Els raríssims Tres Reis

Diu l’evangelista sant Mateu: «Després d’haver nascut Jesús a Bet-Lèhem de Judea, en temps del rei Herodes, uns mags vinguts d’Orient arribaren a Jerusalem, i preguntaren: “On és el rei dels jueus que ha nascut? Hem vist a l’Orient la seva estrella, i hem vingut a fer-li homenatge”. Quan el rei Herodes ho va saber, es contorbà, i amb ell tot Jerusalem. Va reunir, doncs, tots els grans sacerdots i els escribes del poble, i els preguntava sobre on havia de néixer el Messies. Ells li digueren: “A Bet-Lèhem de la Judea, perquè així ho ha escrit el profeta: I tu, Bet-Lèhem, terra de Judà, no ets el més petit dels clans de Judà; és de tu que sortirà un cabdill que pasturarà el meu poble d’Israel”». Això és el que sant Mateu, relata, repeteixo, en el seu evangeli, que és l’únic dels quatre acceptats per l’Església que parla d’aquest fet, i afegeix que (ho resumiré una mica) «llavors, Herodes, d’amagat, cridà els mags i, adreçant-los cap a Bet-Lèhem, els digué: “Aneu i informeu-vos ben bé de l’infant i, quan l’haureu trobat, feu-m’ho saber perquè jo també vagi a fer-li homenatge”. Aleshores, l’estrella que els guiava reaparegué, després d’haver-se ocultat uns dies, i s’aturà damunt una establia, on els mags trobaren el nen, acompanyat de Maria, la seva mare, i li oferiren, agenollats, or, encens i mirra. Però, avisats en un somni que no anessin a veure Herodes, se’n tornaren per un altre camí cap a la seva terra». I és que la vertadera intenció del rei Herodes, benvolguts lectors, era la d’«eliminar» Jesús, ja que temia que, en el futur, li «pispés» el tron.

Sant Mateu, però, no especifica quants eren ni d’on procedien aquells personatges (l’evangeli apòcrif de Tomàs els xifra en tres, provinents de diferents països asiàtics i africans), que hom els faria astròlegs, abans d’elevar-los a la categoria de reis. A Occident, els seus noms, al segle VIII, quedaren fixats en llatí com a Melchior, Caspar i Balthasar, noms més o menys trets d’una vella crònica manuscrita grega. I fou a les acaballes del segle XIV, quan es començà a representar un dels tres monarques amb la pell de color negre, atès que, fins aquell moment, tots la tenien blanca i, a més, existia el convenciment general que, en qualitat de mags (sinònim, sembla, de savi o de científic), pertanyien a la religió zoroastra, anterior a la islàmica. Tot és, en definitiva, molt confús, agreujat, amb el pas del temps, per efecte de la llegenda que s’ha anat barrejat amb els citats personatges. L’Alcorà, per cert, no els menciona en absolut, malgrat que el tema de la naixença de Jesús en una cova hi és profusament i bellament tractat, tal com pertoca a la creença musulmana que Jesucrist (que, segons el llibre sagrat de l’islam, no era fill de Déu, però sí d’una excepcional dona verge, Maria) fou un dels grans profetes que hi ha hagut a la Terra. Concretament, l’antecessor de Mahoma.

La cavalcada dels Reis Mags més antiga del món és la que se celebra a la ciutat alacantina d’Alcoi, que data de l’any 1886. Es tracta, a més, d’una cavalcada en què el rei negre no és pas, contràriament al que succeix pertot arreu, en Baltasar, sinó en Gaspar. I la població també alacantina d’Ibi té una plaça, on hi ha un dels pocs monuments dedicats a les figures dels Reis, tan entroncats amb la indústria de la joquina -de forta implantació a la dita localitat del País Valencià-, monument realitzat per un escultor andalús i inaugurat el 1974.

Segons una tradició, les restes dels Tres Reis Mags, venerats a tot el món cristià com a sants, es troben a la catedral de Colònia (Alemanya) des de l’any 1164, però, segons una altra, a Sâveh (Iran). I cal afegir que abans hom descrivia Melcior, el que duia l’or, com un ancià de raça blanca, que vestia una túnica de color violeta; Gaspar, el que duia l’encens, com un noi ros, vestint una capa de color vermell, i Baltasar, el que duia la mirra, com un negre de mitjana edat, que vestia un clàssic abric àrab, on destacaven els colors vermell i blanc.

Des de l’antigor, els Reis Mags han inspirat molts literats i poetes il•lustres, com Joan Maragall i Carles Fages de Climent, autor aquest darrer del Poema dels Tres Reis. I el tema de l’adoració dels Mags ha estat representat pels més famosos pintors: Botticelli, Leonardo da Vinci, El Bosco, Velázquez, Rubens, etcètera. Normalment, n’han «retratat» tres; però també, a vegades, quatre. I és que sempre hi ha hagut gent que ha sostingut que aquest fou, en realitat, el seu nombre, tal com l’altre dia vaig sentir que es comentava en un programa de TV3. Sigui com sigui (els egipcis, per exemple, havien arribat a assegurar que foren una seixantena), el cas és que, pràcticament, no se sap res del cert sobre aquests populars personatges bíblics, convertits en reis i sants, a excepció del fet que, pel que cada any demostren, són molt rarots, puix que, quan passen per les cases -la nit del 5 al 6 de gener-, no deixen cap regal als infants de les famílies més pobres, malgrat haver estat bon minyoys i d’haver-los anat a esperar plens d’il•lusió, tot cantant allò de «Visca els Tres Reis d’Orient, /que porten coses per a tota la gent». Això, però, no té res de sorprenent, penso jo, atès que la seva història, carregada de llegenda, ja és de per si raríssima.

Imatge antiga dels Tres Reis, quan tots eren de pell blanca

Emili Casademont i Comas