dissabte, 3 de març de 2007

La resistència des de les comarques


"El dia que s'escrigui a fons, com han començat a fer J. Faulí, A. Manent, J. Guillamet..., la història de la cultura catalana, també des de les comarques es veurà l'enorme transcendència que han tingut, amb petites aportacions que han marcat camins. Un programa que s'anuncia com el primer fet en català fou «L'Hora de Catalunya» (a Ràdio Popular de Figueres), de només quinze minuts i amb la sardana al final. Nasqué el 1965, i diàriament, dissabtes i diumenges inclosos, emulava aquella crònica «El fet del dia», de Joan Alavedra. L'autor n'explica la vida en un reportatge a «Papers empordanesos» (1985) i celebra l'èxit del programa dedicat a Pep Ventura, emès des del Casino Menestral Figuerenc per recollir diners per al monument al sardanista (quants esforços del poble ras!). L'obra, molt desconeguda per ser edició d'autor, té el pròleg de Montserrat Vayreda, i conté una selecció d'escrits del primitiu «Figueres, tres de la tarda», que adopta el definitiu nom de «L'Hora de Catalunya», on sant Jordi, Pau Casals, Verdaguer, l'Empordà, el Nadal, el Canigó, Enric Morera, Montserrat, Amadeu Vives, Roses, Empúries, Rusiñol, Tossa... apareixen amb poemes i textos en unes cròniques i reportatges que acosten el país als habitants: obrien una cortina closa, quan avui costa de creure, com Mauthausen pels alemanys, que la barbàrie la teníem a tocar. El llibre ens acosta a la ràdio dels seixanta, peça important per al redreçament. Els autors de «L'Hora Catalana» de Santiago de Xile el saluden «amb admiració i afecte», i Casademont ho destaca al pòrtic del llibre."

JOSEP M. FIGUERES, professor d'història del periodisme a la UAB.
Dijous, 21 de setembre de 2006
Article publicat al diari EL PUNT (Girona), il·lustrat, en color, amb la portada del llibre
---------------------

En efecte, «L'Hora de Catalunya» (al principi, «Figueres, tres de la tarda») fou la primera emissió feta diàriament (diumenges i festes inclosos) a la ràdio del país (1965). Al cap de gairebé tres anys, un recull dels seus textos es publicà en un llibre, sota el títol «L'Hora de Catalunya (Recull d'una emissió radiofònica)», prologat per l'escriptora i poetessa Montserrat Vayreda i amb una portada original de l'artista-pintor Joan Felip Vilà. L'obra és «edició d'autor», perquè, si m'hagués decantat per una editorial (tenia, entre d'altres, l'oferta d'Ediciones Canigó), possiblement no hauria obtingut el vistiplau de la censura de Madrid o Barcelona. En canvi, editant jo mateix el llibre, vaig aconseguir, sense problemes, que la delegació provincial del Ministerio de Información y Turismo, al capdavant de la qual hi havia José Luis González Sobral, amb qui m'unia una certa amistat, el catalogués com a «publicación de interés local».
Cal dir que Ràdio Popular de Figueres, emissora avui dia desapareguda, pertanyia al Bisbat de Girona i, en conseqüència, la censura (sobretot, pel que respecta a la utilització de la llengua catalana) no l'afectava. Tot el contrari del que passava a la resta del Principat i, en particular, a Ràdio Girona, on uns espais meus -«Buenos días, Gerona» i, sobretot, «Glosario gerundense»-, fets mig en català i mig en castellà, es veieren obligats a desaparèixer un any abans, pocs mesos després d'haver estat iniciats.
Sobre l'emissió «L'Hora de Catalunya», escoltada arreu de les comarques gironines, al Rosselló i, fins i tot, a Mallorca i a l'Alguer (eren els primers temps de la Freqüència Modulada), hi ha referències als llibres «La nova premsa catalana» (Jaume Guillamet), «Periodisme en temps difícils» (Anna Balletbò), «50 anys de Ràdio Girona» (Miquel Gil i Bonancia), «Aquí ràdio. Crònica de les ones a les comarques gironines» (diversos autors), etc., etc. En el moment de l'aparició del seu llibre-recull, la premsa catalana de l'època (de Barcelona i Girona) en parlà a bastament: «La Vanguardia», «El Correo Catalán», «Tele/Estel», «El Noticiero Universal», «Los Sitios», etc. etc., així com el «Boletín del Centro Catalán de Madrid», on, en un article en català, Octavi Saltor la comparà amb el «Fet del dia», emès als anys 30 a Ràdio Barcelona, i assenyalà que es tractava d'un «miracle radiofònic i cultural». També ho feren diverses emissores del país, com Ràdio Girona, que, al cap d'un temps, començà a emetre un programa en llengua catalana els diumenges, realitzat per Francina Boris i Enric Frigola. I, per altra banda, he de consignar que el llibre-recull de «L'Hora de Catalunya» estigué present a les Setmanes Catalanes de Berlín, celebrades l'any 1978.
Quant al fet que el programa arribés a tenir oients a Amèrica del Sud, he d'indicar que això fou degut a la difusió de molts dels seus textos a través del «Glossari andorrà», que a la Ràdio de les Valls (també dita Ando-ràdio, al principi, i Sud Ràdio, al final) realitzava també diàriament Josep Fontbernat, un gironí com jo, en aquella potentíssima emissora de titularitat francesa instal·lada al Principat d'Andorra. El mestre Fontbernat fou el primer director general de Radiodifusió de la Generalitat (època de la Guerra Civil) i, per aquesta causa, el primer polític català a tenir competències de govern en el camp dels mitjans de comunicació.
Per acabar, afegiré que, al cap de quasi 40 anys de ser publicat el llibre-recull de «L'Hora de Catalunya», la Llibreria Canuda, de Barcelona, n'ha ofert un exemplar, que ha estat immediatament adquirit, a un preu força elevat, per un col·leccionista.

