Anglès reedita un llibre en record del director del diari «Lo Geronès»

Es presentarà diumenge durant l’Aplec de la Sardana
pel centenari del traspàs d’Esteve Fontbernat

ANGLÈS/ DdG

Anglès recordarà aquesat diumenge la figura del periodista Esteve Fontbernat i Verdaguer, director de l’antic diari Lo Geronès, editat a Girona, i articulista del també antic rotatiu La Publicitat, pel centenari del seu prematur traspàs, ja que, com a conseqüència del tifus, va morir en aquesta localitat als 23 anys.

Germà gran del músic, escriptor i polític Josep Fontbernat, l’Esteve va ser amic de Prudenci Bertrana, Miquel de Palol, Rafael Masó i Remedios Varo, entre d’altres destacats intel·lectuals de l’època, i havia nascut a Estanyol (Bescanó), però de ben petit va anar a viure, juntament amb tota la família a la veïna població d’Anglès, a la casa propietat de la seva mare, tot esdevint així anglesenc d’adopció.

L’Ajuntament d’Anglès, amb la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, ha editat en facsímil la seva obra Estètica de la Sardana, datada l’octubre del 1907 en aquesta vila de la comarca de la Selva. Un dels pocs exemplars que avui se’n poden trobar el conserva el veterà periodista Emili Casademont i Comas, col·laborador del Diari de Girona, i ha servit per fer-ne aquesta edició en facsímil. Il·lustrada amb diverses fotos, porta un pròleg del batlle anglesenc, Pere Figuereda i Cairol, i un epíleg del mateix Emili Casademont. La presentació es farà diumenge durant l’Aplec de la Sardana d’Anglès.

El llibre assenyalava, ara fa més de d’un segle, com calia ballar ballar la tradicionsla sardana, que és com, després de moltes discussions, es fa actualment pertot arreu. Aquesta va ser una de les primeres obres publicades sobre el sardanisme. El prestigigi de què gaudia el jove director del giari gironí Lo Geronès era molt notable, com ho prova el fet , que bastants anys després de morir, encara apareixien (a la revista quinzenal Emporion, de Torroella de Montgrí, per exemple) articles seus, amb una creu davant la signatura, que indicada que l’autor ja no pertanyia, per dissort, al món dels vius.

(Del «Diari de Girona», dissabte 19
de juny de 2010)