dissabte, 30 de gener de 2010

ESBOJARRAMENT CARNAVALESC

<> Aquesta crònica carnavalesca de l’any 1878 (“Parada i fonda bestial, camí de la Ciutat Comtal”), datada a la ciutat on, temps més després, obriria els ulls a la vida l’inefable Salvador Dalí, és una de les que, sota el títol genèric de “Cròniques xiflades d’uns Carnavals històrics”, apareixen publicades al llibre escrit pel periodista EMILI CASADEMONT I COMAS, titulat “CARNAVAL, CARNAVALADES I CARNAVALAIRES” (Editora Empordanesa, S.L. - Figueres, 1997). Signades per un enviat especialíssim de l’agència “CARNAVAL PRESS” (que no és altre, com cal suposar, que el mateix Emili Casademont i Comas, tot i que ho intenti dissimular), aquestes cròniques xiflades, segons el seu autor, estan inspirades en fets reals, així com redactades en el més pur estil periodístic carnestoltesc del segle XIX.- Jordi C. Pla


<> Breu referència donada per JOAN AMADES, l’il·lustre folklorista, en la seva obra “Les Diades Populars Catalanes” (Editorial Barcino - Barcelona, 1949), punt de partida per “construir” la crònica “Parada i fonda bestial, camí de la Ciutat Comtal”:

“L’any 1859 i el 1860, En Carnestoltes es va aturar a Mataró , i en anys posteriors a Granollers, Vilafranca, Sabadell, Girona i Figueres. La vigília de l’arribada del personatge a Barcelona, els principals membres de la Societat del Born, que representaven el gabinet, es traslladaven a la població fixada, en la qual hom celebrava un ball de disfresses aquella nit, amb assistència de l’egregi hoste (…). L’endemà, en tren, sortia En Carnestoltes amb el seu sèquit, tots vestits segons la moda del temps de Carles IV, amb barret de gresol, casaca i calça curta…”

PARADA I FONDA BESTIAL,
CAMÍ DE LA CIUTAT COMTAL


FIGUERES, 12 de febrer del 1878.
(Crònica d'un enviat especialíssim
de l'agència CARNAVAL PRESS)

"Ciutadans,
que m'escolteu amb els naps a les mans,
i ciutadanes,
que m'oïu amb les figues ben badades:


Figueres, l'entramuntanada,
bressol d'il·lustres xiflats,
és una ciutat molt donada
a la gresca i als disbarats.


I aquest any que hi faig fonda i parada,
em surt dels pebrots ordenar i manar:
que, en aquesta carnavalesca diada,
feu tots el boig i la bèstia fins a rebentar.


Que jo, a la sonada Barcelona,
dimarts vinent, si tot va bé,
enmig de moltíssima xerinola,
també joisament rebentaré.


I tal com deia el carallot del meu padrí,
visca el pa i, per damunt de tot, visca el vi,
que és allò que ben fort ens fa dir:
Visca la mare que ens va parir...!".



Això és el que proclamà Sa Majestat el rei Carnestoltes, que ja lluïa una tarota força vermella (miau!), en arribar ahir, dissabte, a la capital de la part alta de l'Empordà, just a l'hora en què en Met de les faroles, amb la seva llarga canya de pescar titoles, començava a encendre els llums d'oli d'escarabat, que de nit il·luminen la ciutat.

Pel poble de Portbou, el monarca de la tabola havia creuat la frontera (poble de Portbou, anomenat Portbanyut, abans de divorciar-se de "donya" Colera), enfilat dalt d'un carro fet de ferro i incrustat de zenc, vulgarment denominat per la gent tren, que llisca per uns rails de llaunes colades, clavades al terra amb unes grosses agulles de cap foradades.

