«ESTÈTICA DE LA SARDANA»

Una de les poques fotos que es conserven -per no dir l’única-
de l’Esteve Fontbernat i Verdaguer


Presentació, a càrrec del periodista Emili Casademont, de la reedició d’aquest important i centenari llibret, per part de l’Ajuntament d’Anglès, escrit per Esteve Fontbernat i publicat a Barcelona

El proper diumenge dia 20 de juny, al parc de la Font del Canyo i després del lliurament del guardó Floricel Rosa d’Or, el periodista figuerenc Emili Casademont presentarà el llibret Estètica de la Sardana.

Amb aquest titular, l’Esteve Fontbernat i Verdaguer (1887-1910) va presentar un llibret dedicat a la manera amb què calia ballar les sardanes, que és com les ballem actualment. Per tant, després de moltes discussions en el món sardanista, podem dir que les sardanes tal com es ballen ara, és com ho va suggerir l’hereu de Can Fontbernat.

Aquest llibret, escrit i datat a Anglès, a Can Verdaguer del carrer Major, l’any 1907, i editat i publicat a Barcelona per la Tipografia l’Avenç el 1908, és una petita joia de bibliòfil, ja que és molt difícil, gairebé impossible, de poder-ne trobar algun exemplar.

L’Esteve Fontbernat era el germà gran de Josep Fontbernat, músic i polític, a qui en el nostre poble se li va dedicar la sala d’exposicions de Can Cendra a la seva memòria.

El protagonista d’aquesta història, l’Esteve, va néixer al mas Fontbernat d’Estanyol, però amb la família es va traslladar a viure a Can Verdaguer del carrer Major, casa d’on era originària la seva mare Lluïsa Verdaguer.

Un mal dia, l’Enric, el germà petit d’aquesta nissaga, que va morir a Barcelona el 19 de juliol de 1936, com a conseqüència dels primers enfrontaments de la Guerra Civil, va agafar el tifus amb 8 o 9 anys d’edat. L’Esteve el va venir a veure perquè creien que s’estava morint; però, per circumstàcies de la vida, el germà petit es va salvar i l’hereu es va contagiar del tifus i va deixar d’existir al cap de 8 dies.

L’Esteve Fontbernat, que va morir amb només 23 anys d’edat, va ser director de l‘antic diari Lo Geronès, publicat a Girona, i articulista d’èxit del també antic diari La Publicitat, de Barcelona, entre d’altres periòdics gironins i barcelonins.

Aquest llibret, editat per l’Ajuntament d’Anglès, amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya -Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació-, també ha estat possible gràcies al periodista figuerenc Emili Casademont, que, a més de redactar-ne l’Epíleg, ha estat la persona que ens l’ha proporcionat, i es publica exactament igual de com es va fer l’any 1908.

(Del Butlletí d’informació municipal
d’Anglès, juny 2010)