El 1962, vaig començar a realitzar, a Ràdio Girona, un programa informatiu diari dedicat a la Costa Brava -de juny a setembre-, que estigué en antena durant alguns anys. En aquell programa, sempre hi intervingué una locutora, la qual, mitjançant un diàleg que mantenia amb mi (un sistema força utilitzat a la ràdio de l'«antigor»), s'interessava per tot allò que acabava de succeir al litoral gironí. La primera fou Maria dels Àngels Roig, que després aniria a la Ràdio de les Valls d'Andorra (primer dita, Ando-ràdio i finalment, Sud-ràdio), on desenvoluparia una espléndida tasca en castellà, francès i català, que li seria recompensada amb un premi Ondas.
Aquell programa, en què jo informava de la puntual arribada i de l'estada estiuenca a la zona costabravenca de cèlebres personalitats internacionals del món de la política, de la cultura, de l'espectacle, etcètera, tot ben amanit amb curiosos i, en ocasions, «escandalosos» fets, ben aviat conegué l'èxit. I això féu que fos «passat», atenent les peticions rebudes, per diverses emissores (La Voz de la Costa Brava, de Palamós; Ràdio Blanes, Ràdio Miramar, etc.) i que algun mitjà de la premsa escrita em qualifiqués d'«el informador número uno de la Costa Brava», cosa ben certa, atès que encara no hi havien «desembarcat» els periodistes de Madrid, de Barcelona... i de més enllà de les fronteres de l'Estat espanyol.
Aquell programa, el primer programa inportant de la meva vida professional radiofònica, s'intitulava «!La Costa Brava!», tret de quan el «passaven» les emissores «connectades» amb Ràdio Girona, que l'anomenaven «Desde Gerona». Molts dels seus guions, per cert, es convertiren en uns reportatges que vaig publicar al diari gironí «Los Sitios», sota el títol genèric de «Todo es posible en la Costa Brava». Un títol ben escaient, ja que, en efecte, llavors tot, per més estrany i estrambòtic que fos, era perfectament possible que s'esdevingués al litoral gironí.
Es tractava d'una època en què es filmaven grans pel·lícules estrangeres i se celebraven «sonadíssimes» festes a la Costa Brava, lloc d'estiueg o de treball de moltes figures bastant excèntriques del camp de la cançó o del ball. Una Costa Brava, on, a més, hi havia un Dalí, en plenitud de forma, que exhibia, a Portlligat, el bo i millor de les seves genialitats...
EMILI CASADEMONT I COMAS
(Article publicat a l'opuscle "70 anys de Ràdio
Girona" -Tardor del 2004-, il·lustrat amb una foto
del cognom Casademont, dibuixat per Salvador Dalí)
----------------------------------------------------------------------
NOTA.-- Últimament, Josep Maria Bernils Vozmediano ha ressaltat, en sengles reportatges publicats al «Diari de Girona» i al bisetmanari figuerenc «Hora Nova», l'èxit assolit per aquell programa, que «va permetre a aquest periodista, que anys més tard desembarcaria a Figueres, on s'ha retirat, ser qualificat com "el informador número uno de la Costa Brava", abans que hi aterressin, a partir dels anys setanta, periodistes barcelonins i madrilenys».
Per altra banda, cal consignar que, l'any 1970, vaig realitzar el programa informatiu «¡La Costa Brava!» a Ràdio Popular de Figueres.
E. C. i C.
Aquell programa, en què jo informava de la puntual arribada i de l'estada estiuenca a la zona costabravenca de cèlebres personalitats internacionals del món de la política, de la cultura, de l'espectacle, etcètera, tot ben amanit amb curiosos i, en ocasions, «escandalosos» fets, ben aviat conegué l'èxit. I això féu que fos «passat», atenent les peticions rebudes, per diverses emissores (La Voz de la Costa Brava, de Palamós; Ràdio Blanes, Ràdio Miramar, etc.) i que algun mitjà de la premsa escrita em qualifiqués d'«el informador número uno de la Costa Brava», cosa ben certa, atès que encara no hi havien «desembarcat» els periodistes de Madrid, de Barcelona... i de més enllà de les fronteres de l'Estat espanyol.
Aquell programa, el primer programa inportant de la meva vida professional radiofònica, s'intitulava «!La Costa Brava!», tret de quan el «passaven» les emissores «connectades» amb Ràdio Girona, que l'anomenaven «Desde Gerona». Molts dels seus guions, per cert, es convertiren en uns reportatges que vaig publicar al diari gironí «Los Sitios», sota el títol genèric de «Todo es posible en la Costa Brava». Un títol ben escaient, ja que, en efecte, llavors tot, per més estrany i estrambòtic que fos, era perfectament possible que s'esdevingués al litoral gironí.
Es tractava d'una època en què es filmaven grans pel·lícules estrangeres i se celebraven «sonadíssimes» festes a la Costa Brava, lloc d'estiueg o de treball de moltes figures bastant excèntriques del camp de la cançó o del ball. Una Costa Brava, on, a més, hi havia un Dalí, en plenitud de forma, que exhibia, a Portlligat, el bo i millor de les seves genialitats...
EMILI CASADEMONT I COMAS
(Article publicat a l'opuscle "70 anys de Ràdio
Girona" -Tardor del 2004-, il·lustrat amb una foto
del cognom Casademont, dibuixat per Salvador Dalí)
----------------------------------------------------------------------
NOTA.-- Últimament, Josep Maria Bernils Vozmediano ha ressaltat, en sengles reportatges publicats al «Diari de Girona» i al bisetmanari figuerenc «Hora Nova», l'èxit assolit per aquell programa, que «va permetre a aquest periodista, que anys més tard desembarcaria a Figueres, on s'ha retirat, ser qualificat com "el informador número uno de la Costa Brava", abans que hi aterressin, a partir dels anys setanta, periodistes barcelonins i madrilenys».
Per altra banda, cal consignar que, l'any 1970, vaig realitzar el programa informatiu «¡La Costa Brava!» a Ràdio Popular de Figueres.
E. C. i C.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada