montserrat passà a mans castellanes, ja que el rei Ferran el Catòlic hi envià catorze monjos, provinents de Valladolid.

El segle XIX fou especialment tràgic per al monestir, car les tropes napoleòniques l'incendiaren dues vegades, el 1811 i el 1835, i molts dels seus tresors es perderen. L'any 1844 es procedí a restaurar-lo (havia esdevingut altre cop independent, en desaparèixer d'ell els monjos vallisoletans), puix que tan sols hi restaven dempeus les parets. I, des de llavors, no ha parat de créixer. Així, cal destacar que, actualment, conté una de les millors biblioteques del país, com també una important pinacoteca, amb obres del Greco, Dalí, Picasso, etcètera. D'altra banda, convé ressaltar que el monestir benedictí de Montserrat té cap a un centenar de monjos, a part de residir-hi els nens que integren l'escolania, la famosa Escolania de Montserrat que canta com els àngels el Virolai, considerada l'escola de cant més antiga d'Europa, ja que la seva fundació data del segle XIII.

Segons la llegenda, la primera imatge de la Mare de Déu de Montserrat fou trobada en una cova, l'any 880, per uns nens que feien de pastors, després de veure una llum al seu exterior. En assabentar-se de la notícia, el bisbe intentà traslladar-la a la ciutat de Manresa. Però allò fou del tot impossible, per l'enorme pes de la peça, i el prelat interpretà que la Verge volia romandre al lloc on havia estat trobada, tot ordenant, a continuació, la construcció de l'ermita de Santa Maria, origen de l'actual monestir. Si fa no fa, aquesta llegenda és idèntica a les que s'expliquen d'altres marededéus trobades, com la de Núria, per exemple.

La imatge de la Mare de Déu de Montserrat, que actualment es venera, pertany al segle XII i el seu color és negre, fet que li ha donat l'apel·latiu de «Moreneta». I cal ressaltar que, malgrat que s'ha afirmat que l'origen d'aquest ennegriment rau en el fum de les espelmes que durant segles s'han col·locat als seus peus, hi ha molts estudiosos que sostenen (i això no és gens descartable) que el dit ennegriment és el seu color natural, producte de la cristianització del culte a les antigues deesses de la Terra (Isis, Cibeles, Artemisa, etcètera), unes verges negres venerades encara avui arreu d'Europa. Per últim, convé consignar que el Papa Lleó XIII declarà oficialment com a patrona de Catalunya la Mare de Déu de Montserrat en una data ben assenyalada, o sigui, un 11 de setembre -el del 1884-, i li concedí també el privilegi de tenir missa i oficis propis, a més d'establir la data de la seva festivitat, el 27 d'abril.

Reculant en el temps, trobem que, l'any 1493, Cristòfol Colom, en el seu segon viatge a Amèrica, descobrí una illa, situada en aigües del mar del Carib, que batejà amb el nom de Montserrat, de comú acord amb el frare Bernat Boil, antic ermità montserratí que l'acompanyava, cosa que alguns investigadors consideren que reforça la teoria que l'almirall (que, segons un document localitzat a l'Arxiu Diocesà de Girona, es deia, en realitat, Joan Baptista Colom i havia nascut a la ciutat del Ter i de l'Onyar) era català. Per altra banda, diuen que l'esmentat frare propicià l'expansió del culte a la Moreneta al continent americà.

L'illa Montserrat -dita també illa de Montserrat-, de clima tropical i assotada per violents huracans, és una illa muntanyosa i volcànica en la seva totalitat, que té com a punt màxim el volcà Soufriere Hills (914 m.). Un volcà, el més actiu del Carib, que provocà, el 1995, que molts montserratins fugissin del territori i que, una dècada més tard, la capital, Plymouth, fos completament abandonada, capital que, de forma provisional, es traslladà al llogarret de Brades, on encara roman.

Els primers pobladors de l'illa foren, l'any 1632, anglesos i irlandesos. França intentà ocupar-la en dues ocasions, entre el 1664 i el 1668 i entre el 1782 i el 1784. Però, al final, el Regne Unit pogué fer-se definitivament amb la propietat de Montserrat.

La població d'aquesta colònia britànica -de parla anglesa, naturalment- és integrada per mulats, molts d'ells africans, i també hi ha una minoria blanca, el 15 per cent de la qual és catòlica. Un governador actua com a cap d'estat de Montserrat, que és el representant de la Reina d'Anglaterra. Des de fa gairebé un any, el diplomàtic de carrera Peter Andrew Waterworth hi ve ocupant aquest càrrec. I l'economia de l'illa (la seva moneda és el dòlar del Carib oriental) es basa en la pesca i, si les circumstàcies li ho permeten, en el turisme.

Oficialment, Montserrat té un total de dotze festes, les més destacades de les quals són l'1 de gener (Any Nou), els dilluns de Pasqua Florida i Pasqua Granada (igual que a Catalunya), l'1 de maig (Dia del Treball), Nadal i (també igual que a Catalunya) Sant Esteve. No s'hi celebra, però, la diada de la Verge de Montserrat (i sembla que mai no s'hi ha arribat a celebrar), però sí que hi ha alguns montserratins -els que, com cal suposar, formen la minoria catòlica- que saben perfectament qui és la Moreneta.

Aquesta és la història -curiosa i, alhora, trista història- d'una illa del mar Carib, descoberta per Colom i batejada, entre ell i un frare, amb el nom de Montserrat. Una illa víctima dels huracans, especialment de l'Hugo, que, el 1989, li féu molt de mal. És clar que, per desgràcia, moltíssim més mal li han fet sempre les devastadores erupcions del volcà Soufriere Hills. Sobretot, la d'ara fa, tal com ja he relatat abans, justament tres anys...

Emili Casademont i Comas
Publicat a "Diari de Girona" (27-4-08)