Emili Casademont i Comas

(1-3-07)
--------------------

ALGUNES OPINIONS
APAREGUDES A LA PREMSA

«Ha sido un acierto la publicación de este libro, en el que se contienen muchos textos difundidos a través de Ràdio Popular de Figueres por Emili Casademont en una emisión que, bajo el título de "Figueres, tres de la tarda", convertida luego en "L'Hora de Catalunya", se da todos los días en catalán desde el día de Todos los Santos de 1965, por la emisora de la capital de l'Empordà, pàtria de Narcís Monturiol. Emili Casademont, periodista gerundense, corresponsal de "Europa Press", hombre de múltiples actividades relacionadas con la escritura y con la radiodifusión, ha sabido dar a los temas que iba escogiendo para su divulgació a través de las ondas un sentido vital envuelto en un halo de poesía, con objeto de hacer de esta emisión tan digna de alabanza de Ràdio Popular de Figueres, una cosa digna con la que los radio-oyentes puedan descansar de tanta insulsez como desgraciadamente se les sirve, con escasas excepciones, a través de las ondas...»
(La Vanguardia)

«Fiestas, leyendas, tradiciones, recuerdos, efemérides... Diríase, al leer sus páginas sobre las islas Medes, o la nimfa Toosa, o los homenajes a Pep Ventura, a Morera, a Roig i Raventós, a Mistral, a Vives y otros; o la leyenda de Sagàs, el primer pueblo fundado en Cataluña, que se oyen, mezclados con sardanas y el "Cant dels ocells" -sintonía inicial de la emisión-, los compases del mestral y la tramontana mezclados con el suave murmullo de las verdiazules aguas de las recoletas calas de la Costa Brava...»
(Esteve Busquets i Molas. Fragment del seu article intitulat "Una hora deliciosa", publicat a El Correo Catalán)

«A través de estos dos años de labor radiofónica impregnados de una gran fe y constancia, como muy bien resalta en el pròlogo del libro Montserrat Vayreda i Trullol, Emili Casademont i Comas ha tomado intenso contacto con un amplio sector de radioyenyes que han ido siguiendo con interés y devoción el desarrollo de sus espacios. Porque ha sabido derramar en ellos y tratados en lengua vernácula una serie de temas capaces de producir hondo impacto en el ánimo de aquellos a quienes va dirigida la emisión. Aspectos religiosos, históricos, musicales, literarios, tradicionales, folklóricos, históricos y mitológicos referentes a la región han sido tratados por él con agudeza y amor. Y a través de sus receptores los han captado el labriego antes de iniciar su tarea de la tarde; el ama de casa mientras recogía la mesa y guardaba los enseres; el taxista en la parada en tanto que aguardaba la llegada de algún pasajero; las modistas en su taller de costura y un sinfín de gentes incluídas en estamentos diversos, aunque modestos, los cuales en cuanto oían atacar las notas de la sintonía característica de la emisión -la sardana "El cant dels ocells", de Pep Ventura- sentían removerse algo indefinible en su interior y la emoción de ver avasallado gozosamente su interés por la cautivante novedad que traería consigo cada nuevo espacio. En la última festividad de Todos los Santos, la emisión "L'Hora de Catalunya" cumplió su segundo aniversario. Con tal motivo, la emisora figuerense y el guionista creador y autor del espacio recibieron mensajes de felicitación y aliento de los ámbitos catalanes más apartados, incluso de Hispanoamérica...»
(Joan Guillamet. Fragment del seu article intitulat "Una emisión radiofónica convertida en libro", publicat a El Noticiero Universal)

«En 1965, des de la capital de l'Empordà, sorgia gairebé com un miracle radiofònic i cultural, un espai en català titulat "L'Hora de Catalunya". El fundava Emili Casademont i Comas, des de la Ràdio Popular d'aquella ciutat. Hi passà l'actualitat, local o general, al nivell correlatiu i limitat que les circumstàncies imposaven, i amb mèrit notori. Els llibres de Joan Alavedra ("El fet del dia") i d'Emili Casademont i Comas ("L'Hora de Catalunya") resulten significatius, alliçonadors i simbòlics en la bibliografia catalana contemporània i en l'ambició (maragaliana) de fer eterns els moments de cada dia dins el cor dels oients o dels lectors...»
(Octavi Saltor. Fragment del seu article titulat "Ràdio i literatura", publicat al Boletín del Círculo Catalán, de Madrid, i a la revista Proa, de Palamós)

«Emilio Casademont Comas, que ha sido el primer escritor radiofónico que ha realizado una emisión diaria en catalán, describe a través de su prosa las costumbres y tradiciones de nuestra región. Si trascendencia y resonancia está obteniendo con sus emisiones radiofónicas, ahora con este libro perpetuará su obra, entrando por la puerta grande en el campo de los escritores contemporáneos catalanes...»
(Los Sitios)
-----ooOoo-----