REBUDA ANIMAL
En Carnestoltes, que procedia d'una estranya terra, dita d'Escudella, fou rebut per una immensa gentada, tota endiumenjada. Els homes portaven calces de vellut de ratolí (naturalment, ratades) i camises de plomes de conill porquí, peces de mudar que fan molt fi, així com gecs de pell de galàpet i culots de dama peluts al cap a tall de barret, tot bastant caret. I les dones duien faldilles de tripa de bacallà resclosit (que deixaven anar una flaireta de mil dimonis escagassats de tant menjar recuit podrit), enagos interiors de pèl de puça i sostens i bragues de paper de fumar burilles de cigarreta russa.


I entre aquesta finíssima gentada, hi figuraven nombroses personalitats barcelonines, tot formant una impressionant llopada. Com cal suposar -i, per descomptat, imaginar-, s'havien traslladat a Figueres, per tal de a en Carnestoltes ben complimentar, com també d'acompanyar-lo i custodiar-lo fins a la Ciutat Comtal després, no fos cas que alguna ximpleta o algun ximplet (aneu-ho a saber) se n'enamorés i el raptés...

Algunes d'aquestes personalitats eren d'allò més "llustroses", com el marquès de Can Calçaces del carrer de les Potes Ranques; el doctor Bonifaci de la Soca i Talòs, que és el gran savi que inventà l'estofat de gat ronyós, i el molt honorable conde Chafao, l"ocellot" del Paral·lel "destapao", amb el seu inseparable barret de copa, que es veu que és qui paga la festa (el conde, és clar; no pas el barret que cobreix la seva destartalada testa). Ja diuen -i és ben cert- que, mentre hi hagi burros, sempre hi haurà qui anirà a cavall i fumarà bons puros...

I també, com és de suposar, hi eren presents, al quarto d'espera de l'estació figuerenca i als seus andens, les digníssimes autoritats locals, acompanyades dels representants dels ajuntafems del territori comarcal, encapçalades per en Pere Pilotes, que les exhibia com els poca-soltes, i el seu fidel "lacaio", el popularíssim i beneitíssim Pauet Boletes, que no se l'hi veien de tan petitetes...

OBSEQUI CIUTADÀ
Tan bon punt Sa Majestat el rei Carnestoltes baixà del tren, amb un bon nap a la boca encès, com si d'un fenomenal cigar havà es tractés, se li apropà la rebregada senyoreta Maneleta Parrac, filla d'una de les famílies més marranament distingides de la ciutat.


I amb el seu somriu de gata maula, li engaltà sense gaire mirament ni pausa:

"Aquí teniu, oh realíssima majestat,
el millor obsequi de la nostra ciutat.
En aquesta safata de paper d'estrassa,
us ofereixo una esplèndida figuerassa."


Cal advertir que la tal esplèndida figuerassa tenia un aspecte de molt podrida carbassa. Val a dir que, més que una magnífica figuerassa, semblava una figa seca i barata, davant la qual algú assegurava molt seriosament que no podia ser altra que la de la pròpia Maneleta allà present...

CAP AL MENESTRAL
Olès, visques, musicola i cants de joia...!


La gent saltava i ballava de contenta, com si fos totalment lera de la testa...

I, tot seguit, la multitud es disposà a acompanyar solemnement el rei Carnestoltes al Casino Menestral, a cops de sorollos i rebentats timbals, sense que hi manquessin els de la coral de l'Erato, amb els seus cants de moniato, engiponats per a l'ocasió per Josep Anselm Clavé, el gran mestre fundador dels cors de claqué.

El monarca fou col·locat, si us plau per força, dalt d'un carro tirat per quatre rucs escanyolits, que bramaven com mals esperits. I travessant carrers i carrerons, la Rambla i algunes places, tot ben poblat de fantasmagòriques i caganeres garces -el passeig rambler, el primer-, la comitiva reial arribà al seu destí final.

XEFLA DESCOMUNAL
I allà s'organitzà la descomunal xefla, amenitzada per La Principal de Pebrots de l'Empordà, que les peces més selectes del seu repertori interpretà: "Ai, quins codonys!", "Té la mà, Maria", "El cant dels cigalots" i una colla més que difícil se'm fa de poder-los enumerar tots.


