Aquesta crònica ha estat localitzada per Jaume Bosch, president de Tradicions i Costums, de Mollet del Vallès (Barcelona), entitat que, des de fa temps, està buscant la partitura -perduda després de la Guerra Civil- d'«El bosc de can Pantiquet», sardana que Josep Fontbernat va dedicar a un bell paratge d'aquesta població vallesana, estrenada per la cobla Montgrins a l'Aplec molletenc de l'any 1931.
L'anada a Tolosa de Llenguadoc de la coral Els Cent Homes d'en Fontbernat, que l'ASPE (Associació per a la Salvaguarda del Patrimoni Enregistrat, amb seu a la Ciutat Comtal) ha col·locat entre les millors que hi ha hagut a casa nostra, es va produir pocs mesos després que Els Cent Homes enregistrés sis himnes de Catalunya, als estudis barcelonins de la discogràfica Odeon, i quan el mestre Fontbernat feia poc que havia estat elegit regidor de l'Ajuntament de Barcelona. Més endavant, aquest destacat músic, escriptor i polític del segle passat, nascut al poble d'Estanyol (municipi gironí de Bescanó), i home de confiança dels presidents Macià i Companys, seria també elegit diputat al Parlament de Catalunya, sempre per ERC, i arribaria a ocupar diversos càrrecs importants en el Govern de la Generalitat republicana, com el de director general de Radiodifusió, abans d'emprendre, el 1939, el camí cap al seu segon exili, que duraria prop de 40 anys i que s'acabaria al Principat d'Andorra, país on va realitzar una gran tasca musical i radiofònica.
E.C. i C.
LA CRÒNICA DE «LA PUBLICITAT»
Durant uns dies, ha estat la nota dominant en totes les converses, la vinguda a Tolosa d'"Els Cent Homes d'en Fontbernat".
Realment els grans festivals catalans que sota el patronat de la Generalitat de Catalunya i de les municipalitats de Barcelona i Tolosa, varen celebrar-.se el passat diumenge, tarda i nit al Teatre de la Naturalesa, del parc tolosí i al "Gran Rond", no han desmerescut en res el gran interès que havien desvetllat.
Tant l'"Orfeó de Llevant" com l'Esbart Català de Dansaires i la cobla "La Principal", de Barcelona, rivalitzaren a deixar ben assentat el prestigi de l'art i del folklore catalans, motiu prinicipal de l'exhibició artística portada a cap d'una manera tan brillant, sota els auspicis i la protecció cabdals de Catalunya.
No es pot negar que la popularitat i les simpaties guanyades per Fontbernat a Tolosa, durant el seu exili, varen contribuir molt a desvetllar l'interès dels tolosans pels festivals anunciats; però l'actualitat que tenen arreu del món les qüestions candents de Catalunya, foren també un motiu determinant.
En resum: els festivals catalans a Tolosa, varen constituir un bell espectacle que produí l'admiració de tothom i fou motiu de joia immensa per la nombrosa colònia catalana resident ací, la qual pogué constatar en l'homenatge retut per la ciutat de Tolosa als artistes catalans, un homenatge sincer i entusiasta a Catalunya.
Els aplaudiments foren nombrosos i ben merescuts, i els visques a Catalunya chorejats amb entusiasme.
A la tarda, després del festival celebrat davant molta concurrència al Teatre de la Naturalesa, tots els executants, amb banderes desplegades i amb els estandarts de les respectives entitats, es dirigiren al "Capitole" on la municipalitat de Tolosa els obsequià amb un xampany d'honor i es canviaren discursos de salutació entre els representants de les Corporacions catalanes i les autoritats locals.
Acompanyaven l'expedició artística catalana el senyor Viladomat, en representació de la Generalitat, i els senyors Oller i Escofet en representació de l'Ajuntament de Barcelona.
A la nit, al "Gran Rond", en acabar la seva exhibició l'Esbart Català de Dansaires, el senyor Alcalde de Tolosa, en nom de la ciutat, obsequià les senyoretes de l'Esbart amb formoses toies de flors.
El comentaris que se sentien arreu, eren força falaguers i durant les audicions de la cobla "La Principal", de Barcelona, es formaren alguns rotllos de sardanes, nodrits per elements de la colònia catalana, que retien així culte fervent a la Pàtria enyorada.
L'enhorabona als organitzadors, patrocinadors i executants, i d'una manera especial al mestre Fontbernat, el qual ha tingut la joia de poder demostrar a l'hospitalària ciutat de Tolosa, protectora del seu exili, que dintre el seu cor d'artista, hi havia també un lloc reservat a l'agraïment.
J. ALAY HERETER
Tolosa, agost 1931
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada