dissabte, 10 de gener de 2009

Els Amics del Castell de Sant Ferran


Les obres de construcció del Castell de Figueres s'iniciaren el 4 de setembre del 1753 i no s'acabaren fins una bona colla d'anys més tard, després d'haver-hi treballat diàriament molts milers d'obrers, tot rebent, en la seva inauguració, el nom patronímic de Ferran VI, monarca que aleshores regnava. Durant la Guerra del Francès (1808-1814), fou ocupat per les tropes napoleòniques, període en què es produí, dins els seus murs, la mort del general Mariano Álvarez de Castro, el defensor de la ciutat de Girona, caigut en mans de l'enemic.

En els darrers moments de la Guerra Civil a Catalunya, el Castell de Sant Ferran fou la seu del Govern de la República, on l'1 de febrer del 1939 -ara farà 70 anys- celebrà l'última reunió, en territori espanyol, les seves Corts. I vuit dies després, l'exèrcit republicà, en retirar-se a França, féu esclatar totes les municions que hi guardava, provocant danys irreparables a la fortalesa, la més gran d'Europa, així com seriosos desperfectes en alguns edificis de la capital de l'Alt Empordà, malgrat trobar-se un xic allunyats de la muntanyeta en què s'aixeca aquesta excepcional obra de l'enginyeria militar del seu temps, en caure-hi una allau de pedres. Després, i ja en poder de les forces del general Franco, el Castell de Sant Ferran es convertí en un enorme aquarterament i, més tard, en presó militar, on, l'any 1981, allotjà alguns dels responsables de l'intent de cop d'estat del 23-F, com Antonio Tejero. I cal remarcar, per altra banda, que hi féu la «mili» Salvador Dalí, el 1925, qui, poc anys abans de morir (el dia 23 d'aquest mes de gener, precisament, es compliran dues dècades), em manifestava que, «el castell caurà com una figa madura i jo ja tinc pensat què hi faré: el transformaré en una fantàstica fortalesa surrealista».

El genial artista empordanès volia dir que el Castell de Sant Ferran, deixant al marge la seva enguany irrealitzable idea de transformar-lo en un lloc surrealista, acabaria essent cedit per l'Estat a la ciutat de Figueres per a usos civils. I, al final, això, en part, s'acomplí. Així, avui dia, molts dels seus espais estan transferits al Consorci del Castell de Sant Ferran, ens constituït pel Ministeri de Defensa, la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament figuerenc, i es creà, no fa gaires anys, l'associació Amics del Castell de Sant Ferran, que té la seu a la fortalesa, entitat que presideix un civil, Antonio Herrera, que compta amb 450 socis (paguen 30 euros en concepte de quota anual), i que ve organitzant actes culturals de gran interès, com exposicions (El pas d'una frontera, mostra col·lectiva de pintura en homenatge a Walter Benjamin, de l'Agrupació d'Aquarel·listes de Girona, n'és una), conferències, etc.

Una de les últimes conferències fou la que, el passat 7 de novembre, pronuncià Lluís M. de Puig, titulada 200 anys després de la Guerra del Francès. Per primer cop, després de molt de temps de no fer-ho, vaig posar els peus al Castell, atenent l'amable invitació del senyor Herrera. I cal ressaltar que en vaig sortir gratament sorprès. I no sols perquè De Puig, davant força públic, oferís una brillant dissertació i destruís els mites i llegendes sobre la citada guerra i el Castell de Sant Ferran, sinó també per l'ambient que s'hi respirava i per tot allò que, en matèria d'obres d'arranjament i millora, els Amics del Castell de Sant Ferran han realitzat al sector que ocupen de l'enorme fortalesa, comptant amb l'ajuda econòmica d'algunes institucions i particulars. Quant a l'esmentada conferència, convé subratllar que el prestigiós polític i historiador gironí denuncià el que s'havia de denunciar, encara que a més d'un li sàpiga greu. O sigui, que l'actuació del general Álvarez de Castro, en contra del que sempre s'ha vingut afirmant, no fou gaire exemplar, al llarg de la referida comtesa bèl·lica, i desmentí que morís, en la seva estada com a presoner al Castell, perquè els francesos impediren que pogués dormir. I pel que fa al famós timbaler del Bruc, afirmà que és una llegenda (i això, en un article a Diari de Girona, una vegada jo ja ho vaig dir) formada a partir de fets ocorreguts el 1808, atribuïda a un minyó anomenat Isidre Lluçà, nascut a Santpedor, que ell solet, tocant el timbal, infringí una derrota a l'exèrcit francès, ja que aquest fugí cames ajudeu-me, la mar d'espantat, en creure que el so «timbaler», que les muntanyes feien retrunyir estrepitosament, provenia d'un nombrós i poderós enemic, llegenda que els habitants dels pobles veïns de Montserrat sempre han considerat que ocorregué realment, tot arribant àdhuc a aixecar monuments al vailet, com el que hi ha al peu de la carretera entre Barcelona i Lleida i que, a mi, sempre m'ha fet pensar en algun heroi infantil, d'aquells que solen sortir en un fantàstic conte d'aventures...

Dels Amics del Castell de Sant Ferran acabo de rebre el seu Full d'Informació, corresponent a l'actual mes de gener, on fa esment de tot un seguit de notícies sobre les seves últimes activitats, com una visita guiada de 55 socis al Parlament de Catalunya, seguida d'un dinar de germanor, l'assemblea general anual, que, per primer cop, ha tingut lloc a la seu social de l'entitat, després de tres anys de fer-les al Cercle Esport, el lliurament de medalles d'agraïment a les empreses col·laboradores, etc., així com informa també de les reunions que, entre el Consorci, l'Ajuntament i l'Associació, s'estan celebrant per preparar la Fira Silvestre de caça, armes, gossos, gastronomia, etc. En resum, moltes i atractives activitats, pretèrites i futures, dels Amics del Castell de Sant Ferran, associació disposada a acollir tothom amb els braços ben oberts. I, pel que he pogut constatar, crec que no queden pas gens ni mica defraudats tots aquells que s'hi apunten...

Emili Casademont i Comas