«Gerona Deportiva» es va avançar

Ara fa 40 anys, va començar a publicar, en ple franquisme, textos escrits en català

Va ser el primer periòdic d'esports a fer-ho, després del final de la Guerra Civil

Reproducció de l'article signat per Emili Casademont i Comas, aparegut l'any 1998 al llibre-programa de les Fires i Festes de la Santa Creu de Figueres, sota el títol «Girona Deportiva i l'esport figuerenc», llibre-programa editat per la publicació local Marcador:


DOS JOVES DOCTORS en Història Contemporània, Xavier Pujadas i Carles Santacana, han escrit la història de la premsa esportiva a Catalunya (1882-1992) que, sota el títol L'esport és notícia, ha estat editada conjuntament pel Col·legi de Periodistes de Catalunya i la Diputació de Barcelona dins la col·lecció "Vaixells de Paper".

No hi ha dubte que aquesta obra és important, ja que ve a omplir un buit existent en el camp de la premsa esportiva catalana. Mai fins ara no se n'havia fet un estudi-històric exhaustiu, tot i l'abundància de capçaleres que aquesta classe de publicacions ha tingut a casa nostra, algunes de les quals han arribat a gaudir de llarga vida i, en determinades èpoques, de molta difusió i popularitat. Aquest és el cas, per exemple, del setmanari Gerona Deportiva (posteriorment, ja en temps de la democràcia, Girona Deportiva), nascut el 1953 i mort una trentena d'anys més tard (per raó d'haver deixat de fer festa els diaris el diumenge i sortir l'endemà), que cada dilluns oferia una detallada informació literària i gràfica de l'activitat desenvolupada el dia abans a les nostres comarques. Per això, Gerona Deportiva no ha pogut ser obviada pels autors de L'esport és notícia. És més, en donen una àmplia referència a les pàgines del seu llibre, on reprodueixen una de les portades de la publicació (la corresponent al dia 24 de setembre del 1962) i hi inclouen la fitxa de Gerona Deportiva, tot i que aquesta és força incompleta, a part de detectar-s'hi molts errors, com el de consignar que el director era Carles Sureda (en un altre lloc del volum, hi apareix Joan Sureda i Prat), quan, en realitat, era Jaume Sureda i Prat, que després, fins al seu traspàs, passaria a ocupar el mateix càrrec al Diari de Girona. De qualsevol manera, el fet realment important és que a Gerona Deportiva se li assigna un lloc d'honor en aquesta història de la premsa esportiva a Catalunya, cosa de la qual cap més publicació comarcal especialitzada en esports no pot presumir, lloc d'honor també motivat perquè "en ple franquisme -diu-, va incloure el primer article en català de la premsa esportiva".

En efecte, tal com ressalta L'esport és notícia (anteriorment, l'any 1975, ja ho havia fet un gran estudiós i historiador de la premsa, el figuerenc Jaume Guillamet, en la seva obra La nova premsa catalana), Gerona Deportiva fou el primer periòdic d'esports que, després de la Guerra Civil, publicà (el 1967) textos en català. I ho féu, precisament, amb una sèrie d'entrevistes realitzades per mi, sota el títol genèric d'"El personatge de la setmana". El miracle l'obrà en Sureda, que molt hàbilment sabé "arrencar" un permís verbal del delegat provincial del Ministerio de Información y Turismo, González Sobral, en dir-li que es tractava de fer una secció intranscendent, de caire més aviat humorístic, sobre l'esport gironí. Més endavant, es publicaren altres seccions en la nostra llengua a Gerona Deportiva, també fetes per mi, com la titulada "Emili Casademont i Comas i la seva carta mig tancada", totes les quals obtingueren una excel·lent acollida per part del públic lector. A més, i com a fet curiós, cal remarcar que en una d'elles es digué, per primera vegada, on es construiria el nou camp de futbol del Girona, club que havia d'abandonar Vista Alegre, cosa que, aleshores, semblava que era un "secret d'estat"...

Hi ha molts errors i omissions a L'esport és notícia, pel que fa a Gerona Deportiva (tant és així que dóna la sensació que els únics que la fèiem érem només en Sureda i jo), errors i omissions en certa manera comprensibles, atès que els seus autors tan sols han pogut consultar l'Arxiu Històric de la Ciutat de Girona i aquest, igual que la Biblioteca Carles Fages de Climent, de Figueres, no té la col·lecció completa del setmanari. Això no obstant, cal celebrar d'allò més que la tasca -abnegada, sacrificada, entusiasta- que duguérem a terme els homes de Gerona Deportiva (els Pepe Martínez Rubio, Miquel Gil Bonancia, Ernest Mascort, Josep Bosch i Grau, Jordi Bosch, Narcís Planas, Jordi Xargayó, etc.) hagi estat reflectida de forma destacadíssima en aquesta història de la premsa esportiva a Catalunya, on majoritàriament es fa esment de les publicacions barcelonines.

D'una manera o altra, com a redactor o bé com a col·laborador, jo vaig estar quasi sempre vinculat a Gerona Deportiva. La redacció del setmanari, on tantíssimes hores vaig passar treballant, es trobava al carrer de la Cort Reial número 18 i, al llarg del temps, el periòdic s'imprimí a diversos tallers de la ciutat i de Salt. I cal remarcar que, gràcies a les linotípies de Paco Fontané (en un temps en què encara no havien aparegut els ordinadors i es componia generalment a mà), fou possible que Gerona Deportiva es pogués posar a la venda a primeríssima hora del matí (del dilluns, és clar), amb les notícies -algunes d'elles ben fesques- de les principals localitats de les nostres comarques. En aquest aspecte informatiu, la ciutat de Figueres constituí un cas excepcional, ja que, en determinades èpoques (i sota el títol de "Noticiario figuerense"), àdhuc el setmanari li arribà a dedicar una pàgina sencera, sense comptar les àmplies ressenyes dels partits de futbol de la UE Figueres, equip que, quan militava a Tercera Divisió, s'enfrontava amb el seu gran rival, el Girona. Val a dir que la història de l'esport figuerenc d'una bona colla d'anys es troba extensament reflectida a la col·lecció del setmanari Gerona Deportiva, una de les "estrelles" del qual, per cert, fou, als anys 70, l'aleshores president "unionista" Antoni Pagès, actual directiu del Barça, tot i jugar el conjunt blanc i blau a Regional Preferent. Sempre era molt interessant el que deia i feia l'amic Antoni, que intentà també fer-se càrrec del club gironí, quan el futur d'aquest començava a endevinar-se molt negre, per tal de mirar de salvar-lo...

I no voldria acabar sense recordar alguns dels corresponsals que, al llarg del temps, tingué Gerona Deportiva a la capital de l'Alt Empordà: Xavier Dalfó (director de la revista Canigó), Josep Maria Bernils i Mach (actual cronista oficial de Figueres), Josep Fajol (més tard, alcalde figuerenc), Josep Maria Bertran, Serafín López "Finín" (exjugador de la Unió), Joaquim Ballestero, Josep Maria Gumbau, etc. A ells es deu, també, que Gerona Deportiva o Girona Deportiva, publicació impresa a dos colors -el negre i el vermell-, hagi passat a formar part de la fabulosa història de la premsa esportiva catalana...


Emili CASADEMONT I COMAS