Els misteriosos Tres Reis

Eren, segons ha quedat oficialment establert, tres. I es deien, segons ha quedat també oficialment establert, Melcior, el blanc, Gaspar, el ros, i Baltasar, el negre. El primer oferí a l'infant Jesús, a Betlem, or, el segon, encens i el tercer, mirra. Ja ho vaig avançar en el meu darrer article. Però cal que avui ho ampliï, tenint en compte que, en la ben propera nit del 5 al 6 de gener, els Tres Reis d'Orient passaran, com cada any, per totes les cases i portaran coses a la gent. Bé, això és el que es diu i, fins i tot, ho proclama alguna cançoneta que entonen els petits, mentre, abans d'anar a dormir, neguitosos, surten al carrer, plens d'il·lusió, a esperar-los amb fanalets encesos, perquè la realitat sol ser, a vegades, molt diferent. Així, jo, per exemple, de menut, en temps de vaques magres (acabava de finalitzar la Guerra Civil i regnava pertot arreu la misèria), de seguida vaig poder constatar, ben decebut, que els Reis no havien pas passat per totes les cases, o sí que ho havien fet per algunes, però deixant-hi només uns regals d'allò més escarransits, i, en canvi, els monarques orientals no s'havien descuidat de passar per unes quantes llars, poques, demostrant-hi la seva esplendidesa. Immediatament, vaig pensar que els Reis eren uns mal cuats, car sols es «feien» amb els rics. Ara, en una època de forta crisi econòmica, per culpa d'uns politics que únicament procuren per ells, és evident que estem tornant a aquells malaurats temps, que crèiem -babaus com som...!- del tot superats. A propòsit dels polítics, Nostradamus, el cèlebre vident, ja profetitzà que arribarà un moment en què la gent, farta dels seus enganys -i els dels economistes-, els girarà l'esquena i ningú no voldrà escoltar-los ni seguir-los. I tot indica que anem per aquest camí...

Els Tres Reis d'Orient, però, no hi tenen pas res a veure, en aquestes diferències entre pobres i rics. En realitat, sembla segur que no eren reis, sinó uns modestos personatges, envoltats de misteri (qualificats, per certes tradicions, de mags o de savis), que anaren a Betlem a visitar l'infant Jesús -fet relatat per l'evangelista sant Mateu-, guiats per una estrella. Referent a això últim, cal ressaltar, per cert, que el prestigiós escriptor i investigador espanyol Juan José Benítez diu, en el seu llibre El ovni de Belén, editat el 1983, que «si la estrella de Belén existió, y estoy convencido de ello, sólo pudo tratarse de un objeto brillante, capaz de guiar a una caravana a lo largo de mil trescientos kilómetros, y consecuentemente, tripulado inteligentemente. Lo que hoy muchos llaman ovni». Giotto di Bondone, per cert, pintà el 1304, un famós quadre, L'adoració dels Reis Mags, on, en lloc d'una estrella, plasmà un objecte lluminós (que alguns opinen que s'assembla a un cometa, perquè porta cua, i d'altres, a un ovni. I, a més, actualment el Vaticà no descarta l'existència d'extraterrestes que, des de temps immemorials, ens visiten, amb la qual cosa admet la possibilitat que els Reis fossin, en efecte, guiats fins a Betlem per un objecte volador no identificat, tan presents, si ens hi fixem bé, en molts passatges de la Bíblia.

D'altra banda, un fet curiós és que s'ignora quants eren aquells Reis, ja que, si es parla de tres, és perquè tres foren els regals que portaren a Jesús: or, encens i mirra, tal com ja he dit. La mirra, que és una resina utilitzada a l'Antiguitat per embalsamar morts, podria ser una al·lusió a la futura mort de Jesucrist, o bé a la curació que féu de nombrosos malalts, tenint en consideració que, en aquella època, era emprada amb finalitats mèdiques. I també s'ignora què ocorregué amb els Reis, després de retre homenatge al diví Infant, ja que allò, remarquem-ho, fou un homenatge i no pas una adoració, atès que la paraula grega utilitzada és «proskunesai», que prové de «proskuneo», i «pros» significa prostrar i «kuneo», besar. No obstant això, cal assenyalar que santa Elena, al segle IV, assegurà haver trobat les seves restes escampades per Pèrsia i les féu traslladar a Constantinoble. D'allà foren dutes a Milà i, finalment, a Colònia, ciutat alemanya on encara avui dia romanen. Ah!, i quant els noms dels Tres Reis, els de Melcior, Gaspar i Baltasar aparegueren ben entrat el segle VII, mentre que, abans, per als sirians eren Kagpha, Badadilma i Badadakharida, per als grecs, Apellicon, Amerin i Serakin, etc.

Montserrat Vayreda i Emili Casademont

Segons una tradició catalana recollida per Joan Amades al Costumari Català, «els tres Reis d'Orient van restar satisfets i tan joiosos d'haver pogut adorar i admirar l'infant Jesús, que, de retorn a llurs països, van repartir entre la gent que van trobar durant el curs del llarg camí tot allò que portaven, com un gest d'expansiva alegria», tradició que afegeix que «en record d'aquesta joia reial, cada any es reprodueix llur gest generós i es prodiguen els presents portats pels Reis». I Amades, per la seva part, explica que hom fa creure a la mainada que «de retorn de Betlem, els tres Reis porten joguines i galindaines a tots els infants que són bon minyons i que no fan enutjar llurs pares ni el mestre». Abans, per cert, hom deia als infants barcelonins que els Reis tenien un patge, anomenat Gregori, conegut a les terres gironines com en Fumera, que vigilava si feien bondat. I la meva dona i jo, tot i que ja érem un xic granats, es veu que el patge Gregori o Fumera els donà bons informes nostres, ja que ens portaren un fill, joiós esdeveniment que féu que la il·lustre poetessa Montserrat Vayreda tingués la gentilesa de dedicar-nos aquest senzill però bell verset: «Perquè l'Emili i l'Emília/ no deixin de fer bondat,/ els Tres Reis els han portat/ el primer de la família». Sens dubte, aquest ha estat el millor regal que ens han portat els misteriosos monarques orientals. O el que, bonament, fossin...

Emili Casademont i Comas