Tothom anava disfressat. Tothom lluïa uns modelets finíssimament atrotinats. El més vistós (vistós, encara que no es veia) era, sens dubte, el que duia la senyora Paca de cal Llefiscós.

I és que la senyora Paca, tal com anuncià -i amenaçà- dies abans, s'havia disfressat de col i patata. La col la portava a la mà dreta, amb moltíssima elegància i finesa. I la patata... Bé, la patata la "duia" al lloc corresponent del seu espelleringat i arrugat cos despullat...

MAREJADA REIAL
Les ballaruques duraren fins que s'acabaren (que fou fins que, a les tantes de la matinada, els veïns s'emprenyaren), sota la permanent presidència del rei Carnestoltes, que els bocois de garnatxa, barrejada amb pebre i conyac de garrafa, anava buidant i eixugant, com si fos un hipopòtom de clavegueram...

-Repebrots...! - exclamà, de sobte, tot veient les coses més que super multiplicades-. Entre figues seques i patates arrugades, vejam si encara estiraré la pota abans de cruspir-me les arengades...

Però no. Res d'això. En Carnestoltes no estirà pas la pota abans de cruspir-se les arengades de l'esmorzar. En canvi, sí que es marejà com un gripau acabat de purgar...

VENTET MIRACULÓS
Sort que, per reanimar el monarca, a prop seu hi havia el "lacaio" Pauet Boletes, afeccionat a endrapar bons plats de mongetes amb botifarra, tot ben amanit amb oli d'aranya de parra.

I, adonant-se de la delicadíssima situació, engegà al rei Carnestoltes una bona ració de vent perfumat, que el féu tornar en si d'immediat. I és que el vent d'en Boletes, que a l'Empordà és més famós que el vent que bufa del nord, obra miracles sense gaires punyetes. És un ventet d'aquells... Com ho explicaré? Ah!, sí. És un ventet d'aquells -ja sembla que em ve la inspiració, pensant en la seva furtor- que als morts fa ressuscitar i al vius fa finar...

PÈRDUA D'UNA PILOTA
Tot acabà la mar de bé. Només hi hagueren de córrer els apagafocs -bombers, que en diuen alguns finots-, amb el seu carretó de mà escardat, ple de sifons trencats, i es comptabilitzaren quatre dotzenes i mitja de cames rompudes i un parell i mig de caps esberlats... Res, en fi, tot plegat.

Llevat, potser, del que li passà al pobre Pere Pilotes que, un cop conclós el sarau, en cercava una, de pilota, per la sala, com un desesperat babau. Es veu que, tot dansant, l'havia perduda. O algú o alguna se n'hi havia enamorat d'una manera força taruga. El cas és que, de les dues pilotes abans exhibides amb tanta bravura, sols li'n penjava una...

COMIAT PLORANER
I a primera hora d'avui, diumenge de Carnaval, Sa Majestat el rei Carnestoltes s'acomiadà dels figuerencs (els plors d'aquests enternien el cor i no hi havia prou llençols a la ciutat per eixugar les seves llàgrimes de porc), per tal de reprendre el seu viatge cap a Barcelona, on el rebran, a mig matí, entusiàsticament, frenèticament i escandalosament, milers i milers d'habitants del Cap i Casal, tot fent acrobàtics salts...

Els barcelonins i les barcelonines aniran a esperar en Carnestoltes a l'estació de França, vestits amb les seves millors gales, encara que és probable que, amb les presses, més d'un beneit es deixi a casa seva les calces...

Ah!, i també molts barcelonins, obeint el ban carnestolenc, aniran a esperar el monarca de la xerinola a tocs de trompeta, que no és pas el mateix que tocant-se la trompeta.

En tot cas, i perquè no sigui dit, algun xava se la farà tocar per alguna mà ben fineta...

PÀGINA D'OR
Figueres, indubtablement, amb aquesta bestial parada i fonda de Sa Majestat el rei Carnestoltes, acaba d'escriure una autèntica pàgina d'or en el gran llibre de les històries més poca-soltes...